Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de mobilitat sostenible

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mobilitat tova, n f
  • ca  mobilitat suau, n f sin. compl.
  • es  movilidad blanda, n f
  • es  movilidad suave, n f
  • fr  mobilité douce, n f
  • it  mobilità dolce, n f
  • en  soft mobility, n

01 Conceptes generals

Definición
Conjunt dels desplaçaments, sovint individuals, que tenen l'esforç del viatger com a font d'energia única o principal, de vegades complementada amb un motor respectuós amb el medi ambient.

Nota

  • 1. Per exemple, es consideren mobilitat tova el desplaçament a peu, la bicicleta, el patinet i els esquís (exclusivament basats en l'esforç del viatger) i també la bicicleta de pedaleig assistit. En un ús més ampli, que pràcticament l'equipara a mobilitat sostenible, de vegades també s'hi inclouen el transport públic i els vehicles elèctrics de petites dimensions no pertanyents al transport actiu, com ara els vehicles elèctrics autoequilibrats, els patinets elèctrics i les bicicletes elèctriques en què el motor elèctric és la font d'energia única.
  • 2. No es consideren integrats en la mobilitat tova els desplaçaments efectuats com a activitat esportiva o de lleure amb valor per ells mateixos, sinó únicament els desplaçaments en què el viatger vol desenvolupar una activitat en el punt de destinació.
  • ca  mobilitat tova, n f
  • ca  mobilitat suau, n f sin. compl.
  • es  movilidad blanda, n f
  • es  movilidad suave, n f
  • fr  mobilité douce, n f
  • it  mobilità dolce, n f
  • en  soft mobility, n

01 Conceptes generals

Definición
Conjunt dels desplaçaments, sovint individuals, que tenen l'esforç del viatger com a font d'energia única o principal, de vegades complementada amb un motor respectuós amb el medi ambient.

Nota

  • 1. Per exemple, es consideren mobilitat tova el desplaçament a peu, la bicicleta, el patinet i els esquís (exclusivament basats en l'esforç del viatger) i també la bicicleta de pedaleig assistit. En un ús més ampli, que pràcticament l'equipara a mobilitat sostenible, de vegades també s'hi inclouen el transport públic i els vehicles elèctrics de petites dimensions no pertanyents al transport actiu, com ara els vehicles elèctrics autoequilibrats, els patinets elèctrics i les bicicletes elèctriques en què el motor elèctric és la font d'energia única.
  • 2. No es consideren integrats en la mobilitat tova els desplaçaments efectuats com a activitat esportiva o de lleure amb valor per ells mateixos, sinó únicament els desplaçaments en què el viatger vol desenvolupar una activitat en el punt de destinació.
  • ca  mode elèctric, n m
  • ca  modalitat elèctrica, n f sin. compl.
  • es  modalidad eléctrica, n f
  • es  modo eléctrico, n m
  • fr  mode électrique, n m
  • it  modalità elettrica, n f
  • en  all-electric mode, n
  • en  pure electric mode, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari > 03 Dispositius i propietats

Definición
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix únicament amb el motor elèctric, sense l'auxili del motor de combustió interna.

Nota

  • El mode elèctric actua sobretot mentre encara hi ha càrrega de bateria i, a més, a velocitats baixes o mitjanes; la durada d'aquest mode és molt curta en els vehicles microhíbrids (fins i tot pot ser inexistent), curta en els vehicles híbrids convencionals (entre 2 i 5 km) i força llarga en els vehicles híbrids endollables (almenys entre 40 i 50 km).
  • ca  mode híbrid, n m
  • ca  modalitat híbrida, n f sin. compl.
  • es  modalidad híbrida, n f
  • es  modo híbrido, n m
  • fr  mode hybride, n m
  • it  modalità ibrida, n f
  • en  hybrid mode, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari > 03 Dispositius i propietats

Definición
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix amb el treball conjunt del motor elèctric i el motor de combustió interna.

Nota

  • 1. El mode híbrid actua sobretot en situacions d'exigència elevada, com ara un avançament o una pujada forta, a partir del moment que la bateria elèctrica ja no pot actuar per si sola.
  • 2. De vegades també es denomina mode híbrid el mode de conducció en què és el mateix sistema el que selecciona quin ha de ser el funcionament dels motors, d'acord amb les característiques del trajecte i les exigències d'energia de cada moment.
  • ca  mode tèrmic, n m
  • ca  modalitat tèrmica, n f sin. compl.
  • es  modalidad térmica, n f
  • es  modo térmico, n m
  • fr  mode thermique, n m
  • it  modalità termica, n f
  • en  thermic mode, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari > 03 Dispositius i propietats

Definición
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix únicament amb el motor tèrmic, sense l'auxili del motor elèctric.

Nota

  • El mode tèrmic actua sobretot en situacions de velocitat elevada sostinguda, a partir del moment que la bateria elèctrica ja no pot actuar per si sola.
  • ca  mode 1, n m
  • es  modo 1, n m
  • fr  mode 1, n m
  • it  modo 1, n m
  • en  mode 1, n

04. Fonts d'energia > 03 Sistemes de recàrrega > 02 Electricitat

Definición
Mode de càrrega en corrent altern per a vehicles elèctrics que subministra electricitat amb una intensitat màxima de 16 A i un voltatge de 230 V en xarxa monofàsica, complementat amb cable de terra però sense vies de control ni mecanismes de comunicació entre el vehicle i la font de subministrament.

Nota

  • El connector de vehicle elèctric utilitzat en el mode 1 és una presa de corrent domèstica, habitualment un Schuko (vegeu la nota a connector de vehicle elèctric).
  • ca  mode 2, n m
  • es  modo 2, n m
  • fr  mode 2, n m
  • it  modo 2, n m
  • en  mode 2, n

04. Fonts d'energia > 03 Sistemes de recàrrega > 02 Electricitat

Definición
Mode de càrrega en corrent altern per a vehicles elèctrics que subministra electricitat amb una intensitat màxima de 32 A i un voltatge de 230 V en xarxa monofàsica o de 400 V en xarxa trifàsica, complementat amb cable de terra i vies de control bàsiques però sense mecanismes de comunicació entre el vehicle i la font de subministrament.
  • ca  mode 3, n m
  • es  modo 3, n m
  • fr  mode 3, n m
  • it  modo 3, n m
  • en  mode 3, n

04. Fonts d'energia > 03 Sistemes de recàrrega > 02 Electricitat

Definición
Mode de càrrega en corrent altern per a vehicles elèctrics que subministra electricitat amb una intensitat màxima de 250 A i un voltatge de 250 V en xarxa monofàsica o de 400 V en xarxa trifàsica, complementat amb cable de terra, vies de control i un mecanisme de comunicació bidireccional entre el vehicle i la font de subministrament.

Nota

  • A Europa el connector de vehicle elèctric utilitzat habitualment en el mode 3 és el IEC 62196 (vegeu la nota a connector de vehicle elèctric).
  • ca  mode 4, n m
  • es  modo 4, n m
  • fr  mode 4, n m
  • it  modo 4, n m
  • en  mode 4, n

04. Fonts d'energia > 03 Sistemes de recàrrega > 02 Electricitat

Definición
Mode de càrrega en corrent continu per a vehicles elèctrics que subministra electricitat amb una intensitat màxima de 400 A i un voltatge de 600 V en xarxa trifàsica, complementat amb vies de control específiques de protocol avançat i amb un mecanisme de comunicació bidireccional entre el vehicle i la font de subministrament.

Nota

  • Els connectors de vehicle elèctric utilitzats habitualment en el mode 4 són el CCS i, cada vegada més rarament, el CHAdeMO (vegeu la nota a connector de vehicle elèctric).
  • ca  mode de càrrega, n m
  • es  modo de carga, n m
  • fr  mode de charge, n m
  • it  modalità di carica, n f
  • en  charging mode, n

04. Fonts d'energia > 03 Sistemes de recàrrega > 02 Electricitat

Definición
Cadascun dels quatre sistemes existents de càrrega de bateries de vehicles elèctrics o vehicles híbrids endollables, que es diferencien segons el tipus de corrent elèctric utilitzat, el nivell de seguretat i de protecció implementats, la velocitat de recàrrega i el sistema de comunicació establert entre l'estació de recàrrega elèctrica i el vehicle.

Nota

  • Els modes de càrrega existents són el mode 1, el mode 2, el mode 3 i el mode 4.