Vocabulari de la música

Persona que toca el cornetí.

Instrument musical de vent, semblant a la corneta i de so similar al del clarí.

Instrument musical de vent de llengüeta senzilla, constituït per un tub que forma un angle obtús en la seua part central i acaba en una campana.

Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball.

Clau corredissa dels instruments de vent antics.

Llistó del salmer mecànic de l'orgue que, connectat al tirador o plaqueta corresponent de la consola, es desplaça lleugerament quan és accionat i, a través dels seus forats transversals, dona pas a l'aire que fa sonar, en els jocs elegits, els tubs corresponents a les tecles que es toquen.

Balada narrativa, típica de Mèxic i de caràcter popular, que es canta generalment amb acompanyament de guitarres.

Figura de nota musical que equival a l'octava part de la redona.

Secció vertical de la grossària de la campana, que influïx en la seua afinació.

Llistó del salmer de corredores de l'orgue que separa el canal d'aire corresponent a cada nota.