cornetí
cornetí
- ca cornetí, n m, f
- es cornetín
- en cornet player
Definición
Persona que toca el cornetí.
cornetí
cornetí
- ca cornetí, n m
- es cornetín
- en cornet
Definición
Instrument musical de vent, semblant a la corneta i de so similar al del clarí.
corno di bassetto
corno di bassetto
- ca corno di bassetto, n m
- es corno di bassetto
- en basset horn
Definición
Instrument musical de vent de llengüeta senzilla, constituït per un tub que forma un angle obtús en la seua part central i acaba en una campana.
corranda
corranda
- ca corranda, n f
- es copla
- es corranda
- en corranda
Definición
Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball.
corredora
corredora
- ca corredora, n f
- es corredera
- en slider
Definición
Clau corredissa dels instruments de vent antics.
corredora
corredora
- ca corredora, n f
- es corredera
- en slider
Definición
Llistó del salmer mecànic de l'orgue que, connectat al tirador o plaqueta corresponent de la consola, es desplaça lleugerament quan és accionat i, a través dels seus forats transversals, dona pas a l'aire que fa sonar, en els jocs elegits, els tubs corresponents a les tecles que es toquen.
corrido
corrido
- ca corrido, n m
- es corrido
- en corrido
Definición
Balada narrativa, típica de Mèxic i de caràcter popular, que es canta generalment amb acompanyament de guitarres.
corxera
corxera
- ca corxera, n f
- es corchea
- en quaver
Definición
Figura de nota musical que equival a l'octava part de la redona.
costella
costella
- ca costella, n f
- es costilla
- en rib
Definición
Secció vertical de la grossària de la campana, que influïx en la seua afinació.
costella
costella
- ca costella, n f
- es costilla
- en rib
Definición
Llistó del salmer de corredores de l'orgue que separa el canal d'aire corresponent a cada nota.
