Vocabulari de la música

Instrument de vent, generalment de metall, de forma cònica més o menys semblant a la d'una banya.

Instrument musical de vent constituït per una banya o un corn d'animal, un clau d'elefant o altres matèries d'origen animal, que servia per a fer senyals sonors forts en la guerra i en la caça.

Instrument de vent, del grup de la fusta, amb el tub lleugerament cònic i acabat en una campana ovoide característica, emparentat amb l'oboé, però més baix de to.

Instrument de vent, del grup de la fusta, amb el tub lleugerament cònic i acabat en una campana ovoide característica, emparentat amb l'oboé, però més baix de to.

Instrument musical tradicional constituït per una espècie de sac menut de cuiro que servix de depòsit d'aire i que té tres forats on s'adapten diferents canons o tubs, un dels quals servix per a insuflar l'aire amb la boca.

Persona que toca la gaita.

Persona que toca la corneta.

Instrument musical de vent constituït per un tub metàl·lic enrotllat, de secció cònica, que acaba en un pavelló, i que s'usa freqüentment en els tocs militars.

Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats, usat durant el segles XVI i XVII.

Instrument musical de vent per a banda i orquestra, semblant a la corneta i amb diversos orificis en el tub que s'obrin i es tanquen per mitjà de claus.