corda
corda
- ca corda, n f
- es cuerda
Definición
Grup de cantants segons la veu que interpreten quan canten en un cor.
corda
corda
- ca corda, n f
- es cuerda
- en string section
- en strings
Definición
Grup d'instruments de l'orquestra simfònica format per violins, violes, violoncels i contrabaixos.
corda falsa
corda falsa
- ca corda falsa, n f
- es cuerda falsa
- en string out of tune
Definición
Corda que fa dissonar els instruments.
corda simpàtica
corda simpàtica
- ca corda simpàtica, n f
- es cuerda simpática
- en sympathetic string
Definición
Corda que no es toca directament, sinó que vibra per simpatia o ressonància.
corda vocal
corda vocal
- ca corda vocal, n f
- es cuerda vocal
- en vocal cord
Definición
Cadascun dels replecs musculars de la laringe que, quan es posen en contacte amb el seu parell, vibren l'un i l'altre al pas de l'aire expirat i produïxen la veu.
cordal
cordal
- ca cordal, n m
- es cordal
- en tailpiece
Definición
Peça mòbil on van fixades les cordes en els instruments cordòfons, situada en l'extrem oposat del claviller.
cordatge
cordatge
- ca cordatge, n m
- es cordaje
- es encordadura
- en strings
Definición
Conjunt de cordes d'un instrument musical.
cordòfon
cordòfon
- ca cordòfon, n m
- es cordófono
- en stringed
Definición
Segons la classificació d'Hornbostel-Sachs, instrument que produïx el so per mitjà de la vibració d'una corda tesada entre punts fixos, com ara la guitarra, el violí o l'arpa.
corejar
corejar
- ca corejar, v tr
- es corear
- en sing in chorus, to
Definición
Cantar (una melodia) a cor.
corejar
corejar
- ca corejar, v tr
- es corear
- en sing together, to
Definición
Acompanyar (una composició musical) amb cors.
