Vocabulari de la música

Grup de cantants segons la veu que interpreten quan canten en un cor.

Grup d'instruments de l'orquestra simfònica format per violins, violes, violoncels i contrabaixos.

Corda que fa dissonar els instruments.

Corda que no es toca directament, sinó que vibra per simpatia o ressonància.

Cadascun dels replecs musculars de la laringe que, quan es posen en contacte amb el seu parell, vibren l'un i l'altre al pas de l'aire expirat i produïxen la veu.

Peça mòbil on van fixades les cordes en els instruments cordòfons, situada en l'extrem oposat del claviller.

Conjunt de cordes d'un instrument musical.

Segons la classificació d'Hornbostel-Sachs, instrument que produïx el so per mitjà de la vibració d'una corda tesada entre punts fixos, com ara la guitarra, el violí o l'arpa.

Cantar (una melodia) a cor.

Acompanyar (una composició musical) amb cors.