Vocabulari de la música

Que seguix una línia melòdica oposada a una altra, de manera que, quan l'una ascendix, l'altra descendix.

En una fuga musical, nom del contrapunt que executa la primera part, mentre la segona exposa la resposta.

Procediment rítmic en el qual una veu o un instrument entra en un temps o part dèbil del compàs.

Veu d'home de registre molt agut, de tessitura equivalent a la de contralt.

Cantant que té la veu de contratenor.

En la polifonia antiga, veu que contrapunteja el tenor.

Melodia més alta que la del tenor en les polifonies medievals.

Adaptació atenuada del bebop, que es caracteritza per l'adopció d'una expressió musical continguda, allunyada de l'extraversió i l'exuberància associades habitualment al jazz.

Cançó folklòrica espanyola d'arrels andaluses.

Conjunt de persones que canten simultàniament.