Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de mobilitat sostenible

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ciutat compacta, n f
  • es  ciudad compacta, n f
  • fr  ville compacte, n f
  • fr  ville de courtes distances, n f
  • it  città compatta, n f
  • en  city of short distances, n
  • en  compact city, n

05 Espai de mobilitat > 01 Urbanisme

Definició
Estructura urbana que es caracteritza per una urbanització densa d'habitatges i serveis, amb una bona xarxa de transports públics i prioritat per als desplaçaments a peu i en bicicleta, pensada per a fer més eficient el transport, disminuir el consum d'energia i reduir la contaminació.

Nota

  • 1. En contrapartida, les ciutats compactes poden reduir l'accés a les zones verdes i fer menys agradable l'entorn.
  • 2. La ciutat compacta s'oposa a la ciutat difusa, basada en una urbanització disseminada.
  • 3. El terme ciutat compacta va ser encunyat per George Dantzig i Thomas L. Saaty el 1973.
  • ca  ciutat difusa, n f
  • ca  ciutat dispersa, n f
  • es  ciudad difusa, n f
  • es  ciudad dispersa, n f
  • fr  ville diffuse, n f
  • it  città diffusa, n f
  • en  dispersed city, n

05 Espai de mobilitat > 01 Urbanisme

Definició
Estructura urbana que es caracteritza per una urbanització disseminada d'habitatges i serveis sobre una gran extensió de territori, envaint l'espai agrícola i l'espai natural, de manera que dificulta els desplaçaments a peu i en bicicleta, fa poc eficient el transport públic i augmenta el consum d'energia i la contaminació.

Nota

  • 1. Les ciutats difuses solen especialitzar-se en àrees residencials, àrees comercials i àrees industrials, cosa que obliga a múltiples desplaçaments de distància mitjana o llarga als seus habitants entre el lloc de treball, els espais comercials i les zones d'habitatges.
  • 2. La ciutat difusa s'oposa a la ciutat compacta, basada en una urbanització densa.
  • 3. El terme ciutat difusa va ser encunyat per Francesco Indovina el 1990.
  • ca  ciutat difusa, n f
  • ca  ciutat dispersa, n f
  • es  ciudad difusa, n f
  • es  ciudad dispersa, n f
  • fr  ville diffuse, n f
  • it  città diffusa, n f
  • en  dispersed city, n

05 Espai de mobilitat > 01 Urbanisme

Definició
Estructura urbana que es caracteritza per una urbanització disseminada d'habitatges i serveis sobre una gran extensió de territori, envaint l'espai agrícola i l'espai natural, de manera que dificulta els desplaçaments a peu i en bicicleta, fa poc eficient el transport públic i augmenta el consum d'energia i la contaminació.

Nota

  • 1. Les ciutats difuses solen especialitzar-se en àrees residencials, àrees comercials i àrees industrials, cosa que obliga a múltiples desplaçaments de distància mitjana o llarga als seus habitants entre el lloc de treball, els espais comercials i les zones d'habitatges.
  • 2. La ciutat difusa s'oposa a la ciutat compacta, basada en una urbanització densa.
  • 3. El terme ciutat difusa va ser encunyat per Francesco Indovina el 1990.
  • ca  ciutat lenta, n f
  • es  ciudad lenta, n f
  • fr  ville lente, n f
  • it  città lenta, n f
  • it  città slow, n f
  • en  slow city, n

05 Espai de mobilitat > 01 Urbanisme

Definició
Ciutat de menys de cinquanta mil habitants inscrita en un moviment internacional que preconitza la millora de la qualitat de vida i la convivialitat per mitjà de la creació de zones de vianants i espais oberts i la promoció del transport públic, la diversitat cultural en oposició a l'estandardització, la protecció del medi ambient i una alimentació de qualitat.

Nota

  • 1. Les ciutats lentes pertanyen al moviment CittaSlow, creat a Itàlia el 1999. Tot i que actualment només acull ciutats de menys de cinquanta mil habitants, s'estudia crear també una categoria de barris lents pertanyents a grans ciutats.
  • 2. A Catalunya, estan certificades com a ciutats lentes Begur, Begues i Pals; al País Valencià, Morella; a les Illes Balears, Artà, i a la Franja de Ponent, Benavarri.
  • ca  combustible d'aviació sostenible, n m
  • ca  combustible sostenible d'aviació, n m
  • ca  SAF, n m sigla
  • es  combustible de aviación sostenible, n m
  • es  combustible sostenible de aviación, n m
  • es  SAF, n m sigla
  • fr  carburant d'aviation durable, n m
  • fr  carburant durable d'aviation, n m
  • fr  CAD, n m sigla
  • fr  SAF, n m sigla
  • it  carburante per l'aviazione sostenibile, n m
  • it  carburante sostenibile per gli aerei, n m
  • it  carburante sostenibile per l'aviazione, n m
  • it  SAF, n m sigla
  • en  renewable jet fuel, n
  • en  sustainable aviation fuel, n
  • en  SAF, n sigla

04 Fonts d'energia > 02 Combustibles

Definició
Combustible d'origen biològic o sintètic de característiques molt similars al querosè que pot ser utilitzat com a font d'energia d'un motor de reacció d'un avió sense haver-hi d'efectuar modificacions tècniques, especialment en combinació amb el querosè.

Nota

  • 1. Segons el seu origen es distingeix entre dos tipus de combustibles d'aviació sostenibles:
    - SAF d'origen biològic (anomenat bioquerosè o biocombustible d'aviació): D'acord amb el reglament europeu ReFuelEU Aviation, es pot elaborar a partir de residus agrícoles i forestals, d'algues, de residus orgànics i d'olis usats (i, fins al 2030, també a partir de greixos animals i de destil·lats); en queden fora els cultius alimentaris i de farratge, els derivats d'oli de palma i soja i la pasta de sabó.
    - SAF d'origen sintètic: D'acord amb el mateix reglament europeu, es pot elaborar a partir de gasos capturats durant el processament de residus o gasos d'escapament de la producció industrial o bé amb hidrogen renovable.
  • 2. Els combustibles d'aviació sostenibles són una solució a curt i mitjà termini per a reduir la contaminació atmosfèrica que generen els avions (que són el mitjà de transport responsable de més emissions de diòxid de carboni per passatger i quilòmetre recorregut), ja que a llarg termini es vol arribar a la utilització de fonts d'energia netes.

    Així, el reglament ReFuelEU Aviation estableix com a obligatòria la incorporació d'un 2% de SAF en el querosè utilitzat pels avions el 2025, un 6% el 2030 i un 70% el 2050.
  • 3. La sigla SAF, utilitzada en totes les llengües, correspon a l'equivalent anglès sustainable aviation fuel.
  • ca  combustible d'aviació sostenible, n m
  • ca  combustible sostenible d'aviació, n m
  • ca  SAF, n m sigla
  • es  combustible de aviación sostenible, n m
  • es  combustible sostenible de aviación, n m
  • es  SAF, n m sigla
  • fr  carburant d'aviation durable, n m
  • fr  carburant durable d'aviation, n m
  • fr  CAD, n m sigla
  • fr  SAF, n m sigla
  • it  carburante per l'aviazione sostenibile, n m
  • it  carburante sostenibile per gli aerei, n m
  • it  carburante sostenibile per l'aviazione, n m
  • it  SAF, n m sigla
  • en  renewable jet fuel, n
  • en  sustainable aviation fuel, n
  • en  SAF, n sigla

04 Fonts d'energia > 02 Combustibles

Definició
Combustible d'origen biològic o sintètic de característiques molt similars al querosè que pot ser utilitzat com a font d'energia d'un motor de reacció d'un avió sense haver-hi d'efectuar modificacions tècniques, especialment en combinació amb el querosè.

Nota

  • 1. Segons el seu origen es distingeix entre dos tipus de combustibles d'aviació sostenibles:
    - SAF d'origen biològic (anomenat bioquerosè o biocombustible d'aviació): D'acord amb el reglament europeu ReFuelEU Aviation, es pot elaborar a partir de residus agrícoles i forestals, d'algues, de residus orgànics i d'olis usats (i, fins al 2030, també a partir de greixos animals i de destil·lats); en queden fora els cultius alimentaris i de farratge, els derivats d'oli de palma i soja i la pasta de sabó.
    - SAF d'origen sintètic: D'acord amb el mateix reglament europeu, es pot elaborar a partir de gasos capturats durant el processament de residus o gasos d'escapament de la producció industrial o bé amb hidrogen renovable.
  • 2. Els combustibles d'aviació sostenibles són una solució a curt i mitjà termini per a reduir la contaminació atmosfèrica que generen els avions (que són el mitjà de transport responsable de més emissions de diòxid de carboni per passatger i quilòmetre recorregut), ja que a llarg termini es vol arribar a la utilització de fonts d'energia netes.

    Així, el reglament ReFuelEU Aviation estableix com a obligatòria la incorporació d'un 2% de SAF en el querosè utilitzat pels avions el 2025, un 6% el 2030 i un 70% el 2050.
  • 3. La sigla SAF, utilitzada en totes les llengües, correspon a l'equivalent anglès sustainable aviation fuel.
  • ca  connector de vehicle elèctric, n m
  • es  conector para vehículo eléctrico, n m
  • fr  connecteur pour véhicule éléctrique, n m
  • it  connettore per veicolo elettrico, n m
  • en  EV connector, n

04. Fonts d'energia > 03 Sistemes de recàrrega > 02 Electricitat

Definició
Dispositiu terminal del cable de càrrega d'un vehicle elèctric o un vehicle híbrid endollable que s'acobla a un punt de recàrrega per a transferir energia de la xarxa de distribució a la bateria del vehicle.

Nota

  • Els connectors de vehicles elèctrics més habituals són els següents:
    - Schuko: Consta de dos borns i una presa de terra i suporta potències fins a 3,7 kW, de manera que només permet una recàrrega lenta; es pot connectar en endolls domèstics amb presa de terra i s'utilitza sobretot per a bicicletes elèctriques, motos elèctriques i patinets elèctrics.
    - Yazaki: D'origen asiàtic, consta de cinc borns i també suporta intensitats fins a 3,7 kW, de manera que és habitual per a recàrregues lentes; es va utilitzar sobretot en els primers cotxes elèctrics o els primers cotxes híbrids endollables. [Pràcticament sense presència en l'àmbit català.]
    - IEC 62196 (conegut com Mennekes, per l'empresa creadora): D'origen alemany, és l'estàndard europeu; consta de set borns i suporta fins a 7,4 kW en corrent monofàsic i fins a 22 kW en corrent trifàsic, cosa que permet una recàrrega semiràpida.
    - CHAdeMO: D'origen japonès, consta de deu borns i suporta fins a 50 kW, de manera que s'utilitza per a la recàrrega ràpida. [En desús i present només en vehicles vells; substituït a la UE pel connector CCS.]
    - CCS: D'origen estatunidenc i aprovat per la UE, consta de cinc borns i suporta potències molt altes, fins a 350 kW, de manera que s'utilitza en la recàrrega ràpida i la recàrrega ultraràpida.
  • ca  tramviaritzar, v tr
  • ca  convertir en tramvia, v tr sin. compl.
  • es  convertir en tranvía, v tr
  • es  tranviarizar, v tr
  • fr  convertir en tramway, v tr
  • fr  tramiser, v tr
  • it  convertire in tranvia, v tr
  • it  tramvizzare, v tr
  • en  convert to tram, to, v tr

03 Mitjans de transport > 02 Mode ferroviari > 01 Sistemes i vehicles

Definició
Substituir un mitjà de transport que cobreix un determinat trajecte, sovint un tren, per un tramvia sense modificar el trajecte cobert.

Nota

  • 1. Per exemple, es poden tramviaritzar un tren o una línia d'autobús.
  • 2. A més d'aquest sentit de substituir un mitjà de transport per un tramvia, tramviaritzar també s'utilitza per a indicar l'equipament d'un espai amb una infraestructura de tramvia (vegeu la fitxa homònima tramviaritzar).
  • ca  coordinació de semàfors, n f
  • es  coordinación de semáforos, n m
  • fr  coordination de feux, n f
  • fr  coordination des feux de circulation, n f
  • fr  coordination des feux de signalisation, n f
  • it  coordinamento semaforico, n m
  • en  traffic signal coordination, n
  • en  traffic signal progression, n

05 Espai de mobilitat > 02 Vies i carrils > 01 Conceptes generals

Definició
Regulació coordinada dels llums dels semàfors en les interseccions al llarg d'un carrer o d'una xarxa viària de tal manera que permetin successivament el pas dels vehicles a mesura que s'hi acosten si mantenen una determinada velocitat, pensada per a fer més fluida la circulació en un mode de transport determinat o per a uns usuaris concrets.

Nota

  • 1. La regulació semafòrica sol aplicar-se en carrils destinats als vehicles de motor (indistintament o només al transport públic), però en diverses ciutats s'aplica també als carrils bici per a afavorir la circulació de ciclistes.
  • 2. A més de regular la velocitat de circulació dels vehicles, la coordinació semafòrica redueix l'emissió de contaminants i el consum energètic dels vehicles de motor (gràcies a l'eliminació de frenades i acceleracions) i afavoreix també la circulació de vianants (ja que els vehicles que es desplacen per la calçada van a una velocitat més baixa i es desplacen per grups compactes).
  • 3. La successió dels llums verds d'una coordinació de semàfors s'anomena ona verda.
  • ca  cotxe multiusuari fix, n m
  • es  carsharing tradicional, n m
  • fr  autopartage en boucle, n m
  • it  auto condivisa andata e ritorno, n f
  • en  station-based car-sharing, n

02 Desplaçaments > 03 Mitjans de desplaçament

Definició
Model de servei de cotxe multiusuari en què els vehicles no utilitzats estan situats en uns punts d'estacionament predefinits, on els usuaris els han de recollir i retornar gestionant-los per mitjà d'un sistema de reserva.

Nota

  • El cotxe multiusuari fix, que va ser el primer sistema de cotxe multiusuari, s'oposa al cotxe multiusuari flexible, en què els cotxes s'estacionen en zones públiques d'aparcament no fixades i la reserva té molta més flexibilitat. Aquesta diferència de funcionament permet que el cotxe multiusuari fix ofereixi més regularitat de distribució i pugui garantir més fàcilment la disponibilitat de vehicles, però treu flexibilitat als usuaris i dificulta l'accés als que no tenen un aparcament oficial disponible a prop.