Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  refosa de condemnes, n f
  • es  refundición de condenas

Dret penal > Dret penitenciari

Definició
Acció administrativa que consisteix a sumar la durada de les condemnes d'un intern i restar-ne els abonaments que hi siguin aplicables.
  • ca  xampanyera, n f
  • ca  refredador, n m sin. compl.
  • es  champañera
  • es  cubo de champaña
  • fr  seau à champagne
  • en  champagne cooler

Parament de taula

Definició
Recipient per a refredar o mantenir xampany en fresc.
  • ca  migrant ambiental, n m, f
  • ca  desplaçat ambiental | desplaçada ambiental, n m, f sin. compl.
  • ca  refugiat ambiental | refugiada ambiental, n m, f sin. compl.
  • es  migrante ambiental, n m, f
  • es  migrante medioambiental, n m, f
  • es  refugiado ambiental | refugiada ambiental, n m, f
  • es  refugiado medioambiental | refugiada medioambiental, n m, f
  • fr  éco-réfugié | éco-réfugiée, n m, f
  • fr  migrant de l'environnement | migrante de l'environnement, n m, f
  • fr  migrant environnemental | migrante environnementale, n m, f
  • fr  réfugié de l'environnement | réfugiée de l'environnement, n m, f
  • fr  réfugié écologique | réfugiée écologique, n m, f
  • fr  réfugié environnemental | réfugiée environnementale, n m, f
  • en  eco-refugee, n
  • en  environmental migrant, n
  • en  environmental refugee, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Medi ambient, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Persona que es veu obligada a abandonar el seu lloc de residència habitual, de manera temporal o permanent, a causa d'una degradació ambiental que afecta negativament les seves condicions de vida, especialment en contextos de vulnerabilitat.

Nota

  • 1. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser d'origen natural (per exemple, conseqüència de terratrèmols o tsunamis) o d'origen antropogènic (per exemple, conseqüència d'accidents industrials o de projectes de desenvolupament).
  • 2. Actualment, el concepte de migrant ambiental no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat ambiental | refugiada ambiental, doncs, el nucli refugiat | refugiada no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc., que atorga la Convenció de Ginebra a aquest nom.
  • 3. La denominació desplaçat ambiental | desplaçada ambiental se sol aplicar, específicament, als migrants ambientals que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat.
  • 4. Són migrants ambientals els migrants climàtics.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme migrant ambiental (sin. compl. desplaçat ambiental | desplaçada ambiental, refugiat ambiental | refugiada ambiental)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes migrant ambiental, desplaçat ambiental | desplaçada ambiental i refugiat ambiental | refugiada ambiental, com a sinònims (migrant ambiental, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades, tant pel que fa al nucli (veg. més avall els motius sobre la prioritat establerta) com pel que fa a l'adjectiu ambiental, que és, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent al medi ambient", però també, per extensió, 'a l'impacte de l'activitat humana sobre el medi', que és el sentit estricte que té aquí.

    ·Totes tres es documenten en català.

    ·Totes tres tenen l'aval d'especialistes sector, que, en general, avalen la sinonímia amb els matisos conceptuals ja especificats en la nota del terme.

    ·En altres llengües s'utilitzen les formes anàlogues.

    Es dona prioritat a la forma migrant ambiental, malgrat que és la menys usada, perquè el nucli migrant és més genèric que desplaçat i refugiat i, en aquest cas, es considera més escaient. Cal tenir present que migrant és, simplement, la persona que migra, és a dir, la persona "[que va] d'un lloc a un altre, especialment d'una regió a una altra per residir-hi", segons el diccionari normatiu.

    La forma refugiat | refugiada, en canvi, malgrat que de vegades s'utilitza amb un sentit més genèric, és més restrictiva internacionalment i només s'aplica, segons estableix la Convenció de Ginebra, a les persones que han d'abandonar el seu país de nacionalitat o de residència habitual perquè són perseguides per motius de raça, religió, opinió política, etc. Alguns experts alerten, de fet, que l'ús genèric de refugiat pot portar a la banalització d'aquest terme i anar en detriment de les persones que, d'acord amb les lleis internacionals, tenen dret a reclamar asil. És per aquest motiu que, malgrat que és la forma més usada, s'ha fet constar refugiat ambiental | refugiada ambiental com a denominació secundària i s'ha explicitat en nota que l'ús de refugiat no té en aquest cas el sentit restrictiu del dret internacional.

    La forma desplaçat | desplaçada, d'altra banda, se sol aplicar específicament als migrants que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat. Per aquest motiu, desplaçat ambiental | desplaçada ambiental es fa constar també com a sinònim complementari de la forma preferent migrant ambiental i s'especifica aquesta particularitat en nota.

    El fet que, com comenten alguns especialistes, les persones que migren ho puguin fer per voluntat pròpia, a diferència de les persones que abandonen la seva llar per motius de degradació ambiental, no es considera un argument prou rellevant per a desestimar migrant ambiental com a forma principal, sobretot tenint en compte el sentit clarament més restrictiu de refugiat i desplaçat, i també el fet que migrant s'associa generalment a persones que, d'una manera o altra, s'han vist empeses a abandonar el seu lloc de residència.

    Es descarta d'aprovar migrant ambiental com a denominació única del concepte perquè les formes desplaçat ambiental i, especialment, refugiat ambiental estan molt més esteses, tant en català com, les formes anàlogues, en altres llengües.

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]
  • ca  migrant climàtic | migrant climàtica, n m, f
  • ca  desplaçat climàtic | desplaçada climàtica, n m, f sin. compl.
  • ca  refugiat climàtic | refugiada climàtica, n m, f sin. compl.
  • es  desplazado climático | desplazada climática, n m, f
  • es  migrante climático | migrante climática, n m, f
  • es  refugiado climático | refugiada climática, n m, f
  • fr  migrant climatique | migrante climatique, n m, f
  • fr  migrant du climat | migrante du climat, n m, f
  • fr  réfugié climatique | réfugiée climatique, n m, f
  • fr  réfugié du climat | réfugiée du climat, n m, f
  • en  climate change migrant, n
  • en  climate change refugee, n
  • en  climate migrant, n
  • en  climate refugee, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Medi ambient, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Migrant ambiental que es veu obligat a abandonar el seu lloc de residència habitual a causa de la degradació ambiental provocada pel canvi climàtic.

Nota

  • 1. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser conseqüència d'episodis puntuals (per exemple, inundacions o huracans) o de processos lents (per exemple, episodis de sequera o la pujada del nivell del mar).
  • 2. Actualment, el concepte de migrant climàtic no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat climàtic | refugiada climàtica, doncs, el nucli refugiat | refugiada no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc., que atorga la Convenció de Ginebra a aquest nom.
  • 3. La denominació desplaçat climàtic | desplaçada climàtica se sol aplicar, específicament, als migrants climàtics que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme migrant climàtic | migrant climàtica (sin. compl. desplaçat climàtic | desplaçada climàtica, refugiat climàtic | refugiada climàtica)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes migrant climàtic | migrant climàtica, desplaçat climàtic | desplaçada climàtica i refugiat climàtic | refugiada climàtica, com a sinònims (migrant climàtic | migrant climàtica, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades, tant pel que fa al nucli (veg. més avall els motius sobre la prioritat establerta) com pel que fa a l'adjectiu climàtic -a, que, per associació, pren aquí el sentit de 'relatiu al canvi climàtic'.

    ·Totes tres es documenten en català.

    ·Totes tres tenen l'aval d'especialistes sector, que, en general, avalen la sinonímia amb els matisos conceptuals ja especificats en la nota del terme.

    ·En altres llengües s'utilitzen les formes anàlogues.

    Es dona prioritat a la forma migrant climàtic | migrant climàtica, malgrat que és la menys usada, perquè el nucli migrant és més genèric que desplaçat i refugiat i, en aquest cas, es considera més escaient. Cal tenir present que migrant és, simplement, la persona que migra, és a dir, la persona "[que va] d'un lloc a un altre, especialment d'una regió a una altra per residir-hi", segons el diccionari normatiu.

    La forma refugiat | refugiada, en canvi, malgrat que de vegades s'utilitza amb un sentit més genèric, és més restrictiva internacionalment i només s'aplica, segons estableix la Convenció de Ginebra, a les persones que han d'abandonar el seu país de nacionalitat o de residència habitual perquè són perseguides per motius de raça, religió, opinió política, etc. Alguns experts alerten, de fet, que l'ús genèric de refugiat pot portar a la banalització d'aquest terme i anar en detriment de les persones que, d'acord amb les lleis internacionals, tenen dret a reclamar asil. És per aquest motiu que, malgrat que és la forma més usada, s'ha optat fer constar refugiat climàtic | refugiada climàtica com a denominació secundària i a explicitar en nota que l'ús de refugiat no té en aquest cas el sentit restrictiu del dret internacional.

    La forma desplaçat | desplaçada, d'altra banda, se sol aplicar específicament als migrants que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat. Per aquest motiu, desplaçat climàtic | desplaçada climàtica es fa constar també com a sinònim complementari de la forma preferent migrant climàtic i s'especifica aquesta particularitat en nota.

    El fet que, com comenten alguns especialistes, les persones que migren ho puguin fer per voluntat pròpia, a diferència de les persones que abandonen la seva llar per motius de degradació ambiental, no es considera un argument prou rellevant per a desestimar migrant climàtic com a forma principal, sobretot tenint en compte el sentit clarament més restrictiu de refugiat i desplaçat, i també el fet que migrant s'associa generalment a persones que, d'una manera o altra, s'han vist empeses a abandonar el seu lloc de residència.

    Es descarta d'aprovar migrant climàtic com a denominació única del concepte perquè les formes desplaçat ambiental i, especialment, refugiat ambiental estan molt més esteses, tant en català com, les formes anàlogues, en altres llengües.

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]
  • ca  refugiat in situ | refugiada in situ, n m, f
  • es  refugiado a posteriori | refugiada a posteriori, n m, f
  • es  refugiado en el sitio | refugiada en el sitio, n m, f
  • es  refugiado in situ | refugiada in situ, n m, f
  • es  refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida, n m, f
  • es  refugiado sur place | refugiada sur place, n m, f
  • fr  réfugié sur place | réfugiée sur place, n m, f
  • en  refugee sur place, n

Dret internacional

Definició
Migrant que adquireix l'estatus de refugiat en el país de destinació per circumstàncies ocorregudes en el seu país d'origen després d'haver-ne marxat, les quals posarien en perill la seva seguretat si hi tornés.

Nota

  • 1. La condició de refugiat in situ es pot adquirir, per exemple, a causa d'un conflicte armat o d'un cop d'estat en el país d'origen del migrant.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme refugiat in stiu | refugiada in situ:

    S'aprova la denominació refugiat in situ | refugiada in situ pels motius següents:

    ·és lingüísticament adequada, motivada semànticament a partir de la locució adverbial in situ ("En el mateix lloc de què es tracta. [...] En el lloc d'origen", segons el diccionari normatiu): en aquest cas, el migrant adquireix l'estatus de refugiat en el lloc on s'ha establert a causa de fets ocorreguts en el lloc d'on prové que impedeixen que hi pugui tornar amb seguretat;

    ·és anàloga a les formes utilitzades en altres llengües;

    ·ja té un cert ús i té l'aval d'especialistes del sector.

    Es descarta la forma refugiat sobrevingut, malgrat que té ús entre els especialistes, perquè es considera inadequada des del punt de vista lingüístic, ja que el que sobrevé en aquest cas no és el refugiat (sobrevenir és "Esdevenir-se d'improvís", segons el diccionari normatiu), sinó la condició de refugiat. Es considera que el matís és important, a més, perquè s'han pogut documentar contextos en què la forma refugiat sobrevingut té, justament, el sentit que es dedueix del verb sobrevenir, és a dir, el sentit de 'refugiat que arriba d'improvís a un país', que no és el sentit de refugiat in situ.

    També es descarta la denominació refugiat sur place (del francès sur place 'en el lloc') perquè els especialistes asseguren que no té ús en català, malgrat que és la més estesa en altres llengües.

    Així mateix, es descarten les alternatives refugiat en territori i refugiat en destinació, perquè no tenen l'aval dels especialistes.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]
  • ca  rebuig, n m
  • ca  refús, n m
  • es  despeje [futbol]
  • fr  dégagement [futbol]
  • fr  renvoi [handbol]
  • en  clear [handbol]
  • en  clearance [futbol]
  • en  clearing [hoquei]
  • en  goal throw [handbol]

Esport > Esports de pilota

Definició
Acció i efecte d'allunyar la pilota o la bola al màxim de la zona pròxima a la porteria, per tal de neutralitzar l'acció ofensiva de l'equip atacant.
  • ca  refús prohibit, n m
  • es  despeje prohibido
  • es  icing
  • fr  dégagement interdit
  • fr  dégagement refusé
  • en  icing

Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel

Definició
Acció consistent a fer que el disc travessi la línia de fons contrària amb un llançament efectuat des de darrere de la línia vermella, sense que cap altre jugador hi intervingui.

Nota

  • Un refús prohibit es considera falta.
  • ca  regalia, n f
  • ca  royalty, n m sin. compl.
  • es  regalía
  • es  royalty
  • fr  redevance
  • fr  royalty
  • en  royalty

Dret

Definició
Dret que té una empresa de cedir tecnologies o d'usar una propietat industrial, com ara una patent o una marca registrada.
  • ca  regar, v tr
  • es  regar
  • fr  arroser
  • en  baste, to

Procediments culinaris

Definició
Abocar una quantitat de líquid petita a un preparat o un aliment.
  • ca  lliscar, v intr
  • ca  regar-se, v intr pron
  • es  deslizarse
  • es  regarse
  • fr  glisser
  • en  slide, to

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definició
Deixar-se caure, un corredor, relliscant sobre la superfície del camp de joc en acostar-se a una base, amb l'objectiu d'evitar ser tocat per un defensor en entrar en contacte amb el coixí.