Neoloteca

ca nom científic, n m
es nombre científico, n m
fr nom scientifique, n m
en scientific name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definició

Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de la nomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats.

Nota

1. Els noms científics són denominacions estàndard de valor internacional.
2. Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini (per exemple, Eukaryota); un regne (per exemple, Animalia); un fílum (per exemple, Chordata) o, en botànica i micologia, una divisió (per exemple, Bryophyta); una classe (per exemple, Aves); un ordre (per exemple, Charadriiformes); una família (per exemple, Scolopacidae); un gènere (per exemple, Calidris), o una espècie (per exemple, Calidris ferruginea).
3. El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot (és un uninomi); el d'una espècie, de dos mots (és un binomi), i el d'una subespècie, de tres mots (és un trinomi).
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

[Acta 624, 17 de juliol de 2017]

ca nom comú, n m
ca nom vernacle, n m
ca nom vulgar, n m sin. compl.
es nombre común, n m
es nombre vernacular, n m
fr nom commun, n m
fr nom vernaculaire, n m
fr nom vulgaire, n m
en common name, n
en trivial name, n
en vernacular name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definició

Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

Nota

1. Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).
2. Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

[Acta 624, 17 de juliol de 2017]

ca domini, n m
ca nom de domini, n m
es dominio
es nombre de dominio
fr domaine
fr nom de domaine
en domain
en domain name

Informàtica, Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definició

Part d'una adreça d'Internet que identifica una persona, empresa o organització connectada a aquesta xarxa i que expressa generalment la seva adscripció territorial, el tipus d'organització de què es tracta o el sector o empresa de què forma part.

ca nom genèric, n m
ca nom de gènere, n m sin. compl.
es nombre de género, n m
es nombre genérico, n m
fr nom de genre, n m
fr nom générique, n m
en generic name, n
en genus name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definició

Component d'un nom científic que fa referència a la categoria de gènere.

Nota

1. El nom genèric pot ser el component únic d'un nom científic, quan el nom científic fa referència a un gènere, o bé pot ser-ne el primer component, quan el nom científic es refereix a una espècie o a un tàxon de categoria inferior.
2. El nom genèric és sempre un substantiu.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

[Acta 624, 17 de juliol de 2017]

ca nom de marca estranger, n m
es extranjerismo, n m
es nombre extranjero, n m
fr nom étranger, n m
en foreign brand name, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definició

Nom de marca pres directament d'una llengua que no és pròpia del territori d'origen de la marca o la sonoritat i la grafia del qual evoquen un origen geogràfic estranger, amb la finalitat d'augmentar-ne el valor percebut.

Nota

1. Són exemples de noms de marca estrangers Foster's Hollywood, una cadena espanyola de restaurants de menjar americà, o Häagen-Dazs, una marca de gelats fundada a Nova York, la sonoritat de la qual evoca un origen escandinau.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nom de marca estranger:

S'aprova la denominació nom de marca estranger, calc de la forma original anglesa foreign brand name, pels motius següents:

·és una forma transparent semànticament, formada per la base nom de marca ("Nom que identifica un producte, un servei, una marca, una organització, etc.") i l'adjectiu estranger;

·té l'aval dels especialistes consultats.

[Acta 637, 30 de maig de 2018]

ca epítet específic, n m
ca nom específic, n m
es epíteto específico, n m
es nombre específico, n m
fr épithète spécifique, n m
fr nom spécifique, n m
en species epithet, n
en specific epithet, n
en specific name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definició

Segon component del nom científic d'una espècie o d'un tàxon de categoria inferior, que distingeix l'espècie de la resta d'espècies del mateix gènere.

Nota

1. La denominació epítet específic (i les formes anàlogues en la resta de llengües) s'utilitza en botànica, i la denominació nom específic (i les formes anàlogues en la resta de llengües), en zoologia.
2. L'epítet específic o nom específic pot ser un adjectiu (per exemple, japonica en Aralia japonica, o fulgens en Ailurus fulgens) o un substantiu (per exemple, scolopax en Ophrys scolopax, o duvaucellii en Vanellus duvaucelii).
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

[Acta 624, 17 de juliol de 2017]

ca nom genèric, n m
ca nom de gènere, n m sin. compl.
es nombre de género, n m
es nombre genérico, n m
fr nom de genre, n m
fr nom générique, n m
en generic name, n
en genus name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definició

Component d'un nom científic que fa referència a la categoria de gènere.

Nota

1. El nom genèric pot ser el component únic d'un nom científic, quan el nom científic fa referència a un gènere, o bé pot ser-ne el primer component, quan el nom científic es refereix a una espècie o a un tàxon de categoria inferior.
2. El nom genèric és sempre un substantiu.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

[Acta 624, 17 de juliol de 2017]

ca epítet subespecífic, n m
ca nom subespecífic, n m
es epíteto subespecífico, n m
es nombre subespecífico, n m
fr épithète subspécifique, n m
fr nom subspécifique, n m
en subspecies epithet, n
en subspecific epithet, n
en subspecific name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definició

Tercer component del nom científic d'una subespècie o d'un tàxon de categoria inferior, que distingeix la subespècie de la resta de subespècies de la mateixa espècie.

Nota

1. La denominació epítet subespecífic (i les formes anàlogues en la resta de llengües) s'utilitza en botànica, i la denominació nom subespecífic (i les formes anàlogues en la resta de llengües), en zoologia.
2. L'epítet subespecífic o nom subespecífic pot ser un adjectiu (per exemple, ascendens en Satureja calamintha subsp. ascendens, o pulcherrimus en Stichaeus punctatus pulcherrimus) o un substantiu (per exemple, bouchonii en Amaranthus hybridus subsp. bouchonii o tigris en Panthera tigris tigris).
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

[Acta 624, 17 de juliol de 2017]

ca trinomi, n m
ca nom trinomial, n m sin. compl.
es nombre trinominal
es trinomen
fr nom trinominal
fr trinôme
en trinomen
en trinomial
en trinominal name

Ciències de la vida > Microbiologia, Botànica, Zoologia

Definició

Nom científic compost de tres mots llatins o llatinitzats amb el qual es denominen les subespècies, les varietats i altres categories infraespecífiques d'éssers vius i de fòssils.

Nota

Està constituït pel substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de dos epítets, un d'específic i un d'infraespecífic.

ca uninomi, n m
ca nom uninomial, n m sin. compl.
es nombre uninominal
fr nom uninominal
en uninomen
en uninominal name

Ciències de la vida > Microbiologia, Botànica, Zoologia

Definició

Nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat, amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició