Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  indicador de funció, n m
  • es  tooltip
  • es  ventana de pistas
  • fr  bulle d'aide
  • fr  infobulle
  • en  balloon help
  • en  help balloon
  • en  tooltip

Informàtica

Definición
Etiqueta d'ajuda que es desplega quan el punter del ratolí se situa sobre una eina determinada d'una aplicació, i que conté informació sobre les funcions d'aquesta eina.
  • ca  indicador d'oxidoreducció, n m
  • ca  indicador d'oxidació reducció, n m sin. compl.
  • ca  indicador redox, n m sin. compl.
  • es  indicador de oxidación-reducción
  • es  indicador redox
  • en  oxidation-reduction indicator
  • en  redox indicator

Química > Química analítica

Definición
Indicador capaç de ser reduït o oxidat amb canvi de color en el punt d'equivalència d'una anàlisi titulomètrica d'oxidoreducció o en la seva proximitat.
  • ca  indicatòrids, n m pl
  • nc  Indicatoridae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels piciformes.
  • ca  independent, adj
  • ca  indie [en], adj sin. compl.
  • es  independiente, adj
  • es  indie, adj
  • fr  indé, adj
  • fr  indépendent, adj
  • fr  indie, adj
  • en  indie, adj

Música

Definición
Dit de la música que no segueix els corrents musicals majoritaris ni parteix de les grans discogràfiques.

Nota

  • 1. La forma indie és un neologisme anglès creat a partir de l'escurçament de independent.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  indiferenciació, n f
  • es  banalización
  • es  comoditización
  • es  mercadización
  • fr  banalisation
  • fr  commoditisation
  • fr  indifférenciation
  • en  commoditisation
  • en  commoditization

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Procés pel qual un producte esdevé idèntic quant a característiques i prestacions a altres productes competidors, dels quals només s'acaba diferenciant pel preu.
  • ca  indiferenciar, v tr
  • es  banalizar
  • es  comoditizar
  • en  commoditize, to

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Fer que un producte esdevingui idèntic quant a característiques i prestacions a altres productes competidors, dels quals només s'acabi diferenciant pel preu.
  • ca  individual, n m
  • ca  solo, n m sin. compl.
  • es  individual, n m
  • es  solo, n m
  • fr  individuel, n m
  • fr  solo, n m
  • en  individual, n
  • en  solo, n

Esport > Twirling

Definición
Disciplina de twirling practicada per un únic twirler.

Nota

  • 1. Són especialitats d'individual l'un bastó, el dos bastons i el tres bastons.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
  • ca  individuals, n m pl
  • ca  partit d'individuals, n m sin. compl.
  • es  individuales
  • es  partido de individuales
  • fr  simple
  • en  singles
  • en  singles match

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta

Definición
Partit en què s'enfronta un jugador contra un altre jugador.
  • ca  índrids, n m pl
  • nc  Indriidae

Zoologia > Mamífers

Definición
Família de mamífers de l'ordre dels primats.
  • ca  infecció alimentària, n f
  • es  infección alimentaria, n f
  • fr  infection alimentaire, n f
  • fr  infection d'origine alimentaire, n f
  • en  food infection, n
  • en  foodborne infection, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Malaltia transmesa per aliments en què l'agent causant ingerit és un microorganisme patogen amb capacitat de multiplicar-se activament dins l'organisme o de produir-hi elements tòxics que poden actuar com un antigen.

Nota

  • 1. Els microorganismes patògens poden ser bacteris (per exemple, Campylobacter, Salmonella, Escherichia coli o Listeria monocytogenes), virus (per exemple, els norovirus, els rotavirus i el virus de l'hepatitis A) o paràsits microscòpics (per exemple, Giardia duodenalis o Toxoplasma gondii).
  • 2. Les infeccions alimentàries s'engloben dins les toxiinfeccions alimentàries.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme infecció alimentària

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma infecció alimentària.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli infecció ("Invasió de l'organisme per gèrmens patògens capaços de desenvolupar-s'hi i de produir-hi substàncies tòxiques", segons el diccionari normatiu, però també, segons el Diccionari descriptiu, "Alteració de l'estat normal [d'un organisme, d'un òrgan, d'una ferida, d'una lesió] causada per la invasió de gèrmens patògens capaços de desenvolupar-s'hi i de produir-hi substàncies tòxiques" i "Malaltia infecciosa") i l'adjectiu alimentari -ària, que fa referència a la via a través de la qual es produeix la infecció (els aliments).

    ·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara infecció endògena, infecció hospitalària o infecció postoperatòria, que també designen alteracions de l'organisme.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 698, 7 de novembre de 2022]