Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coa, n f
  • ca  cus, n f
  • es  chous
  • es  coa
  • en  chous

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definición
Enòcoa baixa i de forma convexa.

Nota

  • També admet l'ús com a masculí.
  • ca  flumen, n m
  • ca  coa de castor, n f sin. compl.
  • ca  cua de castor, n f sin. compl.
  • es  cola de castor, n f
  • es  flumen, n m
  • fr  flumen, n m
  • fr  queue de castor, n f
  • en  beaver's tail, n
  • en  flumen, n

Física > Meteorologia

Definición
Núvol accessori en forma de bandes baixes associades a una supercèl·lula cumulonimbus, les quals estan disposades paral·lelament als vents de poca altitud i es desplacen cap a la supercèl·lula o pel seu interior.

Nota

  • 1. Les denominacions cua de castor o coa de castor (en català), cola de castor (en castellà), queue de castor (en francès) i beaver's tail s'apliquen quan el flumen és relativament ample i pla.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  cua d'oreneta, n f
  • ca  cua de milà, n f sin. compl.
  • ca  cudornella, n f sin. compl.
  • ca  coa de milana (balear), n f var. ling.
  • es  cola de milano, n f
  • fr  queue d'aronde, n f
  • fr  queue d'hironde, n f
  • it  coda di rondine, n f
  • en  dovetail, n
  • en  swallow tail, n
  • de  Schwalbenschwanz, n m

Construcció

Definición
Unió de dues peces de fusta en què una té un o diversos elements trapezials que s'encasten en l'encaix o encaixos de l'altra de manera que pot resistir esforços de tracció.

Nota

  • N'hi ha de dues classes: cues d'oreneta cegues (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta no la travessa, de manera que no es veu la testa de l'altra) i cues d'oreneta passades (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta la travessa, de manera que es veu la testa de l'altra.
  • ca  coallotjament, n m
  • es  coliving, n m
  • es  convivencia, n f
  • fr  colocation, n f
  • fr  colocation collaborative, n f
  • it  coliving, n m
  • pt  coliving, n m
  • en  coliving, n
  • en  co-living, n var. ling.
  • de  Co-Living, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Construcció > Urbanisme, Sociologia, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definición
Modalitat d'allotjament temporal en règim de lloguer en què els ocupants comparteixen espais de treball i lleure i disposen també d'espais privats i serveis diversos, que té com a objectiu afavorir la socialització i l'intercanvi d'idees entre persones amb interessos afins.

Nota

  • El coallotjament està concebut, especialment, per a joves professionals. Es dona sobretot en entorns urbans i sol ser promogut i gestionat per entitats privades. Els espais compartits varien segons el cas: de vegades es comparteixen tots els espais llevat de les habitacions o de les habitacions i el bany; en altres casos, els ocupants disposen d'apartaments privats i hi ha algunes estances compartides.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coallotjament

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma coallotjament.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana al manlleu de l'anglès coliving.

    · És una forma lingüísticament adequada, tant des del punt de vista formal com semàntic. Està creada sobre el nucli allotjament ("Acció d'allotjar o d'allotjar-se; l'efecte" i "Lloc on hom està allotjat", segons el diccionari normatiu, i allotjar és "Donar habitació, posada, (a algú)") amb adjunció del prefix co-, que significa 'ensems amb' o 'en comú' i que darrerament és molt productiu amb el significat, més específic, de 'col·laboratiu' (apareix, per exemple, en el terme relacionat cotreball i també en formes com cocreació o coallotjament). El nucli allotjament és especialment pertinent, perquè remet a la idea de temporalitat, que és una dels aspectes definitoris del concepte.

    ·És una forma sintètica i remet fàcilment a la denominació anglesa de partida, que són factors que poden facilitar-ne la implantació.

    [Acta 696, 19 de setembre de 2022]
  • ca  coavaluació, n f
  • es  coevaluación, n f
  • fr  coévaluation, n f
  • en  co-assessment, n
  • en  coevaluation, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Pedagogia. Ensenyament, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definición
Avaluació que duen a terme conjuntament, de manera col·laborativa i consensuada, el professor i l'estudiant que és avaluat, que obliga l'alumne a reflexionar sobre la pròpia producció i permet la interacció i la negociació entre totes dues parts.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coavaluació

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma coavaluació.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per prefixació a partir del prefix co-, que significa 'ensems amb', 'en comú' (perquè les dues parts s'avaluen mútuament).

    ·És la forma utilitzada amb normalitat i es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en fonts terminològiques relacionades amb l'educació.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -avaluació mútua: Aquesta forma és adequada, però coavaluació és ja una denominació molt consolidada en l'àmbit educatiu.

    [Acta 737, 12 de maig de 2025]
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  cobalt, n m
  • es  falsa limbada, n f
  • fr  azuré des antyllides, n m
  • fr  demi-argus, n m
  • it  semi-argo, n m
  • en  mazarine blue, n
  • nc  Cyaniris semiargus

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Licènids > Cyaniris

Nota

  • ca  coberta blava, n f
  • ca  coberta inundada, n f sin. compl.
  • es  cubierta azul, n f
  • es  cubierta inundada, n f
  • fr  toit bleu, n m
  • fr  toit de rétention, n m
  • fr  toiture bleue, n f
  • fr  toiture de rétention, n f
  • en  blue roof, n
  • en  water retention roof, n
  • de  Blaudach, n n
  • de  blaues Dach, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Coberta d'un edifici especialment dissenyada per a retenir, temporalment o permanentment, una capa d'aigua procedent de la pluja, la qual contribueix a la regulació tèrmica i a la sostenibilitat hídrica de l'edifici i afavoreix la biodiversitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta blava (sin. compl. coberta inundada)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes coberta blava i, com a sinònim complementari, coberta inundada.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors blau blava, utilitzat probablement per calc de l'anglès i referit, per metonímia, al fet que aquest tipus de coberta presenta una capa d'aigua superficial, inundat-ada, que remet a una idea similar (inundar és "L'aigua, cobrir (un lloc)").

    ·Totes dues tenen ús i es documenten en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars, especialment pel que fa a coberta blava.

    Es dona prioritat a coberta blava perquè té més ús. És una solució anàloga, a més, coberta verda, que designa un concepte relacionat.

    [Acta 730, 25 de novembre de 2024]
  • ca  coberta de fecundació, n f
  • es  membrana de fecundación
  • es  membrana de fertilización
  • fr  membrane de fécondation
  • en  fertilization membrane

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definición
Coberta que es forma al voltant d'un oòcit immediatament després d'haver estat fecundat, a partir del material alliberat per exocitosi contingut en els grànuls corticals, i que té com a funció evitar la polispèrmia.
  • ca  coberta verda, n f
  • ca  coberta enjardinada, n f sin. compl.
  • es  cubierta ajardinada, n f
  • es  cubierta verde, n f
  • fr  jardin de toiture, n m
  • fr  jardin sur toit, n m
  • fr  toit végétalisé, n m
  • fr  toit vert, n m
  • fr  toiture végétale, n f
  • fr  toiture végétalisée, n f
  • en  green roof, n
  • en  living roof, n
  • de  Gründach, n n
  • de  grünes Dach, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Coberta d'un edifici revestida totalment o parcialment d'una capa de vegetació que permet augmentar la capacitat d'aïllament de l'edifici, regular la diferència tèrmica entre l'interior i l'exterior i millorar l'eficiència energètica.

Nota

  • La instal·lació d'una coberta verda requereix prèviament la impermeabilització de la superfície i la col·locació de sistemes de protecció contra les arrels i de drenatge.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta verda (sin. compl. coberta enjardinada)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes coberta verda i, com a sinònim complementari, coberta enjardinada.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors verd -a, utilitzat probablement per calc de l'anglès i referit, per metonímia, al fet que aquest tipus de coberta està revestida de vegetació, i enjardinat -ada, que remet a una idea similar (enjardinar és "Convertir en jardí").

    ·Totes dues tenen ús i es documenten en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars, especialment pel que fa a la forma coberta verda.

    Es dona prioritat a coberta verda perquè té més ús. És una solució anàloga, a més, a coberta blava, que designa un concepte relacionat.

    [Acta 730, 25 de novembre de 2024]
  • ca  coberta reflectora, n f
  • ca  coberta fresca, n f sin. compl.
  • ca  coberta reflectant, n f sin. compl.
  • es  cubierta blanca, n f
  • es  cubierta de alta reflectancia, n f
  • es  cubierta fría, n f
  • es  cubierta reflectante, n f
  • fr  toit blanc, n m
  • fr  toit froid, n m
  • fr  toit réfléchissant, n m
  • en  cool roof, n
  • en  reflective roof, n
  • en  white roof, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Coberta d'un edifici revestida d'un material habitualment de color clar amb una alta capacitat per a reflectir la radiació solar i irradiar calor, que en èpoques càlides permet disminuir la temperatura a l'interior de l'edifici, millorar el confort i reduir la demanda energètica de refrigeració.

Nota

  • La temperatura de la capa superficial de les cobertes reflectores se sol mantenir semblant a la temperatura de l'aire, malgrat la radiació incident. Aquest fet també pot fer disminuir l'efecte d'illa de calor a les zones urbanes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta reflectora (sin. compl. coberta fresca)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes coberta reflectora i, com a sinònim complementari, coberta fresca.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues formes són alternatives catalanes lingüísticament adequades al manlleu anglès cool roof. Estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors reflector -a, que fa referència a la característica essencial d'aquesta coberta (el fet que la superfície reflecteix la radiació solar), i fresc -a (calc, en aquest cas, de l'anglès cool), forma més divulgativa, que indica que "no reté la calor".

    ·Totes dues són formes transparents i motivades semànticament.

    ·Ja se'n documenta un cert ús en textos especialitzats, sobretot de la forma coberta fresca.

    ·Totes dues tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars.

    Formes desestimades

    -coberta d'alta reflectància: És una forma adequada, que descriu el concepte de manera tècnica i precisa (la reflectància és el "Quocient entre la radiació reflectida per una superfície, un cos, etc., i la radiació que hi incideix"). Es considera, però, innecessàriament llarga i per això s'ha preferit coberta reflectora.

    coberta reflectant: És una forma força utilitzada però lingüísticament dubtosa, tenint en compte que l'adjectiu normatiu relacionat amb la reflexió és reflector -a, no reflectant. Malgrat que reflectant té una certa tradició (1) i es recull en algunes fonts lexicogràfiques actuals (per exemple, al Diccionari normatiu valencià), és un adjectiu que s'explicaria a partir d'un hipotètic verb *reflectar, que no existeix en català. És cert que potser podria explicar-se també per analogia amb altres adjectius vinculats amb un nom en -ància (com ara, dissonant, exuberant, fragant, etc.), amb cultismes (per exemple, expectant, humectant o lactant) o, simplement, amb altres adjectius amb un correlat verbal (per exemple, aglutinant, desinfectant o lubricant, tots, però, a diferència de reflectant, relacionats amb verbs de la primera conjugació), però no és una formació lingüísticament clara (estaria justificant, en canvi, reflectent, com a participi de present de reflectir, que és, però, una forma sense ús). En tot cas, no sembla una incorporació estrictament necessària, tenint en compte que l'adjectiu normatiu reflector -a ja cobreix el mateix significat (encara que tingui un sentit més ampli).

    El Consell Supervisor acorda, de tota manera, que enviarà una carta al president de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans sol·licitant l'estudi d'aquest adjectiu i la possible incorporació al diccionari normatiu.

    -coberta reflexant: Aquesta forma no té cap ús i, com l'anterior, també presenta dubtes lingüístics, ja que està creada amb un adjectiu no normatiu (reflexant) derivat d'un verb també no normatiu (*reflexar, creat per conversió de reflex).

    -coberta freda: És més adequada semànticament la forma coberta fresca, ja que aquest tipus de coberta no té una temperatura baixa com indica fred -a ("Caracteritzat per una temperatura baixa", d'acord amb el diccionari normatiu), sinó que "dona una sensació de frescor" (sentit de fresc -a).

    -coberta blanca: Hi ha alguns tipus de cobertes que es designen a partir d'un adjectiu de color (és el cas, per exemple, de coberta blava o de coberta verda). Les cobertes reflectores també s'anomenen de vegades cobertes blanques, però en aquest cas l'ús de l'adjectiu blanc -a no és del tot precís, en primer lloc, perquè no totes les cobertes reflectores són de color blanc i, en segon lloc, perquè la mateixa forma coberta blanca s'aplica de vegades a cobertes que són de color blanc però que no tenen realment les característiques de les cobertes reflectores, és a dir, no tenen finalitat bioclimàtica.

    -sostre reflector; teulada reflectora: Les formes amb sostre i teulada són menys escaients, perquè sostre també pot fer referència a una coberta interior i teulada pot suggerir una coberta feta de teules.

    (1) El CTILC el documenta en contextos del començament del segle XX i posteriorment, de manera ininterrompuda, a partir dels anys vuitanta

    [Acta 730, 25 de novembre de 2024]