enllaç extraoracional
enllaç extraoracional
- ca enllaç extraoracional, n m
- es enlace extraoracional
- fr mot de liaison extraphrastique
- en intersentential link
Definición
Enllaç que estableix algun tipus de relació semàntica entre oracions sintàcticament independents.
Nota
- Per exemple, l'adverbi consegüentment en el text Ningú no preguntà res. Consegüentment, el moderador clogué la sessió.
enllaç intraoracional
enllaç intraoracional
- ca enllaç intraoracional, n m
- es enlace intraoracional
- fr mot de liaison intraphrastique
- en intrasentential link
Definición
Enllaç que estableix relacions entre les diferents parts d'una oració.
Nota
- Així, la conjunció i en l'oració Joan i Maria suspengueren el viatge.
enquesta
enquesta
- ca enquesta, n f
- es encuesta
- fr enquête
- en elicitation interview
Definición
Mètode de recerca que busca obtenir dades lingüístiques de parlants nadius, o informants, d'una determinada llengua o varietat als quals es demana que descriguen un dibuix, que conten una història, que completen una oració o que facen una valoració sobre l'acceptabilitat o la gramaticalitat d'un determinat enunciat.
Nota
- El problema bàsic d'aquest mètode consisteix en el fet que obliga l'informant a reflexionar sobre la llengua com si es tractara d'un objecte abstracte i descontextualitzat. Per a evitar aquest problema sovint s'han proposat tècniques indirectes que tracten de no explicitar les unitats lingüístiques que es pretenen analitzar.
ensordiment
ensordiment
- ca ensordiment, n m
- ca dessonorització, n m sin. compl.
- es desonorización
- es ensordecimiento
- fr assourdissement
- fr dévoisement
- en devoicing
Definición
Procés de pèrdua del tret sonor d'una articulació, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica motivada pel context.
Nota
- Per exemple, l'ensordiment de les obstruents sonores en posició final absoluta o, diacrònicament, l'ensordiment de les sibilants sonores en el dialecte apitxat.
entonació
entonació
- ca entonació, n f
- ca to, n f sin. compl.
- es entonación
- es tono
- fr intonation
- en intonation
Definición
Successió de tons corresponent a una emissió fònica compresa entre dues pauses.
Nota
- L'entonació depén de la freqüència de vibració de les cordes vocals del parlant i d'uns valors relatius que caracteritzen el to normal. En general, en les llengües indoeuropees el segment final de l'entonació té un valor distintiu, segons que siga no marcat (entonació horitzontal) o marcat (entonació ascendent o descendent).
entonació ascendent
entonació ascendent
- ca entonació ascendent, n f
- es entonación ascendente
- fr intonation montante
- en rising intonation
Definición
Entonació caracteritzada per l'anticadència i la semicadència.
Nota
- És pròpia de les oracions interrogatives totals i d'expressions que indiquen contrast.
entonació descendent
entonació descendent
- ca entonació descendent, n f
- es entonación descendente
- fr intonation descendante
- en falling intonation
Definición
Entonació caracteritzada per la cadència i la semicadència.
Nota
- És pròpia de les oracions declaratives i de les interrogatives parcials.
entonació horitzontal
entonació horitzontal
- ca entonació horitzontal, n f
- es entonación horizontal
- fr ton uni
- en level intonation
Definición
Entonació caracteritzada per l'absència de canvis relatius en la freqüència de les vibracions.
Nota
- És pròpia de les enumeracions incompletes i dels segments interiors d'oració. És per això que l'entonació horitzontal seguida de pausa fa la impressió d'oració inacabada.
entorn
entorn
- ca context, n m
- ca entorn, n m sin. compl.
- es contexto
- es entorno
- fr contexte
- fr environnement
- en context
- en environment
Definición
Parts d'un text o d'un enunciat que precedeixen o segueixen la unitat que s'està considerant.
Nota
- Les propietats d'una unitat estan sovint determinades pel context en el qual apareix. El terme s'utilitza sobretot en semàntica i pragmàtica per a designar la part d'un text que permet la correcta interpretació d'una unitat. També s'utilitza, no obstant això, en altres disciplines. En fonètica, per exemple, les realitzacions concretes dels fonemes depenen del context en què apareixen: el fonema alveolar /n/, per exemple, es realitza dental quan va seguit d'una consonant dental, com en el mot dent.
entrada
entrada
- ca entrada, n f
- es entrada
- fr entrée
- en input
Definición
En gramàtica generativa, estat en què es troba una estructura abans de ser sotmesa a una determinada regla transformacional.
