entrada
entrada
- ca entrada, n f
- ca lema, n f sin. compl.
- es entrada
- es lema
- fr entrée
- fr lemme
- en entry
- en lemma
Definición
En lexicografia, unitat de tractament lexicogràfic identificada amb cadascun dels mots o locucions que encapçalen un article.
Nota
- Les entrades segueixen un ordre establit prèviament (normalment l'alfabètic) i poden contenir diferents subentrades que remeten a diferents accepcions, a formes lexicalitzades, etc. El conjunt d'entrades d'un diccionari constitueix la macroestructura, per oposició a la microestructura o conjunt d'articles.
entropia
entropia
- ca entropia, n f
- es entropía
- fr entropie
- en entropy
Definición
En la teoria de la comunicació, grau d'incertesa que aparega cada senyal en un missatge determinat.
Nota
- L'entropia és màxima quan tots els elements que poden utilitzar-se tenen una freqüència d'aparició semblant, i mínima quan hi ha algun element que té una freqüència més alta que la resta.
enunciació
enunciació
- ca enunciació, n f
- es enunciación
- fr énonciation
- en enunciation
Definición
Per oposició a enunciat, acte individual d'utilització de la llengua en què intervenen un emissor (el subjecte de l'enunciació) i un o uns receptors (l'objecte de l'enunciació).
Nota
- A partir de l'enunciació es poden delimitar els elements díctics del llenguatge. Així, a més de les persones de l'enunciació, es pot parlar del temps de l'enunciació (el temps present o l'ara) i l'espai de l'enunciació (l'ací i l'aquí ocupat pel jo i el tu).
enunciador
enunciador
- ca enunciador, n m
- es enunciador
- fr énonciateur
- en enunciator
Definición
En la terminologia d'Oswald Ducrot, persona designada pel jo, que se situa en l'origen de les senyalitzacions i que pot diferir del locutor i del subjecte empíric.
Nota
- V. locutor.
enunciador | enunciadora
enunciador | enunciadora
- ca enunciador | enunciadora, n m, f
- es enunciador | enunciadora
- fr énonciateur | énonciatrice
- en enunciator
Definición
Persona que codifica i emet un missatge, o subjecte de l'enunciació.
enunciat
enunciat
- ca enunciat, n m
- es enunciado
- fr énoncé
- en utterance
Definición
Emissió verbal integrada per una o més oracions, que es troba entre dos canvis de locutor o entre dos silencis marcats.
Nota
- Aquest concepte permet a l'investigador no prejutjar, en un primer moment de l'anàlisi, sobre la naturalesa i l'extensió de les unitats que s'han d'analitzar. Fet i fet, l'enunciat és un segment més o menys llarg de la cadena lingüística que pot estar integrat per un simple mot (en contextos, per exemple, de resposta) o per sèries d'oracions (una explicació, una descripció, una contalla, per exemple).
enunciat bivalent
enunciat bivalent
- ca enunciat bivalent, n m
- es enunciado bivalente
- fr énoncé bivalent
- en bivalent utterance
Definición
En pragmàtica, enunciat amb què es realitzen, per a un mateix receptor, dos actes il·locutius.
enunciat constatatiu
enunciat constatatiu
- ca enunciat constatatiu, n m
- ca enunciat verificatiu, n m sin. compl.
- es constativo
- es enunciado constatativo
- fr énoncé constatatif
- en constative utterance
Definición
En la terminologia de John L. Austin, enunciat descriptiu que proporciona una informació factual i que és susceptible de ser vertader o fals.
Nota
- Per exemple, Lluís se n'anà amb autobús. S'oposa a enunciat performatiu.
enunciat multivalent
enunciat multivalent
- ca enunciat multivalent, n m
- es enunciado multivalente
- fr énoncé multivalent
- en multivalent utterance
Definición
En pragmàtica, enunciat amb què es realitzen, per a dos o més receptors, diversos actes il·locutius.
Nota
- Els actes il·locutius multivalents constitueixen un clar exemple de l'economia del llenguatge.
enunciat performatiu
enunciat performatiu
- ca enunciat performatiu, n m
- es enunciado performativo
- fr énoncé performatif
- en performative utterance
Definición
En la terminologia de John L. Austin, enunciat amb què el parlant realitza una determinada activitat.
Nota
- Oracions del tipus Et batege…, Et promet…, T'assegure… són enunciats performatius, per tal com la simple enunciació d'aquestes oracions en un context adequat ja suposa la realització d'una activitat (l'activitat de batejar, de prometre, d'assegurar). Els enunciats performatius no són susceptibles de ser vertaders o falsos sinó feliços, o adequats, o no; l'enunciat Et batege…, per exemple, no resultarà adequat si el realitza una persona que no té competència per a batejar. S'oposa a enunciat constatatiu.
