element compositiu culte
element compositiu culte
- ca element culte, n m
- ca element compositiu culte, n m sin. compl.
- ca formant culte, n m sin. compl.
- es elemento compositivo culto
- es elemento culto
- es formante culto
- fr élément savant
- fr formant savant
- en neo-classical element
Definición
Morfema lligat que prové d'arrels preses directament del grec o el llatí i que pot formar un mot compost amb un altre element culte (per exemple, bio- i ‑leg en biòleg) o amb un mot (per exemple hidr(o)-, que amb el mot avió forma el compost hidroavió).
element culte
element culte
- ca element culte, n m
- ca element compositiu culte, n m sin. compl.
- ca formant culte, n m sin. compl.
- es elemento compositivo culto
- es elemento culto
- es formante culto
- fr élément savant
- fr formant savant
- en neo-classical element
Definición
Morfema lligat que prové d'arrels preses directament del grec o el llatí i que pot formar un mot compost amb un altre element culte (per exemple, bio- i ‑leg en biòleg) o amb un mot (per exemple hidr(o)-, que amb el mot avió forma el compost hidroavió).
elevació
elevació
- ca elevació, n f
- ca ascens, n f sin. compl.
- es elevación
- fr montée
- en raising
Definición
En gramàtica generativa, transformació que trasllada un element des de l'oració inserida, subordinada o baixa, fins a l'oració matriu, principal o alta.
Nota
- Normalment, es distingeixen diferents tipus d'elevació: l'elevació de subjecte a objecte, l'elevació de subjecte a subjecte, l'elevació de clítics, l'elevació de la negació, l'elevació del quantificador, etc. En l'elevació de subjecte a objecte, el subjecte de la completiva es converteix en objecte de la principal, com per exemple en l'oració Enric sentí Antoni cridar, derivada de l'oració Enric sentí que Antoni cridava. En l'elevació de subjecte a subjecte, el subjecte de la completiva es converteix en subjecte de la principal, com per exemple en Joan sembla cansat, derivada de Sembla que Joan està cansat. En l'elevació de clítics, els clítics pronominals vinculats al verb de la completiva es vinculen al verb de l'oració principal, com en No l'aconseguí veure, en què el clític d'acusatiu (l') funciona com a complement directe de veure però apareix lligat al verb aconseguí. I, finalment, en l'elevació de la negació, l'adverbi no d'una oració completiva dependent de verbs com creure o voler, apareix en l'oració principal sense que això provoque canvis de significat, com en No crec que hagen arribat, que té un significat equivalent a Crec que no han arribat.
elevació categorial
elevació categorial
- ca elevació categorial, n f
- es elevación categorial
- fr montée catégorielle
- en categorial raising
Definición
En gramàtica categorial, operació per mitjà de la qual una categoria B es combina amb una categoria A/B per a obtenir la categoria complexa A.
Nota
- Si definim el verb intransitiu com a O/N, això és, com la categoria que ha de prendre un nom propi, N, per a convertir-se en una oració, O, aleshores N es pot definir per elevació com la categoria que es combina amb O/N per a donar O.
elisió
elisió
- ca elisió, n f
- es elisión
- fr élision
- en deletion
Definición
En gramàtica generativa, transformació que elimina un element existent en l'estructura profunda.
Nota
- Així, l'oració complexa L'Enric se n'anà i la Marta també, per exemple, s'obté per mitjà de l'elisió del verb de la segona oració coordinada. Aquest tipus de transformació ha sigut progressivament abandonat en considerar que les categories buides ja es generen a la base.
elisió
elisió
- ca elisió, n f
- es elisión
- fr élision
- en elision
Definición
En sintaxi, manca d'explicitud d'un constituent que es recupera a partir del context sintàctic o discursiu.
Nota
- Per exemple, l'elisió del subjecte en l'oració Va arribar a les tres.
elisió
elisió
- ca elisió, n f
- es elisión
- fr élision
- en elision
Definición
Fenomen fonètic pel qual es perd un segment vocàlic o consonàntic en un determinat context.
Nota
- Per exemple, l'elisió de la a de quina en l'oració Quina hora és?, o de la t de pont en la forma plural ponts.
el·lipsi
el·lipsi
- ca el·lipsi, n f
- es elipsis
- fr ellipse
- en ellipsis
Definición
Omissió d'algun element oracional per raons d'economia, d'èmfasi o d'estil.
Nota
- El sentit de l'oració continua sent complet ja que el contingut de l'element elidit es desprén directament del discurs previ com en Rosanna estudia filologia i Josep dret, o bé del context en què es produeix l'enunciació, com en Un café!, pronunciat davant d'un cambrer.
elocució
elocució
- ca elocució, n f
- es elocución
- fr élocution
- en elocution
Definición
Part de la retòrica que s'ocupa de l'estudi de la selecció i la disposició dels mots en el discurs.
elocució
elocució
- ca elocució, n f
- es elocución
- fr élocution
- en elocution
Definición
Manera de pronunciar els mots.
