Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  eix, n m
  • es  eje
  • fr  axe
  • en  axis

Definición
Perspectiva d'anàlisi de les relacions que es poden establir entre els elements lingüístics.

Nota

  • Es distingeix l'eix paradigmàtic, vertical o in absentia, i el sintagmàtic, horitzontal o in praesentia. El terme eix va ser introduït per l'estructuralisme europeu. [V. sintagma, paradigma]
eix cronogenètic eix cronogenètic

  • ca  eix cronogenètic, n m
  • es  eje cronogenético
  • fr  axe chronogénétique
  • en  chronogenetic axis

Definición
En psicomecànica, línia horitzontal amb què es representa el temps durant el qual es produeix l'operació mental de la cronogènesi.
  • ca  eixida, n f
  • es  salida
  • fr  sortie
  • en  output

Definición
En gramàtica generativa, estat en què es troba una estructura després de ser sotmesa a una determinada regla transformacional.
  • ca  elatiu, n m
  • es  elativo
  • fr  élatif
  • en  elative

Definición
Cas gramatical que, en llengües com el basc o el finés, expressa el lloc des de dins del qual parteix el moviment designat pel verb.
  • ca  superlatiu absolut, n m
  • ca  elatiu, n m sin. compl.
  • es  elativo
  • es  superlativo absoluto
  • fr  élatif
  • fr  superlatif absolu
  • en  absolute superlative
  • en  elative

Definición
Superlatiu que expressa una qualitat sense comparació explícita.

Nota

  • Per exemple, rapidíssim en Pere és un corredor rapidíssim. En gramàtica tradicional també s'anomena elatiu.
  • ca  electromiògraf, n m
  • es  electromiógrafo
  • fr  électromyographe
  • en  electromyograph

Definición
Instrument utilitzat en fonètica per a estudiar les contraccions musculars produïdes durant la parla.
electropalatògraf electropalatògraf

  • ca  electropalatògraf, n m
  • es  electropalatógrafo
  • fr  électropalatographe
  • en  electropalatograph

Definición
Instrument utilitzat en fonètica articulatòria per a determinar el lloc en què es posa en contacte la llengua amb el paladar.

Nota

  • L'electropalatògraf és un paladar artificial en el qual es col·loquen una sèrie d'elèctrodes per a enregistrar els contactes.
electroquimògraf electroquimògraf

  • ca  electroquimògraf, n m
  • es  electroquimógrafo
  • fr  électrokymographe
  • en  electrokymograph

Definición
Instrument utilitzat en fonètica articulatòria per a enregistrar, durant la parla, els continus canvis en el flux d'aire oral i nasal.
  • ca  element, n m
  • es  elemento
  • fr  élément
  • en  element

Definición
Unitat lingüística o classe d'unitats lingüístiques.
  • ca  element, n m
  • es  elemento
  • fr  élément
  • en  element

Definición
Objecte o notació que per definició o enumeració pertany a un determinat conjunt.

Nota

  • En les enumeracions, els elements que pertanyen a un determinat conjunt es posen entre claus. Per exemple, el conjunt de consonants oclusives sordes està integrat pels elements {p, t, k}.