epítet
epítet
- ca adjectiu explicatiu, n m
- ca epítet, n m sin. compl.
- es adjetivo explicativo
- es epíteto
- fr adjectif explicatif
- fr épithète
- en epithet
Definición
Adjectiu qualificatiu que tendeix a anteposar-se al nom, insisteix en una de les característiques d'aquest i hi sol aparéixer associat.
Nota
- Per exemple, terrible en la terrible desfeta.
equivalència
equivalència
- ca equivalència, n f
- ca bicondicional, n f sin. compl.
- ca doble implicació, n f sin. compl.
- es bicondicional
- es equivalencia
- fr biconditionnelle
- fr équivalence
- en biconditional
- en equivalence
Definición
En lògica, implicació bilateral simbolitzada per mitjà de ≡ o ↔, que té el significat de 'si i només si'.
Nota
- L'equivalència pot ser definida com la conjunció de dues implicacions. Des d'aquesta perspectiva, (p ↔ q) es pot definir com a (p → q) & (q → p).
equivalència acústica
equivalència acústica
- ca equivalència acústica, n f
- es equivalencia acústica
- fr équivalence acoustique
- en acoustic equivalence
Definición
Confusió entre dues o més realitzacions fonemàtiques que posseeixen almenys un tret en comú.
Nota
- Les equivalències acústiques donen compte d'algunes evolucions diacròniques anòmales. Per exemple, la confusió de les líquides /l/ i /ɾ/ explica l'evolució de PEREGRĪNU > pelegrí.
equivalència gramatical
equivalència gramatical
- ca equivalència gramatical, n f
- es equivalencia gramatical
- fr équivalence grammaticale
- en grammatical equivalence
Definición
En la terminologia de Charles Bally, relació d'igualtat funcional entre dos o més membres oracionals.
Nota
- La commutació de l'un per l'altre és possible tot i que es produïsquen diferències estilístiques i fins i tot semàntiques. Així, Han vingut els més instruïts, els que tenen més instrucció, els que són més instruïts, etc.
ergatiu
ergatiu
- ca ergatiu, n m
- es ergativo
- fr ergatif
- en ergative
Definición
Cas gramatical que, en llengües com el basc, el georgià o l'esquimal, presenta el subjecte dels verbs transitius.
Nota
- En aquest tipus de llengües, anomenades ergatives, el subjecte dels verbs intransitius i l'objecte dels transitius apareixen marcats amb un cas diferent de l'anterior, l'absolutiu. Per exemple, en les oracions basques Nik zure aita ikusi dut 'jo he vist el teu pare' i Zure aita etorri da 'el teu pare ha vingut', el subjecte del verb transitiu de la primera oració està en cas ergatiu i, per això, presenta la marca de cas ‑k (nik 'jo') i l'auxiliar verbal hi concorda mitjançant el sufix ‑t (dut 'he'), i això a diferència del subjecte del verb intransitiu de la segona oració, que es comporta com el complement directe de la primera (zure aita 'el teu pare').
ergativitat
ergativitat
- ca ergativitat, n f
- es ergatividad
- fr ergativité
- en ergativity
Definición
Propietat dels verbs que seleccionen un argument marcat amb cas ergatiu o de les oracions que contenen un verb d'aquest tipus.
ergativitat parcial
ergativitat parcial
- ca ergativitat parcial, n f
- es ergatividad parcial
- fr ergativité partielle
- en split ergativity
Definición
Propietat de les llengües en què la manifestació de l'ergativitat està determinada per les propietats del subjecte, del temps, de l'aspecte, etc.
ergon [el]
ergon [el]
- ca ergon [el], n m
- es ergon
- fr ergon
- en ergon
Definición
Conjunt d'estructures lingüístiques resultat dels canvis que cada llengua ha experimentat en el passat.
Nota
- El terme ergon, d'origen grec, va ser utilitzat pel lingüista alemany Wilhelm von Humboldt. S'oposa a energeia.
error
error
- ca error, n m
- es error
- fr faute
- en error
Definición
Desviació de la norma d'una determinada llengua.
Nota
- Tot i que tradicionalment l'error ha sigut considerat un signe del coneixement inadequat de l'alumne, alguns autors han insistit en la idea que és un resultat inevitable i necessari que evidencia el procés d'aprenentatge. Fet i fet, en l'aprenentatge de segones llengües, aquest concepte ha jugat un paper important. Sovint es diferencien els errors interlinguals, provocats per la influència de la llengua materna de l'alumne, dels errors intralinguals, provocats per una generalització abusiva d'un regla, una construcció, etc., de la segona llengua. [V. anàlisi d'errors]
ES
ES
- ca estructura superficial, n f
- ca estructura S, n f sin. compl.
- ca ES, n f abrev.
- es estructura S
- es estructura superficial
- es ES abrev.
- fr structure de surface
- fr structure-S
- fr SS abrev.
- en S-structure
- en surface structure
- en SS abrev.
Definición
En gramàtica generativa, nivell de representació sintàctica constituït per l'aplicació de les regles transformacionals a les oracions d'estructura profunda.
Nota
- Així, a partir d'una construcció de l'estructura profunda com ara La xica Joan conegué la xica ahir s'arriba a l'oració d'estructura superficial La xica que Joan conegué ahir per mitjà de la transformació de relativització del segon sintagma nominal la xica i de la transformació de trasllat del relatiu a una posició preoracional. L'estructura superficial s'abreuja com a ES en els primers models generativistes i com a estructura S en el model de la teoria del règim i del lligam. [V. estructura profunda]
