especificació
especificació
- ca determinació, n f
- ca especificació, n f sin. compl.
- es determinación
- es especificación
- fr détermination
- fr spécification
- en determination
- en specification
Definición
En glossemàtica, dependència unilateral entre dos elements, de manera que el primer pressuposa el segon, però no al revés.
Nota
- La determinació rep el nom de selecció quan es produeix en el nivell sintagmàtic del decurs (per exemple, entre article i nom) i el de especificació quan es produeix en el nivell paradigmàtic del sistema (per exemple, dual pressuposa plural i singular, però ni plural ni singular pressuposen dual).
especificació de trets
especificació de trets
- ca especificació de trets, n f
- es especificación de rasgos
- fr spécification de traits
- en feature specification
Definición
En la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, caracterització de les categories a partir de trets o propietats generalment binaris.
especificador
especificador
- ca especificador, n m
- es especificador
- fr spécificateur
- en specifier
Definición
En la teoria de la X amb barra, funció sintàctica desenvolupada pels determinants, però també per altres elements, com ara la negació o el sintagma nominal subjecte, que en llengües com el català, el castellà o l'anglés se situen a l'esquerra de la projecció X̅ i tanquen el sintagma.
Nota
- Els determinants, per exemple, són els especificadors del sintagma nominal i el subjecte és l'especificador de l'oració.
especificador
especificador
- ca especificador, n m
- ca modificador, n m sin. compl.
- es especificador
- es modificador
- fr modificateur
- fr spécificateur
- en modifier
- en specifier
Definición
Funció sintàctica que realitza el constituent d'un sintagma que modifica el nucli i, si en té, els seus complements, i que se situa a la seua esquerra.
Nota
- Per exemple, la funció desenvolupada pel quantificador molt en el sintagma adjectival molt bo per a la salut, que modifica el conjunt format per l'adjectiu bo i el seu complement per a la salut. Per extensió, el terme s'usa també per a referir-se al constituent que realitza aquesta funció.
especificador
especificador
- ca determinant, n m
- ca especificador, n m sin. compl.
- ca D, n m abrev.
- ca Det, n m abrev.
- es determinante
- es especificador
- es D abrev.
- es Det abrev.
- fr déterminant
- fr spécificateur
- fr D abrev.
- fr Det abrev.
- en determiner
- en specifier
- en D abrev.
- en Det abrev.
Definición
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per precedir el nom, per concordar-hi en gènere i nombre i per capacitar-lo per a denotar entitats.
Nota
- Entre els determinants, es distingeix els articles (el, un), els demostratius (aquest/este, aqueix/eixe, aquell), els possessius (mon, ton, etc.), els quantificadors nominals (molt, algun, etc.) i el relatiu compost el qual (en casos com la qual persona). Hi ha autors, però, que consideren que els quantificadors formen una categoria lèxica diferent. Els determinants aporten al nom que modifiquen una especificació díctica (aquest llibre, aquella nit), individualitzadora (el en el regal), personal (mon en mon pare), quantificadora (moltes persones, algun en algun dia), etc. Des d'un punt de vista estructural, el determinant ocupa la posició d'especificador del sintagma nominal. Recentment, però, s'ha proposat que el determinant és el nucli d'un sintagma que té com a complement el sintagma nominal. L'abreviació Det és pròpia de la sintaxi. L'abreviació D s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
especificador nominal
especificador nominal
- ca especificador nominal, n m
- es especificador nominal
- fr spécificateur nominal
- en nominal specifier
Definición
Especificador que, dins d'un sintagma nominal, modifica el nom que funciona com a nucli i, si n'hi ha, els seus complements.
Nota
- Per exemple l'article les en les estudiants valencianes de filologia, que modifica el conjunt format pel nom estudiants i els seus complements valencianes i de filologia.
especificador semàntic
especificador semàntic
- ca diferenciador, n m
- ca especificador semàntic, n m sin. compl.
- es diferenciador
- es especificador semántico
- fr différentiateur
- fr spécificateur sémantique
- en distinguisher
Definición
En semàntica generativa, tret semàntic que no és sistemàtic en una llengua i que té un abast limitat.
Nota
- Per exemple, el mot solter consta del diferenciador [no casat] i dels marcadors [humà] i [mascle]. El terme diferenciador va ser introduït pels filòsofs del llenguatge Jerrold J. Katz i Jerry A. Fodor. S'oposa a marcador semàntic, que és un tret sistemàtic.
especificitat
especificitat
- ca especificitat, n f
- es especificidad
- fr spécificité
- en specificity
Definición
Propietat dels sintagmes nominals que pressuposen l'existència d'un o uns referents concrets dins l'univers del discurs.
Nota
- Els sintagmes nominals amb aquesta propietat es denominen específics. Per exemple, el sintagma nominal un llibre que té dibuixos de Miró en l'oració He comprat un llibre que té dibuixos de Miró. S'oposa a inespecificitat.
espectrògraf
espectrògraf
- ca espectrògraf, n m
- es espectrógrafo
- fr spectrographe
- en spectrograph
Definición
Aparell que forneix la representació visual dels trets acústics d'una emissió en convertir les ones sonores de la llengua parlada en ones elèctriques i analitzar-ne els components a diferents freqüències.
espectrograma
espectrograma
- ca espectrograma, n m
- es espectrograma
- fr spectrogramme
- en spectrogram
Definición
Representació visual de les propietats acústiques dels sons feta per mitjà d'un espectrògraf o d'un programa d'anàlisi per ordinador.
