enunciat bivalent - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
enunciat bivalent
enunciat bivalent
- ca enunciat bivalent, n m
- es enunciado bivalente
- fr énoncé bivalent
- en bivalent utterance
Definición
En pragmàtica, enunciat amb què es realitzen, per a un mateix receptor, dos actes il·locutius.
