ensordiment - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
ensordiment
ensordiment
- ca ensordiment, n m
- ca dessonorització, n m sin. compl.
- es desonorización
- es ensordecimiento
- fr assourdissement
- fr dévoisement
- en devoicing
Definición
Procés de pèrdua del tret sonor d'una articulació, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica motivada pel context.
Nota
- Per exemple, l'ensordiment de les obstruents sonores en posició final absoluta o, diacrònicament, l'ensordiment de les sibilants sonores en el dialecte apitxat.
