calefacció de barri
calefacció de barri
Energia
- ca xarxa de calor, n f
- ca calefacció de barri, n f sin. compl.
- es calefacción de barrio, n f
- es calefacción de distrito, n f
- es calefacción urbana, n f
- es red de calor, n f
- fr chauffage à distance, n m
- fr chauffage urbain, n m
- fr réseau de chaleur, n m
- fr réseau de chauffage urbain, n m
- fr CAD, n m sigla
- en district heating, n
- en heat network, n
- en teleheating, n
- en DH, n sigla
Energia
Definición
Xarxa urbana subterrània de distribució de calor, sovint mitjançant aigua calenta produïda en una unitat central de producció tèrmica, que abasteix un conjunt d'edificis o d'instal·lacions d'una mateixa àrea, habitualment per a calefacció i ús d'aigua calenta sanitària.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarxa de calor (sin. compl. calefacció de barri)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes xarxa de calor i, com a sinònim complementari, calefacció de barri.
Criteris aplicats
Pel que fa a xarxa de calor:
·És una forma lingüísticament adequada, consistent en una locució descriptiva del concepte.
·És una forma àmpliament utilitzada.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.
Pel que fa a calefacció de barri:
·És una denominació també adequada des d'un punt de vista lingüístic, creada per analogia amb la forma anglesa més habitual, district heating.
·Des d'un punt de vista semàntic, l'ús del nucli calefacció es pot entendre com una metonímia, ja que la calefacció correspon només a una part del servei que pot donar aquesta infraestructura, també utilitzada per a la distribució d'aigua calenta sanitària.
·Els experts consultats avalen l'ús d'una denominació paral·lela a la forma anglesa, amb el nucli calefacció.
·En altres llengües, com el castellà, es documenta la forma anàloga.
Formes desestimades
-calefacció urbana: Tot i que és l'alternativa catalana que es difon des de fa uns anys a través del Cercaterm, és una denominació amb menys ús que la forma aprovada i també menys adequada des d'un punt de vista semàntic, ja que aquesta infraestructura no només s'utilitza per alimentar instal·lacions de calefacció sinó que també produeix aigua calenta sanitària.
-calefacció de districte: És un calc de l'anglès no del tot adequat des d'un punt de vista semàntic en català, ja que en anglès s'utilitza district en la llengua general amb un sentit força ampli ("An area, region, or section with a distinguishing character"), mentre que en català districte té un significat més administratiu i no és un mot d'ús corrent ("Divisió territorial d'una contrada, una província, una població, per facilitar-ne l'administració, el govern, etc.").
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
captador solar
captador solar
Energia > Energia solar
- ca placa solar tèrmica, n f
- ca captador solar, n m sin. compl.
- es captador solar, n m
- es colector solar, n m
- es panel solar térmico, n m
- fr capteur solaire, n m
- fr capteur solaire thermique, n m
- en collector panel, n
- en solar collector, n
- en solar thermal collector, n
Energia > Energia solar
Definición
Placa solar destinada a convertir la radiació solar incident en energia tèrmica.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme placa solar tèrmica (sin. compl. captador solar)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes placa solar tèrmica i, com a sinònim complementari, captador solar.
Criteris aplicats
Pel que fa a placa solar tèrmica:
·És una forma lingüísticament adequada, consistent en una locució creada a partir de la denominació placa solar, que designa genèricament qualsevol tipus de placa per a la captació d'energia solar, i l'adjectiu tèrmic -a ("Relatiu o pertanyent a la calor o a l'energia calorífica"), en referència a la conversió de l'energia solar en energia tèrmica.
·Estableix un paral·lelisme formal amb la denominació normalitzada energia solar tèrmica, que designa l'energia produïda amb aquest tipus de plaques solars.
·És una forma força estesa per a designar aquest concepte, utilitzada tant en àmbits especialitzats com en contextos de tipus divulgatiu.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
Pel que fa a captador solar:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nom captador, derivat del verb captar, que en l'àmbit de l'energia significa "Obtenir energia cercant-la al lloc on es troba", i l'adjectiu solar, que en l'àmbit de l'energia ha adquirit significats específics i en aquest cas té el significat següent: "Que transforma l'energia solar en altres tipus d'energia."
·És una forma precisa i que s'identifica inequívocament amb el concepte.
·És la forma més estesa per a designar aquest concepte, especialment en contextos tècnics, i es documenta en diverses obres terminològiques i enciclopèdiques de referència.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
Formes desestimades
-col·lector solar: El nucli nominal col·lector, corresponent a la substantivació de l'adjectiu col·lector -a ("Que recull") es considera un calc de l'anglès: en català la forma col·lector, a diferència del nom captador (emparentat amb captar i captació), no forma part d'un grup de termes formalment relacionats que tinguin ús en l'àmbit de l'energia; en anglès, en canvi, el verb to collect s'utilitza en l'àmbit de l'energia de manera similar al català captar:"If something collects light, energy, or heat, it attracts it."
-captador termosolar i placa termosolar: Si bé són formes lingüísticament adequades, en què s'utilitza l'adjectiu compost termosolar (com en la denominació energia termosolar, normalitzada com a sinònim complementari de energia solar tèrmica), són denominacions amb molt poc ús.
-panell solar tèrmic: Tot i que és una denominació força utilitzada i es pot considerar lingüísticament adequada, es descarta perquè, amb relació a les denominacions aprovades, o bé té menys ús o bé és una forma menys tradicional.
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
coberta blava
coberta blava
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
- ca coberta blava, n f
- ca coberta inundada, n f sin. compl.
- es cubierta azul, n f
- es cubierta inundada, n f
- fr toit bleu, n m
- fr toit de rétention, n m
- fr toiture bleue, n f
- fr toiture de rétention, n f
- en blue roof, n
- en water retention roof, n
- de Blaudach, n n
- de blaues Dach, n n
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
Definición
Coberta d'un edifici especialment dissenyada per a retenir, temporalment o permanentment, una capa d'aigua procedent de la pluja, la qual contribueix a la regulació tèrmica i a la sostenibilitat hídrica de l'edifici i afavoreix la biodiversitat.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta blava (sin. compl. coberta inundada)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes coberta blava i, com a sinònim complementari, coberta inundada.
Criteris aplicats
·Totes dues són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors blau blava, utilitzat probablement per calc de l'anglès i referit, per metonímia, al fet que aquest tipus de coberta presenta una capa d'aigua superficial, inundat-ada, que remet a una idea similar (inundar és "L'aigua, cobrir (un lloc)").
·Totes dues tenen ús i es documenten en textos especialitzats.
·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector.
·En altres llengües s'utilitzen formes similars, especialment pel que fa a coberta blava.
Es dona prioritat a coberta blava perquè té més ús. És una solució anàloga, a més, coberta verda, que designa un concepte relacionat.
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
coberta enjardinada
coberta enjardinada
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
- ca coberta verda, n f
- ca coberta enjardinada, n f sin. compl.
- es cubierta ajardinada, n f
- es cubierta verde, n f
- fr jardin de toiture, n m
- fr jardin sur toit, n m
- fr toit végétalisé, n m
- fr toit vert, n m
- fr toiture végétale, n f
- fr toiture végétalisée, n f
- en green roof, n
- en living roof, n
- de Gründach, n n
- de grünes Dach, n n
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
Definición
Coberta d'un edifici revestida totalment o parcialment d'una capa de vegetació que permet augmentar la capacitat d'aïllament de l'edifici, regular la diferència tèrmica entre l'interior i l'exterior i millorar l'eficiència energètica.
Nota
- La instal·lació d'una coberta verda requereix prèviament la impermeabilització de la superfície i la col·locació de sistemes de protecció contra les arrels i de drenatge.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta verda (sin. compl. coberta enjardinada)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes coberta verda i, com a sinònim complementari, coberta enjardinada.
Criteris aplicats
·Totes dues són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors verd -a, utilitzat probablement per calc de l'anglès i referit, per metonímia, al fet que aquest tipus de coberta està revestida de vegetació, i enjardinat -ada, que remet a una idea similar (enjardinar és "Convertir en jardí").
·Totes dues tenen ús i es documenten en textos especialitzats.
·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector.
·En altres llengües s'utilitzen formes similars, especialment pel que fa a la forma coberta verda.
Es dona prioritat a coberta verda perquè té més ús. És una solució anàloga, a més, a coberta blava, que designa un concepte relacionat.
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
coberta fresca
coberta fresca
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
- ca coberta reflectora, n f
- ca coberta fresca, n f sin. compl.
- es cubierta blanca, n f
- es cubierta de alta reflectancia, n f
- es cubierta fría, n f
- es cubierta reflectante, n f
- fr toit blanc, n m
- fr toit froid, n m
- fr toit réfléchissant, n m
- en cool roof, n
- en reflective roof, n
- en white roof, n
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
Definición
Coberta d'un edifici revestida d'un material habitualment de color clar amb una alta capacitat per a reflectir la radiació solar i irradiar calor, que en èpoques càlides permet disminuir la temperatura a l'interior de l'edifici, millorar el confort i reduir la demanda energètica de refrigeració.
Nota
- La temperatura de la capa superficial de les cobertes reflectores se sol mantenir semblant a la temperatura de l'aire, malgrat la radiació incident. Aquest fet també pot fer disminuir l'efecte d'illa de calor a les zones urbanes.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta reflectora (sin. compl. coberta fresca)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes coberta reflectora i, com a sinònim complementari, coberta fresca.
Criteris aplicats
·Totes dues formes són alternatives catalanes lingüísticament adequades al manlleu anglès cool roof. Estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors reflector -a, que fa referència a la característica essencial d'aquesta coberta (el fet que la superfície reflecteix la radiació solar), i fresc -a (calc, en aquest cas, de l'anglès cool), forma més divulgativa, que indica que "no reté la calor".
·Totes dues són formes transparents i motivades semànticament.
·Ja se'n documenta un cert ús en textos especialitzats, sobretot de la forma coberta fresca.
·Totes dues tenen el vistiplau d'especialistes del sector.
·En altres llengües s'utilitzen formes similars.
Formes desestimades
-coberta d'alta reflectància: És una forma adequada, que descriu el concepte de manera tècnica i precisa (la reflectància és el "Quocient entre la radiació reflectida per una superfície, un cos, etc., i la radiació que hi incideix"). Es considera, però, innecessàriament llarga i per això s'ha preferit coberta reflectora.
coberta reflectant: És una forma força utilitzada però lingüísticament dubtosa, tenint en compte que l'adjectiu normatiu relacionat amb la reflexió és reflector -a, no reflectant. Malgrat que reflectant té una certa tradició (1) i es recull en algunes fonts lexicogràfiques actuals (per exemple, al Diccionari normatiu valencià), és un adjectiu que s'explicaria a partir d'un hipotètic verb *reflectar, que no existeix en català. És cert que potser podria explicar-se també per analogia amb altres adjectius vinculats amb un nom en -ància (com ara, dissonant, exuberant, fragant, etc.), amb cultismes (per exemple, expectant, humectant o lactant) o, simplement, amb altres adjectius amb un correlat verbal (per exemple, aglutinant, desinfectant o lubricant, tots, però, a diferència de reflectant, relacionats amb verbs de la primera conjugació), però no és una formació lingüísticament clara (estaria justificant, en canvi, reflectent, com a participi de present de reflectir, que és, però, una forma sense ús). En tot cas, no sembla una incorporació estrictament necessària, tenint en compte que l'adjectiu normatiu reflector -a ja cobreix el mateix significat (encara que tingui un sentit més ampli).
El Consell Supervisor acorda, de tota manera, que enviarà una carta al president de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans sol·licitant l'estudi d'aquest adjectiu i la possible incorporació al diccionari normatiu.
-coberta reflexant: Aquesta forma no té cap ús i, com l'anterior, també presenta dubtes lingüístics, ja que està creada amb un adjectiu no normatiu (reflexant) derivat d'un verb també no normatiu (*reflexar, creat per conversió de reflex).
-coberta freda: És més adequada semànticament la forma coberta fresca, ja que aquest tipus de coberta no té una temperatura baixa com indica fred -a ("Caracteritzat per una temperatura baixa", d'acord amb el diccionari normatiu), sinó que "dona una sensació de frescor" (sentit de fresc -a).
-coberta blanca: Hi ha alguns tipus de cobertes que es designen a partir d'un adjectiu de color (és el cas, per exemple, de coberta blava o de coberta verda). Les cobertes reflectores també s'anomenen de vegades cobertes blanques, però en aquest cas l'ús de l'adjectiu blanc -a no és del tot precís, en primer lloc, perquè no totes les cobertes reflectores són de color blanc i, en segon lloc, perquè la mateixa forma coberta blanca s'aplica de vegades a cobertes que són de color blanc però que no tenen realment les característiques de les cobertes reflectores, és a dir, no tenen finalitat bioclimàtica.
-sostre reflector; teulada reflectora: Les formes amb sostre i teulada són menys escaients, perquè sostre també pot fer referència a una coberta interior i teulada pot suggerir una coberta feta de teules.
(1) El CTILC el documenta en contextos del començament del segle XX i posteriorment, de manera ininterrompuda, a partir dels anys vuitanta
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
coberta inundada
coberta inundada
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
- ca coberta blava, n f
- ca coberta inundada, n f sin. compl.
- es cubierta azul, n f
- es cubierta inundada, n f
- fr toit bleu, n m
- fr toit de rétention, n m
- fr toiture bleue, n f
- fr toiture de rétention, n f
- en blue roof, n
- en water retention roof, n
- de Blaudach, n n
- de blaues Dach, n n
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
Definición
Coberta d'un edifici especialment dissenyada per a retenir, temporalment o permanentment, una capa d'aigua procedent de la pluja, la qual contribueix a la regulació tèrmica i a la sostenibilitat hídrica de l'edifici i afavoreix la biodiversitat.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta blava (sin. compl. coberta inundada)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes coberta blava i, com a sinònim complementari, coberta inundada.
Criteris aplicats
·Totes dues són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors blau blava, utilitzat probablement per calc de l'anglès i referit, per metonímia, al fet que aquest tipus de coberta presenta una capa d'aigua superficial, inundat-ada, que remet a una idea similar (inundar és "L'aigua, cobrir (un lloc)").
·Totes dues tenen ús i es documenten en textos especialitzats.
·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector.
·En altres llengües s'utilitzen formes similars, especialment pel que fa a coberta blava.
Es dona prioritat a coberta blava perquè té més ús. És una solució anàloga, a més, coberta verda, que designa un concepte relacionat.
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
coberta reflectora
coberta reflectora
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
- ca coberta reflectora, n f
- ca coberta fresca, n f sin. compl.
- es cubierta blanca, n f
- es cubierta de alta reflectancia, n f
- es cubierta fría, n f
- es cubierta reflectante, n f
- fr toit blanc, n m
- fr toit froid, n m
- fr toit réfléchissant, n m
- en cool roof, n
- en reflective roof, n
- en white roof, n
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
Definición
Coberta d'un edifici revestida d'un material habitualment de color clar amb una alta capacitat per a reflectir la radiació solar i irradiar calor, que en èpoques càlides permet disminuir la temperatura a l'interior de l'edifici, millorar el confort i reduir la demanda energètica de refrigeració.
Nota
- La temperatura de la capa superficial de les cobertes reflectores se sol mantenir semblant a la temperatura de l'aire, malgrat la radiació incident. Aquest fet també pot fer disminuir l'efecte d'illa de calor a les zones urbanes.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta reflectora (sin. compl. coberta fresca)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes coberta reflectora i, com a sinònim complementari, coberta fresca.
Criteris aplicats
·Totes dues formes són alternatives catalanes lingüísticament adequades al manlleu anglès cool roof. Estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors reflector -a, que fa referència a la característica essencial d'aquesta coberta (el fet que la superfície reflecteix la radiació solar), i fresc -a (calc, en aquest cas, de l'anglès cool), forma més divulgativa, que indica que "no reté la calor".
·Totes dues són formes transparents i motivades semànticament.
·Ja se'n documenta un cert ús en textos especialitzats, sobretot de la forma coberta fresca.
·Totes dues tenen el vistiplau d'especialistes del sector.
·En altres llengües s'utilitzen formes similars.
Formes desestimades
-coberta d'alta reflectància: És una forma adequada, que descriu el concepte de manera tècnica i precisa (la reflectància és el "Quocient entre la radiació reflectida per una superfície, un cos, etc., i la radiació que hi incideix"). Es considera, però, innecessàriament llarga i per això s'ha preferit coberta reflectora.
coberta reflectant: És una forma força utilitzada però lingüísticament dubtosa, tenint en compte que l'adjectiu normatiu relacionat amb la reflexió és reflector -a, no reflectant. Malgrat que reflectant té una certa tradició (1) i es recull en algunes fonts lexicogràfiques actuals (per exemple, al Diccionari normatiu valencià), és un adjectiu que s'explicaria a partir d'un hipotètic verb *reflectar, que no existeix en català. És cert que potser podria explicar-se també per analogia amb altres adjectius vinculats amb un nom en -ància (com ara, dissonant, exuberant, fragant, etc.), amb cultismes (per exemple, expectant, humectant o lactant) o, simplement, amb altres adjectius amb un correlat verbal (per exemple, aglutinant, desinfectant o lubricant, tots, però, a diferència de reflectant, relacionats amb verbs de la primera conjugació), però no és una formació lingüísticament clara (estaria justificant, en canvi, reflectent, com a participi de present de reflectir, que és, però, una forma sense ús). En tot cas, no sembla una incorporació estrictament necessària, tenint en compte que l'adjectiu normatiu reflector -a ja cobreix el mateix significat (encara que tingui un sentit més ampli).
El Consell Supervisor acorda, de tota manera, que enviarà una carta al president de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans sol·licitant l'estudi d'aquest adjectiu i la possible incorporació al diccionari normatiu.
-coberta reflexant: Aquesta forma no té cap ús i, com l'anterior, també presenta dubtes lingüístics, ja que està creada amb un adjectiu no normatiu (reflexant) derivat d'un verb també no normatiu (*reflexar, creat per conversió de reflex).
-coberta freda: És més adequada semànticament la forma coberta fresca, ja que aquest tipus de coberta no té una temperatura baixa com indica fred -a ("Caracteritzat per una temperatura baixa", d'acord amb el diccionari normatiu), sinó que "dona una sensació de frescor" (sentit de fresc -a).
-coberta blanca: Hi ha alguns tipus de cobertes que es designen a partir d'un adjectiu de color (és el cas, per exemple, de coberta blava o de coberta verda). Les cobertes reflectores també s'anomenen de vegades cobertes blanques, però en aquest cas l'ús de l'adjectiu blanc -a no és del tot precís, en primer lloc, perquè no totes les cobertes reflectores són de color blanc i, en segon lloc, perquè la mateixa forma coberta blanca s'aplica de vegades a cobertes que són de color blanc però que no tenen realment les característiques de les cobertes reflectores, és a dir, no tenen finalitat bioclimàtica.
-sostre reflector; teulada reflectora: Les formes amb sostre i teulada són menys escaients, perquè sostre també pot fer referència a una coberta interior i teulada pot suggerir una coberta feta de teules.
(1) El CTILC el documenta en contextos del començament del segle XX i posteriorment, de manera ininterrompuda, a partir dels anys vuitanta
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
coberta ventilada
coberta ventilada
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
- ca coberta ventilada, n f
- es cubierta ventilada, n f
- fr toit froid, n m
- fr toit ventilé, n m
- en ventilated roof, n
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
Definición
Coberta d'un edifici que, entre la capa superior i l'aïllament tèrmic, presenta una cambra d'aire connectada amb l'exterior on es creen corrents que fan disminuir les altes temperatures provocades per la radiació solar i eviten que el sobreescalfament arribi a l'interior de l'edifici.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta ventilada
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma coberta ventilada.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, constituïda pel nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i el modificador ventilat -ada, referit al fet que aquest tipus de coberta presenta un espai buit obert a l'exterior que permet la circulació de l'aire (ventilar és "Fer circular l'aire (per un lloc tancat, per una mina, etc.), especialment fer-hi entrar aire de fora i treure'n el viciat", segons el diccionari normatiu).
·És una forma ja documentada en textos especialitzats.
·Té el vistiplau d'especialistes del sector.
·En altres llengües s'utilitzen formes similars.
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
coberta verda
coberta verda
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
- ca coberta verda, n f
- ca coberta enjardinada, n f sin. compl.
- es cubierta ajardinada, n f
- es cubierta verde, n f
- fr jardin de toiture, n m
- fr jardin sur toit, n m
- fr toit végétalisé, n m
- fr toit vert, n m
- fr toiture végétale, n f
- fr toiture végétalisée, n f
- en green roof, n
- en living roof, n
- de Gründach, n n
- de grünes Dach, n n
Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció
Definición
Coberta d'un edifici revestida totalment o parcialment d'una capa de vegetació que permet augmentar la capacitat d'aïllament de l'edifici, regular la diferència tèrmica entre l'interior i l'exterior i millorar l'eficiència energètica.
Nota
- La instal·lació d'una coberta verda requereix prèviament la impermeabilització de la superfície i la col·locació de sistemes de protecció contra les arrels i de drenatge.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta verda (sin. compl. coberta enjardinada)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes coberta verda i, com a sinònim complementari, coberta enjardinada.
Criteris aplicats
·Totes dues són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors verd -a, utilitzat probablement per calc de l'anglès i referit, per metonímia, al fet que aquest tipus de coberta està revestida de vegetació, i enjardinat -ada, que remet a una idea similar (enjardinar és "Convertir en jardí").
·Totes dues tenen ús i es documenten en textos especialitzats.
·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector.
·En altres llengües s'utilitzen formes similars, especialment pel que fa a la forma coberta verda.
Es dona prioritat a coberta verda perquè té més ús. És una solució anàloga, a més, a coberta blava, que designa un concepte relacionat.
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
cogeneració a petita escala
cogeneració a petita escala
Energia > Energia elèctrica
- ca cogeneració a petita escala, n f
- es cogeneración a pequeña escala, n f
- es cogeneración de pequeña potencia, n f
- fr cogénération à petite échelle, n f
- fr cogénération de petite taille, n f
- fr petite cogénération, n f
- en small-scale cogeneration, n
Energia > Energia elèctrica
Definición
Cogeneració amb una potència elèctrica màxima instal·lada inferior a 1 MW.
Nota
- Convé distingir la cogeneració a petita escala de la microcogeneració.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cogeneració a petita escala
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma cogeneració a petita escala.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, consistent en una locució descriptiva del concepte.
·És una forma utilitzada en l'àmbit especialitzat.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
·En castellà i en francès s'utilitza la forma anàloga.
Formes desestimades
-cogeneració de baixa potència i cogeneració de petita potència: La locució de baixa/petita potència pot fer pensar en un rang de potència estandarditzat, per associació amb el terme baixa tensió ("Tensió inferior a 1 kV, destinada a la distribució d'energia elèctrica als abonats"), i per aquest motiu es considera que aquestes denominacions poden ser confusionàries.
-petita cogeneració: Té menys ús que la forma aprovada o altres alternatives.
[Acta 730, 25 de novembre de 2024]
