daiquiri
daiquiri
Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats
- ca daiquiri, n m
- es daiquiri, n m
- es daiquirí, n m
- fr daïquiri, n m
- it daiquiri, n m
- pt daiquiri, n m
- en daiquiri, n
Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats
Definición
Còctel d'origen cubà fet amb rom, suc de llimona i sucre.
Nota
- La forma daiquiri prové de Daiquirí, nom d'un barri del municipi cubà d'El Caney.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme daiquiri
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma daiquiri.
Criteris aplicats
·El manlleu de l'espanyol és l'única denominació que té ús i, tenint en compte la tendència de l'àmbit a incorporar formes d'altres llengües, sembla difícil de substituir per una denominació catalana descriptiva amb possibilitats d'implantació.
·Tot i que la forma sense accent no correspon a la pronúncia etimològica respecte del topònim del qual deriva (Daiquirí), és la forma habitual en català i l'única que es documenta en fonts lexicogràfiques i terminològiques; de fet, la forma plana és l'única que s'usa a Espanya i, possiblement, el neologisme ha arribat al català a través de l'espanyol peninsular.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, sense accent, i, majoritàriament, sense cap adaptació gràfica.
Formes desestimades
·daiquirí: La forma aguda, que correspon a la pronúncia de l'espanyol d'Amèrica i a la pronúncia del nom del topònim del qual deriva, no s'ajusta a la pronúncia habitual en català ni en la resta de llengües de referència, incloent-hi l'espanyol peninsular.
[Acta 740, 7 de juliol de 2025]
dry-martini [en]
dry-martini [en]
Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats
- ca martini, n m
- ca dry-martini [en], n m sin. compl.
- es martini, n m
- fr dry, n m
- fr dry martini, n m
- fr martini, n m
- it martini, n m
- pt martíni, n m
- en dry martini, n
- en martini, n
- en martini cocktail, n
Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats
Definición
Còctel fet amb ginebra i vermut blanc sec.
Nota
-
La forma martini és d'origen incert. Algunes fonts l'atribueixen a la marca comercial italiana Martini; d'altres, als noms propis dels suposats creadors, Martini o potser Martínez.
La forma dry-martini s'utilitza especialment quan la quantitat de vermut és molt petita. -
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme martini (sin. compl. dry-martini)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes martini i, com a sinònim complementari, dry-martini.
Criteris aplicats
·Totes dues denominacions tenen ús i es documenten a bastament per a referir-se al concepte.
Pel que fa a martini:
·El manlleu s'integra bé en el sistema fònic i gràfic del català i és una de les denominacions habituals del concepte.
·Ha donat lloc a alguna denominació derivada, com ara copa de martini (una copa de tija allargada i fina i calze cònic de boca ampla que s'utilitza habitualment per a còctels que se serveixen sense gel).
·No sembla que una denominació descriptiva alternativa pugui ser adequada i tenir possibilitats d'implantació.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.
Pel que fa a dry-martini:
·Tot i que, estrictament, s'usa per a denominar un tipus específic de martini (amb molt poca quantitat de vermut), el seu ús s'ha estès en totes les llengües per a denominar també el còctel de forma genèrica.
·Aquesta forma evita la confusió amb martini amb el sentit de 'vermut' (resemantització de la marca registrada Martini®, que s'usa com un nom comú per a designar el vermut en general) i pot ser útil en determinats contextos.
·Seguint la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, es fixa la forma amb guionet entre els formants, atès que es tracta d'un manlleu no adaptat.
Formes desestimades
-martini sec: Tot i que és un calc de la forma anglesa i té un cert ús, es considera confusionària, ja que aquesta denominació és més freqüent per a referir-se a un tipus de vermut blanc sec que a un tipus de còctel.
[Acta 740, 7 de juliol de 2025]
