Neoloteca

ca lulo, n m
ca naranjilla [es], n f sin. compl.
es lulo
es naranjilla
es naranjillo
es toronja
fr lulo
fr morelle de Quito
fr naranjilla
fr naranrille
it lulo
en lulo
en naranjilla
en naranrilla
en Quito orange
de Lulo

Botànica, Fruita fresca. Fruita seca

Definición

Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sinònim complementari de la primera) com a designacions de l'espècie botànica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

·són dues de les formes amb què es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als països d'origen, Colòmbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

·són designacions també conegudes i documentades en la resta de llengües (francès, anglès, etc.);

·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

La forma taronja de Quito, que també s'ha valorat i es documenta en altres llengües (Quito orange en anglès), s'ha descartat perquè és menys precisa que les formes aprovades i és botànicament poc consistent, ja que la taronja pertany al gènere Citrus, mentre que el lulo pertany al gènere Solanum, de la mateixa família (rutàcies) però més proper al tomàquet. La forma tomàquet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en català ni en les altres llengües. La forma morella de Quito, finalment, que també s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix gènere) es documenta poc i és, per tant, una designació menys popular que lulo i naranjila.

(1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.enciclopedia.cat/>

[Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

ca lulo, n m
ca naranjilla [es], n f sin. compl.
es lulo
es naranjilla
es naranjillo
es toronja
fr lulo
fr morelle de Quito
fr naranjilla
fr naranrille
it lulo
en lulo
en naranjilla
en naranrilla
en Quito orange
de Lulo
nc Solanum quitoense

Botànica

Definición

Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de les terres andines, sobretot de l'Equador i Colòmbia, de grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves, que es cultiva pel seu fruit comestible.

Nota

El fruit del lulo s'anomena també lulo o naranjilla.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sinònim complementari de la primera) com a designacions de l'espècie botànica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

·són dues de les formes amb què es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als països d'origen, Colòmbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

·són designacions també conegudes i documentades en la resta de llengües (francès, anglès, etc.);

·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

La forma taronja de Quito, que també s'ha valorat i es documenta en altres llengües (Quito orange en anglès), s'ha descartat perquè és menys precisa que les formes aprovades i és botànicament poc consistent, ja que la taronja pertany al gènere Citrus, mentre que el lulo pertany al gènere Solanum, de la mateixa família (rutàcies) però més proper al tomàquet. La forma tomàquet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en català ni en les altres llengües. La forma morella de Quito, finalment, que també s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix gènere) es documenta poc i és, per tant, una designació menys popular que lulo i naranjila.

(1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.enciclopedia.cat/>

[Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

ca lúmel, n m
es lumel
es luxel
fr lumel
fr luxel
fr pixel illuminé
en lumel
en luxel
de Lumel

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definición

Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividit un mapa d'il·luminació.

Nota

Correspon a un tèxel sobre el qual s'ha aplicat un mapa d'il·luminació.
La forma lúmel és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa luminosity element.

ca luminotècnic | luminotècnica, n m, f
ca tècnic de llums | tècnica de llums, n m, f
ca elèctric | elèctrica, n m, f sin. compl.
es electricista
es eléctrico
es luminotécnico
es técnico de luces
fr électricien
fr électro
en electrician
en light technician

Lleure > Espectacles

Definición

Persona que s'ocupa de la instal·lació, l'alimentació, la manipulació i la conservació dels projectors i altres aparells i accessoris utilitzats per a la il·luminació en una producció teatral, musical, cinematogràfica, videogràfica o televisiva.

Nota

En l'àmbit de la cinematografia, el vídeo i la televisió la denominació que més s'utilitza és elèctric -a.

ca lumpus, n m
es ciclóptero
es lumpo
fr lompe
fr lump
gl fumador
it ciclottero
it lompo
pt peixe-lapa
en henfish
en lumpfish
en lumpsucker
de Lump
de Seehase
nc Cyclopterus lumpus

Zoologia > Peixos

Definición

Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels cicloptèrids, de cos rodó i massís, de color fosc, amb unes fileres de protuberàncies òssies, que habita en superfícies algals o en fons rocosos fins a 300 m de profunditat.

Nota

Els ous de lumpus es comercialitzen com a succedani del caviar.

ca lunistici, n f
es detención lunar, n f
es lunasticio, n m
es lunisticio, n m
fr lunestice, n m
fr lunistice, n m
en lunar standstill, n
en lunistice, n

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición

Cadascuna de les dues posicions de la Lluna en l'esfera celeste en què la seva declinació assoleix un valor màxim o mínim, ja sigui relatiu o absolut.

Nota

1. Cada 13,6 dies té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim relatiu. Cada 9,3 anys té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim absolut.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lunistici:

S'aprova el substantiu lunistici pels motius següents:

·és una designació motivada, creada per analogia formal i semàntica amb el substantiu solstici,(1) del llatí solstitium, compost de sol i status, participi de stare 'estar dret, aguantar-se';

·malgrat que, a diferència del referent solstici, no té un origen llatí directe, pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, creada a partir del substantiu lun(a) (forma llatina de lluna) + la vocal d'enllaç i, habitual davant de formes sufixades llatines començades en consonant+ -stici (del llatí status); formalment és també una denominació paral·lela a armistici;

·pot identificar-se sense problema amb el concepte;

·ja es documenta en alguns contextos catalans;

·en altres llengües també es documenta la denominació anàloga amb aquest mateix sentit.

Es descarta la forma llunastici, a partir del substantiu català lluna, perquè lingüísticament es considera preferible recórrer a una solució creada amb dos formants d'origen culte. El Consell Supervisor creu, a més, que el fet que en aquest cas el concepte sigui molt especialitzat justifica de manera clara la preferència per una solució d'aquest tipus, més acostada al llatí.

Per motius similars s'ha desestimat també la forma llunistici, creada també sobre lluna però amb substitució de la vocal final del substantiu per la vocal d'enllaç habitual davant els formants llatins (i).

També s'ha descartat la forma lunastici (del llatí luna + -stici), perquè en la formació de mots sol ser preferible partir de l'arrel del mot (lun-, en aquest cas) i no del mot complet (luna). El fet, a més, que ja existeixi armistici (del llatí armistitium, a partir de arm(a) + i + -stici) fa pensar que és preferible optar per la denominació paral·lela lunistici.

S'han valorat igualment les denominacions de tipus descriptiu aturada lunar o aturada de la Lluna (calcs de l'anglès lunar standstill), punt mort lunar, lluna fixa i lluna estacionària, però s'han desestimat perquè no es consideren del tot adequades semànticament i tampoc tenen l'aval dels especialistes.

(1) "Punt de l'eclíptica separat 90°, sobre el pla d'aquesta, del punt de l'equinocci", segons el diccionari normatiu.

[Acta 581, 23 d'octubre de 2014]

ca reintegracionisme, n m
ca lusisme, n m sin. compl.
es lusismo, n m
es reintegracionismo, n m
fr réintégrationnisme, n m
gl lusismo, n m
gl lusitanismo, n m
gl reintegracionismo, n m
pt lusismo, n m
pt reintegracionismo, n m
en reintegrationism, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición

Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d'una mateixa llengua i que la codificació del gallec s'ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.

Nota

1. La denominació reintegracionisme agrupa diferents sensibilitats lingüístiques: des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l'ortografia, fins a persones que propugnen també l'acceptació d'un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l'aspecte morfològic.
2. La denominació lusisme s'utilitza especialment per a fer referència al corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l'aspecte ortogràfic com en l'aspecte morfològic i en el lèxic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionisme i lusisme, com a sinònims (reintegracionisme com a denominació principal).

Criteris aplicats

Pel que fa a reintegracionisme:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu reintegració, que es refereix aquí al procés de tornar a integrar el gallec en una unitat lingüística compartida amb el portuguès, i el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És la designació habitual del concepte.

·Té l'aval dels especialistes.

·Es documenta paral·lelament en la resta de llengües de referència.

Quant a lusisme:

·És un manlleu del portuguès, però pot considerar-se també una denominació adequada en català, construïda a partir de la forma prefixada luso- (regressió de lusità), que significa 'portuguès', i el sufix -isme, que aporta el significat de 'corrent' o 'mètode'. La forma prefixada luso- s'utilitza en portuguès i internacionalment referida a Portugal i al portuguès. Els diccionaris portuguesos recullen luso com a adjectiu i nom i com a forma prefixada (del llatí Lusus, antropònim o mitònim que va donar lloc en llatí a Lusitània), i és una forma present en derivats portuguesos com ara luso-americano, lusofobia, lusofilia, luso-brasileiro, lusófobo, lusofonia o luso-descendente.

·És una forma semànticament motivada, que sovint es fa servir per a designar les posicions més extremes d'aquest corrent.

·Es documenta, malgrat que té més ús reintegracionisme.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

·Es documenta paral·lelament en gallec, castellà i portuguès.

Es dona prioritat a reintegracionisme perquè, segons els experts consultats, és una solució més neutra que la forma lusisme, que s'utilitza de vegades amb un valor pejoratiu.

Formes desestimades

Es descarta la forma lusitanisme (de lusità + -isme), malgrat que és adequada des del punt de vista lingüístic, perquè no té gaire ús amb aquest significat.

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca lusisme, n m
ca portuguesisme, n m sin. compl.
es lusismo, n m
es lusitanismo, n m
es portuguesismo, n m
fr lusitanisme, n m
gl lusismo, n m
gl lusitanismo, n m
gl portuguesismo, n
pt lusismo, n m
pt lusitanismo, n m
pt portuguesismo, n m
en Lusism, n
en Lusitanism, n
en Portuguesism, n
de Lusitanismus, n m
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**

Definición

Element lingüístic d'origen portuguès introduït en una altra llengua.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lusisme (sin. compl. portuguesisme)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes lusisme i portuguesisme, com a sinònims (lusisme com a denominació principal).

Criteris aplicats

Pel que fa a lusisme:

·És un manlleu del portuguès, però pot considerar-se també una denominació adequada en català, construïda a partir de la forma prefixada luso- (regressió de lusità), que significa 'portuguès', i el sufix -isme, que aporta el significat de 'paraula o expressió provinent de'. La forma prefixada luso- s'utilitza en portuguès i internacionalment referida a Portugal i al portuguès. Els diccionaris portuguesos recullen luso com a adjectiu i nom i com a forma prefixada (del llatí Lusus, antropònim o mitònim que va donar lloc en llatí a Lusitània), i és una forma present en derivats portuguesos com ara luso-americano, lusofobia, lusofilia, luso-brasileiro, lusófobo, lusofonia o luso-descendente.

·És una forma semànticament motivada, anàloga a altres denominacions com ara gal·licisme o anglicisme.

·És una forma ja documentada en català.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

·Es documenta paral·lelament en altres llengües.

Quant a portuguesisme:

·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació a partir de l'adjectiu portuguès -esa amb el sufix -isme, que aporta el significat de 'paraula o expressió provinent de'.

·És una forma semànticament motivada, anàloga a altres denominacions com ara castellanisme o llatinisme.

·És una forma ja documentada en català.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

·Es documenta paral·lelament en altres llengües.

Formes desestimades

Es descarta de fer constar la forma lusitanisme com a sinònim, malgrat que des del punt de vista estrictament lingüístic és una solució possible i adequada, que es documenta en altres llengües. És una denominació, però, força menys usada que lusisme i portuguesisme i els especialistes catalans s'hi ha mostrat poc favorables, ja que, segons ells, lusitanisme té un valor més aviat històric, referit a l'antiga Lusitània.

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca reintegracionista, n m, f
ca lusista, n m, f sin. compl.
es lusista, n m, f
es reintegracionista, n m, f
fr lusiste, n m, f
fr réintégrationniste, n m, f
gl lusista, n m, f
gl reintegracionista, n m, f
pt reintegracionista, n m, f
en reintegrationist, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición

Persona partidària del reintegracionisme.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionista (sin. compl. lusista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionista i lusista, com a sinònims (reintegracionista com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades, creades a partir dels substantius semànticament relacionats reintegracionisme i lusisme, respectivament, amb el sufix -ista, productiu, en general, en la formació d'adjectius i noms relacionats amb els substantius corresponents en -isme.

Vegeu també el terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme).

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca reintegracionista, adj
ca lusista, adj sin. compl.
es lusista, adj
es reintegracionista, adj
fr lusiste, adj
fr réintégrationniste, adj
gl lusista, adj
gl reintegracionista, adj
pt lusista, adj
pt reintegracionista, adj
en lusist, adj
en reintegrationist, adj
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición

Relatiu al reintegracionisme.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionista (sin. compl. lusista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionista i lusista, com a sinònims (reintegracionista com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades, creades a partir dels substantius semànticament relacionats reintegracionisme i lusisme, respectivament, amb el sufix -ista, productiu, en general, en la formació d'adjectius i noms relacionats amb els substantius corresponents en -isme.

Vegeu també el terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme).

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota