Neoloteca

ca lògica borrosa, n f
ca lògica difusa, n f
es lógica borrosa
es lógica difusa
fr logique de l'incertain
fr logique floue
it logica approssimata
it logica fuzzy
it logica sfumata
en fuzzy logic
de Fuzzy Logic
de unscharfe Logik
de verschwommene Logik

Matemàtiques

Definición

Branca de la lògica, basada en la teoria dels conjunts difusos, en què els enunciats poden tenir valors intermedis entre dos extrems (0 i 1, cert i fals, etc.).

ca lògit, n m
es logit
fr logit
en logit
de Logit

Matemàtiques > Estadística

Definición

Valor que resulta de la transformació d'una probabilitat que consisteix en el logaritme neperià del quocient que resulta de dividir la probabilitat per la seva probabilitat complementària.

ca logopeda, n m, f
es logopeda
fr logopédiste
fr orthophoniste
fr rééducateur de la parole
en speech therapist

Pedagogia. Ensenyament

Definición

Persona especialitzada en tècniques de reeducació per a la correcció dels defectes de la veu o de l'expressió oral i escrita.

ca logosímbol, n m
es isologo
es logosímbolo
fr logo
fr logotype
fr symbole social
en corporate signature
en logo
en logotype
en trademark

Indústria > Arts gràfiques. Edició, Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Comunicació > Publicitat

Definición

Element gràfic que representa una marca, una empresa o una institució, format pel nom o lletres del nom i un símbol.

Nota

La forma logosímbol té un ús reduït; aquest concepte es designa sovint amb el genèric logotip.
Segons la norma UNE 54100, la forma castellana isologo és una denominació pròpia de l'Amèrica Llatina.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes logotip, simbol i logosímbol:

S'aproven els termes logotip, símbol i logosímbol com a subordinats del terme normatiu més genèric logotip(1), pels motius següents:

·responen a distincions conceptuals necessàries en determinats contextos especialitzats dels àmbits de les arts gràfiques, el disseny i el màrqueting;

·són formes ja utilitzades i reconegudes per nombrosos especialistes;

·ja es documenten en català en obres especialitzades i en algunes obres terminològiques;

·són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: logotip (del formant grec logo- 'paraula' o 'discurs' + -tip 'tipus') respon perfectament al seu sentit etimològic primer(2); símbol és, genèricament, qualsevol "Element sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre per raó d'una analogia que l'enteniment percep entre ells o d'una convenció", accepció que pot adequar-se al sentit del terme recollit aquí; logosímbol, finalment, s'ha format a partir de la unió de les dues designacions anteriors: logo (reducció de logotip ja habitual entre els parlants, que coincideix alhora amb el formant logo-) + símbol), recurs lògic tenint en compte que el concepte fa referència justament a la combinació d'un logotip i un símbol;

·en altres llengües es recull també la mateixa distinció conceptual i designacions anàlogues.(3)

Com a alternatives a logotip (en sentit restrictiu) s'han descartat les formes nom (perquè es considera massa imprecisa) i monograma (perquè podria referir-se també, per exemple, a un nom de persona, sense intencions comercials; segons el diccionari normatiu un monograma és un "Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell").

La forma imagotip, que es documenta de vegades amb el sentit de símbol, s'ha descartat perquè, en general, els experts s'han mostrat més partidaris de símbol. Cal tenir present, a més, que aquesta forma també s'associa de vegades al concepte de logosímbol (especialment quan les lletres i el símbol es poden separar), i que podria resultar, per tant, una denominació ambigua. D'altra banda, en català no es documenten precedents de mots construïts amb el formant imago-.

Pel que fa a isologo, que es documenta de vegades amb el sentit de logosímbol, s'ha desestimat perquè és una forma utilitzada bàsicament en castellà (especialment a l'Amèrica del Sud, segons la norma UNE 54100, i segons algunes fonts referida sovint a un logosímbol en què el símbol i les lletres no es poden separar).

Com a alternativa a logosímbol també s'ha plantejat la forma marca, però té poc suport entre els especialistes, que consideren que és una designació molt ambigua.

(1)Logotip, segons el diccionari normatiu, és un "Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom".

(2)És probable que l'ús de logotip com a genèric de qualsevol element gràfic, amb un disseny característic, que representa una marca, una empresa o una institució, sigui, de fet, una extensió semàntica del sentit més restrictiu, referit específicament a un element gràfic verbal (la definició normativa de logotip, de fet, ja deixa constància que aquesta forma s'aplica sovint a un nom o a lletres d'un nom).

(3)En castellà, per exemple, les formes logotipo, símbolo gráfico (amb el sinònim imagotipo) i logosímbolo es documenten a la norma UNE 54100-10:2008, Industrias gráficas. Vocabulario. Parte 10: Termas fundamentales de diseño gráfico.

ca logotip, n m
es logo
es logotipo
fr logo
fr logotype
en logo
en logotype
en name slug
en word mark
en wordmark
de Wortmark

Indústria > Arts gràfiques. Edició, Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Comunicació > Publicitat

Definición

Representació gràfica del nom d'una marca, d'una empresa o d'una institució, amb un disseny característic.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes logotip, simbol i logosímbol:

S'aproven els termes logotip, símbol i logosímbol com a subordinats del terme normatiu més genèric logotip(1), pels motius següents:

·responen a distincions conceptuals necessàries en determinats contextos especialitzats dels àmbits de les arts gràfiques, el disseny i el màrqueting;

·són formes ja utilitzades i reconegudes per nombrosos especialistes;

·ja es documenten en català en obres especialitzades i en algunes obres terminològiques;

·són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: logotip (del formant grec logo- 'paraula' o 'discurs' + -tip 'tipus') respon perfectament al seu sentit etimològic primer(2); símbol és, genèricament, qualsevol "Element sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre per raó d'una analogia que l'enteniment percep entre ells o d'una convenció", accepció que pot adequar-se al sentit del terme recollit aquí; logosímbol, finalment, s'ha format a partir de la unió de les dues designacions anteriors: logo (reducció de logotip ja habitual entre els parlants, que coincideix alhora amb el formant logo-) + símbol), recurs lògic tenint en compte que el concepte fa referència justament a la combinació d'un logotip i un símbol;

·en altres llengües es recull també la mateixa distinció conceptual i designacions anàlogues.(3)

Com a alternatives a logotip (en sentit restrictiu) s'han descartat les formes nom (perquè es considera massa imprecisa) i monograma (perquè podria referir-se també, per exemple, a un nom de persona, sense intencions comercials; segons el diccionari normatiu un monograma és un "Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell").

La forma imagotip, que es documenta de vegades amb el sentit de símbol, s'ha descartat perquè, en general, els experts s'han mostrat més partidaris de símbol. Cal tenir present, a més, que aquesta forma també s'associa de vegades al concepte de logosímbol (especialment quan les lletres i el símbol es poden separar), i que podria resultar, per tant, una denominació ambigua. D'altra banda, en català no es documenten precedents de mots construïts amb el formant imago-.

Pel que fa a isologo, que es documenta de vegades amb el sentit de logosímbol, s'ha desestimat perquè és una forma utilitzada bàsicament en castellà (especialment a l'Amèrica del Sud, segons la norma UNE 54100, i segons algunes fonts referida sovint a un logosímbol en què el símbol i les lletres no es poden separar).

Com a alternativa a logosímbol també s'ha plantejat la forma marca, però té poc suport entre els especialistes, que consideren que és una designació molt ambigua.

(1)Logotip, segons el diccionari normatiu, és un "Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom".

(2)És probable que l'ús de logotip com a genèric de qualsevol element gràfic, amb un disseny característic, que representa una marca, una empresa o una institució, sigui, de fet, una extensió semàntica del sentit més restrictiu, referit específicament a un element gràfic verbal (la definició normativa de logotip, de fet, ja deixa constància que aquesta forma s'aplica sovint a un nom o a lletres d'un nom).

(3)En castellà, per exemple, les formes logotipo, símbolo gráfico (amb el sinònim imagotipo) i logosímbolo es documenten a la norma UNE 54100-10:2008, Industrias gráficas. Vocabulario. Parte 10: Termas fundamentales de diseño gráfico.

ca massatge hawaià, n m
ca lomi-lomi, n m sin. compl.
es lomi-lomi, n m
es masaje hawaiano, n m
es lomi lomi, n m var. ling.
fr lomi-lomi, n m
fr massage hawaïen, n m
fr lomi lomi, n m var. ling.
fr lomilomi, n m var. ling.
en Hawaiian massage, n
en lomilomi, n
en lomilomi massage, n
de Lomi Lomi, n m
de Lomi Lomi Nui, n m

Ciències de la salut > Teràpies alternatives

Definición

Massatge que consisteix a localitzar les zones congestionades del cos i dispersar-ne l'energia mitjançant moviments expansius i rítmics d'efecte relaxant i vigoritzador acompanyats de música, els quals es duen a terme amb els palmells de les mans, els polzes, els artells i els avantbraços.

Nota

1. La denominació lomi-lomi, literalment 'fregar' o 'prémer' és d'origen hawaià.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme massatge hawaià (sin. compl. lomi-lomi):

S'aprova les denominacions massatge hawaià i lomi-lomi com a sinònimes, la segona com a sinònim complementari, pels motius següents:

Pel que fa a massatge hawaià,

·és una forma descriptiva de concepte i lingüísticament adequada, basada en l'origen d'aquest tipus de massatge;

·es documenta en textos catalans per a fer referència específicament a aquest concepte;

·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes.

Quant a lomi-lomi, forma d'origen hawaià vehiculada probablement a través de l'anglès,

·és la denominació originària del concepte (el mot hawaià lomi significa 'fregar' o 'prémer'), concebut en origen com un sistema holístic de curació;

·és una denominació molt estesa en l'àmbit, tant en català com en la resta de llengües;

·s'inscriu sense problemes en el sistema fònic i gràfic català.

S'aprova lomi-lomi, amb guionet, d'acord amb el caràcter repetitiu dels components (com baliga-balaga) i amb l'ús més habitual en català, si bé en anglès, que és la llengua de vehiculació del terme, la forma més habitual és lomilomi, amb els formants aglutinats.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca longan, n m
ca ull de drac, n m
es longán, n m
es longana, n f
es ojo de dragón, n m
fr longan, n m
fr longane, n m
fr lungan, n m
fr oeil-de-dragon, n m
en dragon's eye, n m
en longan, n
en lungan, n
zh lóngyǎn, n

Fruita fresca. Fruita seca

Definición

Fruit comestible del longan, que fa fins a 2,5 cm de diàmetre, de forma esfèrica, pell groguenca o marronosa i polpa blanca i sucosa, amb una llavor central grossa de color negre amb una taca blanca que recorda la forma d'un ull.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):

S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'espècie botànica Euphoria longana i el fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

Pel que fa a longan,

·és una adaptació catalana de la denominació xinesa originària lóngyǎn (龙眼), longyan en transcripció simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de lóng 'drac' i yǎn 'ull') i que en xinès s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;

·el fet que es tracti d'una espècie botànica originària del sud-est asiàtic i inexistent als Països Catalans és un argument a favor de l'adopció del manlleu originari, que és també, juntament amb el calc, la designació habitual en la resta de llengües;

·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;

·ja es documenta en fonts catalanes;

·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.

Quant a ull de drac,

·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;

·té molt d'ús en totes les llengües, juntament amb el manlleu;

·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;

·té també el vistiplau dels especialistes.

Les adaptacions lòngan i lóngan, que també serien possibles (el xinès no fa distinció entre síl·labes tòniques i àtones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la preferència per una denominació aguda o una denominació plana en català), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments següents: 1) la o de lóngyǎn tendeix a pronunciar-se u en xinès, fet que l'acostaria més aviat a una vocal àtona; 2) algunes fonts castellanes recullen explícitament la forma longán, aguda; 3) també es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera síl·laba àtona.

La forma longana, que també es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perquè té menys ús que longan i perquè els sinòlegs s'han mostrat més partidaris d'aquesta segona solució.

[Acta 577, 3 de juliol de 2014]

ca longan, n m
ca ull de drac, n m
es longán, n m
es ojo de dragón, n m
fr longane, n m
fr longanier, n m
fr oeil de dragon, n m
pt longana, n f
pt olho de boi, n m
pt olho de dragâo, n m
en dragon's eye, n
en longan, n
en longan tree, n
en lungan, n
de Longanbaum, n m
zh lóngyǎn, n
nc Dimocarpus longan
nc Euphoria longana sin. compl.
nc Nephelium longana sin. compl.

Botànica

Definición

Arbre perennifoli de la família de les sapindàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 12 m d'alçària, de fulles compostes, pinnades i oblongues, flors petites de color blanc i fruits esfèrics comestibles.

Nota

1. El fruit del longan també s'anomena longan.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):

S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'espècie botànica Euphoria longana i el fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

Pel que fa a longan,

·és una adaptació catalana de la denominació xinesa originària lóngyǎn (龙眼), longyan en transcripció simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de lóng 'drac' i yǎn 'ull') i que en xinès s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;

·el fet que es tracti d'una espècie botànica originària del sud-est asiàtic i inexistent als Països Catalans és un argument a favor de l'adopció del manlleu originari, que és també, juntament amb el calc, la designació habitual en la resta de llengües;

·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;

·ja es documenta en fonts catalanes;

·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.

Quant a ull de drac,

·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;

·té molt d'ús en totes les llengües, juntament amb el manlleu;

·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;

·té també el vistiplau dels especialistes.

Les adaptacions lòngan i lóngan, que també serien possibles (el xinès no fa distinció entre síl·labes tòniques i àtones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la preferència per una denominació aguda o una denominació plana en català), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments següents: 1) la o de lóngyǎn tendeix a pronunciar-se u en xinès, fet que l'acostaria més aviat a una vocal àtona; 2) algunes fonts castellanes recullen explícitament la forma longán, aguda; 3) també es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera síl·laba àtona.

La forma longana, que també es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perquè té menys ús que longan i perquè els sinòlegs s'han mostrat més partidaris d'aquesta segona solució.

[Acta 577, 3 de juliol de 2014]

ca longui, n m
es longhi, n m
es mukali, n m
fr aniegre rouge, n
fr longhi, n m
fr longhi rouge, n m
en longhi, n
en mukali, n
de Longhi, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición

Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Chrysophyllum (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Chrysophyllum lacourtianum, Chrysophyllum subnudum i Chrysophyllum africanum, pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró rosat clar i marró groc i l'albeca poc diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i paviments, i en ebenisteria.

Nota

1. La forma mukali, que es documenta de vegades referida a aquesta fusta, és poc precisa, perquè també s'aplica a la fusta obtinguda d'alguns arbres del gènere Pouteria (és a dir, referida a l'aningre).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longui:

S'aprova la denominació longui, manlleu adaptat d'origen africà, pels motius següents:

·és una adaptació (a partir de la pronúncia documentada) de la forma longhi, que és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta, per a la qual no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la forma aningre, documentada en algunes fonts per a fer referència a aquesta fusta, perquè l'aningre és una fusta procedent d'arbres del gènere Pouteria, de la mateixa família (sapotàcies).

Pel que fa a mukali, es descarta perquè és una denominació imprecisa, que es troba per a fer referència a les fustes d'aquest gènere (Chrysophyllum), però també del gènere Pouteria i fins i tot, segons els especialistes, d'altres gèneres. Pels mateixos motius s'ha descartat com a sinònim de aningre, forma normalitzada pel Consell Supervisor per a fer referència a la fusta dels arbres del gènere Pouteria

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca lonja, n f
es cable de seguridad, n m
es loncha, n f
fr longe, n f
fr longe d'acrobatie, n f
fr longe de securité, n f
fr mécanique, n f
fr potence, n f
it longia, n f
en lunge, n
en mechanic, n
en safety belt, n
en safety line, n
en safety line system, n

Arts > Circ

Definición

Sistema de seguretat consistent en una corda suspesa d'un sistema de politges, amb un extrem lligat al cinturó de l'acròbata i l'altre sota el control d'una altra persona, o bé suspesa per un extrem d'un punt de suport fix i lligada per l'altre extrem al cinturó de l'acròbata, que s'utilitza per a facilitar el procés d'aprenentatge de l'artista i per a evitar que es faci mal si cau durant l'entrenament o l'execució dels exercicis.

Nota

Les longes es classifiquen, segons si l'extrem de la corda fixat al cinturó de l'acròbata té un sol cap o es divideix en dos, en longes simples o monolonges i en longes dobles, respectivament.
Les longes en què l'extrem lliure es lliga a un punt de suport fix s'anomenen autolonges.
La persona responsable de controlar l'extrem lliure de la lonja és el lonjador.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:

S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfològicament i fonèticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius següents:

·els manlleus francesos són les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que són formes molt consolidades en circ i difícilment substituïbles per altres solucions;

·les formes aprovades, amb j, per bé que no reflecteixen la pronúncia habitual dels experts (els especialistes solen fer ^*lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptació catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral·lelisme d'altres denominacions d'origen francès ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influència de l'adaptació castellana loncha;

·en altres llengües també es documenten els manlleus francesos adaptats a les característiques fonètiques de la llengua d'arribada (loncha en castellà; longia en italià; lunge en anglès);

·tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren més factible forçar un canvi de pronúncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.

Les formes cabestre i ronsal -calcs del francès longe (de long 'llarg'), que designa originàriament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perquè no tenen ús, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majoritàriament descartades pels especialistes.

També s'han desestimat, per manca d'ús o per imprecisió, les formes arnès (no s'identifica amb una lonja, sinó amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.

Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista lingüístic) perquè la forma amb el sufix -dor |-dora té més ús. També s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.

[Acta 568, 19 de desembre de 2013]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota