lloc de sortida
lloc de sortida
Esport > Esports de pilota > Golf
- ca lloc de sortida, n m
- es lugar de salida
- es tee
- fr aire de départ
- fr départ
- fr tee
- en tee
- en teeing area
- en teeing ground
Esport > Esports de pilota > Golf
Definición
Àrea rectangular, amb una llargada equivalent a la de dos bastons col·locats l'un a continuació de l'altre, des d'on es comença el joc en cada forat.
lloguer amb tripulació
lloguer amb tripulació
Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca lloguer amb tripulació, n m
- es arrendamiento con tripulación, n m
- es arrendamiento de aeronaves con tripulación, n m
- fr location avec équipage, n f
- fr location d'avion avec équipage, n f
- en wet lease, n
- de Anmieten mit Besatzung, n n
- de Vermieten mit Besatzung, n n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Modalitat d'arrendament d'aeronaus comercials amb pilot i personal de cabina.
Nota
- L'alemany diferencia entre Anmieten (presa en lloguer) i Vermieten (posada en lloguer).
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lloguer amb tripulació
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma lloguer amb tripulació.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada i transparent semànticament. A més, l'absència del complement (aeronaus) fa que la mateixa forma es pugui adaptar a altres casos de lloguer de mitjans de transport amb tripulació.
·Ja es documenta en textos catalans.
·Té el vistiplau dels especialistes consultats.
·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.
Formes desestimades
-lloguer d'aeronaus amb tripulació: Malgrat que és una forma descriptiva i és la solució proposada pels especialistes, és considera innecessàriament llarga.
-wet lease (manlleu de l'anglès): Tot i que es documenta, és un manlleu innecessari i molt opac semànticament.
-arrendament humit i lloguer humit (calcs de l'anglès): Són formes que tenen poc ús i que els especialistes han desestimat.
[Acta 703, 27 de febrer de 2023]
lloguer sense tripulació
lloguer sense tripulació
Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca lloguer sense tripulació, n m
- es arrendamiento de aeronaves sin tripulación, n m
- es arrendamiento sin tripulación, n m
- fr location coque nue, n f
- fr location sans équipage, n f
- en dry lease, n
- de Anmieten ohne Besatzung, n n
- de Vermieten ohne Besatzung, n n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Modalitat d'arrendament d'aeronaus comercials sense pilot ni personal de cabina.
Nota
- L'alemany diferencia entre Anmieten ('presa en lloguer') i Vermieten ('posada en lloguer').
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lloguer sense tripulació
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma lloguer sense tripulació.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada i transparent semànticament. A més, l'absència del complement (aeronaus) fa que la mateixa forma es pugui adaptar a altres casos de lloguer de mitjans de transport sense tripulació.
·Ja es documenta en textos catalans.
·Té el vistiplau dels especialistes consultats.
·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.
Formes desestimades
-lloguer d'aeronaus sense tripulació: Malgrat que és una forma descriptiva i és la solució proposada pels especialistes, es considera innecessàriament llarga.
-dry lease (manlleu de l'anglès): Tot i que es documenta, és un manlleu innecessari i molt opac semànticament.
-arrendament sec i lloguer sec (calcs de l'anglès): Són formes que tenen poc ús i que els especialistes han desestimat.
[Acta 703, 27 de febrer de 2023]
llot
llot
Medi ambient
- ca llots, n m pl
- ca fang, n m sin. compl.
- ca llot, n m sin. compl.
- es fango
- es lodo
- fr boue
- en sludge
Medi ambient
Definición
Residu de consistència pastosa, més o menys carregat d'aigua, que prové de la depuració de les aigües usades, de la descomposició in situ de la vegetació o de tractaments industrials.
llots
llots
Medi ambient
- ca llots, n m pl
- ca fang, n m sin. compl.
- ca llot, n m sin. compl.
- es fango
- es lodo
- fr boue
- en sludge
Medi ambient
Definición
Residu de consistència pastosa, més o menys carregat d'aigua, que prové de la depuració de les aigües usades, de la descomposició in situ de la vegetació o de tractaments industrials.
lludrió ibèric
lludrió ibèric
Zoologia > Amfibis. Rèptils
- ca lludrió ibèric, n m
- es eslizón ibérico
- fr seps de Bedriaga
- en Bedriaga's skink
- en spanischer Walsenskink
- nc Chalcides bedriagai
Zoologia > Amfibis. Rèptils
Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels escíncids, que pot fer fins a 85 mm de longitud cap-cos, amb el cap triangular i el musell arrodonit, les extremitats curtes, de cinc dits, la cua més curta que el cos, i el dors de color groguenc, bru o oliva, amb tres franges dorsals més fosques.
lludrió llistat
lludrió llistat
Zoologia > Amfibis. Rèptils
- ca lludrió llistat, n m
- es eslizón tridáctilo
- fr seps strié
- fr seps tridactyle
- it fienarola
- it lucengola
- en three-toed skink
- de Erzschleiche
- nc Chalcides striatus
Zoologia > Amfibis. Rèptils
Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels escíncids, que pot fer fins a 200 mm de longitud cap-cos, amb el cap triangular i petit, sense coll diferenciat, el musell arrodonit, un cos molt allargat de secció cilíndrica, les extremitats molt petites, de tres dits, la cua aproximadament de la mateixa longitud que el cos i el dors de color gris, groguenc, oliva o bru, amb nou línies brunes o negres que destaquen del color de fons.
lluerna
lluerna
Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**
- ca lluerna, n f
- ca cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
- ca cuca de llum, n f sin. compl.
- ca cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
- ca llanterna (balear), n f sin. compl.
- es candelilla, n f
- es gusano de luz, n m
- es luciérnaga, n f
- es noctiluca, n f
- fr luciole, n f
- fr mouch à feu, n f
- en firefly, n
- en glow-worm, n
- enUS lightning bug, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**
Definición
Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.
Nota
- 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
- 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
-
riteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna (sin. compl. cuc de llum, cuca de llum, cuca de Sant Joan, llanterna)
Resolució del Consell Supervisor i Criteris aplicats
S'aproven les formes lluerna, cuca de llum, cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna com a denominacions catalanes per a designar, genèricament, qualsevol insecte de la família dels lampírids. Malgrat que el diccionari normatiu associa específicament aquestes formes (excepte llanterna, que no hi apareix com a insecte) a l'espècie Lampyris noctiluca, que és la més coneguda i estesa a Europa, els especialistes confirmen que aquestes denominacions són adequades per a referir-se, en general, a qualsevol espècie de lampírid.
Pel que fa a la prioritat entre les diferents formes, s'acorda el següent:
·Es proposa com a denominacions estàndard les formes lluerna i cuca de llum, totes dues recollides al diccionari normatiu, perquè són les més esteses territorialment, d'acord amb l'Atles lingüístic del domini català (1) i amb el Petit atles lingüístic del domini català (2):
olluerna és pròpia del valencià, el nord-occidental (concretament, del subdialecte tortosí), el balear i punts del septentrional.
ocuca de llum és una forma pròpia de bona part del català central i del nord-occidental.
·Entre lluerna i cuca de llum, s'estableix lluerna com a denominació preferent, atès que s'utilitza en més dialectes i és també la forma que tradicionalment ha establert el diccionari normatiu com a prioritària.
·Es mantenen com a sinònims complementaris territorials les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, menys esteses que cuca de llum i lluerna:
ocuc de llum és una forma pròpia i representativa sobretot del valencià; també s'utilitza en punts del nord-occidental (especialment al dialecte tortosí);
ocuca de Sant Joan, forma normativa, és pròpia fonamentalment del central i d'algun punt del nord-occidental i el septentrional;
ollanterna és pròpia i representativa del balear (concretament, del mallorquí) i de punts del valencià.
Formes desestimades
Es descarta de fer constar a la fitxa la forma cuca de Nostre Senyor, malgrat que es recull al diccionari normatiu com a sinònim de lluerna, perquè no apareix esmentada ni a l'Atles lingüístic del domini català ni a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (3), fet que fa pensar que és una denominació local. Tampoc es recull al Diccionari català-valencià-balear (4), on apareixen les formes cuca de llum, cuca llumera i cuca de Sant Joan, i s'esmenta que aquest insecte "és un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor".
Denominació de les diferents espècies de lampírids
S'acorda que en les fitxes de les diferents espècies de cuques de llum es faran constar com a denominacions explícites únicament les creades amb els nuclis lluerna i cuca de llum, que són els considerats estàndard i prioritaris, a fi d'evitar un excés de sinonímia en cada fitxa. Malgrat tot, cal considerar igualment adequades les formes creades amb els nuclis cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, en els territoris en què aquestes denominacions són pròpies.
(1) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>
(2) VENY, Joan; PONS, Lídia. "Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>
(3) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Vol. 3, Lèxic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <estandard-oral.llocs.iec.cat/>
(4) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>
[Acta 679, 18 de juny de 2021]
lluerna balear
lluerna balear
Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**
- ca lluerna balear, n f
- ca cuca de llum balear, n f sin. compl.
- es luciérnaga balear, n f
- en Balearic firefly, n
- nc Nyctophila heydeni
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**
Definición
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Nyctophila
Nota
- La lluerna balear és, potser, una espècie endèmica de les Illes Balears.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna balear (sin. compl. cuca de llum balear)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes lluerna balear i cuca de llum balear com a denominacions catalanes de l'espècie Nyctophila heydeni (cuca de llum balear com a sinònim complementari).
Són també adequades les formes cuc de llum balear, cuca de Sant Joan balear i llanterna balear en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).
Criteris aplicats
·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en el fet que aquesta espècie és endèmica de les illes Balears.
·Són formes ja documentades.
·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.
·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.
[Acta 679, 18 de juny de 2021]
lluerna d'ulleres grossa
lluerna d'ulleres grossa
Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**
- ca lluerna d'ulleres grossa, n f
- ca cuca de llum d'ulleres grossa, n f sin. compl.
- es luciérnaga de gafas grande, n f
- nc Lamprohiza paulinoi
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**
Definición
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Lamprohiza
Nota
- La lluerna d'ulleres grossa és una espècie autòctona a Catalunya.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna d'ulleres grosses (sin. compl. cuca de llum d'ulleres grosses)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes lluerna d'ulleres grossa i cuca de llum d'ulleres grossa com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza paulinoi (cuca de llum d'ulleres grossa com a sinònim complementari).
Són també adequades les formes cuc de llum d'ulleres gros, cuca de Sant Joan d'ulleres grossa i llanterna d'ulleres grossa en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).
Criteris aplicats
·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: els nuclis lluerna d'ulleres i cuca de llum d'ulleres són aplicables, en general, a les espècies del gènere Lamprohiza, que es caracteritzen per la forma i la grandària dels ulls; l'especificador grossa posa en relació aquesta espècie amb l'espècie Lamprohiza mulsantii, també autòctona a Catalunya i més petita.
·Són les formes proposades i consensuades pels especialistes.
·En castellà s'utilitza una forma anàloga.
[Acta 679, 18 de juny de 2021]
