Back to top
lloc de sortida lloc de sortida

Esport > Esports de pilota > Golf

  • ca  lloc de sortida, n m
  • es  lugar de salida
  • es  tee
  • fr  aire de départ
  • fr  départ
  • fr  tee
  • en  tee
  • en  teeing area
  • en  teeing ground

Esport > Esports de pilota > Golf

Definition
Àrea rectangular, amb una llargada equivalent a la de dos bastons col·locats l'un a continuació de l'altre, des d'on es comença el joc en cada forat.
lloguer amb tripulació lloguer amb tripulació

Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  lloguer amb tripulació, n m
  • es  arrendamiento con tripulación, n m
  • es  arrendamiento de aeronaves con tripulación, n m
  • fr  location avec équipage, n f
  • fr  location d'avion avec équipage, n f
  • en  wet lease, n
  • de  Anmieten mit Besatzung, n n
  • de  Vermieten mit Besatzung, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Modalitat d'arrendament d'aeronaus comercials amb pilot i personal de cabina.

Note

  • L'alemany diferencia entre Anmieten (presa en lloguer) i Vermieten (posada en lloguer).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lloguer amb tripulació

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma lloguer amb tripulació.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i transparent semànticament. A més, l'absència del complement (aeronaus) fa que la mateixa forma es pugui adaptar a altres casos de lloguer de mitjans de transport amb tripulació.

    ·Ja es documenta en textos catalans.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -lloguer d'aeronaus amb tripulació: Malgrat que és una forma descriptiva i és la solució proposada pels especialistes, és considera innecessàriament llarga.

    -wet lease (manlleu de l'anglès): Tot i que es documenta, és un manlleu innecessari i molt opac semànticament.

    -arrendament humit i lloguer humit (calcs de l'anglès): Són formes que tenen poc ús i que els especialistes han desestimat.

    [Acta 703, 27 de febrer de 2023]
lloguer sense tripulació lloguer sense tripulació

Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  lloguer sense tripulació, n m
  • es  arrendamiento de aeronaves sin tripulación, n m
  • es  arrendamiento sin tripulación, n m
  • fr  location coque nue, n f
  • fr  location sans équipage, n f
  • en  dry lease, n
  • de  Anmieten ohne Besatzung, n n
  • de  Vermieten ohne Besatzung, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Modalitat d'arrendament d'aeronaus comercials sense pilot ni personal de cabina.

Note

  • L'alemany diferencia entre Anmieten ('presa en lloguer') i Vermieten ('posada en lloguer').
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lloguer sense tripulació

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma lloguer sense tripulació.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i transparent semànticament. A més, l'absència del complement (aeronaus) fa que la mateixa forma es pugui adaptar a altres casos de lloguer de mitjans de transport sense tripulació.

    ·Ja es documenta en textos catalans.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -lloguer d'aeronaus sense tripulació: Malgrat que és una forma descriptiva i és la solució proposada pels especialistes, es considera innecessàriament llarga.

    -dry lease (manlleu de l'anglès): Tot i que es documenta, és un manlleu innecessari i molt opac semànticament.

    -arrendament sec i lloguer sec (calcs de l'anglès): Són formes que tenen poc ús i que els especialistes han desestimat.

    [Acta 703, 27 de febrer de 2023]
  • ca  llots, n m pl
  • ca  fang, n m sin. compl.
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • fr  boue
  • en  sludge

Medi ambient

Definition
Residu de consistència pastosa, més o menys carregat d'aigua, que prové de la depuració de les aigües usades, de la descomposició in situ de la vegetació o de tractaments industrials.
  • ca  llots, n m pl
  • ca  fang, n m sin. compl.
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • fr  boue
  • en  sludge

Medi ambient

Definition
Residu de consistència pastosa, més o menys carregat d'aigua, que prové de la depuració de les aigües usades, de la descomposició in situ de la vegetació o de tractaments industrials.
lludrió ibèric lludrió ibèric

Zoologia > Amfibis. Rèptils

  • ca  lludrió ibèric, n m
  • es  eslizón ibérico
  • fr  seps de Bedriaga
  • en  Bedriaga's skink
  • en  spanischer Walsenskink
  • nc  Chalcides bedriagai

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels escíncids, que pot fer fins a 85 mm de longitud cap-cos, amb el cap triangular i el musell arrodonit, les extremitats curtes, de cinc dits, la cua més curta que el cos, i el dors de color groguenc, bru o oliva, amb tres franges dorsals més fosques.
lludrió llistat lludrió llistat

Zoologia > Amfibis. Rèptils

  • ca  lludrió llistat, n m
  • es  eslizón tridáctilo
  • fr  seps strié
  • fr  seps tridactyle
  • it  fienarola
  • it  lucengola
  • en  three-toed skink
  • de  Erzschleiche
  • nc  Chalcides striatus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels escíncids, que pot fer fins a 200 mm de longitud cap-cos, amb el cap triangular i petit, sense coll diferenciat, el musell arrodonit, un cos molt allargat de secció cilíndrica, les extremitats molt petites, de tres dits, la cua aproximadament de la mateixa longitud que el cos i el dors de color gris, groguenc, oliva o bru, amb nou línies brunes o negres que destaquen del color de fons.
lluerna lluerna

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  lluerna, n f
  • ca  cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
  • ca  cuca de llum, n f sin. compl.
  • ca  cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
  • ca  llanterna (balear), n f sin. compl.
  • es  candelilla, n f
  • es  gusano de luz, n m
  • es  luciérnaga, n f
  • es  noctiluca, n f
  • fr  luciole, n f
  • fr  mouch à feu, n f
  • en  firefly, n
  • en  glow-worm, n
  • enUS  lightning bug, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.

Note

  • 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
  • 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
  • riteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna (sin. compl. cuc de llum, cuca de llum, cuca de Sant Joan, llanterna)

    Resolució del Consell Supervisor i Criteris aplicats

    S'aproven les formes lluerna, cuca de llum, cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna com a denominacions catalanes per a designar, genèricament, qualsevol insecte de la família dels lampírids. Malgrat que el diccionari normatiu associa específicament aquestes formes (excepte llanterna, que no hi apareix com a insecte) a l'espècie Lampyris noctiluca, que és la més coneguda i estesa a Europa, els especialistes confirmen que aquestes denominacions són adequades per a referir-se, en general, a qualsevol espècie de lampírid.

    Pel que fa a la prioritat entre les diferents formes, s'acorda el següent:

    ·Es proposa com a denominacions estàndard les formes lluerna i cuca de llum, totes dues recollides al diccionari normatiu, perquè són les més esteses territorialment, d'acord amb l'Atles lingüístic del domini català (1) i amb el Petit atles lingüístic del domini català (2):

    olluerna és pròpia del valencià, el nord-occidental (concretament, del subdialecte tortosí), el balear i punts del septentrional.

    ocuca de llum és una forma pròpia de bona part del català central i del nord-occidental.

    ·Entre lluerna i cuca de llum, s'estableix lluerna com a denominació preferent, atès que s'utilitza en més dialectes i és també la forma que tradicionalment ha establert el diccionari normatiu com a prioritària.

    ·Es mantenen com a sinònims complementaris territorials les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, menys esteses que cuca de llum i lluerna:

    ocuc de llum és una forma pròpia i representativa sobretot del valencià; també s'utilitza en punts del nord-occidental (especialment al dialecte tortosí);
    ocuca de Sant Joan, forma normativa, és pròpia fonamentalment del central i d'algun punt del nord-occidental i el septentrional;
    ollanterna és pròpia i representativa del balear (concretament, del mallorquí) i de punts del valencià.

    Formes desestimades

    Es descarta de fer constar a la fitxa la forma cuca de Nostre Senyor, malgrat que es recull al diccionari normatiu com a sinònim de lluerna, perquè no apareix esmentada ni a l'Atles lingüístic del domini català ni a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (3), fet que fa pensar que és una denominació local. Tampoc es recull al Diccionari català-valencià-balear (4), on apareixen les formes cuca de llum, cuca llumera i cuca de Sant Joan, i s'esmenta que aquest insecte "és un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor".

    Denominació de les diferents espècies de lampírids

    S'acorda que en les fitxes de les diferents espècies de cuques de llum es faran constar com a denominacions explícites únicament les creades amb els nuclis lluerna i cuca de llum, que són els considerats estàndard i prioritaris, a fi d'evitar un excés de sinonímia en cada fitxa. Malgrat tot, cal considerar igualment adequades les formes creades amb els nuclis cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, en els territoris en què aquestes denominacions són pròpies.

    (1) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (2) VENY, Joan; PONS, Lídia. "Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (3) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Vol. 3, Lèxic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <estandard-oral.llocs.iec.cat/&gt;

    (4) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
lluerna balear lluerna balear

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

  • ca  lluerna balear, n f
  • ca  cuca de llum balear, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga balear, n f
  • en  Balearic firefly, n
  • nc  Nyctophila heydeni
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Nyctophila

Note

  • La lluerna balear és, potser, una espècie endèmica de les Illes Balears.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna balear (sin. compl. cuca de llum balear)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna balear i cuca de llum balear com a denominacions catalanes de l'espècie Nyctophila heydeni (cuca de llum balear com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum balear, cuca de Sant Joan balear i llanterna balear en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en el fet que aquesta espècie és endèmica de les illes Balears.

    ·Són formes ja documentades.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
lluerna d'ulleres grossa lluerna d'ulleres grossa

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

  • ca  lluerna d'ulleres grossa, n f
  • ca  cuca de llum d'ulleres grossa, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga de gafas grande, n f
  • nc  Lamprohiza paulinoi
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definition
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Lamprohiza

Note

  • La lluerna d'ulleres grossa és una espècie autòctona a Catalunya.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna d'ulleres grosses (sin. compl. cuca de llum d'ulleres grosses)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna d'ulleres grossa i cuca de llum d'ulleres grossa com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza paulinoi (cuca de llum d'ulleres grossa com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum d'ulleres gros, cuca de Sant Joan d'ulleres grossa i llanterna d'ulleres grossa en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: els nuclis lluerna d'ulleres i cuca de llum d'ulleres són aplicables, en general, a les espècies del gènere Lamprohiza, que es caracteritzen per la forma i la grandària dels ulls; l'especificador grossa posa en relació aquesta espècie amb l'espècie Lamprohiza mulsantii, també autòctona a Catalunya i més petita.

    ·Són les formes proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En castellà s'utilitza una forma anàloga.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]