Back to top
  • ca  localitzar, v tr
  • es  localizar
  • fr  localiser
  • en  localize, to

Informàtica

Definición
Adaptar un producte, sovint una aplicació de programari o de maquinari, a la llengua i la cultura d'un país o un mercat determinat.
locomoció locomoció

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  locomoció, n f
  • es  locomoción, n f
  • fr  locomotion, n f
  • en  locomotion, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Tècnica que permet que l'usuari es pugui moure d'un lloc a un altre en un entorn de realitat virtual i realitat augmentada.
locució locució

Comunicació > Audiovisuals > Ràdio, Comunicació > Audiovisuals >Televisió, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**

  • ca  locució, n f
  • es  locución, n f
  • pt  locução, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Comunicació > Audiovisuals > Ràdio, Comunicació > Audiovisuals >Televisió, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**

Definición
Acció de comunicar verbalment una informació o la relació d'un esdeveniment, especialment per ràdio o televisió.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supevisor en l'aprovació del terme locució

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma locució.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació a partir del verb locutar (normalitzat pel Consell Supervisor amb un significat anàleg), amb el sufix
    -ció, que expressa acció o efecte.

    ·És una forma ja documentada i utilitzada en català amb normalitat en l'àmbit especialitzat.

    ·La mateixa forma s'utilitza en castellà i portuguès.

    [Acta 710, 18 de setembre de 2023]
loculus [la] loculus [la]

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

  • ca  loculus [la], n m
  • es  lóculo
  • es  loculus
  • en  loculus

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definición
Fossa petita on es dipositaven les cendres d'un cadàver.
locus locus

Ciències de la vida > Genètica

  • ca  locus, n m
  • es  locus
  • fr  locus
  • en  locus

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Posició d'un gen en un cromosoma.

Nota

  • En català el plural pot ser locus o loci. Entre els especialistes és molt habitual l'ús de la forma de plural loci.
locus adsignatus locus adsignatus

Història > Epigrafia. Paleografia, Història > Arqueologia

  • ca  locus adsignatus, n m
  • es  locus adsignatus
  • en  locus adsignatus

Història > Epigrafia. Paleografia, Història > Arqueologia

Definición
Inscripció que assenyala el seient d'un edifici d'espectacles romà reservat a una determinada persona, col·lectivitat o corporació.
locustèl·lids locustèl·lids

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

  • ca  locustèl·lids, n m pl
  • nc  Locustellidae
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
locutar locutar

Comunicació > Audiovisuals > Ràdio, Comunicació > Audiovisuals >Televisió, **Denominació catalana 1: Conversió (verb a partir de nom)**

  • ca  locutar, v tr
  • es  locutar, v tr
  • es  locutear, v tr
  • fr  poser la voix [sur], v prep
  • pt  locutar, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Comunicació > Audiovisuals > Ràdio, Comunicació > Audiovisuals >Televisió, **Denominació catalana 1: Conversió (verb a partir de nom)**

Definición
Comunicar verbalment una informació o la relació d'un esdeveniment, especialment per ràdio o televisió.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supevisor en l'aprovació del terme locutar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma locutar.

    Criteris aplicats

    ·És un verb lingüísticament adequat, emparentat amb la forma normativa locutor ("Persona que, a la ràdio, a la televisió, etc., presenta les emissions, dona les notícies, etc.") i creat per analogia amb altres verbs de la llengua, com ara auditar (emparentat amb auditor), delatar (emparentat amb delator), detractar (emparentat amb detractor), desertar (emparentat amb desertor), opositar (emparentat amb opositor), etc.

    ·És una forma ja documentada i utilitzada en català amb normalitat en l'àmbit especialitzat (sobretot en l'àmbit del periodisme i els mitjans de comunicació).

    ·La mateixa forma s'utilitza en castellà i portuguès.

    [Acta 710, 18 de setembre de 2023]
locutor en off | locutora en off locutor en off | locutora en off

Comunicació > Audiovisuals >Televisió

  • ca  locutor en off | locutora en off, n m, f
  • es  locutor en off

Comunicació > Audiovisuals >Televisió

Definición
Locutor del mitjà televisiu que només posa la veu en un programa.
lògica borrosa lògica borrosa

Matemàtiques

  • ca  lògica borrosa, n f
  • ca  lògica difusa, n f
  • es  lógica borrosa
  • es  lógica difusa
  • fr  logique de l'incertain
  • fr  logique floue
  • it  logica approssimata
  • it  logica fuzzy
  • it  logica sfumata
  • en  fuzzy logic
  • de  Fuzzy Logic
  • de  unscharfe Logik
  • de  verschwommene Logik

Matemàtiques

Definición
Branca de la lògica, basada en la teoria dels conjunts difusos, en què els enunciats poden tenir valors intermedis entre dos extrems (0 i 1, cert i fals, etc.).