Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  lludrió llistat, n m
  • es  eslizón tridáctilo
  • fr  seps strié
  • fr  seps tridactyle
  • it  fienarola
  • it  lucengola
  • en  three-toed skink
  • de  Erzschleiche
  • nc  Chalcides striatus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels escíncids, que pot fer fins a 200 mm de longitud cap-cos, amb el cap triangular i petit, sense coll diferenciat, el musell arrodonit, un cos molt allargat de secció cilíndrica, les extremitats molt petites, de tres dits, la cua aproximadament de la mateixa longitud que el cos i el dors de color gris, groguenc, oliva o bru, amb nou línies brunes o negres que destaquen del color de fons.
  • ca  lluerna, n f
  • ca  cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
  • ca  cuca de llum, n f sin. compl.
  • ca  cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
  • ca  llanterna (balear), n f sin. compl.
  • es  candelilla, n f
  • es  gusano de luz, n m
  • es  luciérnaga, n f
  • es  noctiluca, n f
  • fr  luciole, n f
  • fr  mouch à feu, n f
  • en  firefly, n
  • en  glow-worm, n
  • enUS  lightning bug, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.

Nota

  • 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
  • 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
  • riteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna (sin. compl. cuc de llum, cuca de llum, cuca de Sant Joan, llanterna)

    Resolució del Consell Supervisor i Criteris aplicats

    S'aproven les formes lluerna, cuca de llum, cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna com a denominacions catalanes per a designar, genèricament, qualsevol insecte de la família dels lampírids. Malgrat que el diccionari normatiu associa específicament aquestes formes (excepte llanterna, que no hi apareix com a insecte) a l'espècie Lampyris noctiluca, que és la més coneguda i estesa a Europa, els especialistes confirmen que aquestes denominacions són adequades per a referir-se, en general, a qualsevol espècie de lampírid.

    Pel que fa a la prioritat entre les diferents formes, s'acorda el següent:

    ·Es proposa com a denominacions estàndard les formes lluerna i cuca de llum, totes dues recollides al diccionari normatiu, perquè són les més esteses territorialment, d'acord amb l'Atles lingüístic del domini català (1) i amb el Petit atles lingüístic del domini català (2):

    olluerna és pròpia del valencià, el nord-occidental (concretament, del subdialecte tortosí), el balear i punts del septentrional.

    ocuca de llum és una forma pròpia de bona part del català central i del nord-occidental.

    ·Entre lluerna i cuca de llum, s'estableix lluerna com a denominació preferent, atès que s'utilitza en més dialectes i és també la forma que tradicionalment ha establert el diccionari normatiu com a prioritària.

    ·Es mantenen com a sinònims complementaris territorials les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, menys esteses que cuca de llum i lluerna:

    ocuc de llum és una forma pròpia i representativa sobretot del valencià; també s'utilitza en punts del nord-occidental (especialment al dialecte tortosí);
    ocuca de Sant Joan, forma normativa, és pròpia fonamentalment del central i d'algun punt del nord-occidental i el septentrional;
    ollanterna és pròpia i representativa del balear (concretament, del mallorquí) i de punts del valencià.

    Formes desestimades

    Es descarta de fer constar a la fitxa la forma cuca de Nostre Senyor, malgrat que es recull al diccionari normatiu com a sinònim de lluerna, perquè no apareix esmentada ni a l'Atles lingüístic del domini català ni a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (3), fet que fa pensar que és una denominació local. Tampoc es recull al Diccionari català-valencià-balear (4), on apareixen les formes cuca de llum, cuca llumera i cuca de Sant Joan, i s'esmenta que aquest insecte "és un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor".

    Denominació de les diferents espècies de lampírids

    S'acorda que en les fitxes de les diferents espècies de cuques de llum es faran constar com a denominacions explícites únicament les creades amb els nuclis lluerna i cuca de llum, que són els considerats estàndard i prioritaris, a fi d'evitar un excés de sinonímia en cada fitxa. Malgrat tot, cal considerar igualment adequades les formes creades amb els nuclis cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, en els territoris en què aquestes denominacions són pròpies.

    (1) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (2) VENY, Joan; PONS, Lídia. "Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (3) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Vol. 3, Lèxic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <estandard-oral.llocs.iec.cat/&gt;

    (4) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna balear, n f
  • ca  cuca de llum balear, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga balear, n f
  • en  Balearic firefly, n
  • nc  Nyctophila heydeni
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Nyctophila

Nota

  • La lluerna balear és, potser, una espècie endèmica de les Illes Balears.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna balear (sin. compl. cuca de llum balear)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna balear i cuca de llum balear com a denominacions catalanes de l'espècie Nyctophila heydeni (cuca de llum balear com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum balear, cuca de Sant Joan balear i llanterna balear en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en el fet que aquesta espècie és endèmica de les illes Balears.

    ·Són formes ja documentades.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna d'ulleres grossa, n f
  • ca  cuca de llum d'ulleres grossa, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga de gafas grande, n f
  • nc  Lamprohiza paulinoi
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Lamprohiza

Nota

  • La lluerna d'ulleres grossa és una espècie autòctona a Catalunya.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna d'ulleres grosses (sin. compl. cuca de llum d'ulleres grosses)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna d'ulleres grossa i cuca de llum d'ulleres grossa com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza paulinoi (cuca de llum d'ulleres grossa com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum d'ulleres gros, cuca de Sant Joan d'ulleres grossa i llanterna d'ulleres grossa en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: els nuclis lluerna d'ulleres i cuca de llum d'ulleres són aplicables, en general, a les espècies del gènere Lamprohiza, que es caracteritzen per la forma i la grandària dels ulls; l'especificador grossa posa en relació aquesta espècie amb l'espècie Lamprohiza mulsantii, també autòctona a Catalunya i més petita.

    ·Són les formes proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En castellà s'utilitza una forma anàloga.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna d'ulleres menuda, n f
  • ca  cuca de llum d'ulleres menuda, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga de gafas pequeña, n f
  • nc  Lamprohiza mulsantii
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Lamprohiza

Nota

  • La lluerna d'ulleres menuda és una espècie autòctona a Catalunya.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna d'ulleres menuda (sin. compl. cuca de llum d'ulleres menuda)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna d'ulleres menuda i cuca de llum d'ulleres menuda com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza mulsantii (cuca de llum d'ulleres menuda com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum d'ulleres menut, cuca de Sant Joan d'ulleres menuda i llanterna d'ulleres menuda en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: els nuclis lluerna d'ulleres i cuca de llum d'ulleres són aplicables, en general, a les espècies del gènere Lamprohiza, que es caracteritzen per la forma i la grandària dels ulls; l'especificador menuda posa en relació aquesta espècie amb l'espècie Lamprohiza paulinoi, també autòctona a Catalunya i més grossa. Entre petita i menuda, es prefereix menuda, perquè l'adjectiu petit -a no té ús en algunes zones del domini lingüístic (per exemple, en valencià), mentre que menut -uda és una forma general.

    ·Són les formes proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En castellà s'utilitza una forma anàloga.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna d'ulleres provençal, n f
  • ca  cuca de llum d'ulleres provençal, n f sin. compl.
  • fr  ver-luisant provençal, n m
  • nc  Lamprohiza delarouzei
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu*

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Lamprohiza

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna d'ulleres provençal (sin. compl. cuca de llum d'ulleres provençal)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna d'ulleres provençal i cuca de llum d'ulleres provençal com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza delarouzei (cuca de llum d'ulleres provençal com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum d'ulleres provençal, cuca de Sant Joan d'ulleres provençal i llanterna d'ulleres provençal en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: els nuclis lluerna d'ulleres i cuca de llum d'ulleres són aplicables, en general, a les espècies del gènere Lamprohiza, que es caracteritzen per la forma i la grandària dels ulls; l'especificador provençal fa referència a l'àrea de distribució de l'espècie.

    ·Són les formes proposades i consensuades pels especialistes.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna europea, n f
  • ca  cuca de llum europea, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga europea, n f
  • fr  lampyre, n m
  • fr  ver luisant, n m
  • en  common glow-worm, n
  • en  European common glow-worm, n
  • nc  Lampyris noctiluca
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Lampyris

Nota

  • La lluerna europea és una espècie autòctona a Catalunya. És, en general, la més comuna i estesa a Europa; per aquest motiu, les formes simples lluerna i cuca de llum, sense especificador, s'utilitzen habitualment referides a aquesta espècie concreta.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna europea (sin. compl. cuca de llum europea)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna europea i cuca de llum europea com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza noctiluca (cuca de llum europea com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum europeu, cuca de Sant Joan europea i llanterna europea en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en l'àrea de distribució de l'espècie.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes, que remarquen la necessitat de disposar d'unes formes específiques que permetin distingir aquesta espècie d'altres del mateix gènere o de la mateixa família, malgrat que en contextos locals o no científics els genèrics lluerna i cuca de llum s'associïn generalment a aquesta espècie concreta, pel fet que és la més comuna a Europa (el diccionari normatiu mateix i altres fonts catalanes associen els genèrics lluerna i cuca de llum a Lampyris noctiluca).

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna ibèrica, n f
  • ca  cuca de llum ibèrica, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga ibérica, n f
  • fr  lampyre ibérique, n m
  • fr  ver luisant ibérique, n m
  • nc  Lampyris iberica
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Lampyris

Nota

  • La lluerna ibèrica és una espècie autòctona a Catalunya.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna ibèrica (sin. compl. cuca de llum ibèrica)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna ibèrica i cuca de llum ibèrica com a denominacions catalanes de l'espècie Lamprohiza delarouzei (cuca de llum ibèrica com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum ibèric, cuca de Sant Joan ibèrica i llanterna ibèrica en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en l'àrea de distribució de l'espècie, que és el que ha motivat també l'específic del nom científic.

    ·Són formes ja documentades.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna mediterrània, n f
  • ca  cuca de llum mediterrània, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga mediterránea, n f
  • en  Mediterranean firefly, n
  • nc  Nyctophila reichii
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Nyctophila

Nota

  • La lluerna mediterrània és una espècie autòctona a Catalunya. És l'espècie més comuna i abundant a Catalunya, la
    zona mediterrània i el sud de la península Ibèrica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna mediterrània (sin. compl. cuca de llum mediterrània)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna mediterrània i cuca de llum mediterrània com a denominacions catalanes de l'espècie Nyctophila reichiii (cuca de llum mediterrània com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum mediterrani, cuca de Sant Joan mediterrània i llanterna mediterrània en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en l'àrea de distribució de l'espècie.

    ·Són formes ja documentades.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna menuda alacurta, n f
  • ca  cuca de llum menuda alacurta, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga diurna de alas cortas, n f
  • en  lesser glow worm, n
  • en  short-winged firefly, n
  • nc  Phosphaenus hemipterus
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Phosphaenus

Nota

  • La lluerna menuda alacurta és una espècie autòctona a Catalunya. A diferència d'altres lampírids, els mascles i les femelles d'aquesta espècie no es comuniquen per mitjà de senyals lluminosos, sinó per feromones, i els mascles no poden volar.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna menuda alacurta (sin. compl. cuca de llum menuda alacurta)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna menuda alacurta i cuca de llum menuda alacurta com a denominacions catalanes de l'espècie Phosphaenus hemipterus (cuca de llum menuda alacurta com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum menut alacurt, cuca de Sant Joan menuda alacurta i llanterna menuda alacurta en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: d'una banda, les espècies dels gèneres Phosphaenus, juntament amb les del gènere Phosphaenopterus, es caracteritzen per la mida petita, i l'espècie hemipterus, concretament, pel fet que els mascles, que són els que habitualment volen, en aquest cas tenen ales molt curtes, poc aptes per al vol. Entre petita i menuda, es prefereix menuda, perquè l'adjectiu petit -a no té ús en algunes zones del domini lingüístic (per exemple, en valencià), mentre que menut -uda és una forma general

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions similars.

    Formes desestimades

    -lluerna menuda àptera; cuca de llum menuda àptera: En realitat, aquesta lluerna té ales (per tant, no és estrictament àptera), però són ales molt curtes, que no permeten volar. Per això es prefereix l'adjectiu alacurta.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]