Neoloteca

ca reintegracionisme, n m
ca lusisme, n m sin. compl.
es lusismo, n m
es reintegracionismo, n m
fr réintégrationnisme, n m
gl lusismo, n m
gl lusitanismo, n m
gl reintegracionismo, n m
pt lusismo, n m
pt reintegracionismo, n m
en reintegrationism, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definició

Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d'una mateixa llengua i que la codificació del gallec s'ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.

Nota

1. La denominació reintegracionisme agrupa diferents sensibilitats lingüístiques: des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l'ortografia, fins a persones que propugnen també l'acceptació d'un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l'aspecte morfològic.
2. La denominació lusisme s'utilitza especialment per a fer referència al corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l'aspecte ortogràfic com en l'aspecte morfològic i en el lèxic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionisme i lusisme, com a sinònims (reintegracionisme com a denominació principal).

Criteris aplicats

Pel que fa a reintegracionisme:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu reintegració, que es refereix aquí al procés de tornar a integrar el gallec en una unitat lingüística compartida amb el portuguès, i el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És la designació habitual del concepte.

·Té l'aval dels especialistes.

·Es documenta paral·lelament en la resta de llengües de referència.

Quant a lusisme:

·És un manlleu del portuguès, però pot considerar-se també una denominació adequada en català, construïda a partir de la forma prefixada luso- (regressió de lusità), que significa 'portuguès', i el sufix -isme, que aporta el significat de 'corrent' o 'mètode'. La forma prefixada luso- s'utilitza en portuguès i internacionalment referida a Portugal i al portuguès. Els diccionaris portuguesos recullen luso com a adjectiu i nom i com a forma prefixada (del llatí Lusus, antropònim o mitònim que va donar lloc en llatí a Lusitània), i és una forma present en derivats portuguesos com ara luso-americano, lusofobia, lusofilia, luso-brasileiro, lusófobo, lusofonia o luso-descendente.

·És una forma semànticament motivada, que sovint es fa servir per a designar les posicions més extremes d'aquest corrent.

·Es documenta, malgrat que té més ús reintegracionisme.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

·Es documenta paral·lelament en gallec, castellà i portuguès.

Es dona prioritat a reintegracionisme perquè, segons els experts consultats, és una solució més neutra que la forma lusisme, que s'utilitza de vegades amb un valor pejoratiu.

Formes desestimades

Es descarta la forma lusitanisme (de lusità + -isme), malgrat que és adequada des del punt de vista lingüístic, perquè no té gaire ús amb aquest significat.

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca lusisme, n m
ca portuguesisme, n m sin. compl.
es lusismo, n m
es lusitanismo, n m
es portuguesismo, n m
fr lusitanisme, n m
gl lusismo, n m
gl lusitanismo, n m
gl portuguesismo, n
pt lusismo, n m
pt lusitanismo, n m
pt portuguesismo, n m
en Lusism, n
en Lusitanism, n
en Portuguesism, n
de Lusitanismus, n m
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**

Definició

Element lingüístic d'origen portuguès introduït en una altra llengua.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lusisme (sin. compl. portuguesisme)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes lusisme i portuguesisme, com a sinònims (lusisme com a denominació principal).

Criteris aplicats

Pel que fa a lusisme:

·És un manlleu del portuguès, però pot considerar-se també una denominació adequada en català, construïda a partir de la forma prefixada luso- (regressió de lusità), que significa 'portuguès', i el sufix -isme, que aporta el significat de 'paraula o expressió provinent de'. La forma prefixada luso- s'utilitza en portuguès i internacionalment referida a Portugal i al portuguès. Els diccionaris portuguesos recullen luso com a adjectiu i nom i com a forma prefixada (del llatí Lusus, antropònim o mitònim que va donar lloc en llatí a Lusitània), i és una forma present en derivats portuguesos com ara luso-americano, lusofobia, lusofilia, luso-brasileiro, lusófobo, lusofonia o luso-descendente.

·És una forma semànticament motivada, anàloga a altres denominacions com ara gal·licisme o anglicisme.

·És una forma ja documentada en català.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

·Es documenta paral·lelament en altres llengües.

Quant a portuguesisme:

·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació a partir de l'adjectiu portuguès -esa amb el sufix -isme, que aporta el significat de 'paraula o expressió provinent de'.

·És una forma semànticament motivada, anàloga a altres denominacions com ara castellanisme o llatinisme.

·És una forma ja documentada en català.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

·Es documenta paral·lelament en altres llengües.

Formes desestimades

Es descarta de fer constar la forma lusitanisme com a sinònim, malgrat que des del punt de vista estrictament lingüístic és una solució possible i adequada, que es documenta en altres llengües. És una denominació, però, força menys usada que lusisme i portuguesisme i els especialistes catalans s'hi ha mostrat poc favorables, ja que, segons ells, lusitanisme té un valor més aviat històric, referit a l'antiga Lusitània.

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca reintegracionista, n m, f
ca lusista, n m, f sin. compl.
es lusista, n m, f
es reintegracionista, n m, f
fr lusiste, n m, f
fr réintégrationniste, n m, f
gl lusista, n m, f
gl reintegracionista, n m, f
pt reintegracionista, n m, f
en reintegrationist, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definició

Persona partidària del reintegracionisme.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionista (sin. compl. lusista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionista i lusista, com a sinònims (reintegracionista com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades, creades a partir dels substantius semànticament relacionats reintegracionisme i lusisme, respectivament, amb el sufix -ista, productiu, en general, en la formació d'adjectius i noms relacionats amb els substantius corresponents en -isme.

Vegeu també el terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme).

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca reintegracionista, adj
ca lusista, adj sin. compl.
es lusista, adj
es reintegracionista, adj
fr lusiste, adj
fr réintégrationniste, adj
gl lusista, adj
gl reintegracionista, adj
pt lusista, adj
pt reintegracionista, adj
en lusist, adj
en reintegrationist, adj
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definició

Relatiu al reintegracionisme.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionista (sin. compl. lusista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionista i lusista, com a sinònims (reintegracionista com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades, creades a partir dels substantius semànticament relacionats reintegracionisme i lusisme, respectivament, amb el sufix -ista, productiu, en general, en la formació d'adjectius i noms relacionats amb els substantius corresponents en -isme.

Vegeu també el terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme).

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca lutèrion, n m
es louterion
en louterion

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definició

Recipient grec de terrissa amb dues nanses i un abocador.

ca lutier, n m, f
ca violer | violera, n m, f
es luthier
es violero
fr luthier
en luthier
en stringed instrument maker

Música > Instruments musicals

Definició

Artesà que fabrica i repara instruments musicals de corda, especialment violins, violes, violoncels i contrabaixos.

Nota

Actualment la denominació més utilitzada és lutier.
Per a fer referència a la persona que fabrica, repara i restaura instruments musicals en general se solen fer servir les formes fabricant o constructor -a d'instruments musicals.

ca lutieria, n f
ca violeria, n f
es lutería
es lutherie
es violería
fr lutherie
it liuteria

Música > Instruments musicals

Definició

Obrador i botiga de lutier.

ca lutieria, n f
ca violeria, n f
es lutería
es lutherie
es violería
fr lutherie
it liuteria
en violin making

Música > Instruments musicals

Definició

Art i ofici de lutier.

ca lutròforos, n f
ca lutròfor, n f sin. compl.
es lutrófora
en loutrophoros

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definició

Recipient grec de terrissa amb el coll molt llarg i dues nanses verticals des de la vora fins a l'inici de la panxa.

ca lutròforos, n f
ca lutròfor, n f sin. compl.
es lutrófora
en loutrophoros

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definició

Recipient grec de terrissa amb el coll molt llarg i dues nanses verticals des de la vora fins a l'inici de la panxa.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició