Arts > Circ
- ca lonjador | lonjadora, n m, f
- es lonchador | lonchadora, n m, f
- fr longeur | longeuse, n m, f
- en lunge holder, n
Arts > Circ
Definición
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:
S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfològicament i fonèticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius següents:
·els manlleus francesos són les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que són formes molt consolidades en circ i difícilment substituïbles per altres solucions;
·les formes aprovades, amb j, per bé que no reflecteixen la pronúncia habitual dels experts (els especialistes solen fer *lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptació catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral·lelisme d'altres denominacions d'origen francès ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influència de l'adaptació castellana loncha;
·en altres llengües també es documenten els manlleus francesos adaptats a les característiques fonètiques de la llengua d'arribada (loncha en castellà; longia en italià; lunge en anglès);
·tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren més factible forçar un canvi de pronúncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.
Les formes cabestre i ronsal -calcs del francès longe (de long 'llarg'), que designa originàriament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perquè no tenen ús, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majoritàriament descartades pels especialistes.
També s'han desestimat, per manca d'ús o per imprecisió, les formes arnès (no s'identifica amb una lonja, sinó amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.
Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista lingüístic) perquè la forma amb el sufix -dor |-dora té més ús. També s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.
[Acta 568, 19 de desembre de 2013]
Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia
- ca lopas, n f
- es lopas
- en lopas
Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia
Definición
Zoologia > Ocells
- ca lori de Josephine, n m
- es lori de Josefina, n m
- fr lori de Josephine, n m
- en Josephine's lorikeet, n
- de Josefinenlori, n m
- nc Charmosyna josefinae
Zoologia > Ocells
Definición
Nota
- El nom específic de Josephine fa referència a Josephine Finsch, primera esposa de l'ornitòleg alemany Friedrich Hermann Otto Finsch (1839-1917).
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
- ca lot, n m
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
Definición
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lot
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma lot.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, utilitzada per especialització semàntica de la mateixa forma de la llengua general ("Part assortida d'un tot que s'ha de distribuir entre diferents persones" i també "Conjunt assortit d'articles que s'agrupen amb la finalitat de donar-los junts", segons el diccionari normatiu).
·És la forma utilitzada per a designar el concepte, si bé anteriorment s'havia utilitzat amb el significat que té actualment ramada.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
[Acta 725, 16 de setembre de 2024]
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca louro, n m
- es louro
- fr louro
- pt louro
- en louro
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definición
Botànica
- ca louro vermell, n m
- es louro rojo
- fr louro vermelho
- pt louro vermelho
- en red louro
- nc Ocotea rubra
Botànica
Definición
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca louro vermell, n m
- es louro rojo
- fr louro vermelho
- pt louro vermelho
- en red louro
- de Louro vermelho
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definición
Telecomunicacions
- ca codificació per predicció lineal, n f
- ca LPC, n f sigla
- es codificación de predicción lineal
- es LPC sigla
- fr codage à prédiction linéaire
- fr LPC sigla
- en linear predictive coding
- en LPC
Telecomunicacions
Definición
Nota
- La sigla LPC correspon a la denominació anglesa linear predictive coding.
Química > Química analítica
- ca cromatografia líquid-sòlid, n f
- ca LSC, n f sigla
- es cromatografía líquido-sólido
- es LSC sigla
- en liquid-solid chromatography
- en LSC sigla
Química > Química analítica
Definición
Nota
- La sigla LSC correspon a la denominació anglesa liquid-solid chromatography.
Transports > Transport per carretera, Transports > Manipulació de materials
- ca càrrega parcial de camió, n f
- ca LTL, n f sigla
- es carga parcial
- es carga parcial del camión
- fr charge partielle
- fr chargement partiel
- fr lot brisé
- fr CP sigla
- en less than truckload
- en less than truckload lot
- en LTL sigla
Transports > Transport per carretera, Transports > Manipulació de materials
Definición
Nota
- Les càrregues parcials de camió es transporten sovint en agrupatge.
- La sigla LTL correspon a l'equivalent anglès less than truckload.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes càrrega parcial de camió i càrrega parcial de contenidor (reconsideració de la forma càrrega per a contenidor d'agrupatge) i en la compleció del terme prèviament normalitzat contenidor d'agrupatge:
S'aprova el terme càrrega parcial de camió, juntament amb la sigla equivalent LTL, pels motius següents:
Pel que fa a càrrega parcial de camió,
·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva, que s'associa inequívocament amb el concepte de referència;
·és paral·lela a la forma normalitzada càrrega completa de camió, amb la qual té una relació semàntica evident;
·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;
·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.
Quant a la sigla LTL (de l'anglès less than trackload),
·és una forma molt consolidada i utilitzada internacionalment, difícilment substituïble per una sigla catalana;
·en termes relacionats del mateix àmbit també s'utilitzen amb normalitat i en totes les llengües les sigles procedents de l'anglès.
Es descarta la forma càrrega incompleta de camió, malgrat que també pot considerar-se adequada semànticament, perquè la forma aprovada té més ús i més suport entre els experts. En les altres llengües també es tendeix més a l'ús de les formes amb parcial.
Altres formes, com ara càrrega fraccionada de camió o càrrega compartida de camió, s'han desestimat perquè, en general, no tenen prou suport entre els especialistes. Pel que fa concretament a càrrega fraccionada, alguns experts asseguren que tot i que ha tingut una certa difusió actualment és una forma en desús; d'altres pensen que ni aquesta forma ni càrrega compartida de camió designen exactament el mateix concepte que LTL o càrrega parcial de camió.
Com a terme relacionat de càrrega parcial de camió s'aprova també la forma paral·lela càrrega parcial de contenidor (amb la sigla LCL), i es reconsidera amb aquesta decisió la forma càrrega per a contenidor d'agrupatge, aprovada inicialment pel Consell Supervisor (acta núm. 247) per a fer referència a aquest concepte, pels motius següents:
·la majoria d'especialistes consideren que la forma aprovada inicialment pel Consell Supervisor (càrrega per a contenidor d'agrupatge) és poc clara, i informen que no s'utilitza; argumenten que el nucli conceptual d'aquest terme no és el fet que la càrrega es transporti en un contenidor d'agrupatge, com consta a la definició(1) de l'acta 247 i com fa pensar la forma aprovada, sinó el fet que és una càrrega que tota sola no pot omplir un contenidor (el fet que es transporti en un contenidor d'agrupatge és, doncs, només una conseqüència del fet que la càrrega no tingui prou volum o prou pes);
·càrrega per a contenidor d'agrupatge s'allunya de les designacions utilitzades en altres llengües, les quals remeten, efectivament, a la idea que la càrrega és incompleta i no pas al tipus de contenidor on es transporta;
·la nova forma aprovada (càrrega parcial de contenidor) és paral·lela als termes semànticament relacionats càrrega parcial de camió (aprovat en aquesta mateixa acta), i càrrega completa de contenidor i càrrega completa de camió (aprovats a l'acta núm. 247), i té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.
El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'ús que es fa de vegades de la sigla LCL amb el sentit de contenidor d'agrupatge és, stricto sensu, impropi i respon al fet que aquest tipus de contenidor es coneix també en anglès amb la forma LCL container, la qual per economia es redueix sovint a LCL. Tenint en compte això i també el fet constatat (documentalment i pels especialistes) que LCL també s'associa sovint en català al concepte de contenidor d'agrupatge, el Consell Supervisor acorda d'afegir la forma contenidor LCL com a sinònim de la forma normalitzada contenidor d'agrupatge. En la resta de llengües (castellà, francès, alemany, etc.) també es fa ús de la designació anàloga.
(1)A l'acta núm. 247 LCL és la "Càrrega per a ser transportada en un contenidor d'agrupatge", és a dir, un "Contenidor que s'omple amb mercaderies d'agrupatge que s'han de trametre a una mateixa destinació"; i agrupatge és, segons l'acta núm. 244, la "Reunió en una mateixa tramesa de mercaderies provinents de diversos proveïdors, les quals per separat no tenen capacitat o pes suficient per a completar una unitat de transport, a fi de reduir despeses".
[Acta 544, 22 de març de 2012]