logotip - Neoloteca

Nota

• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes logotip, simbol i logosímbol:
  
  S'aproven els termes logotip, símbol i logosímbol com a subordinats del terme normatiu més genèric logotip(1), pels motius següents:
  
  ·responen a distincions conceptuals necessàries en determinats contextos especialitzats dels àmbits de les arts gràfiques, el disseny i el màrqueting;
  
  ·són formes ja utilitzades i reconegudes per nombrosos especialistes;
  
  ·ja es documenten en català en obres especialitzades i en algunes obres terminològiques;
  
  ·són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: logotip (del formant grec logo- 'paraula' o 'discurs' + -tip 'tipus') respon perfectament al seu sentit etimològic primer(2); símbol és, genèricament, qualsevol "Element sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre per raó d'una analogia que l'enteniment percep entre ells o d'una convenció", accepció que pot adequar-se al sentit del terme recollit aquí; logosímbol, finalment, s'ha format a partir de la unió de les dues designacions anteriors: logo (reducció de logotip ja habitual entre els parlants, que coincideix alhora amb el formant logo-) + símbol), recurs lògic tenint en compte que el concepte fa referència justament a la combinació d'un logotip i un símbol;
  
  ·en altres llengües es recull també la mateixa distinció conceptual i designacions anàlogues.(3)
  
  Com a alternatives a logotip (en sentit restrictiu) s'han descartat les formes nom (perquè es considera massa imprecisa) i monograma (perquè podria referir-se també, per exemple, a un nom de persona, sense intencions comercials; segons el diccionari normatiu un monograma és un "Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell").
  
  La forma imagotip, que es documenta de vegades amb el sentit de símbol, s'ha descartat perquè, en general, els experts s'han mostrat més partidaris de símbol. Cal tenir present, a més, que aquesta forma també s'associa de vegades al concepte de logosímbol (especialment quan les lletres i el símbol es poden separar), i que podria resultar, per tant, una denominació ambigua. D'altra banda, en català no es documenten precedents de mots construïts amb el formant imago-.
  
  Pel que fa a isologo, que es documenta de vegades amb el sentit de logosímbol, s'ha desestimat perquè és una forma utilitzada bàsicament en castellà (especialment a l'Amèrica del Sud, segons la norma UNE 54100, i segons algunes fonts referida sovint a un logosímbol en què el símbol i les lletres no es poden separar).
  
  Com a alternativa a logosímbol també s'ha plantejat la forma marca, però té poc suport entre els especialistes, que consideren que és una designació molt ambigua.
  
  (1)Logotip, segons el diccionari normatiu, és un "Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom".
  
  (2)És probable que l'ús de logotip com a genèric de qualsevol element gràfic, amb un disseny característic, que representa una marca, una empresa o una institució, sigui, de fet, una extensió semàntica del sentit més restrictiu, referit específicament a un element gràfic verbal (la definició normativa de logotip, de fet, ja deixa constància que aquesta forma s'aplica sovint a un nom o a lletres d'un nom).
  
  (3)En castellà, per exemple, les formes logotipo, símbolo gráfico (amb el sinònim imagotipo) i logosímbolo es documenten a la norma UNE 54100-10:2008, Industrias gráficas. Vocabulario. Parte 10: Termas fundamentales de diseño gráfico.