reintegracionisme
reintegracionisme
- ca reintegracionisme, n m
- ca lusisme, n m sin. compl.
- es lusismo, n m
- es reintegracionismo, n m
- fr réintégrationnisme, n m
- gl lusismo, n m
- gl lusitanismo, n m
- gl reintegracionismo, n m
- pt lusismo, n m
- pt reintegracionismo, n m
- en reintegrationism, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**
Definición
Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d'una mateixa llengua i que la codificació del gallec s'ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.
Nota
- 1. La denominació reintegracionisme agrupa diferents sensibilitats lingüístiques: des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l'ortografia, fins a persones que propugnen també l'acceptació d'un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l'aspecte morfològic.
- 2. La denominació lusisme s'utilitza especialment per a fer referència al corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l'aspecte ortogràfic com en l'aspecte morfològic i en el lèxic.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes reintegracionisme i lusisme, com a sinònims (reintegracionisme com a denominació principal).
Criteris aplicats
Pel que fa a reintegracionisme:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu reintegració, que es refereix aquí al procés de tornar a integrar el gallec en una unitat lingüística compartida amb el portuguès, i el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.
·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.
·És la designació habitual del concepte.
·Té l'aval dels especialistes.
·Es documenta paral·lelament en la resta de llengües de referència.
Quant a lusisme:
·És un manlleu del portuguès, però pot considerar-se també una denominació adequada en català, construïda a partir de la forma prefixada luso- (regressió de lusità), que significa 'portuguès', i el sufix -isme, que aporta el significat de 'corrent' o 'mètode'. La forma prefixada luso- s'utilitza en portuguès i internacionalment referida a Portugal i al portuguès. Els diccionaris portuguesos recullen luso com a adjectiu i nom i com a forma prefixada (del llatí Lusus, antropònim o mitònim que va donar lloc en llatí a Lusitània), i és una forma present en derivats portuguesos com ara luso-americano, lusofobia, lusofilia, luso-brasileiro, lusófobo, lusofonia o luso-descendente.
·És una forma semànticament motivada, que sovint es fa servir per a designar les posicions més extremes d'aquest corrent.
·Es documenta, malgrat que té més ús reintegracionisme.
·Té el vistiplau dels especialistes del sector.
·Es documenta paral·lelament en gallec, castellà i portuguès.
Es dona prioritat a reintegracionisme perquè, segons els experts consultats, és una solució més neutra que la forma lusisme, que s'utilitza de vegades amb un valor pejoratiu.
Formes desestimades
Es descarta la forma lusitanisme (de lusità + -isme), malgrat que és adequada des del punt de vista lingüístic, perquè no té gaire ús amb aquest significat.
[Acta 679, 18 de juny de 2021]
