Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  forma lligada, n f
  • ca  forma travada, n f sin. compl.
  • ca  formant, n f sin. compl.
  • es  forma ligada
  • es  formante
  • fr  formant
  • fr  forme liée
  • en  bound form
  • en  formant

Definition
En la terminologia de Leonard Bloomfield, unitat lingüística dependent que mai no pot constituir per si mateixa un mot.

Note

  • Només pot aparéixer unida a una forma lliure. És el cas dels afixos flexius o derivatius. S'oposa a forma lliure.
  • ca  forma lliure, n f
  • es  forma libre
  • fr  forme libre
  • en  free form

Definition
En la terminologia de Leonard Bloomfield, unitat lingüística independent que per si mateixa pot constituir un mot.

Note

  • S'oposa a forma lligada.
  • ca  forma lògica, n f
  • ca  FL, n f sigla
  • es  forma lógica
  • es  FL sigla
  • fr  forme logique
  • fr  FL sigla
  • en  logical form
  • en  LF sigla

Definition
En la teoria del règim i del lligam, nivell abstracte de representació lingüística diferent de l'estructura P i de l'estructura S en què es fa servir un vocabulari i uns procediments típics de la lògica de predicats.

Note

  • En aquest nivell han de quedar representades explícitament aquelles propietats sintàctiques que són directament pertinents per a la interpretació semàntica de l'oració, concretament, les relacions d'abast entre operadors i quantificadors, les relacions de lligam i les relacions temàtiques.
  • ca  forma no finita, n f
  • ca  forma infinita, n f sin. compl.
  • es  forma no finita
  • fr  forme non-finie
  • en  non-finite form

Definition
Forma verbal mancada de morfema de temps.

Note

  • Són formes no finites l'infinitiu, el gerundi i el participi. El terme no finit fa referència al fet que aquestes formes no introdueixen distincions temporals i poden fer referència, segons el context sintàctic en què apareguen, a qualsevol moment temporal, passat, present o futur. Les formes no finites són també formes no personals. S'oposa a forma finita.
  • ca  forma no personal, n f
  • ca  forma impersonal, n f sin. compl.
  • es  forma no personal
  • fr  forme non-personnelle
  • en  non-personal form of a verb

Definition
Forma verbal mancada de morfemes de persona, en el cas de l'infinitiu, el gerundi i el participi, i de nombre, en el cas de l'infinitiu i el gerundi.

Note

  • A més de nombre, el participi també té morfema de gènere. Les formes no personals són també formes no finites. S'oposa a forma personal.
  • ca  forma verbal perifràstica, n f
  • ca  forma perifràstica, n f sin. compl.
  • es  forma perifrástica
  • es  forma verbal perifrástica
  • fr  forme périphrastique
  • fr  forme verbale périphrastique
  • en  periphrastic form
  • en  periphrastic verbal form

Definition
Forma verbal que està integrada per l'auxiliar va i l'infinitiu del verb conjugat.

Note

  • Són perifràstiques les formes del passat perifràstic d'indicatiu (va cantar) i el de subjuntiu (vaja/vagi cantar).
  • ca  forma personal, n f
  • es  forma personal
  • fr  forme personnelle
  • en  personal form of a verb

Definition
Forma verbal amb morfemes de persona i nombre.

Note

  • Són personals totes les formes dels temps verbals. Les formes personals són també formes finites. S'oposa a forma no personal.
  • ca  forma plena, n f
  • es  forma plena
  • fr  forme pleine
  • en  full form

Definition
Forma més extensa que pot adoptar un mot que també té una altra forma reduïda.

Note

  • S'usa especialment per a referir-se a les formes dels pronoms febles que consten d'una consonant seguida d'una vocal i també d'una s final, en cas que siguen pronoms de plural. Per exemple, la forma me del pronom de primera persona del singular (Vols dir-me què ha passat?) i la forma vos del pronom de segona persona del plural (Vull dir-vos què ha passat).
  • ca  forma prefixada, n f
  • es  forma prefijada
  • fr  forme préfixée
  • en  prefixed form

Definition
Element culte que apareix en primera posició dins d'una paraula composta.

Note

  • Per exemple, hidr(o) en hidrocèfal. Les formes prefixades s'assemblen als prefixos per la posició que ocupen dins de la paraula, però es diferencien d'aquests perquè en alguns casos poden aparéixer també com a segon constituent del compost. Per exemple, l'element culte fil (filòleg i bascòfil). S'oposa a forma sufixada.
  • ca  forma reduïda, n f
  • es  forma reducida
  • fr  forme réduite
  • en  reduced form

Definition
Forma més breu d'un mot que també té forma plena.

Note

  • S'usa especialment per a referir-se a les formes que adopten els pronoms febles quan s'usen sense la vocal e o o que presenten en altres formes i formen síl·laba amb la vocal del mot precedent. Per exemple, la forma 'm del pronom de primera persona del singular (Deixa'm les claus) i la forma 'ns del pronom de primera persona del plural (Deixa'ns les claus). També s'usa per a referir-se a la forma us del pronom de segona persona del plural independentment que forme síl·laba amb la vocal del mot anterior (Vol veure-us) o no (Us vull veure).