Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  forma elidida, n f
  • es  forma elidida
  • fr  forme élidée
  • en  elided form

Definition
Forma que adopta un pronom feble quan forma síl·laba amb la vocal del mot següent.

Note

  • Per exemple, la forma m' del pronom feble de primera persona del singular (M'agrada molt el formatge).
  • ca  forma feble, n f
  • es  forma débil
  • fr  forme faible
  • en  weak form

Definition
Forma verbal que porta l'accent en la desinència.

Note

  • Per exemple, la forma verbal parlem. S'oposa a forma forta.
  • ca  forma finita, n f
  • es  forma finita
  • fr  forme finie
  • en  finite form

Definition
Forma verbal amb morfema de temps.

Note

  • Són finites totes les formes dels temps verbals. Les formes finites són alhora formes personals. S'oposa a forma no finita.
  • ca  forma flexionada, n f
  • es  forma flexionada
  • fr  forme fléchie
  • en  inflectional form

Definition
Mot resultant de l'aplicació d'un procés de flexió.

Note

  • Per exemple, cantàvem o llestes.
  • ca  forma fonològica, n f
  • ca  FF, n f sigla
  • es  forma fonológica
  • es  FF sigla
  • fr  forme phonologique
  • fr  FP sigla
  • en  phonological form
  • en  PF sigla

Definition
En la teoria del règim i del lligam, nivell de representació fonològica posterior a l'estructura superficial i, per tant, a la sintaxi.
  • ca  component fonològic, n m
  • ca  forma fonològica, n m sin. compl.
  • es  componente fonológico
  • fr  composante phonologique
  • en  phonological component

Definition
Component interpretatiu que s'aplica a les estructures superficials de les oracions per tal de delimitar-ne la representació fonològica.

Note

  • En el model de la teoria del règim i del lligam rep el nom de forma fonològica.
  • ca  forma forta, n f
  • es  forma fuerte
  • fr  forme forte
  • en  stressed on the root
  • en  strong form

Definition
Forma verbal que porta l'accent en el radical, com feia.

Note

  • El terme s'utilitza sovint en la gramàtica llatina per a referir-se als perfets que duen l'accent en el radical en la primera i tercera persones del singular: els perfets sigmàtics (misi), els perfets reduplicats (dedi), els perfets en ‑ui (habui) i els perfets en ‑i (feci).
  • ca  forma no personal, n f
  • ca  forma impersonal, n f sin. compl.
  • es  forma no personal
  • fr  forme non-personnelle
  • en  non-personal form of a verb

Definition
Forma verbal mancada de morfemes de persona, en el cas de l'infinitiu, el gerundi i el participi, i de nombre, en el cas de l'infinitiu i el gerundi.

Note

  • A més de nombre, el participi també té morfema de gènere. Les formes no personals són també formes no finites. S'oposa a forma personal.
  • ca  forma no finita, n f
  • ca  forma infinita, n f sin. compl.
  • es  forma no finita
  • fr  forme non-finie
  • en  non-finite form

Definition
Forma verbal mancada de morfema de temps.

Note

  • Són formes no finites l'infinitiu, el gerundi i el participi. El terme no finit fa referència al fet que aquestes formes no introdueixen distincions temporals i poden fer referència, segons el context sintàctic en què apareguen, a qualsevol moment temporal, passat, present o futur. Les formes no finites són també formes no personals. S'oposa a forma finita.
  • ca  forma interior del llenguatge, n f
  • es  forma interior del lenguaje
  • fr  forme intérieure d'une langue
  • en  linguistic inner form

Definition
En la terminologia de Wilhelm von Humboldt, conjunt de característiques conceptuals i abstractes d'una llengua que resulten difícilment analitzables en termes d'inventari de signes.