Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  força, n f
  • es  fuerza
  • fr  force
  • en  stress

Definition
Intensitat o tensió amb què s'emet un so.

Note

  • Depén de l'energia muscular, de la quantitat d'aire expirat, etc. D'acord amb la força, els sons es caracteritzen com a tensos o fluixos.
  • ca  força il·locutiva, n f
  • es  fuerza ilocutiva
  • fr  force illocutoire
  • en  illocutionary force

Definition
Acció que l'emissor realitza amb un acte de parla.

Note

  • La força il·locutiva és la condició de promesa, amenaça, prec, declaració, exhortació, etc., d'un determinat acte de parla. Contrasta amb força perlocutiva o efecte perlocutiu.
  • ca  efecte perlocutiu, n m
  • ca  força perlocutiva, n f sin. compl.
  • es  efecto perlocutivo
  • es  fuerza perlocutiva
  • fr  effet perlocutoire
  • fr  force perlocutoire
  • en  perlocutionary effect
  • en  perlocutionary force

Definition
Repercussió que un determinat acte de parla té sobre les creences, les actituds o la conducta del receptor.

Note

  • Per exemple, l'efecte perlocutiu de la pregunta Tens café? normalment no és obtenir una resposta a la interrogació, sinó més aviat ser convidat a prendre'n. Contrasta amb força il·locutiva.
  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  forme
  • en  form

Definition
Per oposició a funció, característiques fonològiques, morfològiques i lèxiques de les unitats lingüístiques.
  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  forme
  • en  form

Definition
Cadascuna de les possibles realitzacions d'una determinada unitat lingüística.

Note

  • Des d'aquesta perspectiva, es parla de forma analítica, forma sintètica, forma lliure, forma lligada, etc.
  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  forme
  • en  form

Definition
En la teoria del règim i del lligam, nivell d'anàlisi gramatical de caràcter interpretatiu posterior als nivells sintàctics d'estructura profunda i d'estructura superficial.

Note

  • Així, forma fonològica i forma lògica.
  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  forme
  • en  form

Definition
En la terminologia de Ferdinand de Saussure i, en general, de l'estructuralisme europeu, estructura d'una llengua en la qual cada element es defineix per mitjà de les relacions opositives que estableix amb la resta d'elements.

Note

  • La forma s'oposa a la substància, o realització física de la llengua. L'afirmació saussureana que una llengua és una forma i no una substància, cal entendre-la en el sentit que una llengua no és un simple conglomerat de fets físics sinó un conjunt d'elements relacionats. Partint d'aquesta concepció, la glossemàtica diferencia la forma de l'expressió i la forma del contingut.
  • ca  forma analítica, n f
  • es  forma analítica
  • fr  forme analytique
  • en  analytic form

Definition
Unitat gramatical constituïda per dos o més elements independents.

Note

  • El primitiu futur romànic, derivat de la perífrasi llatina CANTĀRE HABĔO, per exemple, tenia una forma analítica: cantar he.
  • ca  forma analògica, n f
  • es  forma analógica
  • fr  forme analogique
  • en  analogical formation

Definition
Forma lingüística originada a partir del model d'un altre paradigma que no és el seu.

Note

  • Per exemple, les formes dialectals de primera persona del present d'indicatiu del tipus càntec formades per analogia amb formes com ara córrec. [V. analogia]
  • ca  forma canònica, n f
  • es  forma canónica
  • fr  forme canonique
  • en  canonical form

Definition
Realització estàndard o normal d'una determinada unitat lingüística.

Note

  • Per exemple, la forma canònica de l'oració respon a l'estructura SN + SV, i la forma canònica de la síl·laba a l'estructura CV o CVC.