fons
fons
- ca fons, n m
- es fondo
- fr fond
- en ground
Definición
En alguns corrents lingüístics, component relativament homogeni i poc realçat, que serveix com a punt de referència per a situar el component més realçat o figura.
Nota
- En una oració com Estàvem sopant quan van sentir uns crits forts al carrer, l'oració amb imperfet s'identifica amb el fons respecte al qual se situa l'oració amb passat perifràstic. En Joan s'assembla a Carles, l'objecte s'identifica amb el fons, respecte al qual se situa el subjecte.
font
font
- ca origen, n m
- ca font, n m sin. compl.
- es fuente
- es origen
- fr source
- en source
Definición
Paper semàntic que designa el punt de partença d'un moviment o d'un intercanvi.
Nota
- L'origen pot ser animat, com en Comprar una cosa a algú, en què algú s'identifica amb l'origen que possibilita l'acció de comprar, o inanimat, com en Venir de València, en què València s'identifica amb el lloc d'on parteix el moviment.
font
font
- ca font, n f
- es fuente
- fr source
- en source
Definición
Text oral o escrit utilitzat per a realitzar una citació, una argumentació o una transcripció.
font
font
- ca font, n f
- es fuente
- fr source
- en source
Definición
En teoria de la comunicació, lloc de codificació i emissió d'un missatge.
força
força
- ca força, n f
- es fuerza
- fr force
- en force
Definición
Potència de l'acte de parla.
Nota
- Pot ser il·locutiva i perlocutiva.
força
força
- ca força, n f
- es fuerza
- fr force
- en stress
Definición
Intensitat o tensió amb què s'emet un so.
Nota
- Depén de l'energia muscular, de la quantitat d'aire expirat, etc. D'acord amb la força, els sons es caracteritzen com a tensos o fluixos.
força il·locutiva
força il·locutiva
- ca força il·locutiva, n f
- es fuerza ilocutiva
- fr force illocutoire
- en illocucionary force
Definición
Acció que l'emissor realitza amb un acte de parla.
Nota
- La força il·locutiva és la condició de promesa, amenaça, prec, declaració, exhortació, etc., d'un determinat acte de parla. Contrasta amb força perlocutiva o efecte perlocutiu.
força perlocutiva
força perlocutiva
- ca efecte perlocutiu, n m
- ca força perlocutiva, n f sin. compl.
- es efecto perlocutivo
- es fuerza perlocutiva
- fr effet perlocutoire
- fr force perlocutoire
- en perlocucionary force
- en perlocutionary effect
Definición
Repercussió que un determinat acte de parla té sobre les creences, les actituds o la conducta del receptor.
Nota
- Per exemple, l'efecte perlocutiu de la pregunta Tens café? normalment no és obtenir una resposta a la interrogació, sinó més aviat ser convidat a prendre'n. Contrasta amb força il·locutiva.
forma
forma
- ca forma, n f
- es forma
- fr forme
- en form
Definición
Per oposició a funció, característiques fonològiques, morfològiques i lèxiques de les unitats lingüístiques.
forma
forma
- ca forma, n f
- es forma
- fr forme
- en form
Definición
Cadascuna de les possibles realitzacions d'una determinada unitat lingüística.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, es parla de forma analítica, forma sintètica, forma lliure, forma lligada, etc.
