fonologia
fonologia
- ca fonologia, n f
- es fonología
- fr phonologie
- en phonology
Definición
Teoria o model d'anàlisi del sistema de sons del llenguatge humà per mitjà d'un metallenguatge específic.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, es parla, per exemple, de fonologia estructural, fonologia de dependències, fonologia autosegmental, etc.
fonologia
fonologia
- ca fonologia, n f
- ca fonemàtica, n f sin. compl.
- ca fonèmica, n f sin. compl.
- es fonemática
- es fonémica
- es fonología
- fr phonématique
- fr phonémique
- fr phonologie
- en phonematics
- en phonemics
- en phonology
Definición
Disciplina lingüística, fundada per Nikolai S. Trubetskoi i Roman Jakobson, que estudia els sons del llenguatge des d'una perspectiva funcional.
Nota
- D'acord amb els principis de la fonologia, els sons estan organitzats en sistemes de contrast que poden ser analitzats, bàsicament, com a fonemes i com a trets distintius. Dins de la fonologia es distingeixen dues grans branques, la fonologia segmental, o fonemàtica, i la fonologia autosegmental, o prosòdia. Unes altres branques d'aquesta disciplina són la fonologia sincrònica, la fonologia diacrònica o històrica, la fonologia general, la fonologia comparada. En la terminologia del descriptivisme nord-americà la fonologia també s'anomena fonèmica.
fonologia autosegmental
fonologia autosegmental
- ca fonologia autosegmental, n f
- es fonología autosegmental
- fr phonologie autosegmentale
- en autosegmental phonology
Definición
Model generativista d'anàlisi fonològica desenvolupat a la fi de la dècada dels setanta que parteix dels principis de la fonologia no lineal i postula que els trets fonològics poden assignar-se a unitats majors que el segment.
Nota
- En aquest model les representacions fonològiques consten de grades paral·leles de segments. Els segments s'ordenen linealment en cada grada i es relacionen amb els de les grades adjacents mitjançant línies d'associació que assenyalen simultaneïtat. Aquest tipus d'aproximació fonològica resulta especialment productiva per a analitzar fenòmens com ara l'accent, el to o l'harmonia vocàlica.
fonologia comparada
fonologia comparada
- ca fonologia comparada, n f
- es fonología comparada
- fr phonologie comparée
- en comparative phonology
Definición
Branca de la fonologia que estudia les semblances i les diferències dels sistemes fonològics de dues o més varietats o llengües.
fonologia de dependències
fonologia de dependències
- ca fonologia de dependències, n f
- es fonología de dependencias
- fr phonologie de dépendances
- en dependency phonology
Definición
Model d'anàlisi fonològica que parteix dels principis de la gramàtica de dependències i els aplica a les relacions estructurals de les unitats fonològiques.
Nota
- La síl·laba, per exemple, és analitzada com una estructura de dependències que conté un nucli o element obligatori que regeix els altres constituents marginals.
fonologia de la frase
fonologia de la frase
- ca fonologia de la frase, n f
- ca fonètica sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonologia sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonosintaxi, n f sin. compl.
- ca sandhi, n m sin. compl.
- es fonética sintáctica
- es fonología de la frase
- es fonología sintáctica
- es fonosintaxis
- es sandhi
- fr phonétique syntaxique
- fr phonologie de la phrase
- fr phonologie syntaxique
- fr phonosintaxe
- fr sandhi
- en phonology
- en phonosyntax
- en sandhi
- en syntactic phonetics
Definición
Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.
Nota
- El terme sandhi ('combinació') prové del sànscrit.
fonologia diacrònica
fonologia diacrònica
- ca fonologia diacrònica, n f
- ca fonologia històrica, n f sin. compl.
- es fonología diacrónica
- fr phonologie diachronique
- en diachronic phonology
Definición
Branca de la fonologia que estudia els canvis i les transformacions del sistema fonològic (fenòmens de fonologització, desfonologització i transfonologització) d'una llengua al llarg de l'evolució.
fonologia estructural
fonologia estructural
- ca fonologia estructural, n f
- es fonología estructural
- fr phonologie structurale
- en structural phonology
Definición
Model d'anàlisi fonològica que, partint dels principis de l'estructuralisme, s'ocupa de delimitar les unitats fòniques distintives d'una llengua i d'estudiar la manera com s'organitzen aquestes unitats en sistemes o estructures i els contextos sintagmàtics en què es neutralitzen.
fonologia general
fonologia general
- ca fonologia general, n f
- es fonología general
- fr phonologie générale
- en general phonology
Definición
Branca de la fonologia que estudia els principals sistemes fonològics de les llengües naturals i les lleis generals que els regeixen.
fonologia generativa clàssica
fonologia generativa clàssica
- ca fonologia generativa clàssica, n f
- es fonología generativa clásica
- fr phonologie générative classique
- en classical generative phonology
Definición
Model d'anàlisi fonològica en el qual els fonemes es classifiquen a partir de trets binaris distintius de caràcter acústic i articulatori, i es proposa una sèrie de regles fonològiques ordenades seqüencialment per a donar compte dels contextos sintagmàtics en què es produeixen els canvis experimentats per les formes subjacents abstractes previstes al lexicó.
Nota
- En gramàtica generativa, el nivell o forma fonològica està enllaçat amb els altres nivells de la gramàtica i forneix informació morfosintàctica. Aquest model va ser desenvolupat originàriament per Noam Chomsky i Morris Halle.
