fonologia de la frase
fonologia de la frase
- ca fonologia de la frase, n f
- ca fonètica sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonologia sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonosintaxi, n f sin. compl.
- ca sandhi, n m sin. compl.
- es fonética sintáctica
- es fonología de la frase
- es fonología sintáctica
- es fonosintaxis
- es sandhi
- fr phonétique syntaxique
- fr phonologie de la phrase
- fr phonologie syntaxique
- fr phonosintaxe
- fr sandhi
- en phonology
- en phonosyntax
- en sandhi
- en syntactic phonetics
Definición
Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.
Nota
- El terme sandhi ('combinació') prové del sànscrit.
fonologia diacrònica
fonologia diacrònica
- ca fonologia diacrònica, n f
- ca fonologia històrica, n f sin. compl.
- es fonología diacrónica
- fr phonologie diachronique
- en diachronic phonology
Definición
Branca de la fonologia que estudia els canvis i les transformacions del sistema fonològic (fenòmens de fonologització, desfonologització i transfonologització) d'una llengua al llarg de l'evolució.
fonologia estructural
fonologia estructural
- ca fonologia estructural, n f
- es fonología estructural
- fr phonologie structurale
- en structural phonology
Definición
Model d'anàlisi fonològica que, partint dels principis de l'estructuralisme, s'ocupa de delimitar les unitats fòniques distintives d'una llengua i d'estudiar la manera com s'organitzen aquestes unitats en sistemes o estructures i els contextos sintagmàtics en què es neutralitzen.
fonologia general
fonologia general
- ca fonologia general, n f
- es fonología general
- fr phonologie générale
- en general phonology
Definición
Branca de la fonologia que estudia els principals sistemes fonològics de les llengües naturals i les lleis generals que els regeixen.
fonologia generativa clàssica
fonologia generativa clàssica
- ca fonologia generativa clàssica, n f
- es fonología generativa clásica
- fr phonologie générative classique
- en classical generative phonology
Definición
Model d'anàlisi fonològica en el qual els fonemes es classifiquen a partir de trets binaris distintius de caràcter acústic i articulatori, i es proposa una sèrie de regles fonològiques ordenades seqüencialment per a donar compte dels contextos sintagmàtics en què es produeixen els canvis experimentats per les formes subjacents abstractes previstes al lexicó.
Nota
- En gramàtica generativa, el nivell o forma fonològica està enllaçat amb els altres nivells de la gramàtica i forneix informació morfosintàctica. Aquest model va ser desenvolupat originàriament per Noam Chomsky i Morris Halle.
fonologia generativa natural
fonologia generativa natural
- ca fonologia generativa natural, n f
- es fonología generativa natural
- fr phonologie générative naturelle
- en natural generative phonology
Definición
Model generativista d'anàlisi fonològica, sorgit com a reacció contra les anàlisis abstractes proposades per la fonologia generativa clàssica, que defensa que les formes subjacents han de mantenir una relació directa amb les superficials i que rebutja les regles que impliquen elements impronunciables.
fonologia històrica
fonologia històrica
- ca fonologia diacrònica, n f
- ca fonologia històrica, n f sin. compl.
- es fonología diacrónica
- fr phonologie diachronique
- en diachronic phonology
Definición
Branca de la fonologia que estudia els canvis i les transformacions del sistema fonològic (fenòmens de fonologització, desfonologització i transfonologització) d'una llengua al llarg de l'evolució.
fonologia lèxica
fonologia lèxica
- ca fonologia lèxica, n f
- es fonología léxica
- fr phonologie lexicale
- en lexical phonology
Definición
Model generativista d'anàlisi fonològica que postula que les regles fonològiques s'integren en el component morfològic i s'apliquen als lexemes o als constituents sintagmàtics.
Nota
- En el primer cas es parla de regles lèxiques, regles que estan sotmeses a l'anomenat principi de preservació d'estructura; en el segon es parla de regles postlèxiques.
fonologia mètrica
fonologia mètrica
- ca fonologia mètrica, n f
- es fonología métrica
- fr phonologie métrique
- en metrical phonology
Definición
Model generativista d'anàlisi fonològica que parteix dels principis de la fonologia no lineal i postula que els fonemes estan jeràrquicament organitzats en unitats superiors (mores, síl·labes, peus, constituents accentuals, etc.).
fonologia natural
fonologia natural
- ca fonologia natural, n f
- es fonología natural
- fr phonologie naturelle
- en natural phonology
Definición
Model d'anàlisi fonològica que se centra en l'anàlisi del conjunt de regles universals i obligatòries que regeixen la fonologia d'una llengua.
Nota
- El terme natural fa referència al fet que aquestes regles són un reflex de les necessitats i les capacitats dels parlants i tendeixen a aparéixer en un gran nombre de llengües.
