forma composta
forma composta
- ca forma verbal composta, n f
- ca forma composta, n f sin. compl.
- ca forma de perfet, n f sin. compl.
- ca temps de perfet, n f sin. compl.
- es forma compuesta
- es forma verbal compuesta
- fr forme composée
- fr forme verbale composée
- en compound form
- en compound verbal form
Definición
Forma verbal integrada per l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat.
Nota
- Per exemple, el condicional perfet o l'infinitiu compost. Les formes verbals compostes són formes de perfet i, per això, també reben el nom de formes o temps de perfet.
forma de citació
forma de citació
- ca forma de citació, n f
- es forma de citación
- fr forme de citation
- en citation form
Definición
Forma d'una unitat lèxica utilitzada convencionalment per a referir-se al lexema com a objecte lingüístic o com a entrada de diccionari.
Nota
- Hi ha diferents criteris per a seleccionar la forma de citació d'un lexema: la forma morfològicament més neutra, la forma més usual, la forma a partir de la qual resulta més fàcil predir la resta de formes. La forma de citació dels verbs, per exemple, és l'infinitiu en les llengües romàniques (cantar), la primera persona del present d'indicatiu en llatí (canto) i el radical en anglés (sing).
forma de l'expressió
forma de l'expressió
- ca forma de l'expressió, n f
- es forma de la expresión
- fr forme de l'expression
- en form of expression
Definición
En glossemàtica, principi d'ordenament i combinació, característic en cada llengua, que estructura i fixa la substància de l'expressió entesa com a material fonètic.
Nota
- Atés que la relació entre forma i substància és interdependent, la forma de l'expressió és l'única manera de què disposa la substància de l'expressió per a expressar-se. La forma de l'expressió s'identifica amb el sistema fonològic d'una llengua.
forma de perfet
forma de perfet
- ca forma verbal composta, n f
- ca forma composta, n f sin. compl.
- ca forma de perfet, n f sin. compl.
- ca temps de perfet, n f sin. compl.
- es forma compuesta
- es forma verbal compuesta
- fr forme composée
- fr forme verbale composée
- en compound form
- en compound verbal form
Definición
Forma verbal integrada per l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat.
Nota
- Per exemple, el condicional perfet o l'infinitiu compost. Les formes verbals compostes són formes de perfet i, per això, també reben el nom de formes o temps de perfet.
forma deadjectival
forma deadjectival
- ca forma deadjectival, n f
- es forma deadjetival
- fr forme deadjectivale
- en deadjectival form
Definición
Mot derivat a partir d'un adjectiu.
Nota
- Per exemple, el nom feblesa, provinent de l'adjectiu feble.
forma defectiva
forma defectiva
- ca forma defectiva, n f
- es forma defectiva
- fr forme défective
- en defective form
Definición
Unitat lingüística que no presenta una flexió completa.
Nota
- Així, el verb soler, mancat de formes de futur, de perfet, etc.
forma del contingut
forma del contingut
- ca forma del contingut, n f
- es forma del contenido
- fr forme du contenu
- en form of content
Definición
En glossemàtica, principi d'ordenament i combinació, característic en cada llengua, que estructura i fixa la substància del contingut entesa com a massa de pensament amorf.
Nota
- Atés que la relació entre forma i substància és interdependent, la forma del contingut és l'única manera de què disposa la substància del contingut per a expressar-se.
forma denominal
forma denominal
- ca forma denominal, n f
- es forma denominal
- fr forme dénominale
- en denominal form
Definición
Mot derivat a partir d'una forma nominal.
Nota
- Per exemple, el verb perfumar, que prové del nom perfum.
forma derivada
forma derivada
- ca forma derivada, n f
- es forma derivada
- fr forme dérivée
- en derived form
Definición
Mot resultant d'un procés derivatiu.
Nota
- Aquesta forma pot ser deadjectival, denominal, deverbal.
forma deverbal
forma deverbal
- ca forma deverbal, n f
- ca deverbatiu, n f sin. compl.
- es deverbativo
- es forma deverbal
- fr déverbatif
- fr forme déverbale
- en deverbal form
Definición
Mot derivat a partir d'un radical verbal.
Nota
- És el cas del nom amador, provinent del verb amar.
