Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
fonologia no lineal fonologia no lineal

  • ca  fonologia no lineal, n f
  • es  fonología no lineal
  • fr  phonologie non-linéaire
  • en  nonlinear phonology

Definición
Model generativista d'anàlisi fonològica que reacciona contra la idea de la fonologia generativista clàssica que les representacions fonològiques consisteixen en una cadena de segments discrets.

Nota

  • La fonologia autosegmental i la fonologia mètrica són dos models que parteixen d'aquesta hipòtesi.
fonologia segmental fonologia segmental

  • ca  fonologia segmental, n f
  • es  fonología segmental
  • fr  phonologie segmentale
  • en  segmental phonology

Definición
Branca de la fonologia que s'ocupa dels segments discrets, o fonemes, fent abstracció d'aspectes com ara l'accent o l'entonació.

Nota

  • En la tradició estructuralista europea, normalment s'ha anomenat fonemàtica. S'oposa a fonologia suprasegmental.
fonologia sincrònica fonologia sincrònica

  • ca  fonologia sincrònica, n f
  • es  fonología sincrónica
  • fr  phonologie synchronique
  • en  synchronic phonology

Definición
Branca de la fonologia que estudia el sistema fonològic en un estat donat d'una llengua.
fonologia sintàctica fonologia sintàctica

  • ca  fonologia de la frase, n f
  • ca  fonètica sintàctica, n f sin. compl.
  • ca  fonologia sintàctica, n f sin. compl.
  • ca  fonosintaxi, n f sin. compl.
  • ca  sandhi, n m sin. compl.
  • es  fonética sintáctica
  • es  fonología de la frase
  • es  fonología sintáctica
  • es  fonosintaxis
  • es  sandhi
  • fr  phonétique syntaxique
  • fr  phonologie de la phrase
  • fr  phonologie syntaxique
  • fr  phonosintaxe
  • fr  sandhi
  • en  phonology
  • en  phonosyntax
  • en  sandhi
  • en  syntactic phonetics

Definición
Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.

Nota

  • El terme sandhi ('combinació') prové del sànscrit.
fonologia suprasegmental fonologia suprasegmental

  • ca  fonologia suprasegmental, n f
  • es  fonología suprasegmental
  • fr  phonologie suprasegmentale
  • en  suprasegmental phonology

Definición
Branca de la fonologia que s'ocupa dels fenòmens que afecten més d'un segment discret o fonema, com ara l'entonació, l'accent o la quantitat.

Nota

  • També s'ha anomenat prosòdia. S'oposa a fonologia segmental.
  • ca  fonologització, n f
  • es  fonologización
  • fr  phonologisation
  • en  phonologization

Definición
Procés diacrònic pel qual en una llengua es forma una diferència fonològica o hi apareix una oposició distintiva nova.

Nota

  • La fonologització es produeix quan dues o més variants al·lofòniques d'un sol fonema esdevenen distintives o quan s'introdueix algun fonema estranger per la via del manlleu lèxic. Un exemple del primer cas són les dues variants al·lofòniques del fonema llatí /g/, una velar (GŬLA) i una palatal (GĔLU), que s'han fonologitzat donant lloc a dos fonemes diferents: /g/ i /ʒ/ (o /ʤ/, segons els dialectes), respectivament. Un exemple del segon cas es la introducció en alguns dialectes bascos del fonema /f/ a partir de manlleus lèxics del castellà. El terme fonologització va ser introduït pel lingüista Roman Jakobson
  • ca  fonometria, n f
  • es  fonometría
  • fr  phonométrie
  • en  phonometry

Definición
Estudis iniciats pels germans Eberhard Zwirner i Kurt Zwirner l'objectiu dels quals és establir amb criteris estadístics l'estructura fonològica de les llengües.
  • ca  fonosímbol, n m
  • es  fonosímbolo
  • fr  mots expressifs
  • en  example of sound symbolism

Definición
Terme o expressió que, tot i no ser una onomatopeia pròpiament dita, indueix a la formulació d'imatges a causa del valor psicològic del seu aspecte fònic.

Nota

  • Per exemple, ziga-zaga.
  • ca  fonologia de la frase, n f
  • ca  fonètica sintàctica, n f sin. compl.
  • ca  fonologia sintàctica, n f sin. compl.
  • ca  fonosintaxi, n f sin. compl.
  • ca  sandhi, n m sin. compl.
  • es  fonética sintáctica
  • es  fonología de la frase
  • es  fonología sintáctica
  • es  fonosintaxis
  • es  sandhi
  • fr  phonétique syntaxique
  • fr  phonologie de la phrase
  • fr  phonologie syntaxique
  • fr  phonosintaxe
  • fr  sandhi
  • en  phonology
  • en  phonosyntax
  • en  sandhi
  • en  syntactic phonetics

Definición
Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.

Nota

  • El terme sandhi ('combinació') prové del sànscrit.
  • ca  fonotàctica, n f
  • es  fonotáctica
  • fr  phonotactique
  • en  phonotactics

Definición
Estudi de la distribució i de la possibilitat d'enllaç dels fonemes en determinades posicions de la cadena fònica.