crioll de Martinica
crioll de Martinica
Crioll de base francesa, Amèrica > Martinica
- ca crioll de Martinica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Créole franco-antillais
- en créole guadeloupéen sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Martinica
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu martinica Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole martiniquais
- fr créole de la Martinique sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr patois français sin. compl.
- gl crioulo da Martinica
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Martinica
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Martinique
- nl Frans-Creools van Martinique sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Martinica
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Martinica
Definition
El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Cristòfor Colom va desembarcar a la Martinica el 1502. Madinina, 'l'illa de les flors', era el nom amerindi de l'illa, que Colom va rebatejar com a Martinica en honor de Sant Martí. La colonització, però, la va dur a terme França; a partir de 1635 aquest estat va començar a importar-hi mà d'obra esclava per al cultiu de canya de sucre. Entre 1656 i 1814 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament la Martinica a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll francès és parlat per prop del 90% de la població de la Martinica. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; el 2005 uns 2.469 alumnes (un 5% de la població escolar) cursaven assignatures de llengua (i cultura) criolla.
El francès és la llengua d'una minoria blanca, composta pels bekés i els métros. Els bekés (mot provinent de l'expressió blancs du quai, 'blancs del moll') són els descendents dels colons francesos establerts a la Martinica, una minoria blanca de 2.000 o 3.000 persones que encara avui controla l'economia de l'illa; parlen una variant local de francès i generalment també parlen o almenys comprenen el crioll. Els métros són els francesos de la metròpoli (la major part funcionaris) instal·lats a la Martinica temporalment, els quals solen parlar únicament francès.
Cristòfor Colom va desembarcar a la Martinica el 1502. Madinina, 'l'illa de les flors', era el nom amerindi de l'illa, que Colom va rebatejar com a Martinica en honor de Sant Martí. La colonització, però, la va dur a terme França; a partir de 1635 aquest estat va començar a importar-hi mà d'obra esclava per al cultiu de canya de sucre. Entre 1656 i 1814 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament la Martinica a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll francès és parlat per prop del 90% de la població de la Martinica. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; el 2005 uns 2.469 alumnes (un 5% de la població escolar) cursaven assignatures de llengua (i cultura) criolla.
El francès és la llengua d'una minoria blanca, composta pels bekés i els métros. Els bekés (mot provinent de l'expressió blancs du quai, 'blancs del moll') són els descendents dels colons francesos establerts a la Martinica, una minoria blanca de 2.000 o 3.000 persones que encara avui controla l'economia de l'illa; parlen una variant local de francès i generalment també parlen o almenys comprenen el crioll. Els métros són els francesos de la metròpoli (la major part funcionaris) instal·lats a la Martinica temporalment, els quals solen parlar únicament francès.
crioll de Rama Cay
crioll de Rama Cay
Crioll de base anglesa, Amèrica > Nicaragua
- ca crioll de Rama Cay
- cod rama Cay Creole
- ar كريول دي راما كاي
- cy Creoliaith Rama Cay
- de Rama-Cay-Kreolisch
- en Rama Cay Creole
- es criollo de Rama Cay
- eu rama Cayko kreolera
- fr créole de Rama Cay
- gn krióllo Ráma Kái-gua
- it creolo di Rama Cay
- ja ラマ・カイのクレオ－ル語
- nl Rama Cay Creools
- pt crioulo de Rama Cay
- ru Креольский язык острова Рам-Ки
- zh 拉玛凯克里奥尔语
Crioll de base anglesa, Amèrica > Nicaragua
Definition
Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa de Rama Cay per convertir la comunitat ameríndia rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el crioll de la costa de Los Mosquitos.
El crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del crioll de la costa de Los Mosquitos recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquesta llengua, molt poc estudiada, s'hauria anat aproximant els darrers anys al crioll de la costa de Los Mosquitos, o bé estaria sent substituït pel mateix crioll de la costa de Los Mosquitos.
El crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del crioll de la costa de Los Mosquitos recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquesta llengua, molt poc estudiada, s'hauria anat aproximant els darrers anys al crioll de la costa de Los Mosquitos, o bé estaria sent substituït pel mateix crioll de la costa de Los Mosquitos.
crioll de San Andrés i Providencia
crioll de San Andrés i Providencia
Crioll de base anglesa, Amèrica > Colòmbia
- ca crioll de San Andrés i Providencia
- ca bende sin. compl.
- ca wende sin. compl.
- cod sanandresano
- ar كريول سان آندريس وبروفيد ينسيا
- cy Creoliaith San Andrés a Providencia
- cy Bende sin. compl.
- cy Wende sin. compl.
- de Kreol von San Andrés und Providencia
- de Bende sin. compl.
- de Islander Creole English sin. compl.
- de Wende sin. compl.
- en Islander Creole English
- en Bende sin. compl.
- en San Andrés Creole sin. compl.
- en San Andrés-Providencia Creole sin. compl.
- en Wende sin. compl.
- es criollo de San Andrés y Providencia
- es bende sin. compl.
- es wende sin. compl.
- eu san Andres eta Providenciako kreolera
- eu bende sin. compl.
- eu wende sin. compl.
- fr créole de San Andrés et Providencia
- fr bende sin. compl.
- fr wende sin. compl.
- gn krióllo San Andrés ha Providénsia-gua
- gn vende sin. compl.
- gn wende sin. compl.
- it creolo di San Andrés e Providencia
- it bende sin. compl.
- it wende sin. compl.
- ja サン・アンドレス・イ・プロビデンシアのクレオ－ル語
- ja ベンデ語 sin. compl.
- ja ウェンデ語 sin. compl.
- nl Creools van San Andrés en Providència
- nl Bende sin. compl.
- nl Wende sin. compl.
- pt crioulo de San Andrés e Providencia
- pt bende sin. compl.
- pt wende sin. compl.
- ru Островной креольский язык на основе английского
- ru Бенд sin. compl.
- ru Уэнд sin. compl.
- ru Креоль острова Сан-Андрес sin. compl.
- ru Креоль островов Сан-Андрес и Провиденсия sin. compl.
- zh 圣安德烈斯-普罗维登西亚省克里奥尔语
- zh 本德语 sin. compl.
- zh 温德语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base anglesa, Amèrica > Colòmbia
Definition
La població de l'arxipèlag de San Andrés, Providencia i Santa Catalina és descendent d'esclaus africans i colons anglesos arribats a aquestes illes al segle XVII. Els anglesos van fundar-hi una colònia el 1631 amb la intenció de fer-hi explotacions agrícoles, per la qual cosa hi van dur esclaus africans. Els espanyols van atacar la colònia diverses vegades i finalment el 1786 van forçar els anglesos a evacuar les illes, tot i que van permetre a la població anglesa que s'hi quedés. Amb la independència de les colònies espanyoles a començament del segle XIX, tot i la distància geogràfica, l'arxipèlag va acabar sota domini de Colòmbia. Malgrat això, les illes van mantenir una relació cultural i econòmica important amb Jamaica i els Estats Units fins a mitjan segle XX.
Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.
La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.
Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.
Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.
El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.
La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.
Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.
Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.
El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
crioll francès de Dominica
crioll francès de Dominica
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
- ca crioll francès de Dominica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- cod kwèyòl
- de Dominican Creole French
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- en Dominican Creole French
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- es criollo francés de Dominica
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu dominica Frantses jatorriko kreolera
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français dominicain
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it creolo francese di Dominica
- it creolo francese delle Piccole Antille sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op de Dominicaanse Republiek
- nl Frans-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Haïtiaans Creools sin. compl.
- pt crioulo francês da Dominica
- pt crioulo francês das pequenas Antilhas sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
Definition
El crioll francès de Dominica es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès, i també a Trinitat. Aquest crioll es considera igualment la mateixa llengua que el crioll francès de la Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
crioll francès de Grenada
crioll francès de Grenada
Crioll de base francesa, Amèrica > Grenada
- ca crioll francès de Grenada
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- de Grenada-Kreolisch
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- de Grenadian Creole French sin. compl.
- en Grenadian Creole French
- en Creole franco-antillais sin. compl.
- en Grenadian Creole French sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Patois français sin. compl.
- es crioll francés de Grenada
- es creole franco-antillais sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es grenadian Creole French sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patois français sin. compl.
- eu grenada Frantses jatorriko kreolera
- eu creole franco-antillais sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu grenadian Creole French sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patois français sin. compl.
- fr créole français de Grenade
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole français grenadien sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr grenadian Creole French sin. compl.
- fr patois français sin. compl.
- gl crioll francés de Grenada
- gl creole franco-antillais sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl grenadian Creole French sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patois français sin. compl.
- it crioll francese di Grenada
- it creole franco-antillais sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it grenadian Creole French sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patois français sin. compl.
- nl Creools Frans op Grenada
- nl Frans-Creools van Grenada sin. compl.
- nl Grenadian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Grenada
- pt creole franco-antillais sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt grenadian Creole French sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patois français sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Grenada
Definition
Grenada forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Dominica, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus, s'hi va desenvolupar també un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll de base francesa de Grenada es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll de base francesa de Grenada es troba en procés de substitució lingüística. És viu únicament en algunes zones rurals i tan sols té parlants adults. El crioll anglès de Grenada és la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral l'ús del crioll anglès és força més habitual en qualsevol context. Aquest crioll presenta certa influència del crioll francès.
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus, s'hi va desenvolupar també un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll de base francesa de Grenada es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll de base francesa de Grenada es troba en procés de substitució lingüística. És viu únicament en algunes zones rurals i tan sols té parlants adults. El crioll anglès de Grenada és la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral l'ús del crioll anglès és força més habitual en qualsevol context. Aquest crioll presenta certa influència del crioll francès.
crioll francès de les Petites Antilles
crioll francès de les Petites Antilles
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
- ca crioll francès de Dominica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- cod kwèyòl
- de Dominican Creole French
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- en Dominican Creole French
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- es criollo francés de Dominica
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu dominica Frantses jatorriko kreolera
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français dominicain
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it creolo francese di Dominica
- it creolo francese delle Piccole Antille sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op de Dominicaanse Republiek
- nl Frans-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Haïtiaans Creools sin. compl.
- pt crioulo francês da Dominica
- pt crioulo francês das pequenas Antilhas sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
Definition
El crioll francès de Dominica es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès, i també a Trinitat. Aquest crioll es considera igualment la mateixa llengua que el crioll francès de la Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
crioll francès de les Petites Antilles
crioll francès de les Petites Antilles
Crioll de base francesa, Amèrica > Martinica
- ca crioll de Martinica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Créole franco-antillais
- en créole guadeloupéen sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Martinica
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu martinica Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole martiniquais
- fr créole de la Martinique sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr patois français sin. compl.
- gl crioulo da Martinica
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Martinica
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Martinique
- nl Frans-Creools van Martinique sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Martinica
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Martinica
Definition
El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Cristòfor Colom va desembarcar a la Martinica el 1502. Madinina, 'l'illa de les flors', era el nom amerindi de l'illa, que Colom va rebatejar com a Martinica en honor de Sant Martí. La colonització, però, la va dur a terme França; a partir de 1635 aquest estat va començar a importar-hi mà d'obra esclava per al cultiu de canya de sucre. Entre 1656 i 1814 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament la Martinica a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll francès és parlat per prop del 90% de la població de la Martinica. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; el 2005 uns 2.469 alumnes (un 5% de la població escolar) cursaven assignatures de llengua (i cultura) criolla.
El francès és la llengua d'una minoria blanca, composta pels bekés i els métros. Els bekés (mot provinent de l'expressió blancs du quai, 'blancs del moll') són els descendents dels colons francesos establerts a la Martinica, una minoria blanca de 2.000 o 3.000 persones que encara avui controla l'economia de l'illa; parlen una variant local de francès i generalment també parlen o almenys comprenen el crioll. Els métros són els francesos de la metròpoli (la major part funcionaris) instal·lats a la Martinica temporalment, els quals solen parlar únicament francès.
Cristòfor Colom va desembarcar a la Martinica el 1502. Madinina, 'l'illa de les flors', era el nom amerindi de l'illa, que Colom va rebatejar com a Martinica en honor de Sant Martí. La colonització, però, la va dur a terme França; a partir de 1635 aquest estat va començar a importar-hi mà d'obra esclava per al cultiu de canya de sucre. Entre 1656 i 1814 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament la Martinica a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll francès és parlat per prop del 90% de la població de la Martinica. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; el 2005 uns 2.469 alumnes (un 5% de la població escolar) cursaven assignatures de llengua (i cultura) criolla.
El francès és la llengua d'una minoria blanca, composta pels bekés i els métros. Els bekés (mot provinent de l'expressió blancs du quai, 'blancs del moll') són els descendents dels colons francesos establerts a la Martinica, una minoria blanca de 2.000 o 3.000 persones que encara avui controla l'economia de l'illa; parlen una variant local de francès i generalment també parlen o almenys comprenen el crioll. Els métros són els francesos de la metròpoli (la major part funcionaris) instal·lats a la Martinica temporalment, els quals solen parlar únicament francès.
crioll francès de les Petites Antilles
crioll francès de les Petites Antilles
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
- ca crioll de Guadeloupe
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patois français sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French
- en Créole franco-antillais sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en kreyol sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Guadeloupe
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu guadeloupe Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole guadeloupéen
- fr créole de la Guadeloupe sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- gl crioulo da Guadeloupe
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Guadeloupe
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Guadeloupe
- nl Frans-Creools van Guadeloupe sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Guadeloupe
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
Definition
El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
crioll francès de les Petites Antilles
crioll francès de les Petites Antilles
Crioll de base francesa, Amèrica > Grenada
- ca crioll francès de Grenada
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- de Grenada-Kreolisch
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- de Grenadian Creole French sin. compl.
- en Grenadian Creole French
- en Creole franco-antillais sin. compl.
- en Grenadian Creole French sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Patois français sin. compl.
- es crioll francés de Grenada
- es creole franco-antillais sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es grenadian Creole French sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patois français sin. compl.
- eu grenada Frantses jatorriko kreolera
- eu creole franco-antillais sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu grenadian Creole French sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patois français sin. compl.
- fr créole français de Grenade
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole français grenadien sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr grenadian Creole French sin. compl.
- fr patois français sin. compl.
- gl crioll francés de Grenada
- gl creole franco-antillais sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl grenadian Creole French sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patois français sin. compl.
- it crioll francese di Grenada
- it creole franco-antillais sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it grenadian Creole French sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patois français sin. compl.
- nl Creools Frans op Grenada
- nl Frans-Creools van Grenada sin. compl.
- nl Grenadian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Grenada
- pt creole franco-antillais sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt grenadian Creole French sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patois français sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Grenada
Definition
Grenada forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Dominica, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus, s'hi va desenvolupar també un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll de base francesa de Grenada es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll de base francesa de Grenada es troba en procés de substitució lingüística. És viu únicament en algunes zones rurals i tan sols té parlants adults. El crioll anglès de Grenada és la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral l'ús del crioll anglès és força més habitual en qualsevol context. Aquest crioll presenta certa influència del crioll francès.
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus, s'hi va desenvolupar també un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll de base francesa de Grenada es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll de base francesa de Grenada es troba en procés de substitució lingüística. És viu únicament en algunes zones rurals i tan sols té parlants adults. El crioll anglès de Grenada és la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral l'ús del crioll anglès és força més habitual en qualsevol context. Aquest crioll presenta certa influència del crioll francès.
crioll francès de les Petites Antilles
crioll francès de les Petites Antilles
Crioll de base francesa, Amèrica > Saint Lucia
- ca crioll francès de Saint Lucia
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- cod kwéyòl
- de Saint Lucian Creole French
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- en lesser antillean creole french
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- en Saint Lucian Creole French sin. compl.
- en Saint lucian creole French sin. compl.
- es crioll francés de Saint Lucia
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- es saint lucian creole French sin. compl.
- eu crioll francés de Saint Lucia
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- eu saint lucian creole French sin. compl.
- fr créole français de Sainte-Lucie
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole sainte-lucien sin. compl.
- fr saint Lucian Creole French sin. compl.
- gl crioll francés de Saint Lucia
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- gl saint lucian creole French sin. compl.
- it crioll francese di Saint Lucia
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- it saint lucian creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Saint Lucia
- nl Frans-Creools van Saint Lucie sin. compl.
- nl Saint Lucian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Saint Lucia
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
- pt saint lucian creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Saint Lucia
Definition
El crioll de base francesa de Saint Lucia es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Entre els segles XVI i XVII França i Anglaterra es van disputar l'illa de Saint Lucia. Va ser colònia francesa entre 1650 i 1795 (excepte un breu període de quinze anys). El 1814, en virtut del tractat de París, quedà en mans britàniques. Tot i que l'anglès va substituir el francès en les administracions, el crioll de base francesa va continuar essent la llengua habitual entre la població esclava. Saint Lucia va esdevenir un estat independent el 1979.
Actualment, el crioll francès de Saint Lucia és parlat com a primera llengua per aproximadament el 75% de la població de Saint Lucia. És la llengua predominant en les zones rurals, mentre que als centres urbans l'anglès hi és més present. Des dels anys cinquanta del segle passat, l'anglès, vist com a mitjà d'ascens social, ha anat guanyant terreny al crioll a les ciutats principals. S'observa igualment una influència creixent de l'anglès sobre el crioll. Hi ha també una petita comunitat francòfona, d'aproximadament 2.500 persones, a Saint Lucia.
L'anglès, llengua oficial de facto, és la llengua de les administracions, de la major part dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament, especialment en l'escriptura; en el vessant oral el crioll és força més tolerat. Els darrers anys s'han fet alguns gestos a favor de la promoció del crioll en els afers públics, però ara com ara no s'han traduït en accions concretes.
Entre els segles XVI i XVII França i Anglaterra es van disputar l'illa de Saint Lucia. Va ser colònia francesa entre 1650 i 1795 (excepte un breu període de quinze anys). El 1814, en virtut del tractat de París, quedà en mans britàniques. Tot i que l'anglès va substituir el francès en les administracions, el crioll de base francesa va continuar essent la llengua habitual entre la població esclava. Saint Lucia va esdevenir un estat independent el 1979.
Actualment, el crioll francès de Saint Lucia és parlat com a primera llengua per aproximadament el 75% de la població de Saint Lucia. És la llengua predominant en les zones rurals, mentre que als centres urbans l'anglès hi és més present. Des dels anys cinquanta del segle passat, l'anglès, vist com a mitjà d'ascens social, ha anat guanyant terreny al crioll a les ciutats principals. S'observa igualment una influència creixent de l'anglès sobre el crioll. Hi ha també una petita comunitat francòfona, d'aproximadament 2.500 persones, a Saint Lucia.
L'anglès, llengua oficial de facto, és la llengua de les administracions, de la major part dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament, especialment en l'escriptura; en el vessant oral el crioll és força més tolerat. Els darrers anys s'han fet alguns gestos a favor de la promoció del crioll en els afers públics, però ara com ara no s'han traduït en accions concretes.
