crioll francès de Dominica
crioll francès de Dominica
- ca crioll francès de Dominica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- cod kwèyòl
- de Dominican Creole French
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- en Dominican Creole French
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- es criollo francés de Dominica
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu dominica Frantses jatorriko kreolera
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français dominicain
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it creolo francese di Dominica
- it creolo francese delle Piccole Antille sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op de Dominicaanse Republiek
- nl Frans-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Haïtiaans Creools sin. compl.
- pt crioulo francês da Dominica
- pt crioulo francês das pequenas Antilhas sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
Definition
El crioll francès de Dominica es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès, i també a Trinitat. Aquest crioll es considera igualment la mateixa llengua que el crioll francès de la Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
