crioll anglès de Bioko
crioll anglès de Bioko
Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca pidginglis
- ca anglès crioll sin. compl.
- ca anglès pidgin sin. compl.
- ca crioll anglès de Bioko sin. compl.
- ca crioll de Fernando Poo sin. compl.
- ca fernandino sin. compl.
- ca pichi sin. compl.
- ca pichinglis sin. compl.
- ar بدجينغليس
- cy Pidginglis
- cy Creoliaith Fernando Poo sin. compl.
- cy Creoliaith saesneg sin. compl.
- cy Creoliaith saesneg bioko sin. compl.
- cy Fernandino sin. compl.
- cy Krio de Fernando Po sin. compl.
- cy Pichi sin. compl.
- cy Pichinglis sin. compl.
- cy Pidgin English sin. compl.
- de Pidginglis
- de Bioko Creole English sin. compl.
- de Criollo sin. compl.
- de Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
- de Fernandino sin. compl.
- de Fernando Po Creole English sin. compl.
- de Fernando Po Krio sin. compl.
- de Pichi sin. compl.
- de Pichinglis sin. compl.
- en Pidginglis
- en Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
- en Fernandino sin. compl.
- en Fernando Po Creole English sin. compl.
- en Fernando Po Krio sin. compl.
- en Pichi sin. compl.
- en Pichinglis sin. compl.
- es pichinglis
- es criollo de fernando poo sin. compl.
- es criollo inglés de bioko sin. compl.
- es fernandino sin. compl.
- es inglés criollo sin. compl.
- es inglés pidgin sin. compl.
- es krio de fernando po sin. compl.
- es pichi sin. compl.
- es pidginglis sin. compl.
- eu pidginglis
- eu anglès crioll sin. compl.
- eu anglès pidgin sin. compl.
- eu crioll anglès de bioko sin. compl.
- eu crioll de fernando poo sin. compl.
- eu fernandino sin. compl.
- eu krio de fernando po sin. compl.
- eu pichi sin. compl.
- eu pichinglis sin. compl.
- fr pidginglis
- fr anglais créole sin. compl.
- fr créole anglais de bioko sin. compl.
- fr créole de fernando poo sin. compl.
- fr pidgin english sin. compl.
- gl pidginglis
- gl crioulo de fernando poo sin. compl.
- gl crioulo inglés de bioko sin. compl.
- gl fernandino sin. compl.
- gl inglés crioulo sin. compl.
- gl inglés pidgin sin. compl.
- gl krio de fernando po sin. compl.
- gl pichi sin. compl.
- gl pichinglis sin. compl.
- gn pidginglis
- gn fernandíno sin. compl.
- gn ingles pidgin sin. compl.
- gn krio fernando poo-gua sin. compl.
- gn krióllo fernando poo sin. compl.
- gn krióllo ingles sin. compl.
- gn krióllo ingles bioko-gua sin. compl.
- gn pichi sin. compl.
- gn pichinglis sin. compl.
- it pidginglis
- it creolo di fernando poo sin. compl.
- it creolo inglese di bioko sin. compl.
- it fernandino sin. compl.
- it inglese creolo sin. compl.
- it inglese pidgin sin. compl.
- it krio di fernando po sin. compl.
- it pichi sin. compl.
- it pichinglis sin. compl.
- pt pidginglis
- pt crioulo de fernando pó sin. compl.
- pt crioulo inglês de bioko sin. compl.
- pt fernandino sin. compl.
- pt inglês crioulo sin. compl.
- pt inglês pidgin sin. compl.
- pt krio de fernando pó sin. compl.
- pt pichi sin. compl.
- pt pichinglis sin. compl.
- tmh Tapidjinglist
- tmh aglinzi apidgin sin. compl.
- tmh akeryul aglinzi n bioko sin. compl.
- tmh akeryul n fernando poo sin. compl.
- tmh anglinzi akeryul sin. compl.
- tmh fernandino sin. compl.
- tmh krio de fernando po sin. compl.
- tmh pichi sin. compl.
- tmh Pichinglis sin. compl.
- zh 皮钦格利斯语
Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El pidginglis és un crioll de base anglesa que es parla a l'illa de Bioko (anteriorment Fernando Poo) des del 1823, any en què es va fundar la ciutat de Clarence (avui Malabo). Actualment és utilitzat com a llengua franca a tota l'illa.
Els primers colonitzadors europeus que van arribar a Bioko van ser els portuguesos, amb l'explorador i navegant portuguès Fernão do Pó (1472). Incorporada a la corona espanyola pel tractat d'El Pardo (1778), l'illa fou ocupada pels britànics el 1827, els quals hi van establir bases per a les patrulles que lluitaven conta el comerç esclavista i hi van portar antics esclaus procedents de Sierra Leone.
El pidginglis té el seu origen en el krio, crioll que es va desenvolupar en una comunitat d'esclaus alliberats i establerts a Freetown (Sierra Leone). Un grup d'aquests esclaus (anomenats fernandinos) es va establir a l'illa de Fernando Poo i van importar-hi la varietat lingüística que s'havia originat a Sierra Leone.
L'estructura gramatical i un gran percentatge de vocabulari del pidginglis té com a base el krio, però a causa de situacions històriques, socials i geogràfiques diferents, el pidginglis s'ha distanciat d'aquesta llengua i generalment es considera una llengua diferenciada.
Un dels trets característics del pidginglis és la presència de lèxic espanyol. Igualment, hi ha manlleus del pidginglis a l'espanyol de Guinea: finis, 'acabar'; klote, 'tela'; misis, 'senyora'; motoboi, 'mecànic'; opandon, 'amunt i avall'; renbut, 'botes per a la pluja'.
Els primers colonitzadors europeus que van arribar a Bioko van ser els portuguesos, amb l'explorador i navegant portuguès Fernão do Pó (1472). Incorporada a la corona espanyola pel tractat d'El Pardo (1778), l'illa fou ocupada pels britànics el 1827, els quals hi van establir bases per a les patrulles que lluitaven conta el comerç esclavista i hi van portar antics esclaus procedents de Sierra Leone.
El pidginglis té el seu origen en el krio, crioll que es va desenvolupar en una comunitat d'esclaus alliberats i establerts a Freetown (Sierra Leone). Un grup d'aquests esclaus (anomenats fernandinos) es va establir a l'illa de Fernando Poo i van importar-hi la varietat lingüística que s'havia originat a Sierra Leone.
L'estructura gramatical i un gran percentatge de vocabulari del pidginglis té com a base el krio, però a causa de situacions històriques, socials i geogràfiques diferents, el pidginglis s'ha distanciat d'aquesta llengua i generalment es considera una llengua diferenciada.
Un dels trets característics del pidginglis és la presència de lèxic espanyol. Igualment, hi ha manlleus del pidginglis a l'espanyol de Guinea: finis, 'acabar'; klote, 'tela'; misis, 'senyora'; motoboi, 'mecànic'; opandon, 'amunt i avall'; renbut, 'botes per a la pluja'.
crioll anglès de Dominica
crioll anglès de Dominica
Crioll de base anglesa, Amèrica > Dominica
- ca crioll anglès de Dominica
- ca cocoy sin. compl.
- ca kokoy sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- en Dominican English Creole
- en Cocoy sin. compl.
- en Kokoy sin. compl.
- es criollo inglés de Dominica
- es cocoy sin. compl.
- es kokoy sin. compl.
- eu ingelesean kreolera de Dominica
- eu cocoy sin. compl.
- eu kokoy sin. compl.
- fr créole anglais dominicain
- fr cocoy sin. compl.
- fr kockoy sin. compl.
- gl crioulo inglés de Dominica
- gl cocoy sin. compl.
- gl kokoy sin. compl.
- it creolo inglese di Dominica
- it cocoy sin. compl.
- it kokoy sin. compl.
- nl Creools Engels op de Dominicaanse Republiek
- nl Cocoy sin. compl.
- nl Engels-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Kockoy sin. compl.
- pt crioulo inglês de Dominica
- pt cocoy sin. compl.
- pt kokoy sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Dominica
Definition
Dominica forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Grenada, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.
L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.
El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.
L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.
El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
crioll anglès de Grenada
crioll anglès de Grenada
Crioll de base anglesa, Amèrica > Grenada
- ca crioll anglès de Grenada
- de Grenadian Creole Englisch
- en Grenada English Creole
- es criollo inglés de Grenada
- eu grenada Ingelesean kreolera
- fr créole anglais de Grenade
- fr créole anglais grenadien sin. compl.
- fr grenadian Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés de Grenada
- it creolo inglese di Grenada
- nl Creools Engels op Grenada
- nl Engels-Creools van Grenada sin. compl.
- nl Grenadiaans Engels-Creools sin. compl.
- nl Grenadian Creole English sin. compl.
- pt crioulo inglês da Grenada
Crioll de base anglesa, Amèrica > Grenada
Definition
Grenada forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Dominica, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus s'hi va desenvolupar un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll anglès de Grenada és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.
Pel que fa al crioll de base francesa, tan sols queden uns quants parlants adults, de manera que es troba a prop de l'extinció.
Sembla que el crioll anglès de Grenada ha patit un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua de la qual pren la major part del vocabulari, en aquest cas l'anglès. Alguns autors consideren fins i tot que es tracta d'un postcrioll, és a dir, que hauria esdevingut una variant local d'anglès. Presenta certa influència del crioll francès de Grenada.
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus s'hi va desenvolupar un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll anglès de Grenada és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.
Pel que fa al crioll de base francesa, tan sols queden uns quants parlants adults, de manera que es troba a prop de l'extinció.
Sembla que el crioll anglès de Grenada ha patit un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua de la qual pren la major part del vocabulari, en aquest cas l'anglès. Alguns autors consideren fins i tot que es tracta d'un postcrioll, és a dir, que hauria esdevingut una variant local d'anglès. Presenta certa influència del crioll francès de Grenada.
crioll anglès de Hawaii
crioll anglès de Hawaii
Crioll de base anglesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca crioll anglès de Hawaii
- ca pidgin sin. compl.
- cy Creoliaith Saesneg Hawäi
- cy Pidgin sin. compl.
- de Hawaii Creole English
- en Hawai'i Creole English
- en Hawaii Pidgin sin. compl.
- en Hawaii Pidgin English sin. compl.
- en Hawaiian Creole English sin. compl.
- en Hawaiian Pidgin sin. compl.
- en Pidgin sin. compl.
- en HCE sigla
- es criollo inglés de Hawái
- es criollo inglés de Hawaii'i sin. compl.
- es pidgin de Hawaii'i sin. compl.
- eu ingeles oinarriko Hawaiiko kreolera
- fr créole hawaïen
- gl crioulo inglés de Hawaii
- gn krióllo ingles Hawai-gua
- it creolo hawaiano a base inglese
- pt crioulo inglês do Havai
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base anglesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El crioll anglès de Hawaii es va originar per la influència de llengües europees, asiàtiques i polinèsies. En aquesta llengua es dona una circumstància força extraordinària, ja que presenta un contínuum dialectal de varietats que abasta diferents estadis: pidgin, crioll i postcrioll.
Les illes Hawaii van ser poblades originàriament per polinesis, però aquesta comunitat és clarament minoritària en l'actualitat. Situades a 2.000 milles a l'oest de Califòrnia i tan sols a 4.000 de l'est del Japó, la major part de la població d'aquestes illes és d'origen asiàtic (japonès, filipí, xinès, etc.), a la qual cal sumar un cert nombre de població d'origen europeu. Van ser descobertes per James Cook l'any 1778 i, de seguida, van esdevenir una escala per als vaixells britànics en la ruta comercial entre Amèrica i la Xina. Pocs anys més tard, a causa del comerç de fusta de sàndal, primer, i de les plantacions de sucre, després, s'hi va establir un gran nombre de colons britànics i de treballadors asiàtics. En aquest context multilingüe s'hauria desenvolupat un pidgin de base anglesa cap al darrer terç del segle XIX. Entre els fills de parelles interètniques, el pidgin hauria esdevingut crioll, és a dir, hauria passat a parlar-se com a primera llengua. Mentre alguns parlants mantenien el pidgin, d'altres parlaven crioll i d'altres encara parlaven varietats descriollitzades (més pròximes a l'anglès). Aquesta varietat descriollitzada (el postcrioll), que és el producte d'un contacte més intens amb l'anglès, és la dominant en l'actualitat.
El crioll anglès de Hawaii, anomenat localment pidgin, no té cap mena de reconeixement legal ara com ara, però té força presència en la vida pública, altres grups etnolingüístics la utilitzen com a segona llengua i es valora com a símbol de la cultura local.
Les illes Hawaii van ser poblades originàriament per polinesis, però aquesta comunitat és clarament minoritària en l'actualitat. Situades a 2.000 milles a l'oest de Califòrnia i tan sols a 4.000 de l'est del Japó, la major part de la població d'aquestes illes és d'origen asiàtic (japonès, filipí, xinès, etc.), a la qual cal sumar un cert nombre de població d'origen europeu. Van ser descobertes per James Cook l'any 1778 i, de seguida, van esdevenir una escala per als vaixells britànics en la ruta comercial entre Amèrica i la Xina. Pocs anys més tard, a causa del comerç de fusta de sàndal, primer, i de les plantacions de sucre, després, s'hi va establir un gran nombre de colons britànics i de treballadors asiàtics. En aquest context multilingüe s'hauria desenvolupat un pidgin de base anglesa cap al darrer terç del segle XIX. Entre els fills de parelles interètniques, el pidgin hauria esdevingut crioll, és a dir, hauria passat a parlar-se com a primera llengua. Mentre alguns parlants mantenien el pidgin, d'altres parlaven crioll i d'altres encara parlaven varietats descriollitzades (més pròximes a l'anglès). Aquesta varietat descriollitzada (el postcrioll), que és el producte d'un contacte més intens amb l'anglès, és la dominant en l'actualitat.
El crioll anglès de Hawaii, anomenat localment pidgin, no té cap mena de reconeixement legal ara com ara, però té força presència en la vida pública, altres grups etnolingüístics la utilitzen com a segona llengua i es valora com a símbol de la cultura local.
crioll anglès de Jamaica
crioll anglès de Jamaica
Crioll de base anglesa, Amèrica > Jamaica
- ca crioll anglès de Jamaica
- cod patwa
- cy Creoliaith Saesneg Jamaica
- de Jamaikanisch-Kreolisches Englisch
- de Jamaikanisches Kreolisch sin. compl.
- en Jamaican Creole English
- en Jamaican sin. compl.
- en Patois sin. compl.
- es criollo inglés de Jamaica
- eu ingeles oinarriko Jamaikako kreolera
- eu jamaikera sin. compl.
- fr créole jamaïcain
- fr créole anglais de jamaïque sin. compl.
- gl crioulo inglés de Xamaica
- gn krióllo ingles Jamáika-pegua
- it creolo giamaicano a base inglese
- pt crioulo inglês da Jamaica
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base anglesa, Amèrica > Jamaica
Definition
El crioll anglès de Jamaica és la primera llengua del 90% de la població del país. En aquesta llengua hi ha un contínuum de varietats dialectals que inclou des de les més genuïnament criolles fins a les més descriollitzades o pròximes a l'anglès local.
Jamaica era habitada originalment per indis arawaks, que van donar el nom de Xaymaca a l'illa. Cap al final del segle XVI, la població ameríndia ja s'havia extingit. Els espanyols van ser els primers europeus a establir-hi assentaments, cap al 1509, però aviat van perdre-hi interès en benefici d'altres àrees més pròsperes. L'any 1655 els anglesos, amb Cromwell, van atacar Jamaica i la van prendre.
Els espanyols ja hi havien dut esclaus africans i els anglesos van continuar important-ne per treballar a les plantacions de sucre. El 1734, els esclaus ja representaven el 92% de la població total. Probablement va ser durant aquesta època que va emergir el crioll de base anglesa.
Malgrat que Jamaica és un país independent des del 1962, encara hi perviu una situació sociolingüística, heretada de l'època colonial, en què la llengua està lligada a l'estratificació social. Les variants més allunyades de l'anglès són les que tenen menys prestigi. El crioll és la primera llengua de la major part de la població, mentre que l'anglès és la primera llengua d'una minoria. En general, l'anglès s'aprèn a l'escola, perquè és l'única llengua d'ensenyament, i a través dels mitjans de comunicació (tot i que el crioll té certa presència a la ràdio i a la televisió).
Malgrat que hi ha un sistema d'escriptura normativitzat en crioll de Jamaica, la major part de la població escriu en anglès.
Jamaica era habitada originalment per indis arawaks, que van donar el nom de Xaymaca a l'illa. Cap al final del segle XVI, la població ameríndia ja s'havia extingit. Els espanyols van ser els primers europeus a establir-hi assentaments, cap al 1509, però aviat van perdre-hi interès en benefici d'altres àrees més pròsperes. L'any 1655 els anglesos, amb Cromwell, van atacar Jamaica i la van prendre.
Els espanyols ja hi havien dut esclaus africans i els anglesos van continuar important-ne per treballar a les plantacions de sucre. El 1734, els esclaus ja representaven el 92% de la població total. Probablement va ser durant aquesta època que va emergir el crioll de base anglesa.
Malgrat que Jamaica és un país independent des del 1962, encara hi perviu una situació sociolingüística, heretada de l'època colonial, en què la llengua està lligada a l'estratificació social. Les variants més allunyades de l'anglès són les que tenen menys prestigi. El crioll és la primera llengua de la major part de la població, mentre que l'anglès és la primera llengua d'una minoria. En general, l'anglès s'aprèn a l'escola, perquè és l'única llengua d'ensenyament, i a través dels mitjans de comunicació (tot i que el crioll té certa presència a la ràdio i a la televisió).
Malgrat que hi ha un sistema d'escriptura normativitzat en crioll de Jamaica, la major part de la població escriu en anglès.
crioll anglès de les Antilles Neerlandeses
crioll anglès de les Antilles Neerlandeses
Crioll de base anglesa, Amèrica > Antilles Neerlandeses
- ca crioll anglès de les Antilles Neerlandeses
- de Statian Creole Englisch
- en Saba Creole English
- en Saba Creole English
- en Saint Maarten Creole English
- en Statian Creole English
- en st. maarten Creole English sin. compl.
- en statian Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de las Antillas Neerlandesas
- es saba creole english sin. compl.
- es st. maarten creole english sin. compl.
- es statian creole english sin. compl.
- eu antillas Neerlandesas Ingelesean kreolera
- eu saba creole english sin. compl.
- eu st. maarten creole english sin. compl.
- eu statian creole english sin. compl.
- fr créole anglais des Antilles néerlandaises
- fr créole anglais de Saba sin. compl.
- fr créole anglais de Saint-Martin sin. compl.
- fr statian Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés de las Antillas Neerlandesas
- gl saba creole english sin. compl.
- gl st. maarten creole english sin. compl.
- gl statian creole english sin. compl.
- it creolo inglese delle Antille Neerlandese
- it saba creole english sin. compl.
- it st. maarten creole english sin. compl.
- it statian creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op de bovenwindse eilanden van de Nederlandse Antillen
- nl Engels-Creools op de bovenwindse eilanden van de Nederlandse Antillen sin. compl.
- nl Statian Creole English sin. compl.
- pt crioulo inglês das Antillas Neerlandesas
- pt saba creole english sin. compl.
- pt st. maarten creole english sin. compl.
- pt statian creole english sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Antilles Neerlandeses
Definition
Sint Eustatius, Saba i la part neerlandesa de Saint Martin / Sint Maarten, formen les illes Windward neerlandeses (Bovendewinds), que juntament amb Curação i Bonaire constituïen les Antilles Neerlandeses, dissoltes a l'octubre de 2010. Actualment, Sint Marteen és un país autònom dins el Regne d'Holanda, mentre que Saba i Saint Eustatius han esdevingut municipalitats holandeses especials.
Descobertes per Cristòfor Colom en el seu segon viatge (1493), des de 1648 foren colonitzades pels holandesos. Durant el segle XVII, però, van canviar de mans diverses vegades (anglesos, francesos i holandesos). Es tracta de tres petites illes amb poblacions molt reduïdes: Sint Eustatius (21 km2) té uns 2.200 habitants; Saba (13 km2), uns 1.500; Sint Maarten (34 km2), uns 28.000. L'illa de Saint Martin / Sint Maarten (85 km2) es divideix en dues parts pertanyents a entitats polítiques diferents: la zona nord és una dependència de Guadeloupe, departament i regió d'ultramar de França (amb uns 35.000 habitants); la zona sud havia format part de les Antilles Neerlandeses i és ara un país autònom dins el Regne d'Holanda.
El crioll parlat en aquestes illes no ha estat gaire estudiat. Segons algunes fonts, s'hi parla un crioll de base anglesa molt pròxim al de les illes Verges. D'altres parlen d'una variant local d'anglès o d'un crioll de base anglesa estretament relacionat amb el de les illes Leward. N'hi ha que no esmenten l'existència de cap crioll de base anglesa i descriuen la llengua que s'hi parla de manera majoritària com a anglès o com a una variant local d'anglès. Segons un dels pocs estudis existents sobre la llengua de la població blanca de Saba, la variant parlada per aquest grup seria anglès regional; la població d'origen africà, en canvi, parlaria crioll. L'estudi més recent sobre la llengua de Sint Eustatius descriu alguns trets típicament criolls en la varietat d'aquesta illa.
Tot i que aquestes illes van estar sempre sota jurisdicció holandesa, sembla que mai no s'hi va desenvolupar un crioll de base neerlandesa. De fet, al costat dels colons holandesos n'hi havia molts d'altres nacionalitats, entre els quals els anglesos (o anglòfons) eren majoria. En aquest context multilingüe, se suposa que l'anglès hauria esdevingut la llengua franca. A aquest fet, cal sumar-hi les relacions amb les colònies angleses veïnes.
Des de 2007, el papiamentu i l'anglès eren cooficials a les Antilles Neerlandeses al costat del neerlandès. A les illes de Sint Eustatius, Saba i Sint Maarten, la varietat d'anglès o crioll de base anglesa és la llengua més emprada. El papiamentu, l'espanyol i altres criolls caribenys hi tenen també certa presència.
Descobertes per Cristòfor Colom en el seu segon viatge (1493), des de 1648 foren colonitzades pels holandesos. Durant el segle XVII, però, van canviar de mans diverses vegades (anglesos, francesos i holandesos). Es tracta de tres petites illes amb poblacions molt reduïdes: Sint Eustatius (21 km2) té uns 2.200 habitants; Saba (13 km2), uns 1.500; Sint Maarten (34 km2), uns 28.000. L'illa de Saint Martin / Sint Maarten (85 km2) es divideix en dues parts pertanyents a entitats polítiques diferents: la zona nord és una dependència de Guadeloupe, departament i regió d'ultramar de França (amb uns 35.000 habitants); la zona sud havia format part de les Antilles Neerlandeses i és ara un país autònom dins el Regne d'Holanda.
El crioll parlat en aquestes illes no ha estat gaire estudiat. Segons algunes fonts, s'hi parla un crioll de base anglesa molt pròxim al de les illes Verges. D'altres parlen d'una variant local d'anglès o d'un crioll de base anglesa estretament relacionat amb el de les illes Leward. N'hi ha que no esmenten l'existència de cap crioll de base anglesa i descriuen la llengua que s'hi parla de manera majoritària com a anglès o com a una variant local d'anglès. Segons un dels pocs estudis existents sobre la llengua de la població blanca de Saba, la variant parlada per aquest grup seria anglès regional; la població d'origen africà, en canvi, parlaria crioll. L'estudi més recent sobre la llengua de Sint Eustatius descriu alguns trets típicament criolls en la varietat d'aquesta illa.
Tot i que aquestes illes van estar sempre sota jurisdicció holandesa, sembla que mai no s'hi va desenvolupar un crioll de base neerlandesa. De fet, al costat dels colons holandesos n'hi havia molts d'altres nacionalitats, entre els quals els anglesos (o anglòfons) eren majoria. En aquest context multilingüe, se suposa que l'anglès hauria esdevingut la llengua franca. A aquest fet, cal sumar-hi les relacions amb les colònies angleses veïnes.
Des de 2007, el papiamentu i l'anglès eren cooficials a les Antilles Neerlandeses al costat del neerlandès. A les illes de Sint Eustatius, Saba i Sint Maarten, la varietat d'anglès o crioll de base anglesa és la llengua més emprada. El papiamentu, l'espanyol i altres criolls caribenys hi tenen també certa presència.
crioll anglès de les Bahames
crioll anglès de les Bahames
Crioll de base anglesa, Amèrica > Bahames
- ca crioll anglès de les Bahames
- de Bahamas-Kreol-Englisch
- de Bahamas Creole English sin. compl.
- en Bahamas Creole English
- en Bahamas Creole English sin. compl.
- en Bahamas Creole English sin. compl.
- en Bahamian Creole English sin. compl.
- en bahamian Creole English sin. compl.
- en Bahamian Dialect sin. compl.
- en bahamian dialect sin. compl.
- es criollo inglés de las Bahamas
- es bahamas creole english sin. compl.
- es bahamian creole english sin. compl.
- es bahamian dialect sin. compl.
- eu bahamas Ingelesean kreolera
- eu bahamas creole english sin. compl.
- eu bahamian creole english sin. compl.
- eu bahamian dialect sin. compl.
- fr créole anglais des Bahamas
- fr bahamas Creole English sin. compl.
- fr créole anglais bahaméen sin. compl.
- gl crioulo inglés das Bahamas
- gl bahamas creole english sin. compl.
- gl bahamian creole english sin. compl.
- gl bahamian dialect sin. compl.
- it creolo inglese delle Bahamas
- it bahamas creole english sin. compl.
- it bahamian creole english sin. compl.
- it bahamian dialect sin. compl.
- nl Creools Engels op de Bahama's
- nl Bahamas Creole English sin. compl.
- nl Engels-Creools van de Bahama's sin. compl.
- pt crioulo inglês de las Bahamas
- pt bahamas creole english sin. compl.
- pt bahamian creole english sin. compl.
- pt bahamian dialect sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Bahames
Definition
Les illes Bahames, anomenades antigament Lucayas, són un arxipèlag format per 29 illes grans, 661 illots i més de 2.300 esculls. Fou la primera terra americana trepitjada per Colom el 1492. Els espanyols no hi van fundar cap colònia, però es van endur la població ameríndia autòctona a Cuba per fer-la treballar en règim d'esclavitud, de manera que les Bahames van quedar deshabitades. Van ser una colònia britànica des del segle XVII fins al 1973, quan van esdevenir un estat independent.
A les Bahames trobem un contínuum de varietats que inclouen des de les més genuïnament criolles fins a les més properes a l'anglès (parlades per la minoria blanca i l'elit social afroamericana). Es tracta d'una situació habitual en contextos en què un crioll es manté en contacte amb la llengua de la qual pren la major part del vocabulari.
L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no en la llengua escrita. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.
A les Bahames trobem un contínuum de varietats que inclouen des de les més genuïnament criolles fins a les més properes a l'anglès (parlades per la minoria blanca i l'elit social afroamericana). Es tracta d'una situació habitual en contextos en què un crioll es manté en contacte amb la llengua de la qual pren la major part del vocabulari.
L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no en la llengua escrita. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.
crioll anglès de les illes Verges
crioll anglès de les illes Verges
Crioll de base anglesa, Amèrica > Illes Verges (EUA), Amèrica > Illes Verges (Regne Unit)
- ca crioll anglès de les illes Verges
- de Junferninsel-Kreol
- de Virgin Islands Creole English sin. compl.
- en Virgin Islands Creole English
- en Virgin Islands Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de las Islas Vírgenes
- es virgin islands creole english sin. compl.
- eu islas Virgenes Ingelesean kreolera
- eu virgin islands creole english sin. compl.
- fr créole anglais des îles Vierges
- fr virgin Islands Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés das Illas Vírgenes
- gl virgin islands creole english sin. compl.
- it creolo inglese delle Virgin Island
- it virgin islands creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op de Maagdeneilanden
- nl Engels-Creools van de Maagdeneilanden sin. compl.
- nl Maagdeneilanden creools sin. compl.
- nl Virgin Islands Creole English sin. compl.
- pt crioulo inglês de las Islas Vírgenes
- pt virgin islands creole english sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Illes Verges (EUA), Amèrica > Illes Verges (Regne Unit)
Definition
Les Illes Verges són un arxipèlag de les Petites Antilles situat a l'est de Puerto Rico. Està format per un centenar d'illes i illots, dividits políticament entre el Regne Unit, Illes Verges britàniques, i els Estats Units, Illes Verges nord-americanes. Van ser batejades per Cristòfor Colom, el 1493, en record de la llegenda de santa Úrsula.
Les Illes Verges nord-americanes van estar en mans daneses des del darrer terç del segle XVII fins al 1917, quan els Estats Units van comprar aquest territori. Malgrat tot, el danès va estar sempre limitat a usos administratius. Gran part dels colons eren anglesos i neerlandesos, i van ser les llengües d'aquests colons les que van donar lloc a variants criollitzades. El crioll anglès es va acabar imposant per sobre del crioll de base neerlandesa, el negerhollands, especialment a partir de l'abolició de l'esclavitud i el pas de les illes a mans nord-americanes.
Actualment el crioll anglès és parlat aproximadament pel 56% dels 122.600 habitants de les Illes Verges nord-americanes. La resta de la població parla anglès (9%), espanyol (15%) o bé altres criolls antillans com el papiamentu (0,2%). A l'illa de Saint-Thomas es parla encara un crioll de base francesa, reminiscència dels colons francesos (Frenchies) vinguts de l'illa de Saint-Barthélemy i potser també de Guadeloupe. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no en la llengua escrita. En el vessant oral l'ús del crioll és força més tolerat en qualsevol context.
Les Illes Verges britàniques són un territori d'ultramar del Regne Unit. El 6% dels aproximadament 22.700 habitants parlen la llengua criolla, mentre que l'anglès és la llengua del 10% de la població. També s'hi parla l'espanyol (10%) i altres criolls antillans. Des d'un punt de vista sociolingüístic la situació és molt semblant a la que trobem a la part nord-americana: predomini de l'anglès, sobretot per escrit, i certa tolerància davant l'ús oral de la llengua.
Aquest crioll, que rep també la denominació bad English, 'mal anglès', ha experimentat un cert procés de descriollització, és a dir, d'acostament a la llengua base, en aquest cas l'anglès.
Hi ha uns 16.000 parlants d'aquest crioll a les antigues Antilles neerlandeses.
Les Illes Verges nord-americanes van estar en mans daneses des del darrer terç del segle XVII fins al 1917, quan els Estats Units van comprar aquest territori. Malgrat tot, el danès va estar sempre limitat a usos administratius. Gran part dels colons eren anglesos i neerlandesos, i van ser les llengües d'aquests colons les que van donar lloc a variants criollitzades. El crioll anglès es va acabar imposant per sobre del crioll de base neerlandesa, el negerhollands, especialment a partir de l'abolició de l'esclavitud i el pas de les illes a mans nord-americanes.
Actualment el crioll anglès és parlat aproximadament pel 56% dels 122.600 habitants de les Illes Verges nord-americanes. La resta de la població parla anglès (9%), espanyol (15%) o bé altres criolls antillans com el papiamentu (0,2%). A l'illa de Saint-Thomas es parla encara un crioll de base francesa, reminiscència dels colons francesos (Frenchies) vinguts de l'illa de Saint-Barthélemy i potser també de Guadeloupe. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no en la llengua escrita. En el vessant oral l'ús del crioll és força més tolerat en qualsevol context.
Les Illes Verges britàniques són un territori d'ultramar del Regne Unit. El 6% dels aproximadament 22.700 habitants parlen la llengua criolla, mentre que l'anglès és la llengua del 10% de la població. També s'hi parla l'espanyol (10%) i altres criolls antillans. Des d'un punt de vista sociolingüístic la situació és molt semblant a la que trobem a la part nord-americana: predomini de l'anglès, sobretot per escrit, i certa tolerància davant l'ús oral de la llengua.
Aquest crioll, que rep també la denominació bad English, 'mal anglès', ha experimentat un cert procés de descriollització, és a dir, d'acostament a la llengua base, en aquest cas l'anglès.
Hi ha uns 16.000 parlants d'aquest crioll a les antigues Antilles neerlandeses.
crioll anglès de Montserrat
crioll anglès de Montserrat
Crioll de base anglesa, Amèrica > Montserrat
- ca crioll anglès de Montserrat
- de Montserrat-Kreol
- de Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
- de Montserrat Creole English sin. compl.
- en Montserrat Creole English
- en Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
- en Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
- en Montserrat Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de Montserrat
- es leeward caribbean creole english sin. compl.
- es montserrat creole english sin. compl.
- eu montserrat Ingelesean kreolera
- eu leeward caribbean creole english sin. compl.
- eu montserrat creole english sin. compl.
- fr créole anglais de Montserrat
- fr créole anglais caribéen des Îles-sous-le-Vent sin. compl.
- fr leeward Caribbean Creole English sin. compl.
- fr montserrat Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés de Montserrat
- gl leeward caribbean creole english sin. compl.
- gl montserrat creole english sin. compl.
- it creolo inglese di Montserrat
- it leeward caribbean creole english sin. compl.
- it montserrat creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op Montserrat
- nl Engels-Creools van Montserrat sin. compl.
- nl Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
- nl Montserrat Creole English sin. compl.
- pt crioulo inglês da Montserrat
- pt leeward caribbean creole english sin. compl.
- pt montserrat creole english sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Montserrat
Definition
Montserrat forma part de les illes Leward, juntament amb Anguilla, Antigua, Barbuda, Saint Christopher (o Saint Kitts) i Nevis. En totes aquestes illes, colònies britàniques des del segle XVII, s'hi parlen criolls de base anglesa estretament relacionats i molt propers lingüísticament; algunes fonts parlen, de fet, d'un únic crioll de les illes Leward.
Cristòfor Colom va descobrir l'Illa el 1493 i li va donar el nom de Montserrat en record de la muntanya catalana. Els espanyols no van colonitzar-la, però. Van ser anglesos i irlandesos els qui s'hi van instal·lar a partir de 1632. Ha continuat sota jurisdicció britànica fins a l'actualitat, excepte alguns períodes en què va estar sota domini francès. El 1962 la població de Montserrat va decicir en referèndum que l'illa continués vinculada al Regne Unit com a territori d'ultramar.
Més del 95% de la població de Montserrat parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès, parlat tan sols per un 2,5% de la població, funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa al usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
El 1987 la població de Montserrat era de més de 12.000 persones. L'erupció del volcà Soufriere el 1995 va provocar destrosses importants, especialment al sud de l'illa. Com a conseqüència, dos terços de la població va abandonar Montserrat i la major part es va establir al Regne Unit.
Cristòfor Colom va descobrir l'Illa el 1493 i li va donar el nom de Montserrat en record de la muntanya catalana. Els espanyols no van colonitzar-la, però. Van ser anglesos i irlandesos els qui s'hi van instal·lar a partir de 1632. Ha continuat sota jurisdicció britànica fins a l'actualitat, excepte alguns períodes en què va estar sota domini francès. El 1962 la població de Montserrat va decicir en referèndum que l'illa continués vinculada al Regne Unit com a territori d'ultramar.
Més del 95% de la població de Montserrat parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès, parlat tan sols per un 2,5% de la població, funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa al usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
El 1987 la població de Montserrat era de més de 12.000 persones. L'erupció del volcà Soufriere el 1995 va provocar destrosses importants, especialment al sud de l'illa. Com a conseqüència, dos terços de la població va abandonar Montserrat i la major part es va establir al Regne Unit.
crioll anglès de Panamà
crioll anglès de Panamà
Crioll de base anglesa, Amèrica > Panamà
- ca crioll anglès de Panamà
- cod panamanian Creole English
- ar كريول انجليزي في باناما
- cy Creoliaith Saesneg Panama
- de Panamaisches Kreolenglisch
- en Panamanian Creole English
- es criollo inglés de Panamá
- eu ingeles oinarriko Panamako kreolera
- fr créole anglais du Panama
- gn krióllo ingles Panama-gua
- gn krióllo oñembohapóva ingles rehe sin. compl.
- it creolo inglese del Panamá
- ja パナマの英語系クレオ－ル語
- nl Engels Creools uit Panama
- pt crioulo inglês do Panamá
- ru Панамский креольский язык на английской основе
- zh 巴拿马克里奥尔英语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base anglesa, Amèrica > Panamà
Definition
El crioll anglès de Panamà és el resultat de la immigració de mà d'obra procedent de diversos llocs del Carib anglès (els grups majoritaris eren els procedents de Jamaica i Barbados). És a dir que aquest crioll no es va originar a Panamà, sinó que diferents varietats de crioll anglès van ser dutes per aquests immigrants, que ja les parlaven com a primera llengua, durant els segles XIX i XX.
Alguns autors parlen més aviat de varietats diferents de crioll anglès a Panamà. A la regió de Bocas del Toro, una regió relativament aïllada de la resta del país, es parla una variant amb trets lingüístics específics, que té el seu origen en unes circumstàncies històriques diferents: el primer contacte amb variants de crioll anglès en aquesta zona es va produir amb l'arribada d'esclaus que van dur colons angloparlants de San Andrés i Providencia a començament del segle XIX. Posteriorment, a final del segle XIX i començament del XX, van arribar-hi immigrants caribenys, especialment de l'àrea de Jamaica, per treballar en les plantacions de bananes.
D'una altra banda, s'ha fet referència a una altra variant dialectal parlada a Puerto Armuelles, però no ha estat investigada fins al moment. No hi ha, de fet, gaire documentació sobre les comunitats criolles de Panamà en general.
Alguns autors parlen més aviat de varietats diferents de crioll anglès a Panamà. A la regió de Bocas del Toro, una regió relativament aïllada de la resta del país, es parla una variant amb trets lingüístics específics, que té el seu origen en unes circumstàncies històriques diferents: el primer contacte amb variants de crioll anglès en aquesta zona es va produir amb l'arribada d'esclaus que van dur colons angloparlants de San Andrés i Providencia a començament del segle XIX. Posteriorment, a final del segle XIX i començament del XX, van arribar-hi immigrants caribenys, especialment de l'àrea de Jamaica, per treballar en les plantacions de bananes.
D'una altra banda, s'ha fet referència a una altra variant dialectal parlada a Puerto Armuelles, però no ha estat investigada fins al moment. No hi ha, de fet, gaire documentació sobre les comunitats criolles de Panamà en general.
