cueva
cueva
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
- ca cuna
- ca cueva sin. compl.
- ca dule sin. compl.
- ca dulegaya sin. compl.
- ca duleigaiya sin. compl.
- ca kuna sin. compl.
- ca paya-pocuro sin. compl.
- cod tule
- ar كونا
- cy Kuna
- cy Cueva sin. compl.
- cy Cuna sin. compl.
- cy Dule sin. compl.
- cy Dulegaya sin. compl.
- cy Duleigaiya sin. compl.
- cy Paya-pocuro sin. compl.
- de Kuna
- de Cueva sin. compl.
- de Cuna sin. compl.
- de Dule sin. compl.
- de Dulegaya sin. compl.
- de Duleigaiya sin. compl.
- de Paya-Pocuro sin. compl.
- en Kuna
- en Cueva sin. compl.
- en Cuna sin. compl.
- en Dule sin. compl.
- en Dulegaya sin. compl.
- en Paya-Pucuro sin. compl.
- es kuna
- es cueva sin. compl.
- es cuna sin. compl.
- es dule sin. compl.
- es dulegaya sin. compl.
- es duleigaya sin. compl.
- es paya-pocuro sin. compl.
- eu kunera
- eu cueva sin. compl.
- eu cuna sin. compl.
- eu dule sin. compl.
- eu dulegaya sin. compl.
- eu duleigaiya sin. compl.
- eu paya-pocuro sin. compl.
- fr kuna
- fr cueva sin. compl.
- fr cuna sin. compl.
- fr dule sin. compl.
- fr dulegaya sin. compl.
- fr duleigaiya sin. compl.
- fr paya-pocuro sin. compl.
- gn kúna
- gn cúna sin. compl.
- gn dule sin. compl.
- gn dulegaja sin. compl.
- gn duleigaija sin. compl.
- gn kuéva sin. compl.
- gn paja-pokuro sin. compl.
- it kuna
- it cueva sin. compl.
- it cuna sin. compl.
- it dule sin. compl.
- it dulegaya sin. compl.
- it duleigaiya sin. compl.
- it paya-pocuro sin. compl.
- ja クナ語
- ja クエバ語 sin. compl.
- ja ドゥレ語 sin. compl.
- ja ドゥレガヤ語 sin. compl.
- ja パヤ・ポクロ語 sin. compl.
- ja ドゥレイガイヤ語 sin. compl.
- nl Kuna
- nl Cueva sin. compl.
- nl Cuna sin. compl.
- nl Dule sin. compl.
- nl Dulegaya sin. compl.
- nl Duleigaiya sin. compl.
- nl Paya-Pocuro sin. compl.
- pt kuna
- pt cueva sin. compl.
- pt cuna sin. compl.
- pt dule sin. compl.
- pt dulegaya sin. compl.
- pt duleigaiya sin. compl.
- pt paya-pocuro sin. compl.
- ru Куна
- ru Дуле sin. compl.
- ru Куэва sin. compl.
- ru Дулегая sin. compl.
- ru Дулейгайя sin. compl.
- ru Пайя-пукуро sin. compl.
- zh 古纳语、奎纳语、帕亚－伯库罗语、都勒语、都勒加亚语、都雷盖亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
Definition
La zona del curs baix del riu Atrato, a Colòmbia, sembla haver estat el focus d'origen de l'ètnia kuna, que es va dispersar durant el segle XVII a causa dels seus enemics tradicionals, els katío. L'ètnia kuna va aparèixer al Panamà primer a la zona del golf de San Miguel, i no va ser fins a mitjan segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
cuiba
cuiba
Guahibo, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca cuiba
- ca cuiba-wámonae sin. compl.
- ca cuiva sin. compl.
- cod hiwi
- ar كويبية
- cy Cuiba
- cy Cuiba-wámonae sin. compl.
- cy Cuiva sin. compl.
- de Cuiba
- de Cuiba-Wámonae sin. compl.
- de Cuiva sin. compl.
- en Cuiba
- en Cuiba-Wámonae sin. compl.
- en Cuiva sin. compl.
- es cuiba
- es cuiba-wámonae sin. compl.
- es cuiva sin. compl.
- eu kuiba
- eu cuiba sin. compl.
- eu cuiba-wámonae sin. compl.
- eu cuiva sin. compl.
- fr cuiba
- fr cuiba-wámonae sin. compl.
- fr cuiva sin. compl.
- gl cuiba
- gl cuiba-wámonae sin. compl.
- gl cuiva sin. compl.
- it cuiba
- it cuiba-wámonae sin. compl.
- it cuiva sin. compl.
- ja クイバ語
- nl Cuiba
- nl Cuiba-Wámonae sin. compl.
- nl Cuiva sin. compl.
- pt cuiba
- pt cuiba-wámonae sin. compl.
- pt cuiva sin. compl.
- ru Куиба
- ru Куива sin. compl.
- zh 库伊巴语
- zh 库伊瓦、库伊巴－瓦蒙纳埃 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Guahibo, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla que hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre el cuiba i el sikuani.
El cuiba està format per un seguit de variants dialectals mútuament intel·ligibles, entre 6 i 8 segons els autors. Queixalós en distingeix les següents: cuiba del Capanaparo, chiricoa (riu Ele), iguanito (riu Ele), cuiba de Mochuelo o omkhi (riu Casanare), maibén o masiware o cuiba de l'Ariporo (riu Ariporo) i siripú o pekhe (riu Aguaclara). No és clar si el yamotí (anomenat també waüpihiwi, cuiba del Tomo o cuiba de La Hermosa), s'ha d'incloure dins el cuiba o dins el sikuani.
Els cuiba són caçadors-recol·lectors seminòmades que viuen a la zona de les planes de l'Orinoco, prop de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Els seus veïns són els yaruro (que parlen una llengua aïllada), al nord del riu Meta; els piaroa (llengua de la família sàliba) a l'est, i els puinave (llengua de la família puinave), al sud.
La major part dels cuiba de Veneçuela són monolingües. Pel que fa als de Colòmbia, és monolingüe aproximadament el 50% de la comunitat.
El cuiba està format per un seguit de variants dialectals mútuament intel·ligibles, entre 6 i 8 segons els autors. Queixalós en distingeix les següents: cuiba del Capanaparo, chiricoa (riu Ele), iguanito (riu Ele), cuiba de Mochuelo o omkhi (riu Casanare), maibén o masiware o cuiba de l'Ariporo (riu Ariporo) i siripú o pekhe (riu Aguaclara). No és clar si el yamotí (anomenat també waüpihiwi, cuiba del Tomo o cuiba de La Hermosa), s'ha d'incloure dins el cuiba o dins el sikuani.
Els cuiba són caçadors-recol·lectors seminòmades que viuen a la zona de les planes de l'Orinoco, prop de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Els seus veïns són els yaruro (que parlen una llengua aïllada), al nord del riu Meta; els piaroa (llengua de la família sàliba) a l'est, i els puinave (llengua de la família puinave), al sud.
La major part dels cuiba de Veneçuela són monolingües. Pel que fa als de Colòmbia, és monolingüe aproximadament el 50% de la comunitat.
cuiba-wámonae
cuiba-wámonae
Guahibo, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca cuiba
- ca cuiba-wámonae sin. compl.
- ca cuiva sin. compl.
- cod hiwi
- ar كويبية
- cy Cuiba
- cy Cuiba-wámonae sin. compl.
- cy Cuiva sin. compl.
- de Cuiba
- de Cuiba-Wámonae sin. compl.
- de Cuiva sin. compl.
- en Cuiba
- en Cuiba-Wámonae sin. compl.
- en Cuiva sin. compl.
- es cuiba
- es cuiba-wámonae sin. compl.
- es cuiva sin. compl.
- eu kuiba
- eu cuiba sin. compl.
- eu cuiba-wámonae sin. compl.
- eu cuiva sin. compl.
- fr cuiba
- fr cuiba-wámonae sin. compl.
- fr cuiva sin. compl.
- gl cuiba
- gl cuiba-wámonae sin. compl.
- gl cuiva sin. compl.
- it cuiba
- it cuiba-wámonae sin. compl.
- it cuiva sin. compl.
- ja クイバ語
- nl Cuiba
- nl Cuiba-Wámonae sin. compl.
- nl Cuiva sin. compl.
- pt cuiba
- pt cuiba-wámonae sin. compl.
- pt cuiva sin. compl.
- ru Куиба
- ru Куива sin. compl.
- zh 库伊巴语
- zh 库伊瓦、库伊巴－瓦蒙纳埃 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Guahibo, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla que hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre el cuiba i el sikuani.
El cuiba està format per un seguit de variants dialectals mútuament intel·ligibles, entre 6 i 8 segons els autors. Queixalós en distingeix les següents: cuiba del Capanaparo, chiricoa (riu Ele), iguanito (riu Ele), cuiba de Mochuelo o omkhi (riu Casanare), maibén o masiware o cuiba de l'Ariporo (riu Ariporo) i siripú o pekhe (riu Aguaclara). No és clar si el yamotí (anomenat també waüpihiwi, cuiba del Tomo o cuiba de La Hermosa), s'ha d'incloure dins el cuiba o dins el sikuani.
Els cuiba són caçadors-recol·lectors seminòmades que viuen a la zona de les planes de l'Orinoco, prop de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Els seus veïns són els yaruro (que parlen una llengua aïllada), al nord del riu Meta; els piaroa (llengua de la família sàliba) a l'est, i els puinave (llengua de la família puinave), al sud.
La major part dels cuiba de Veneçuela són monolingües. Pel que fa als de Colòmbia, és monolingüe aproximadament el 50% de la comunitat.
El cuiba està format per un seguit de variants dialectals mútuament intel·ligibles, entre 6 i 8 segons els autors. Queixalós en distingeix les següents: cuiba del Capanaparo, chiricoa (riu Ele), iguanito (riu Ele), cuiba de Mochuelo o omkhi (riu Casanare), maibén o masiware o cuiba de l'Ariporo (riu Ariporo) i siripú o pekhe (riu Aguaclara). No és clar si el yamotí (anomenat també waüpihiwi, cuiba del Tomo o cuiba de La Hermosa), s'ha d'incloure dins el cuiba o dins el sikuani.
Els cuiba són caçadors-recol·lectors seminòmades que viuen a la zona de les planes de l'Orinoco, prop de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Els seus veïns són els yaruro (que parlen una llengua aïllada), al nord del riu Meta; els piaroa (llengua de la família sàliba) a l'est, i els puinave (llengua de la família puinave), al sud.
La major part dels cuiba de Veneçuela són monolingües. Pel que fa als de Colòmbia, és monolingüe aproximadament el 50% de la comunitat.
cuiva
cuiva
Guahibo, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca cuiba
- ca cuiba-wámonae sin. compl.
- ca cuiva sin. compl.
- cod hiwi
- ar كويبية
- cy Cuiba
- cy Cuiba-wámonae sin. compl.
- cy Cuiva sin. compl.
- de Cuiba
- de Cuiba-Wámonae sin. compl.
- de Cuiva sin. compl.
- en Cuiba
- en Cuiba-Wámonae sin. compl.
- en Cuiva sin. compl.
- es cuiba
- es cuiba-wámonae sin. compl.
- es cuiva sin. compl.
- eu kuiba
- eu cuiba sin. compl.
- eu cuiba-wámonae sin. compl.
- eu cuiva sin. compl.
- fr cuiba
- fr cuiba-wámonae sin. compl.
- fr cuiva sin. compl.
- gl cuiba
- gl cuiba-wámonae sin. compl.
- gl cuiva sin. compl.
- it cuiba
- it cuiba-wámonae sin. compl.
- it cuiva sin. compl.
- ja クイバ語
- nl Cuiba
- nl Cuiba-Wámonae sin. compl.
- nl Cuiva sin. compl.
- pt cuiba
- pt cuiba-wámonae sin. compl.
- pt cuiva sin. compl.
- ru Куиба
- ru Куива sin. compl.
- zh 库伊巴语
- zh 库伊瓦、库伊巴－瓦蒙纳埃 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Guahibo, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla que hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre el cuiba i el sikuani.
El cuiba està format per un seguit de variants dialectals mútuament intel·ligibles, entre 6 i 8 segons els autors. Queixalós en distingeix les següents: cuiba del Capanaparo, chiricoa (riu Ele), iguanito (riu Ele), cuiba de Mochuelo o omkhi (riu Casanare), maibén o masiware o cuiba de l'Ariporo (riu Ariporo) i siripú o pekhe (riu Aguaclara). No és clar si el yamotí (anomenat també waüpihiwi, cuiba del Tomo o cuiba de La Hermosa), s'ha d'incloure dins el cuiba o dins el sikuani.
Els cuiba són caçadors-recol·lectors seminòmades que viuen a la zona de les planes de l'Orinoco, prop de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Els seus veïns són els yaruro (que parlen una llengua aïllada), al nord del riu Meta; els piaroa (llengua de la família sàliba) a l'est, i els puinave (llengua de la família puinave), al sud.
La major part dels cuiba de Veneçuela són monolingües. Pel que fa als de Colòmbia, és monolingüe aproximadament el 50% de la comunitat.
El cuiba està format per un seguit de variants dialectals mútuament intel·ligibles, entre 6 i 8 segons els autors. Queixalós en distingeix les següents: cuiba del Capanaparo, chiricoa (riu Ele), iguanito (riu Ele), cuiba de Mochuelo o omkhi (riu Casanare), maibén o masiware o cuiba de l'Ariporo (riu Ariporo) i siripú o pekhe (riu Aguaclara). No és clar si el yamotí (anomenat també waüpihiwi, cuiba del Tomo o cuiba de La Hermosa), s'ha d'incloure dins el cuiba o dins el sikuani.
Els cuiba són caçadors-recol·lectors seminòmades que viuen a la zona de les planes de l'Orinoco, prop de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Els seus veïns són els yaruro (que parlen una llengua aïllada), al nord del riu Meta; els piaroa (llengua de la família sàliba) a l'est, i els puinave (llengua de la família puinave), al sud.
La major part dels cuiba de Veneçuela són monolingües. Pel que fa als de Colòmbia, és monolingüe aproximadament el 50% de la comunitat.
cujareño
cujareño
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Perú
- ca iñapari
- ca cujareño sin. compl.
- ca inamari sin. compl.
- ca mashco-piro sin. compl.
- ar إينياباري
- cy Iñapari
- cy Cujareño sin. compl.
- cy Inamari sin. compl.
- cy Mashco-piro sin. compl.
- de Iñapari
- de Cujareño sin. compl.
- de Inamari sin. compl.
- de Mashco-Piro sin. compl.
- en Iñapari
- en Cujareño sin. compl.
- en Inamari sin. compl.
- en Mashco-Piro sin. compl.
- es iñaparí
- es cujareño sin. compl.
- es inamari sin. compl.
- es iñapari sin. compl.
- es mashco-piro sin. compl.
- eu iñapariera
- eu cujareño sin. compl.
- eu cujarera sin. compl.
- eu inamari sin. compl.
- eu iñapari sin. compl.
- eu mashco-piro sin. compl.
- fr iñapari
- fr cujareño sin. compl.
- fr inamari sin. compl.
- fr inapari sin. compl.
- fr mashco-piro sin. compl.
- gl iñapari
- gl cujareño sin. compl.
- gl inamari sin. compl.
- gl iñapari sin. compl.
- gl mashco-piro sin. compl.
- it iñapari
- it cujareño sin. compl.
- it inamari sin. compl.
- it mashco-piro sin. compl.
- ja イニャパリ語
- nl Iñapari
- nl Cujareño sin. compl.
- nl Inamari sin. compl.
- nl Mashco-Piro sin. compl.
- pt iñapari
- pt cujareño sin. compl.
- pt inamari sin. compl.
- pt mashco-piro sin. compl.
- ru Иньяпари
- ru Кухареньо sin. compl.
- ru Машко-пиро sin. compl.
- zh 伊尼亚帕里语
- zh 马史可－皮罗、库哈勒尼奥、伊纳马里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Perú
Definition
L'iñapari és una llengua molt propera a l'apurinà i el piro.
Fins fa unes dècades hi havia parlants d'iñapari al Brasil (sud de l'Estat d'Acre, tocant a la frontera amb Perú i Bolívia) i també a Bolívia (nord-oest de l'Estat de Pando, tocant a la frontera amb Perú i Brasil).
Fins fa unes dècades hi havia parlants d'iñapari al Brasil (sud de l'Estat d'Acre, tocant a la frontera amb Perú i Bolívia) i també a Bolívia (nord-oest de l'Estat de Pando, tocant a la frontera amb Perú i Brasil).
culina
culina
Arauà, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca culina
- ca corina sin. compl.
- ca kulina sin. compl.
- cod madija
- ar كولينا
- cy Culina
- cy Corina sin. compl.
- cy Kulina sin. compl.
- de Culina
- de Curina sin. compl.
- de Kulina sin. compl.
- en Culina
- en Corina sin. compl.
- es culina
- es corina sin. compl.
- es kulina sin. compl.
- eu kulinera
- eu corina sin. compl.
- eu culinera sin. compl.
- eu kulina sin. compl.
- fr culina
- fr corina sin. compl.
- fr kollina sin. compl.
- fr kulina sin. compl.
- fr kulína sin. compl.
- fr kulino sin. compl.
- fr kulyna sin. compl.
- fr kurina sin. compl.
- fr madihá sin. compl.
- fr madija sin. compl.
- gl culina
- gn kulina
- gn korina sin. compl.
- gn kulina sin. compl.
- it culina
- it corina sin. compl.
- it kulina sin. compl.
- ja クリーナ語
- ja コリーナ語 sin. compl.
- nl Culina
- nl Corina sin. compl.
- nl Kulina sin. compl.
- pt culina
- pt corina sin. compl.
- pt kulina sin. compl.
- ru Кулина
- ru Корина sin. compl.
- ru Мадиха sin. compl.
- sw Culina
- sw Corina sin. compl.
- sw Kulina sin. compl.
- tmh Takulint
- zh 古里纳
- zh 科里纳 sin. compl.
Arauà, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definition
La comunitat peruana té molt poc contacte amb parlants d'espanyol i només un 10% de la població té algun coneixement d'aquesta llengua. Sovint reben visites de comerciants brasilers. Al Perú hi ha dues escoles bilingües.
cumanagoto
cumanagoto
Carib, Amèrica > Veneçuela
- ca cumanagoto
- ar كوماناغوتو
- cy Cumanagoto
- de Cumanagoto
- en Cumanagoto
- es cumanagoto
- eu cumanagotoera
- fr cumanagoto
- gn kumanagoto
- it cumanagoto
- ja クマナゴト語
- nl Cumanagoto
- pt cumanagoto
- ru Куманагото
- zh 库马纳戈托语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Carib, Amèrica > Veneçuela
Definition
El cumanagoto es va extingir probablement fa més de 200 anys. L'integraven diversos dialectes: cumanagoto pròpiament dit, chacopata, píritu, cocheima, characuar, topocuar i curumuquare. Se'n conserven traduccions de fragments bíblics escrites per missioners.
Els membres de la comunitat ja no s'identifiquen amb el terme cumanagoto. S'autodenominen indios i parlen espanyol. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts els consideren llengües diferenciades.
Els membres de la comunitat ja no s'identifiquen amb el terme cumanagoto. S'autodenominen indios i parlen espanyol. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts els consideren llengües diferenciades.
cumanasho
cumanasho
Maxakalí > Occidental, Amèrica > Brasil
- ca maxakalí
- ca caposho sin. compl.
- ca cumanasho sin. compl.
- ca macuni sin. compl.
- ca monaxo sin. compl.
- ca monocho sin. compl.
- ar الماكساكالية
- cy Maxakalí
- cy Caposho sin. compl.
- cy Cumanasho sin. compl.
- cy Macuni sin. compl.
- cy Monaxo sin. compl.
- cy Monocho sin. compl.
- de Maxakali
- de Caposho sin. compl.
- de Cumanasho sin. compl.
- de Macuni sin. compl.
- de Maxacali sin. compl.
- de Monaxo sin. compl.
- de Monocho sin. compl.
- en Maxakalí
- en Caposho sin. compl.
- en Cumanasho sin. compl.
- en Macuni sin. compl.
- en Monaxo sin. compl.
- en Monocho sin. compl.
- es maxakalí
- es caposho sin. compl.
- es cumanasho sin. compl.
- es macuni sin. compl.
- es monaxo sin. compl.
- es monocho sin. compl.
- eu maxakaliera
- eu caposho sin. compl.
- eu cumanasho sin. compl.
- eu macuni sin. compl.
- eu monaxo sin. compl.
- eu monocho sin. compl.
- fr maxacali
- fr caposho sin. compl.
- fr cumanasho sin. compl.
- fr macuni sin. compl.
- fr monaxo sin. compl.
- fr monocho sin. compl.
- gn maxakali
- gn caposho sin. compl.
- gn cumanasho sin. compl.
- gn macuni sin. compl.
- gn monaxo sin. compl.
- gn monocho sin. compl.
- it maxakali
- it caposho sin. compl.
- it cumanasho sin. compl.
- it macuni sin. compl.
- it monaxo sin. compl.
- it monocho sin. compl.
- ja マサカリ語
- ja マクニ語 sin. compl.
- ja モナソ語 sin. compl.
- ja カポショ語 sin. compl.
- ja モノチョ語 sin. compl.
- ja クマナショ語 sin. compl.
- nl Maxakalí
- nl Caposho sin. compl.
- nl Cumanasho sin. compl.
- nl Macuni sin. compl.
- nl Monaxo sin. compl.
- nl Monocho sin. compl.
- pt maxakali
- pt caposho sin. compl.
- pt cumanasho sin. compl.
- pt macuni sin. compl.
- pt monaxo sin. compl.
- pt monocho sin. compl.
- ru Машакали
- ru Капошо sin. compl.
- ru Макони sin. compl.
- ru Макуни sin. compl.
- ru Монашо sin. compl.
- ru Моночо sin. compl.
- ru Моношо sin. compl.
- ru Куманашо sin. compl.
- ru Максакали sin. compl.
- zh 马萨卡利语
- zh 卡波肖、库马那肖、马库尼、莫那索 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maxakalí > Occidental, Amèrica > Brasil
Definition
La família maxakalí comprèn actualment només dues llengües (o potser dialectes d'una sola llengua), el maxakalí i el pataxo hãhãhãe. Alguns lingüistes proposen un parentiu remot amb la família je.
Des dels primers contactes amb missioners europeus (segle XVI), els maxakalí han estat sempre un poble molt resistent a la imposició de la cultura colonial. L'any 1980 es mantenien bàsicament monolingües i el govern va iniciar una campanya d'alfabetització en portuguès amb la intenció de reduir les barreres lingüístiques i "afavorir" el desenvolupament de la tribu.
Actualment la societat maxakalí es divideix entre aquells que lluiten per la preservació de la llengua i la cultura ancestrals i aquells que prefereixen l'assimilació en la societat dominant. En els poblats més assimilats, el maxakalí continua essent la llengua d'ús quotidià. En els més conservadors, només els homes saben portuguès.
Des dels primers contactes amb missioners europeus (segle XVI), els maxakalí han estat sempre un poble molt resistent a la imposició de la cultura colonial. L'any 1980 es mantenien bàsicament monolingües i el govern va iniciar una campanya d'alfabetització en portuguès amb la intenció de reduir les barreres lingüístiques i "afavorir" el desenvolupament de la tribu.
Actualment la societat maxakalí es divideix entre aquells que lluiten per la preservació de la llengua i la cultura ancestrals i aquells que prefereixen l'assimilació en la societat dominant. En els poblats més assimilats, el maxakalí continua essent la llengua d'ús quotidià. En els més conservadors, només els homes saben portuguès.
cuna
cuna
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
- ca cuna
- ca cueva sin. compl.
- ca dule sin. compl.
- ca dulegaya sin. compl.
- ca duleigaiya sin. compl.
- ca kuna sin. compl.
- ca paya-pocuro sin. compl.
- cod tule
- ar كونا
- cy Kuna
- cy Cueva sin. compl.
- cy Cuna sin. compl.
- cy Dule sin. compl.
- cy Dulegaya sin. compl.
- cy Duleigaiya sin. compl.
- cy Paya-pocuro sin. compl.
- de Kuna
- de Cueva sin. compl.
- de Cuna sin. compl.
- de Dule sin. compl.
- de Dulegaya sin. compl.
- de Duleigaiya sin. compl.
- de Paya-Pocuro sin. compl.
- en Kuna
- en Cueva sin. compl.
- en Cuna sin. compl.
- en Dule sin. compl.
- en Dulegaya sin. compl.
- en Paya-Pucuro sin. compl.
- es kuna
- es cueva sin. compl.
- es cuna sin. compl.
- es dule sin. compl.
- es dulegaya sin. compl.
- es duleigaya sin. compl.
- es paya-pocuro sin. compl.
- eu kunera
- eu cueva sin. compl.
- eu cuna sin. compl.
- eu dule sin. compl.
- eu dulegaya sin. compl.
- eu duleigaiya sin. compl.
- eu paya-pocuro sin. compl.
- fr kuna
- fr cueva sin. compl.
- fr cuna sin. compl.
- fr dule sin. compl.
- fr dulegaya sin. compl.
- fr duleigaiya sin. compl.
- fr paya-pocuro sin. compl.
- gn kúna
- gn cúna sin. compl.
- gn dule sin. compl.
- gn dulegaja sin. compl.
- gn duleigaija sin. compl.
- gn kuéva sin. compl.
- gn paja-pokuro sin. compl.
- it kuna
- it cueva sin. compl.
- it cuna sin. compl.
- it dule sin. compl.
- it dulegaya sin. compl.
- it duleigaiya sin. compl.
- it paya-pocuro sin. compl.
- ja クナ語
- ja クエバ語 sin. compl.
- ja ドゥレ語 sin. compl.
- ja ドゥレガヤ語 sin. compl.
- ja パヤ・ポクロ語 sin. compl.
- ja ドゥレイガイヤ語 sin. compl.
- nl Kuna
- nl Cueva sin. compl.
- nl Cuna sin. compl.
- nl Dule sin. compl.
- nl Dulegaya sin. compl.
- nl Duleigaiya sin. compl.
- nl Paya-Pocuro sin. compl.
- pt kuna
- pt cueva sin. compl.
- pt cuna sin. compl.
- pt dule sin. compl.
- pt dulegaya sin. compl.
- pt duleigaiya sin. compl.
- pt paya-pocuro sin. compl.
- ru Куна
- ru Дуле sin. compl.
- ru Куэва sin. compl.
- ru Дулегая sin. compl.
- ru Дулейгайя sin. compl.
- ru Пайя-пукуро sin. compl.
- zh 古纳语、奎纳语、帕亚－伯库罗语、都勒语、都勒加亚语、都雷盖亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
Definition
La zona del curs baix del riu Atrato, a Colòmbia, sembla haver estat el focus d'origen de l'ètnia kuna, que es va dispersar durant el segle XVII a causa dels seus enemics tradicionals, els katío. L'ètnia kuna va aparèixer al Panamà primer a la zona del golf de San Miguel, i no va ser fins a mitjan segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
cunimía
cunimía
Guahibo, Amèrica > Colòmbia
- ca guayabero
- ca churoya sin. compl.
- ca cunimía sin. compl.
- ca mítua sin. compl.
- ca mítus sin. compl.
- cod jiw
- ar غوايابيرو
- cy Guayabero
- cy Churoya sin. compl.
- cy Cunimía sin. compl.
- cy Mítua sin. compl.
- cy Mítus sin. compl.
- de Guayabero
- de Churoya sin. compl.
- de Cunimía sin. compl.
- de Mítua sin. compl.
- de Mítus sin. compl.
- en Guayabero
- en Churoya sin. compl.
- en Cunimía sin. compl.
- en Mítua sin. compl.
- en Mítus sin. compl.
- es guayabero
- es churoya sin. compl.
- es cunimía sin. compl.
- es mítua sin. compl.
- es mítus sin. compl.
- eu guayaberera
- eu churoya sin. compl.
- eu cunimía sin. compl.
- eu guayabero sin. compl.
- eu mítua sin. compl.
- eu mítus sin. compl.
- fr guayabero
- fr churoya sin. compl.
- fr cunimía sin. compl.
- fr mítua sin. compl.
- fr mítus sin. compl.
- gl guayabero
- gl churoya sin. compl.
- gl cunimía sin. compl.
- gl mítua sin. compl.
- gl mítus sin. compl.
- it guayabero
- it churoya sin. compl.
- it cunimía sin. compl.
- it mítua sin. compl.
- it mítus sin. compl.
- ja グアヤベロ語
- nl Guayabero
- nl Churoya sin. compl.
- nl Cunimía sin. compl.
- nl Mítua sin. compl.
- nl Mítus sin. compl.
- pt guayabero
- pt churoya sin. compl.
- pt cunimía sin. compl.
- pt mítua sin. compl.
- pt mítus sin. compl.
- ru Гуаяберо
- ru Чуроя sin. compl.
- zh 瓜亚贝罗语
- zh 楚洛亚、库尼米亚、米图斯、米图瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Guahibo, Amèrica > Colòmbia
Definition
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals.
Actualment els guayabero viuen distribuïts en set resguardos o àrees indígenes, on tenen com a veïns els nukak (d'Agua Bonita i Barrancon), i els tucano, piratapuyo, desano, yurutí, siriano i cubeo (de Panuré i El Refugio).
En general, els nens i les dones grans són monolingües en guayabero. La resta de membres de la comunitat tenen algun nivell de coneixement de l'espanyol.
Actualment els guayabero viuen distribuïts en set resguardos o àrees indígenes, on tenen com a veïns els nukak (d'Agua Bonita i Barrancon), i els tucano, piratapuyo, desano, yurutí, siriano i cubeo (de Panuré i El Refugio).
En general, els nens i les dones grans són monolingües en guayabero. La resta de membres de la comunitat tenen algun nivell de coneixement de l'espanyol.
