Back to top
  • ca  basa
  • ca  bassa sin. compl.
  • cod  odzamagu
  • de  Basa
  • de  Abacha sin. compl.
  • de  Abatsa sin. compl.
  • de  Komo sin. compl.
  • de  Rubasa sin. compl.
  • en  Basa
  • en  Bassa sin. compl.
  • es  basa
  • es  bassa sin. compl.
  • eu  basa
  • eu  bassa sin. compl.
  • fr  basa
  • fr  abacha sin. compl.
  • fr  abatsa sin. compl.
  • fr  bassa sin. compl.
  • fr  rubasa sin. compl.
  • gl  basa
  • gl  bassa sin. compl.
  • it  basa
  • it  bassa sin. compl.
  • nl  Basa
  • nl  Abacha sin. compl.
  • nl  Abatsa sin. compl.
  • nl  Bassa sin. compl.
  • nl  Rubasa sin. compl.
  • pt  basa
  • pt  bassa sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definition
El basa és parlat per una comunitat que s'autodenomina mishulengu i anomena la seva llengua odzamagu. El terme basa es pren de la localització geogràfica del grup, el poble de Basa. Els mishulengus es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns.

Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri, els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.
  • ca  batak
  • ca  babuyan sin. compl.
  • ca  batak palawan sin. compl.
  • ca  batako sin. compl.
  • ca  binatak sin. compl.
  • ca  tinitianes sin. compl.
  • ar  باتاكية
  • cy  Batak
  • cy  Babuyan sin. compl.
  • cy  Batak palawan sin. compl.
  • cy  Batako sin. compl.
  • cy  Binatak sin. compl.
  • cy  Tinitianes sin. compl.
  • de  Batak
  • de  Babuyan sin. compl.
  • de  Batac sin. compl.
  • de  Batak Palawan sin. compl.
  • de  Batako sin. compl.
  • de  Binatak sin. compl.
  • de  Tinitianes sin. compl.
  • en  Batak
  • en  Babuyan sin. compl.
  • en  Batac sin. compl.
  • en  Binatak sin. compl.
  • en  Palawan Batak sin. compl.
  • en  Tinitianes sin. compl.
  • es  bataco
  • es  babuyano sin. compl.
  • es  batak palawano sin. compl.
  • es  batako sin. compl.
  • es  binatak sin. compl.
  • es  tinitianes sin. compl.
  • eu  batakera
  • eu  babuyan sin. compl.
  • eu  batak sin. compl.
  • eu  batak palawan sin. compl.
  • eu  batako sin. compl.
  • eu  binatak sin. compl.
  • eu  tinitianes sin. compl.
  • fr  batak
  • fr  babuyan sin. compl.
  • fr  batak palawan sin. compl.
  • fr  batako sin. compl.
  • fr  binatak sin. compl.
  • fr  tinitianes sin. compl.
  • gl  batak
  • gl  babuyan sin. compl.
  • gl  batak palawan sin. compl.
  • gl  batako sin. compl.
  • gl  binatak sin. compl.
  • gl  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatak
  • gn  batak palawan sin. compl.
  • gn  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatako sin. compl.
  • gn  vavuyan sin. compl.
  • gn  vinatak sin. compl.
  • it  batak
  • it  babuyan sin. compl.
  • it  batak palawan sin. compl.
  • it  batako sin. compl.
  • it  binatak sin. compl.
  • it  tinitianes sin. compl.
  • pt  batak
  • pt  babuyan sin. compl.
  • pt  batak palawano sin. compl.
  • pt  batako sin. compl.
  • pt  binatak sin. compl.
  • pt  tinitianes sin. compl.
  • zh  巴塔克语
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El terme batak, 'gent de muntanya' en llengua cuyunon, fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els palawan i els tagbanua. Els espanyols anomenaven aquesta comunitat Tinitianes, de Tinitan, regió de la costa nord de Puerto Princesa.

La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
  • ca  batak
  • ca  babuyan sin. compl.
  • ca  batak palawan sin. compl.
  • ca  batako sin. compl.
  • ca  binatak sin. compl.
  • ca  tinitianes sin. compl.
  • ar  باتاكية
  • cy  Batak
  • cy  Babuyan sin. compl.
  • cy  Batak palawan sin. compl.
  • cy  Batako sin. compl.
  • cy  Binatak sin. compl.
  • cy  Tinitianes sin. compl.
  • de  Batak
  • de  Babuyan sin. compl.
  • de  Batac sin. compl.
  • de  Batak Palawan sin. compl.
  • de  Batako sin. compl.
  • de  Binatak sin. compl.
  • de  Tinitianes sin. compl.
  • en  Batak
  • en  Babuyan sin. compl.
  • en  Batac sin. compl.
  • en  Binatak sin. compl.
  • en  Palawan Batak sin. compl.
  • en  Tinitianes sin. compl.
  • es  bataco
  • es  babuyano sin. compl.
  • es  batak palawano sin. compl.
  • es  batako sin. compl.
  • es  binatak sin. compl.
  • es  tinitianes sin. compl.
  • eu  batakera
  • eu  babuyan sin. compl.
  • eu  batak sin. compl.
  • eu  batak palawan sin. compl.
  • eu  batako sin. compl.
  • eu  binatak sin. compl.
  • eu  tinitianes sin. compl.
  • fr  batak
  • fr  babuyan sin. compl.
  • fr  batak palawan sin. compl.
  • fr  batako sin. compl.
  • fr  binatak sin. compl.
  • fr  tinitianes sin. compl.
  • gl  batak
  • gl  babuyan sin. compl.
  • gl  batak palawan sin. compl.
  • gl  batako sin. compl.
  • gl  binatak sin. compl.
  • gl  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatak
  • gn  batak palawan sin. compl.
  • gn  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatako sin. compl.
  • gn  vavuyan sin. compl.
  • gn  vinatak sin. compl.
  • it  batak
  • it  babuyan sin. compl.
  • it  batak palawan sin. compl.
  • it  batako sin. compl.
  • it  binatak sin. compl.
  • it  tinitianes sin. compl.
  • pt  batak
  • pt  babuyan sin. compl.
  • pt  batak palawano sin. compl.
  • pt  batako sin. compl.
  • pt  binatak sin. compl.
  • pt  tinitianes sin. compl.
  • zh  巴塔克语
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El terme batak, 'gent de muntanya' en llengua cuyunon, fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els palawan i els tagbanua. Els espanyols anomenaven aquesta comunitat Tinitianes, de Tinitan, regió de la costa nord de Puerto Princesa.

La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
  • ca  batak
  • ca  babuyan sin. compl.
  • ca  batak palawan sin. compl.
  • ca  batako sin. compl.
  • ca  binatak sin. compl.
  • ca  tinitianes sin. compl.
  • ar  باتاكية
  • cy  Batak
  • cy  Babuyan sin. compl.
  • cy  Batak palawan sin. compl.
  • cy  Batako sin. compl.
  • cy  Binatak sin. compl.
  • cy  Tinitianes sin. compl.
  • de  Batak
  • de  Babuyan sin. compl.
  • de  Batac sin. compl.
  • de  Batak Palawan sin. compl.
  • de  Batako sin. compl.
  • de  Binatak sin. compl.
  • de  Tinitianes sin. compl.
  • en  Batak
  • en  Babuyan sin. compl.
  • en  Batac sin. compl.
  • en  Binatak sin. compl.
  • en  Palawan Batak sin. compl.
  • en  Tinitianes sin. compl.
  • es  bataco
  • es  babuyano sin. compl.
  • es  batak palawano sin. compl.
  • es  batako sin. compl.
  • es  binatak sin. compl.
  • es  tinitianes sin. compl.
  • eu  batakera
  • eu  babuyan sin. compl.
  • eu  batak sin. compl.
  • eu  batak palawan sin. compl.
  • eu  batako sin. compl.
  • eu  binatak sin. compl.
  • eu  tinitianes sin. compl.
  • fr  batak
  • fr  babuyan sin. compl.
  • fr  batak palawan sin. compl.
  • fr  batako sin. compl.
  • fr  binatak sin. compl.
  • fr  tinitianes sin. compl.
  • gl  batak
  • gl  babuyan sin. compl.
  • gl  batak palawan sin. compl.
  • gl  batako sin. compl.
  • gl  binatak sin. compl.
  • gl  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatak
  • gn  batak palawan sin. compl.
  • gn  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatako sin. compl.
  • gn  vavuyan sin. compl.
  • gn  vinatak sin. compl.
  • it  batak
  • it  babuyan sin. compl.
  • it  batak palawan sin. compl.
  • it  batako sin. compl.
  • it  binatak sin. compl.
  • it  tinitianes sin. compl.
  • pt  batak
  • pt  babuyan sin. compl.
  • pt  batak palawano sin. compl.
  • pt  batako sin. compl.
  • pt  binatak sin. compl.
  • pt  tinitianes sin. compl.
  • zh  巴塔克语
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El terme batak, 'gent de muntanya' en llengua cuyunon, fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els palawan i els tagbanua. Els espanyols anomenaven aquesta comunitat Tinitianes, de Tinitan, regió de la costa nord de Puerto Princesa.

La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
  • ca  batanga
  • ca  bano'o sin. compl.
  • ca  banoho sin. compl.
  • ca  noho sin. compl.
  • ca  nohu sin. compl.
  • ca  noku sin. compl.
  • ar  باتانغا
  • cy  Batanga
  • cy  Bano'o sin. compl.
  • cy  Banoho sin. compl.
  • cy  Noho sin. compl.
  • cy  Nohu sin. compl.
  • cy  Noku sin. compl.
  • de  Batanga
  • de  Bano'o sin. compl.
  • de  Banoho sin. compl.
  • de  Banoo sin. compl.
  • de  Noho sin. compl.
  • de  Nohu sin. compl.
  • de  Noku sin. compl.
  • en  Batanga
  • en  Bano'o sin. compl.
  • en  Banoho sin. compl.
  • en  Banoo sin. compl.
  • en  Noho sin. compl.
  • en  Nohu sin. compl.
  • en  Noku sin. compl.
  • es  batanga
  • es  bano'o sin. compl.
  • es  banoho sin. compl.
  • es  noho sin. compl.
  • es  nohu sin. compl.
  • es  noku sin. compl.
  • eu  batangera
  • eu  bano'o sin. compl.
  • eu  banoho sin. compl.
  • eu  batanga sin. compl.
  • eu  batangera sin. compl.
  • eu  noho sin. compl.
  • eu  nohu sin. compl.
  • eu  noku sin. compl.
  • fr  batanga
  • fr  bano'o sin. compl.
  • fr  banoho sin. compl.
  • fr  noho sin. compl.
  • fr  nohu sin. compl.
  • fr  noku sin. compl.
  • gl  batanga
  • gl  bano'o sin. compl.
  • gl  banoho sin. compl.
  • gl  noho sin. compl.
  • gl  nohu sin. compl.
  • gl  noku sin. compl.
  • gn  vatanga
  • gn  noho sin. compl.
  • gn  nohu sin. compl.
  • gn  noku sin. compl.
  • gn  vano'o sin. compl.
  • gn  vanoho sin. compl.
  • it  batanga
  • it  bano'o sin. compl.
  • it  banoho sin. compl.
  • it  noho sin. compl.
  • it  nohu sin. compl.
  • it  noku sin. compl.
  • pt  batanga
  • pt  bano'o sin. compl.
  • pt  banoho sin. compl.
  • pt  noho sin. compl.
  • pt  nohu sin. compl.
  • pt  noku sin. compl.
  • tmh  Tabatangat
  • tmh  Bano'o sin. compl.
  • tmh  banoho sin. compl.
  • tmh  noho sin. compl.
  • tmh  nohu sin. compl.
  • tmh  noku sin. compl.
  • zh  巴唐加语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial

Definition
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  caka
  • ca  asaka sin. compl.
  • ca  assaka sin. compl.
  • ca  batanga sin. compl.
  • de  Caka
  • de  Asaka sin. compl.
  • de  Batanga sin. compl.
  • en  Caka
  • en  Asaka sin. compl.
  • en  Assaka sin. compl.
  • en  Batanga sin. compl.
  • es  caka
  • es  asaka sin. compl.
  • es  assaka sin. compl.
  • es  batanga sin. compl.
  • eu  caka
  • eu  asaka sin. compl.
  • eu  assaka sin. compl.
  • eu  batanga sin. compl.
  • fr  caka
  • fr  asaka sin. compl.
  • fr  assaka sin. compl.
  • fr  batanga sin. compl.
  • gl  caka
  • gl  asaka sin. compl.
  • gl  assaka sin. compl.
  • gl  batanga sin. compl.
  • it  caka
  • it  asaka sin. compl.
  • it  assaka sin. compl.
  • it  batanga sin. compl.
  • nl  Caka
  • nl  Asaka sin. compl.
  • nl  Assaka sin. compl.
  • nl  Batanga sin. compl.
  • pt  caka
  • pt  asaka sin. compl.
  • pt  assaka sin. compl.
  • pt  batanga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun

Definition
El caka és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, prop de la frontera nigeriana. La parlen dos grups, l'assaka (adzu balaka) i el batanga (adzu batanga), que presenten algunes diferències lingüístiques. La tradició històrica dels dos grups indica que els assakes van emigrar cap a la ubicació actual en època de la Primera Guerra Mundial. La proximitat lingüística actual sembla, doncs, fruit de la intensa relació establerta entre els dos grups.

El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.

Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.
  • ca  batangan
  • ca  bangon sin. compl.
  • ca  taubuid sin. compl.
  • ca  tawbuid sin. compl.
  • ar  باتانغانية
  • cy  Batangan
  • cy  Bangon sin. compl.
  • cy  Taubuid sin. compl.
  • cy  Tawbuid sin. compl.
  • de  Batangan
  • de  Bangon sin. compl.
  • de  Taubuid sin. compl.
  • de  Tawbuid sin. compl.
  • en  Batangan
  • en  Bangon sin. compl.
  • en  Barangan sin. compl.
  • en  Eastern Tawbuid sin. compl.
  • en  Taubuid sin. compl.
  • en  Tawbuid sin. compl.
  • es  batangano
  • es  bangon sin. compl.
  • es  taubuid sin. compl.
  • es  tawbuid sin. compl.
  • eu  batanganera
  • eu  bangon sin. compl.
  • eu  batangan sin. compl.
  • eu  taubuid sin. compl.
  • eu  tawbuid sin. compl.
  • fr  batangan
  • fr  bangon sin. compl.
  • fr  taubuid sin. compl.
  • fr  tawbuid sin. compl.
  • gl  batangan
  • gl  bangon sin. compl.
  • gl  taubuid sin. compl.
  • gl  tawbuid sin. compl.
  • gn  vatangan
  • gn  taubuid sin. compl.
  • gn  tawbuid sin. compl.
  • gn  vangon sin. compl.
  • it  batangan
  • it  bangon sin. compl.
  • it  taubuid sin. compl.
  • it  tawbuid sin. compl.
  • pt  batangan
  • pt  bangon sin. compl.
  • pt  taubuid sin. compl.
  • pt  tawbuid sin. compl.
  • zh  巴唐安语

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El grup etnolingüístic batangan s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com mangyan, juntament amb els iraya, els alangan, els tadyawan, els buhid, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.

L'àrea lingüística del batangan limita amb zones on es parla alangan, tadyawan, buhid i tagal.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

El terme batangan deriva de batan ('tronc d'un arbre caigut o talat') i an ('lloc').
  • ca  bati
  • de  Bati
  • de  Bati Ba Ngong sin. compl.
  • de  Bati de Brousse sin. compl.
  • en  Bati
  • es  bati
  • eu  bati
  • fr  bati
  • fr  bati Ba Ngong sin. compl.
  • fr  bati de Brousse sin. compl.
  • gl  bati
  • it  bati
  • nl  Bati
  • nl  Bati Ba Ngong sin. compl.
  • pt  bati

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definition
El bati es parla al sud-oest del Camerun, concretament al cantó de Bati, que consta de quatre pobles: Kelleng, Mbougué, Nyambat i Ndokbikim.

Els parlants de bati generalment parlen i entenen altres llengües parlades a la regió, entre les quals trobem el basaa, el bakoko, l'eton i tres varietats del yambassa. El francès és la llengua utilitzada a l'ensenyament primari.
  • ca  moghamo
  • ca  batibo sin. compl.
  • ca  moghamo-menemo sin. compl.
  • ca  widikum-tadkon sin. compl.
  • de  Mogamo-Menemo
  • de  Chubo sin. compl.
  • de  Meta sin. compl.
  • de  Widikum-Tadkon sin. compl.
  • en  Moghamo
  • en  Batibo sin. compl.
  • en  Moghamo-menemo sin. compl.
  • en  Widikum-tadkon sin. compl.
  • es  moghamo
  • es  batibo sin. compl.
  • es  moghamo-menemo sin. compl.
  • es  widikum-tadkon sin. compl.
  • eu  moghamo
  • eu  batibo sin. compl.
  • eu  moghamo-menemo sin. compl.
  • eu  widikum-tadkon sin. compl.
  • fr  moghamo
  • fr  batibo sin. compl.
  • fr  mogamo sin. compl.
  • fr  moghamo-Menemo sin. compl.
  • fr  widikum-Tadkon sin. compl.
  • gl  moghamo
  • gl  batibo sin. compl.
  • gl  moghamo-menemo sin. compl.
  • gl  widikum-tadkon sin. compl.
  • it  moghamo
  • it  batibo sin. compl.
  • it  moghamo-menemo sin. compl.
  • it  widikum-tadkon sin. compl.
  • nl  Moghamo
  • nl  Batibo sin. compl.
  • nl  Mogamo sin. compl.
  • nl  Moghamo-Menemo sin. compl.
  • nl  Widikum-Tadkon sin. compl.
  • pt  moghamo
  • pt  batibo sin. compl.
  • pt  moghamo-menemo sin. compl.
  • pt  widikum-tadkon sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definition
El moghamo és parlat a l'àrea de Bamenda. Algunes fonts el classifiquen com una variant dialectal del meta', al costat del menemo; d'aquí la denominació alternativa del meta', moghamo-menemo o menemo-moghamo. Altres autors consideren que es tracta d'una llengua independent, composta per diversos subdialectes: muywi, iyirikum, widekum i tiwirkum. El mogamo s'inclou dins del grup momo.
  • ca  bats
  • ca  batsbi sin. compl.
  • ca  tsova-tush sin. compl.
  • cod  batsbur mott'
  • ar  الباتسية
  • cy  Bats
  • cy  Batsbi sin. compl.
  • cy  Tsova-tush sin. compl.
  • de  Batsisch
  • de  Batsbi sin. compl.
  • de  Tsova-Tusch sin. compl.
  • de  Zowatusch sin. compl.
  • en  Bats
  • en  Batsbi sin. compl.
  • en  Tsova-Tush sin. compl.
  • es  bats
  • eu  batsera
  • fr  bats
  • fr  batsbi sin. compl.
  • fr  tsova-tush sin. compl.
  • gn  vats
  • gn  tsova-tuch sin. compl.
  • gn  vatsvi sin. compl.
  • it  bats
  • it  batsbi sin. compl.
  • it  tsova tush sin. compl.
  • ja  バツ語
  • ja  バツビ語、ツォヴァ・トゥシ語 sin. compl.
  • nl  Bats
  • nl  Batsbi sin. compl.
  • nl  Tsova-Tush sin. compl.
  • pt  bácico
  • ru  Бацбийский язык
  • ru  Цова-тушанский sin. compl.
  • tmh  Tabatsact
  • zh  贝特语
  • zh  贝兹比语 sin. compl.
  • zh  托瓦-图什语 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Bats, Àsia > Geòrgia

Definition
Els bats vivien a les muntanyes nord-orientals de la República de Geòrgia, a la vall de Tusheti. A mitjan segle XIX es van traslladar a les planes de Kakheti i es van instal·lar en una comunitat compacta al poble de Zemo Alvani. També hi ha famílies bats a Tbilisi i a altres grans ciutats de Geòrgia. El canvi d'entorn geogràfic i les polítiques soviètiques al segle XX van comportar un augment de la influència de la llengua i la cultura georgianes.

La llengua bats forma part de la branca lingüística nakh, com l'ingúix i el txetxè. Es considera que el bats original només és parlat per una vintena de persones, ja que la resta parlen una versió de la llengua molt influïda pel georgià.

El bats és una llengua oral, no té dialectes i no té norma estàndard. El georgià és la llengua d'ús literari.

La llengua bats es troba seriosament amenaçada d'extinció. Tots els seus parlants són bilingües en georgià. Fins fa trenta anys, la llengua es mantenia viva gràcies a l'ús domèstic i perquè la tradició, ja desapareguda, de casaments convinguts pels pares feia que la majoria de matrimonis fossin entre parlants de bats.

Actualment, només les persones de més de 50 anys són plenament competents en la llengua. Els adults joves l'entenen però generalment no la parlen perquè els falta lèxic. Probablement ja no hi ha nens que l'entenguin o la parlin, perquè la llengua que es transmet als fills sol ser el georgià (l'any 2006, el 43% de les parelles registrades a Zemo Alvani eren mixtes) i tota l'educació a Zemo Alvani és en aquesta llengua.

Els únics escrits que hi ha en llengua bats són diccionaris i transcripcions de converses i contes orals fets per lingüistes estrangers. Fins a l'any 2002, que la UNESCO va engegar el projecte Biblioteca Sonora de les llengües caucàsiques, dins de la Iniciativa Babel, quasi no hi havia enregistraments sonors de la llengua. Hi ha un centenar de textos publicats sobre el bats i un diccionari bats-georgià-rus.