benga
benga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca benga
- ca boumba sin. compl.
- ar بينغا
- cy Benga
- cy Boumba sin. compl.
- de Benga
- de Boumba sin. compl.
- en Benga
- en Boumba sin. compl.
- es benga
- es boumba sin. compl.
- eu bengera
- eu benga sin. compl.
- eu bengera sin. compl.
- eu boumba sin. compl.
- fr benga
- fr boumba sin. compl.
- gl benga
- gl boumba sin. compl.
- gn venga
- gn voumba sin. compl.
- it benga
- it boumba sin. compl.
- pt benga
- pt boumba sin. compl.
- tmh Tabengat
- tmh Boumba sin. compl.
- zh 本加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El grup etnolingüístic benga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe.
El territori tradicional dels bengues es troba a les illes de Corisco i d'Elobey Grande, situades a la costa meridional de Guinea Equatorial i a prop de la desembocadura del riu Muni. També hi ha una comunitat d'uns 1.000 parlants del benga al Gabon.
El benga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El territori tradicional dels bengues es troba a les illes de Corisco i d'Elobey Grande, situades a la costa meridional de Guinea Equatorial i a prop de la desembocadura del riu Muni. També hi ha una comunitat d'uns 1.000 parlants del benga al Gabon.
El benga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
bengalí
bengalí
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia
- ca bengalí
- ca bangla sin. compl.
- cod bangla
- ar البنغالية
- cy Bengali
- cy Bangla sin. compl.
- de Bengalisch
- de Bangla sin. compl.
- de Bengali sin. compl.
- en Bengali
- en Banga-Bhasa sin. compl.
- en Bangala sin. compl.
- en Bangla sin. compl.
- es bengalí
- es bangla sin. compl.
- eu bengalera
- fr bengali
- fr bangla sin. compl.
- gl bengalí
- gl bangla sin. compl.
- gn vengali
- gn vangla sin. compl.
- it bengali
- it bengalese sin. compl.
- ja ベンガル語
- ja バングラ語 sin. compl.
- nl Bengaals
- nl Bangla sin. compl.
- pt bengali
- pt bangala sin. compl.
- ru Бенгальский
- ru Бангла sin. compl.
- ru Бенгали sin. compl.
- ru Банга-бхаша sin. compl.
- zh 孟加拉语
- zh 孟加拉 sin. compl.
- scr Alfabet bengalí
- num Sistema bengalí
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia
Definition
El bengalí, juntament amb l'oriya i l'assamès, és continuador del pràcrit magadhi, la llengua de Buda. Els textos en bengalí antic (datats entre els anys 1000 i 1400) inclouen alguns himnes budistes i tàntrics. En bengalí modern s'ha desenvolupat una literatura de prestigi.
En bengalí, com en marathi, s'observa força influència del sànscrit, la llengua hindú clàssica. En canvi, en hindi i panjabi la influència més notable és persa i aràbiga.
La zona on es parla bengalí es caracteritza per una densitat demogràfica molt alta. A més dels 180 milions de parlants nadius, hi ha uns 40 milions de persones que el tenen com a segona llengua.
La divisió dialectal més àmpliament acceptada distingeix quatre grups principals: el radh, el banga, el kamarupa i el varendra.
Els dialectes radh (sud-occidentals) han servit de base per a l'elaboració del bengalí estàndard, emprat tant a l'Índia com a Bangladesh.
En bengalí, com en marathi, s'observa força influència del sànscrit, la llengua hindú clàssica. En canvi, en hindi i panjabi la influència més notable és persa i aràbiga.
La zona on es parla bengalí es caracteritza per una densitat demogràfica molt alta. A més dels 180 milions de parlants nadius, hi ha uns 40 milions de persones que el tenen com a segona llengua.
La divisió dialectal més àmpliament acceptada distingeix quatre grups principals: el radh, el banga, el kamarupa i el varendra.
Els dialectes radh (sud-occidentals) han servit de base per a l'elaboració del bengalí estàndard, emprat tant a l'Índia com a Bangladesh.
benguet-igorot
benguet-igorot
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca inibaloi
- ca benguet-igorot sin. compl.
- ca ibadoy sin. compl.
- ca ibaloi sin. compl.
- ca ibaloy sin. compl.
- ca igodor sin. compl.
- ca nabaloi sin. compl.
- ar إينيبالوي
- cy Inibaloi
- cy Benguet-igorot sin. compl.
- cy Ibadoy sin. compl.
- cy Ibaloi sin. compl.
- cy Ibaloy sin. compl.
- cy Igodor sin. compl.
- cy Nabaloi sin. compl.
- de Inibaloi
- de Benguet-Igorot sin. compl.
- de Ibadoy sin. compl.
- de Ibaloi sin. compl.
- de Ibaloy sin. compl.
- de Igodor sin. compl.
- de Nabaloi sin. compl.
- en Ibaloi
- en Benguet-Igorot sin. compl.
- en Ibadoy sin. compl.
- en Ibaloy sin. compl.
- en Igodor sin. compl.
- en Inibaloi sin. compl.
- en Nabaloi sin. compl.
- es inibalói
- es benguet-igorot sin. compl.
- es ibadoy sin. compl.
- es ibaloi sin. compl.
- es ibaloy sin. compl.
- es igodor sin. compl.
- es nabaloi sin. compl.
- eu inibaloiera
- eu benguet-igorot sin. compl.
- eu ibadoy sin. compl.
- eu ibaloi sin. compl.
- eu ibaloy sin. compl.
- eu igodor sin. compl.
- eu inibaloi sin. compl.
- eu nabaloi sin. compl.
- fr nabaloi
- fr benguet-igorot sin. compl.
- fr ibadoy sin. compl.
- fr ibaloi sin. compl.
- fr ibaloy sin. compl.
- fr igodor sin. compl.
- fr inibaloi sin. compl.
- gl inibaloi
- gl benguet-igorrote sin. compl.
- gl ibadoy sin. compl.
- gl ibaloi sin. compl.
- gl ibaloy sin. compl.
- gl igodor sin. compl.
- gl nabaloi sin. compl.
- gn inivaloi
- gn benguet-igorot sin. compl.
- gn ibadoy sin. compl.
- gn ibaloi sin. compl.
- gn ibaloy sin. compl.
- gn igodor sin. compl.
- gn nabaloi sin. compl.
- it inibaloi
- it benguet-igorot sin. compl.
- it ibadoy sin. compl.
- it ibaloi sin. compl.
- it ibaloy sin. compl.
- it igodor sin. compl.
- it nabaloi sin. compl.
- pt inibaloi
- pt benguet-igorot sin. compl.
- pt ibadoy sin. compl.
- pt ibaloi sin. compl.
- pt ibaloy sin. compl.
- pt igodor sin. compl.
- pt nabaloi sin. compl.
- zh 依尼巴洛依语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definition
Els inibaloi s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontoc, els ifugao, els isneg (o apayao), els kalinga, els kankanaey, els kalanguya (o ikalahan) i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
El territori tradicional dels inibaloi se situa a Benguet; aquests, però, es van expandir cap a altres províncies, com ara Pangasinan, La Union, Nueva Vizcaya i Nueva Ecija. L'inibaloi és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Benguet: Sablan, Bokod, Kabayan, Tublay i Atok.
El territori tradicional dels inibaloi se situa a Benguet; aquests, però, es van expandir cap a altres províncies, com ara Pangasinan, La Union, Nueva Vizcaya i Nueva Ecija. L'inibaloi és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Benguet: Sablan, Bokod, Kabayan, Tublay i Atok.
benin
benin
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria
- ca edo
- ca addo sin. compl.
- ca benin sin. compl.
- ca bini sin. compl.
- ca oviedo sin. compl.
- ca ovioba sin. compl.
- cod èdó
- ar إيدو
- cy Edo
- cy Addo sin. compl.
- cy Benin sin. compl.
- cy Bini sin. compl.
- cy Oviedo sin. compl.
- cy Ovioba sin. compl.
- de Edo
- de Addo sin. compl.
- de Benin sin. compl.
- de Bini sin. compl.
- de Oviedo sin. compl.
- de Ovioba sin. compl.
- en Edo
- en Addo sin. compl.
- en Benin sin. compl.
- en Bini sin. compl.
- en Oviedo sin. compl.
- en Ovioba sin. compl.
- es edo
- es addo sin. compl.
- es benin sin. compl.
- es bini sin. compl.
- es oviedo sin. compl.
- es ovioba sin. compl.
- eu edoera
- eu addo sin. compl.
- eu benin sin. compl.
- eu bini sin. compl.
- eu edo sin. compl.
- eu oviedo sin. compl.
- eu ovioba sin. compl.
- fr édo
- fr addo sin. compl.
- fr benin sin. compl.
- fr bini sin. compl.
- fr oviedo sin. compl.
- fr ovioba sin. compl.
- gl edo
- gl addo sin. compl.
- gl benin sin. compl.
- gl bini sin. compl.
- gl oviedo sin. compl.
- gl ovioba sin. compl.
- gn edo
- gn addo sin. compl.
- gn oviedo sin. compl.
- gn ovioba sin. compl.
- gn venin sin. compl.
- gn vini sin. compl.
- it edo
- it addo sin. compl.
- it benin sin. compl.
- it bini sin. compl.
- it oviedo sin. compl.
- it ovioba sin. compl.
- ja エド語
- ja アッド語、ベニン語、ビニ語、オビエド語、オビオバ語 sin. compl.
- nl Edo
- nl Addo sin. compl.
- nl Benin sin. compl.
- nl Bini sin. compl.
- nl Oviedo sin. compl.
- nl Ovioba sin. compl.
- pt edo
- pt addo sin. compl.
- pt benin sin. compl.
- pt bini sin. compl.
- pt oviedo sin. compl.
- pt ovioba sin. compl.
- ru Эдо
- ru Бини sin. compl.
- ru Аддо sin. compl.
- ru Овейдо sin. compl.
- ru Овиоба sin. compl.
- zh 埃多语
- zh 比尼、贝宁、阿多、奥维耶多、奥维奥巴 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria
Definition
A més de l'edo, a l'estat d'Edo s'hi parlen unes disset llengües, de les quals les més parlades són l'esan, l'afemai i l'ijaw.
L'edo és una llengua força homogènia, és a dir, té poca variació dialectal.
Al centre-oest de Nigèria, l'edo té una certa difusió com a llengua franca. Té presència a l'ensenyament primari i secundari, i també a la ràdio i la televisió.
L'edo és una llengua força homogènia, és a dir, té poca variació dialectal.
Al centre-oest de Nigèria, l'edo té una certa difusió com a llengua franca. Té presència a l'ensenyament primari i secundari, i també a la ràdio i la televisió.
berber
berber
Afroasiàtica > Berber, Àfrica > Algèria, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Egipte, Àfrica > Líbia, Àfrica > Mali, Àfrica > Marroc, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Tunísia
- ca amazic
- ca berber sin. compl.
- cod tamazight
- ar الأمازيغية
- cy Amaseg
- cy Berbereg sin. compl.
- de Berbersprache
- de Masirisch
- en Tamazight
- en Berber sin. compl.
- es amazige
- es bereber sin. compl.
- eu tamazight
- eu berberera sin. compl.
- fr amazigh
- fr berbère sin. compl.
- gl amazic
- gl bérber sin. compl.
- gn amasic
- gn verevére sin. compl.
- it amazigh
- it berbero sin. compl.
- ja アマジック語
- ja ベルベル語 sin. compl.
- nl Tamazight
- nl Amazight sin. compl.
- nl Berbers sin. compl.
- oc amazic
- oc berbèr sin. compl.
- pt amazigh
- pt berbere sin. compl.
- ru Амазиг
- ru Берберский язык sin. compl.
- zh 阿尔及利亚柏柏尔语
Afroasiàtica > Berber, Àfrica > Algèria, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Egipte, Àfrica > Líbia, Àfrica > Mali, Àfrica > Marroc, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Tunísia
Definition
La llengua amaziga és la llengua dels amazics (o berbers, que és com va ser anomenat aquest poble pels grecs i romans ) i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d'Àfrica. Tot i el retrocés territorial, a conseqüència de la islamització i l'arabització dels seus parlants a partir del segle VII, el seu territori s'estén, de manera discontínua, des de l'oceà Atlàntic fins a l'oest d'Egipte, on encara és parlada a l'oasi de Siwa.
L'amazic s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí, en l'antiguitat, a l'anglès i el francès, en l'època de les colonitzacions europees, principalment.
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
L'amazic té un sistema d'escriptura alfabètica propi, el tifinag, que hom emparenta amb l'alfabet líbic. El tifinag (o libicotifinag) es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).
La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinag, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinag. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.
L'amazic s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí, en l'antiguitat, a l'anglès i el francès, en l'època de les colonitzacions europees, principalment.
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
L'amazic té un sistema d'escriptura alfabètica propi, el tifinag, que hom emparenta amb l'alfabet líbic. El tifinag (o libicotifinag) es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).
La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinag, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinag. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.
berbice
berbice
Crioll de base holandesa de Guyana, Amèrica > Guyana
- ca berbice
- ar بربيسية
- cy Berbice
- de Berbice
- en Berbice
- es berbice
- eu berbizeera
- fr berbice
- gl berbice
- gn vervise
- it berbice
- ja ベルビセ語
- nl Berbice
- pt berbice
- ru Бербис
- sw Berbice
- tmh Taberbist
- zh 贝尔比斯
Crioll de base holandesa de Guyana, Amèrica > Guyana
Definition
Aquest crioll es va desenvolupar a la colònia de Berbice probablement durant els segles XVII i XVIII, sota domini holandès. A partir del moment en què els britànics van passar a controlar Guyana, el 1814, el crioll guaianès de base anglesa es va estendre, i els parlants de berbice es van bilingüitzar. El berbice es va veure molt influït per aquest crioll anglès.
Es tracta d'un crioll força particular, perquè presenta una gran influència d'una llengua africana, l'ijo, que podria haver estat la llengua majoritària dels esclaus de Berbice, i es diferencia força de la resta de criolls atlàntics.
Es tracta d'un crioll força particular, perquè presenta una gran influència d'una llengua africana, l'ijo, que podria haver estat la llengua majoritària dels esclaus de Berbice, i es diferencia força de la resta de criolls atlàntics.
beseki
beseki
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca seki
- ca beseki sin. compl.
- ca bulu sin. compl.
- ca seke sin. compl.
- ca sekiana sin. compl.
- ca sekiani sin. compl.
- ca sekiyani sin. compl.
- ca sheke sin. compl.
- ar سيكي
- cy Seki
- cy Beseki sin. compl.
- cy Bulu sin. compl.
- cy Seke sin. compl.
- cy Sekiana sin. compl.
- cy Sekiani sin. compl.
- cy Sekiyani sin. compl.
- cy Sheke sin. compl.
- de Seki
- de Beseki sin. compl.
- de Bulu sin. compl.
- de Seke sin. compl.
- de Sekiana sin. compl.
- de Sekiani sin. compl.
- de Sekiyani sin. compl.
- de Sheke sin. compl.
- en Seki
- en Basek sin. compl.
- en Beseki sin. compl.
- en Bulu sin. compl.
- en Seke sin. compl.
- en Sekiana sin. compl.
- en Sekiani sin. compl.
- en Sekiyani sin. compl.
- en Sekyani sin. compl.
- en Sheke sin. compl.
- en Shekiyana sin. compl.
- es seki
- es beseki sin. compl.
- es bulu sin. compl.
- es seke sin. compl.
- es sekiana sin. compl.
- es sekiani sin. compl.
- es sekiyani sin. compl.
- es sheke sin. compl.
- eu besekiera
- eu beseki sin. compl.
- eu besekiera sin. compl.
- eu bulu sin. compl.
- eu seke sin. compl.
- eu seki sin. compl.
- eu sekiana sin. compl.
- eu sekiani sin. compl.
- eu sekiyani sin. compl.
- eu sheke sin. compl.
- fr seki
- fr beseki sin. compl.
- fr bulu sin. compl.
- fr seke sin. compl.
- fr sekiana sin. compl.
- fr sekiani sin. compl.
- fr sekiyani sin. compl.
- fr sheke sin. compl.
- gl seki
- gl beseki sin. compl.
- gl bulu sin. compl.
- gl seke sin. compl.
- gl sekiana sin. compl.
- gl sekiani sin. compl.
- gl sekiyani sin. compl.
- gl sheke sin. compl.
- gn seki
- gn seke sin. compl.
- gn sekiana sin. compl.
- gn sekiani sin. compl.
- gn sekiyani sin. compl.
- gn sheke sin. compl.
- gn veseki sin. compl.
- gn vulu sin. compl.
- it seki
- it beseki sin. compl.
- it bulu sin. compl.
- it seke sin. compl.
- it sekiana sin. compl.
- it sekiani sin. compl.
- it sekiyani sin. compl.
- it sheke sin. compl.
- pt seki
- pt beseki sin. compl.
- pt bulu sin. compl.
- pt seke sin. compl.
- pt sekiana sin. compl.
- pt sekiani sin. compl.
- pt sekiyani sin. compl.
- pt sheke sin. compl.
- tmh Tasekit
- tmh beseki sin. compl.
- tmh bulu sin. compl.
- tmh Seke sin. compl.
- tmh sekiana sin. compl.
- tmh sekiani sin. compl.
- tmh sekiyani sin. compl.
- tmh sheke sin. compl.
- zh 塞奇语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El grup etnolingüístic beseki s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a semiplayeros, juntament amb els balengues i els bissios. Alguns autors consideren, però, que aquests grups formen part dels pobles ndowes o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres), amb els quals han mantingut sempre una estreta relació.
La llengua seki s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua seki s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
bésiro
bésiro
Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca bésiro
- ca besiro sin. compl.
- ca chiquitano sin. compl.
- ca chiquito sin. compl.
- ca linguará sin. compl.
- ca tarapecosi sin. compl.
- cod bésiro
- ar بيسيرو
- cy Bésiro
- cy Besiro sin. compl.
- cy Chiquito sin. compl.
- cy Linguará sin. compl.
- cy Tarapecosi sin. compl.
- de Bésiro
- de Besiro sin. compl.
- de Chiquitano sin. compl.
- de Chiquito sin. compl.
- de Linguará sin. compl.
- de Tarapecosi sin. compl.
- en Chiquitano
- en Anenho sin. compl.
- en Besiro sin. compl.
- en Chiquito sin. compl.
- en Linguará sin. compl.
- en Tarapecosi sin. compl.
- es chiquitano
- es besiro sin. compl.
- es bésiro sin. compl.
- es chiquito sin. compl.
- es linguará sin. compl.
- es tarapecosi sin. compl.
- eu besiroera
- eu besiro sin. compl.
- eu chiquitano sin. compl.
- eu chiquitanoera sin. compl.
- eu chiquito sin. compl.
- eu linguará sin. compl.
- eu tarapecosi sin. compl.
- fr bésiro
- fr besiro sin. compl.
- fr chikitano sin. compl.
- fr chiquitano sin. compl.
- fr chiquito sin. compl.
- fr linguará sin. compl.
- fr tarapecosi sin. compl.
- gl bésiro
- gl besiro sin. compl.
- gl chiquito sin. compl.
- gl linguará sin. compl.
- gl tarapecosi sin. compl.
- it besiro
- it bésiro sin. compl.
- it chiquito sin. compl.
- it linguará sin. compl.
- it tarapecosi sin. compl.
- ja ベシロ語
- nl Bésiro
- nl Besiro sin. compl.
- nl Chiquito sin. compl.
- nl Linguará sin. compl.
- nl Tarapecosi sin. compl.
- pt besiro
- pt bésiro sin. compl.
- pt chiquitano sin. compl.
- pt chiquito sin. compl.
- pt linguará sin. compl.
- pt tarapecosi sin. compl.
- ru Чикитано
- ru Чикито sin. compl.
- ru Бесиро sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definition
El bésiro o chiquitano és probablement la quarta llengua indígena més parlada a Bolívia, darrere del quítxua, l'aimara i el chiriguano. Consta de diversos dialectes, entre els quals el javierano, el churapa, el tarapecoci, el moncoca i els de Concepción, San Ignacio de Velasco, Santiago i San Miguel. A més de la variació geogràfica, la llengua presenta diferències entre la parla dels homes i la parla de les dones.
S'ha suggerit que la denominació chiquitano els va ser aplicada perquè vivien en cabanes amb les portes molt petites. Al Brasil la llengua s'anomena també linguará o anenho.
Durant els segles XVII i XVIII, els jesuïtes van instal·lar missions en territori chiquitano. Els missioners barrejaven individus d'ètnies i llengües diferents, però empraven el chiquitano com a llengua franca del procés d'evangelització. Posteriorment van ser recrutats per treballar en explotacions agrícoles i en la construcció del ferrocarril.
Actualment, doncs, l'ètnia és el resultat del contacte dels chiquitanos originaris i d'aquests altres pobles de la regió. La llengua també ha rebut fortes influències de les llengües veïnes. Al llarg del segle XX, diversos pobles veïns s'han assimilat a l'ètnia chiquitano. És el cas dels paikoneka (d'origen arawak), que vivien a les missions de Concepción i San Javier, els paunaca i els saraveka (també arawaks).
Els chiquitanos estan adoptant el castellà de forma massiva, especialment les generacions joves. Poc més del 10% de la població chiquitano boliviana conserva la llengua en l'ús habitual i tots són persones grans. Les comunitats que viuen al Brasil (uns 2.400 individus) gairebé ja no usen la llengua.
Amb la voluntat d'enfortir la identitat cultural dels pobles de l'orient bolivià, l'any 2005 es promulga la llei 3204, de 30 de setembre, per la qual es declara la llengua bésiro patrimoni cultural intangible de la Nació. Serà prioritat nacional preservar la llengua i la cultura dels chiquitanos.
S'ha suggerit que la denominació chiquitano els va ser aplicada perquè vivien en cabanes amb les portes molt petites. Al Brasil la llengua s'anomena també linguará o anenho.
Durant els segles XVII i XVIII, els jesuïtes van instal·lar missions en territori chiquitano. Els missioners barrejaven individus d'ètnies i llengües diferents, però empraven el chiquitano com a llengua franca del procés d'evangelització. Posteriorment van ser recrutats per treballar en explotacions agrícoles i en la construcció del ferrocarril.
Actualment, doncs, l'ètnia és el resultat del contacte dels chiquitanos originaris i d'aquests altres pobles de la regió. La llengua també ha rebut fortes influències de les llengües veïnes. Al llarg del segle XX, diversos pobles veïns s'han assimilat a l'ètnia chiquitano. És el cas dels paikoneka (d'origen arawak), que vivien a les missions de Concepción i San Javier, els paunaca i els saraveka (també arawaks).
Els chiquitanos estan adoptant el castellà de forma massiva, especialment les generacions joves. Poc més del 10% de la població chiquitano boliviana conserva la llengua en l'ús habitual i tots són persones grans. Les comunitats que viuen al Brasil (uns 2.400 individus) gairebé ja no usen la llengua.
Amb la voluntat d'enfortir la identitat cultural dels pobles de l'orient bolivià, l'any 2005 es promulga la llei 3204, de 30 de setembre, per la qual es declara la llengua bésiro patrimoni cultural intangible de la Nació. Serà prioritat nacional preservar la llengua i la cultura dels chiquitanos.
besleri
besleri
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mina
- ca besleri sin. compl.
- ca hina sin. compl.
- cod mina
- de Mina
- de Besleri sin. compl.
- de Hina sin. compl.
- en Mina
- en Besleri sin. compl.
- en Hina sin. compl.
- es mina
- es besleri sin. compl.
- es hina sin. compl.
- eu mina
- eu besleri sin. compl.
- eu hina sin. compl.
- fr mina
- fr besleri sin. compl.
- fr hina sin. compl.
- gl mina
- gl besleri sin. compl.
- gl hina sin. compl.
- it mina
- it besleri sin. compl.
- it hina sin. compl.
- nl Mina
- nl Besleri sin. compl.
- nl Hina sin. compl.
- pt mina
- pt besleri sin. compl.
- pt hina sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el mina és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam i el gavar.
No hi ha acord sobre la divisió dialectal del mina. Segons la font més recent, la llengua consta de tres dialectes: marbak, kefedjevreng i dzundzun.
Els parlants de mina també parlen ful, llengua dominant de la regió emprada en comunicacions intergrupals. Els que han anat a l'escola han estat alfabetitzats en francès; l'índex d'alfabetització, però, és baix.
No s'ha de confondre el mina de Camerun amb el mina de Togo ni amb el mina de l'Índia.
No hi ha acord sobre la divisió dialectal del mina. Segons la font més recent, la llengua consta de tres dialectes: marbak, kefedjevreng i dzundzun.
Els parlants de mina també parlen ful, llengua dominant de la regió emprada en comunicacions intergrupals. Els que han anat a l'escola han estat alfabetitzats en francès; l'índex d'alfabetització, però, és baix.
No s'ha de confondre el mina de Camerun amb el mina de Togo ni amb el mina de l'Índia.
bezhta
bezhta
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Rússia
- ca bezhta
- ca kaputxa sin. compl.
- cod Бежкьалас миц (Bejtłalas mits)
- ar البزتية
- cy Bezhta
- cy Kapucha sin. compl.
- de Bezhtinisch
- de Kaputschinisch sin. compl.
- en Bezhta
- en Kapucha sin. compl.
- es bezhta
- eu bezhtiera
- fr bezhta
- fr kapoutcha sin. compl.
- gn veshta
- gn kapucha sin. compl.
- it bezhta
- ja ベジタ語
- ja カプチャ語 sin. compl.
- nl Bezhta
- nl Kapucha sin. compl.
- pt bezhta
- pt kapucha sin. compl.
- ru Бежтинский язык
- ru Бежитинский sin. compl.
- ru Капучинский sin. compl.
- tmh Bezhta
- zh 贝兹塔语
- zh 卡布查语 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Rússia
Definition
Els bezhtas, també coneguts amb el nom de kapuchas, constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del Daguestan, tot i que avui dia molts viuen també a les planes del sud del país. Per raons de veïnatge, el poble bezhta ha tingut relacions històriques estretes amb el kanat de l'Avaristan, el país dels àvars.
El bezhta és una llengua oral. Es divideix en tres dialectes: el bezhta pròpiament dit, el tladal i el khosharkhota, corresponents als tres pobles on es parla (Bezhta, Tladal, Khoshar-Khota).
Per escriure i comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els bezhtas han fet servir habitualment la llengua àvar. Malgrat això, han aconseguit conservar el bezhta a causa del seu aïllament en pobles de muntanya, tot i que el seu vocabulari ha estat molt influït per altres llengües i ha incorporat, al llarg del temps, molts manlleus de l'àvar, l'àrab, el georgià i el rus.
Des de final del segle XX hi ha hagut intents de crear unes normes ortogràfiques per poder escriure en bezhta; fins i tot l'Institute for Bible Translation de Moscou va publicar en aquest idioma l'Evangeli de Lluc, l'any 1999. Aquesta obra ha servit per a començar a ensenyar la llengua en alguns centres escolars del territori.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia el bezhta presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar i la manca d'un estàndard escrit que en permeti l'ensenyament als centres escolars.
També hi ha grups de bezhtas a Turquia i Geòrgia (prop de la localitat de Qvareli i de la frontera amb el Daguestan), fruit de migracions produïdes a final del segle XIX.
El bezhta és una llengua oral. Es divideix en tres dialectes: el bezhta pròpiament dit, el tladal i el khosharkhota, corresponents als tres pobles on es parla (Bezhta, Tladal, Khoshar-Khota).
Per escriure i comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els bezhtas han fet servir habitualment la llengua àvar. Malgrat això, han aconseguit conservar el bezhta a causa del seu aïllament en pobles de muntanya, tot i que el seu vocabulari ha estat molt influït per altres llengües i ha incorporat, al llarg del temps, molts manlleus de l'àvar, l'àrab, el georgià i el rus.
Des de final del segle XX hi ha hagut intents de crear unes normes ortogràfiques per poder escriure en bezhta; fins i tot l'Institute for Bible Translation de Moscou va publicar en aquest idioma l'Evangeli de Lluc, l'any 1999. Aquesta obra ha servit per a començar a ensenyar la llengua en alguns centres escolars del territori.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia el bezhta presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar i la manca d'un estàndard escrit que en permeti l'ensenyament als centres escolars.
També hi ha grups de bezhtas a Turquia i Geòrgia (prop de la localitat de Qvareli i de la frontera amb el Daguestan), fruit de migracions produïdes a final del segle XIX.
