binisaya (occidental)
binisaya (occidental)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca binisaya (occidental)
- ar بينيسايا (الغربية)
- cy Binisaya (Gorllewinol)
- de Binisaya (West)
- en Western Binisaya
- es binisayo (occidental)
- eu mendebaldeko binisaya
- fr binisaya (occidental)
- gl binisaya (occidental)
- gn vinisaya (occidental)
- it binisaya (occidentale)
- pt binisaya (ocidental)
- zh 米沙耶语（西部）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
Les illes Visayas, situades entre Luzon (N) i Mindanao (S), conformen la part central de l'arxipèlag filipí. Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística i les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou el binisaya -occidental- i l'aklanon), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). Les llengües visaia occidental i visaia central estan estretament emparentades i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
Hi ha certa confusió al voltant del terme binisaya. Algunes comunitats visaies sovint utilitzen el nom binisaya (o visaya) per a designar la seva llengua (el cebuano, el híligaynon i el waray, entre d'altres). Hi ha autors, però, que fan servir el terme binisaya occidental per a referir-se a un grup de dialectes parlats a Mindoro, Romblon i Antique: el datagnon, parlat a l'illa d'Ilin i Magsaysay (Mindoro occidental); el dialecte de les illes Semirara (Antique); el dispohol, parlat a San Andres (Romblon), i els dialectes de Bulalakao (Mindoro oriental), Looc i Alcantara (Romblon).
Hi ha certa confusió al voltant del terme binisaya. Algunes comunitats visaies sovint utilitzen el nom binisaya (o visaya) per a designar la seva llengua (el cebuano, el híligaynon i el waray, entre d'altres). Hi ha autors, però, que fan servir el terme binisaya occidental per a referir-se a un grup de dialectes parlats a Mindoro, Romblon i Antique: el datagnon, parlat a l'illa d'Ilin i Magsaysay (Mindoro occidental); el dialecte de les illes Semirara (Antique); el dispohol, parlat a San Andres (Romblon), i els dialectes de Bulalakao (Mindoro oriental), Looc i Alcantara (Romblon).
binokid
binokid
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca binukid
- ca binokid sin. compl.
- ca bukidnon sin. compl.
- ca manobo (binukid) sin. compl.
- ar بينوكيدية
- cy Binukid
- cy Binokid sin. compl.
- cy Bukidnon sin. compl.
- cy Manobo (binukid) sin. compl.
- de Binukid
- de Binokid sin. compl.
- de (Binukid) Manobo sin. compl.
- de Bukidnon sin. compl.
- en Binukid
- en Binokid sin. compl.
- en Binukid Manobo sin. compl.
- en Bukidnon sin. compl.
- es binoquido
- es binokid sin. compl.
- es binukid sin. compl.
- es bukidnon sin. compl.
- eu binukidera
- eu binokid sin. compl.
- eu binukid sin. compl.
- eu binukid manoboa sin. compl.
- eu bukidnon sin. compl.
- fr binukid
- fr binokid sin. compl.
- fr bukidnon sin. compl.
- fr manobo (binukid) sin. compl.
- gl binukid
- gl binokid sin. compl.
- gl bukidnon sin. compl.
- gl manobo (binukid) sin. compl.
- gn vinukid
- gn binokid sin. compl.
- gn bukidnon sin. compl.
- gn manovo (vinukid) sin. compl.
- it binukid
- it binokid sin. compl.
- it bukidnon sin. compl.
- it manobo (binukid) sin. compl.
- pt binukid
- pt binokid sin. compl.
- pt bukidnon sin. compl.
- pt manobo (binukid) sin. compl.
- zh 比努基语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
El binukid s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El higaonon és un dialecte del binukid.
El binukid és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Bukidnon: Impasugung, Sumilao i Talakag. També hi ha parlants d'aquesta llengua als municipis de Malitbog, Manolo Fortich, Libona, Baungon i a la ciutat de Malaybalay.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El higaonon és un dialecte del binukid.
El binukid és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Bukidnon: Impasugung, Sumilao i Talakag. També hi ha parlants d'aquesta llengua als municipis de Malitbog, Manolo Fortich, Libona, Baungon i a la ciutat de Malaybalay.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
bíntucua
bíntucua
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco > Arhuaco del sud i de l'est, Amèrica > Colòmbia
- ca arhuaco
- ca bíntucua sin. compl.
- cod ika
- ar أرواكوية
- cy Arhuaco
- cy Bíntucua sin. compl.
- de Arhuaco
- de Bintucua sin. compl.
- en Arhuaco
- en Bíntukua sin. compl.
- es arhuaco
- es bíntucua sin. compl.
- eu arhuacoera
- eu bíntucua sin. compl.
- fr arhuaco
- fr bintucua sin. compl.
- gl arhuaco
- gl bíntucua sin. compl.
- gn aruako
- gn víntukua sin. compl.
- it arhuaco
- ja アルワコ語
- ja ビントゥクア語 sin. compl.
- nl Arhuaco
- nl Bíntucua sin. compl.
- pt arhuaco
- pt bintucua sin. compl.
- ru Аруако
- ru Бинтукуа sin. compl.
- sw Arhuaco
- sw Bíntucua sin. compl.
- tmh Tarahwakt
- zh 阿尔瓦克
- zh 宾杜库阿 sin. compl.
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco > Arhuaco del sud i de l'est, Amèrica > Colòmbia
Definition
Segons Landaburu, el mot arhuaco sembla ser una denominació externa que els conqueridors espanyols van aplicar a diferents poblacions en contacte amb grups caribs (la família lingüística més extensa de l'Amèrica del Sud ha estat anomenada arawak perquè incloïa pobles arahuacos).
Els arhuacos són una de les ètnies més dinàmiques i combatives de Colòmbia: han aconseguit alguns èxits pel que fa a la recuperació del seu territori tradicional, van expulsar missioners catòlics acusats d'etnocidi a la dècada dels vuitanta del segle passat i han desenvolupat programes d'educació bilingüe. Malgrat tot, com la major part dels amerindis d'aquest estat, pateixen els efectes del conflicte armat de Colòmbia.
Pràcticament tots els membres d'aquest grup parlen la llengua i hi ha força persones monolingües.
Els arhuacos són una de les ètnies més dinàmiques i combatives de Colòmbia: han aconseguit alguns èxits pel que fa a la recuperació del seu territori tradicional, van expulsar missioners catòlics acusats d'etnocidi a la dècada dels vuitanta del segle passat i han desenvolupat programes d'educació bilingüe. Malgrat tot, com la major part dels amerindis d'aquest estat, pateixen els efectes del conflicte armat de Colòmbia.
Pràcticament tots els membres d'aquest grup parlen la llengua i hi ha força persones monolingües.
binukid
binukid
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca binukid
- ca binokid sin. compl.
- ca bukidnon sin. compl.
- ca manobo (binukid) sin. compl.
- ar بينوكيدية
- cy Binukid
- cy Binokid sin. compl.
- cy Bukidnon sin. compl.
- cy Manobo (binukid) sin. compl.
- de Binukid
- de Binokid sin. compl.
- de (Binukid) Manobo sin. compl.
- de Bukidnon sin. compl.
- en Binukid
- en Binokid sin. compl.
- en Binukid Manobo sin. compl.
- en Bukidnon sin. compl.
- es binoquido
- es binokid sin. compl.
- es binukid sin. compl.
- es bukidnon sin. compl.
- eu binukidera
- eu binokid sin. compl.
- eu binukid sin. compl.
- eu binukid manoboa sin. compl.
- eu bukidnon sin. compl.
- fr binukid
- fr binokid sin. compl.
- fr bukidnon sin. compl.
- fr manobo (binukid) sin. compl.
- gl binukid
- gl binokid sin. compl.
- gl bukidnon sin. compl.
- gl manobo (binukid) sin. compl.
- gn vinukid
- gn binokid sin. compl.
- gn bukidnon sin. compl.
- gn manovo (vinukid) sin. compl.
- it binukid
- it binokid sin. compl.
- it bukidnon sin. compl.
- it manobo (binukid) sin. compl.
- pt binukid
- pt binokid sin. compl.
- pt bukidnon sin. compl.
- pt manobo (binukid) sin. compl.
- zh 比努基语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
El binukid s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El higaonon és un dialecte del binukid.
El binukid és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Bukidnon: Impasugung, Sumilao i Talakag. També hi ha parlants d'aquesta llengua als municipis de Malitbog, Manolo Fortich, Libona, Baungon i a la ciutat de Malaybalay.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El higaonon és un dialecte del binukid.
El binukid és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Bukidnon: Impasugung, Sumilao i Talakag. També hi ha parlants d'aquesta llengua als municipis de Malitbog, Manolo Fortich, Libona, Baungon i a la ciutat de Malaybalay.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
bisa
bisa
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Ghana
- ca bissa
- ca bisa sin. compl.
- ar بيسّا
- cy Bissa
- cy Bisa sin. compl.
- de Bissa
- de Bisa sin. compl.
- en Bissa
- en Bisa sin. compl.
- es bisa
- es bissa sin. compl.
- eu bissera
- eu bisa sin. compl.
- fr bissa
- fr bisa sin. compl.
- gl bissa
- gl bisa sin. compl.
- gn vissa
- gn visa sin. compl.
- it bisa
- it bissa sin. compl.
- ja ビサ語
- ja ビッサ語 sin. compl.
- nl Bissa
- nl Bisa sin. compl.
- pt bissa
- pt bisa sin. compl.
- ru Биса
- zh 俾萨语
- zh 比萨 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Ghana
Definition
Es creu que els bisses estaven establerts vers l'any 1300 en una àrea al llarg del riu Volta Blanc, al sud de Tenkodogo.
Els bisses mantenen vincles històrics amb els mossis (parlants de moore, una llengua nigerocongolesa de la branca gur). Els mossis anomenen els bisses busansi. Històricament, els vincles entre bisses i mossis són tan estrets que, segons algunes tradicions mossis, Rialle, el progenitor del llinatge governant, era busansi.
Els bisses mantenen vincles històrics amb els mossis (parlants de moore, una llengua nigerocongolesa de la branca gur). Els mossis anomenen els bisses busansi. Històricament, els vincles entre bisses i mossis són tan estrets que, segons algunes tradicions mossis, Rialle, el progenitor del llinatge governant, era busansi.
bisaya-aklanon
bisaya-aklanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca aklanon
- ca akeanon sin. compl.
- ca aklan sin. compl.
- ca aklano sin. compl.
- ca bisaya-aklanon sin. compl.
- ca panay sin. compl.
- ar أكلانونية
- cy Aklanon
- cy Akeanon sin. compl.
- cy Aklan sin. compl.
- cy Aklano sin. compl.
- cy Bisaya-aklanon sin. compl.
- cy Panay sin. compl.
- de Aklanon
- de Aklan sin. compl.
- de Aklano sin. compl.
- de Bisaya-Aklan sin. compl.
- de Panay sin. compl.
- en Aklanon
- en Akeanon sin. compl.
- en Aklan sin. compl.
- en Aklano sin. compl.
- en Aklanon-Bisayan sin. compl.
- en Inakeanon sin. compl.
- en Panay sin. compl.
- es aklanón
- es akeanon sin. compl.
- es aklan sin. compl.
- es aklano sin. compl.
- es bisaya-aklanon sin. compl.
- es panay sin. compl.
- eu aklanonera
- eu akeanon sin. compl.
- eu aklan sin. compl.
- eu aklano sin. compl.
- eu aklanon sin. compl.
- eu bisaya-aklanon sin. compl.
- eu inakeanon sin. compl.
- eu panay sin. compl.
- fr aklanon
- fr akeanon sin. compl.
- fr aklan sin. compl.
- fr aklano sin. compl.
- fr bisaya-aklanon sin. compl.
- fr panay sin. compl.
- gl aklanón
- gl akeanon sin. compl.
- gl aklan sin. compl.
- gl aklano sin. compl.
- gl bisaya-aklanón sin. compl.
- gl panay sin. compl.
- gn aklanon
- gn akeanon sin. compl.
- gn aklan sin. compl.
- gn aklano sin. compl.
- gn bisaya-aklanon sin. compl.
- gn panay sin. compl.
- it aklanon
- it akeanon sin. compl.
- it aklan sin. compl.
- it aklano sin. compl.
- it bisaya-aklanon sin. compl.
- it panay sin. compl.
- pt aklanon
- pt akeanon sin. compl.
- pt aklan sin. compl.
- pt aklano sin. compl.
- pt bisaya-aklanon sin. compl.
- pt panay sin. compl.
- zh 阿戈拉农语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
El terme aklanon fa referència al principal grup etnolingüístic de la província d'Aklan (Panay). La llengua aklanon és l'onzena llengua més parlada de les Filipines i els seus parlants generalment tenen com a segona llengua el híligaynon (llengua dominant a bona part de Panay i que s'utilitza com a llengua franca a la regió), l'anglès, el tagal o el cebuano.
El nom aklanon probablement prové del nom del riu Akean, al qual s'ha afegit el sufix -on, 'natural de'. Sembla que aquesta denominació té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van arribar a la zona i van preguntar quin era el nom de la regió, ja que els habitants van pensar que volien saber el nom del riu local, anomenat Akean.
L'àrea lingüística de l'aklanon limita amb les següents llengües: el romblon (al nord), el híligaynon (al sud-est), i el kirinai (a l'oest).
Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística, tot i que les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou l'aklanon i el kinaray), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). L'aklanon és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central són properes i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
El nom aklanon probablement prové del nom del riu Akean, al qual s'ha afegit el sufix -on, 'natural de'. Sembla que aquesta denominació té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van arribar a la zona i van preguntar quin era el nom de la regió, ja que els habitants van pensar que volien saber el nom del riu local, anomenat Akean.
L'àrea lingüística de l'aklanon limita amb les següents llengües: el romblon (al nord), el híligaynon (al sud-est), i el kirinai (a l'oest).
Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística, tot i que les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou l'aklanon i el kinaray), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). L'aklanon és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central són properes i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
bisio
bisio
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bissio
- ca bisio sin. compl.
- ca bisiwo sin. compl.
- ca kwasio sin. compl.
- ar بيسّو
- cy Bissio
- cy Bisio sin. compl.
- cy Bisiwo sin. compl.
- cy Kwasio sin. compl.
- de Bissio
- de Bisio sin. compl.
- de Bisiwo sin. compl.
- de Kwasio sin. compl.
- en Bissio
- en Bisio sin. compl.
- en Bisiwo sin. compl.
- en Kwasio sin. compl.
- es bisio
- es bisiwo sin. compl.
- es bissio sin. compl.
- es kwasio sin. compl.
- eu kwasioera
- eu bisio sin. compl.
- eu bisiwo sin. compl.
- eu bissio sin. compl.
- eu kwasio sin. compl.
- fr bissio
- fr bisio sin. compl.
- fr bisiwo sin. compl.
- fr kwasio sin. compl.
- gl bissio
- gl bisio sin. compl.
- gl bisiwo sin. compl.
- gl kwasio sin. compl.
- gn visio
- gn bisio sin. compl.
- gn kwasio sin. compl.
- gn visiwo sin. compl.
- it bissio
- it bisio sin. compl.
- it bisiwo sin. compl.
- it kwasio sin. compl.
- ja ビッシオ語
- ja ビシオ語 sin. compl.
- ja クワシオ語 sin. compl.
- nl Bissio
- nl Bisio sin. compl.
- nl Bisiwo sin. compl.
- nl Kwasio sin. compl.
- pt bissio
- pt bisio sin. compl.
- pt bisiwo sin. compl.
- pt kwasio sin. compl.
- ru Бисио
- ru Квасио sin. compl.
- ru Бисиво sin. compl.
- zh 比西奥语
- zh 比斯奥 sin. compl.
- zh 比斯沃 sin. compl.
- zh 科瓦西奥 sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
Alguns especialistes consideren el bissio com un dialecte del ngumba.
bisiwo
bisiwo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bissio
- ca bisio sin. compl.
- ca bisiwo sin. compl.
- ca kwasio sin. compl.
- ar بيسّو
- cy Bissio
- cy Bisio sin. compl.
- cy Bisiwo sin. compl.
- cy Kwasio sin. compl.
- de Bissio
- de Bisio sin. compl.
- de Bisiwo sin. compl.
- de Kwasio sin. compl.
- en Bissio
- en Bisio sin. compl.
- en Bisiwo sin. compl.
- en Kwasio sin. compl.
- es bisio
- es bisiwo sin. compl.
- es bissio sin. compl.
- es kwasio sin. compl.
- eu kwasioera
- eu bisio sin. compl.
- eu bisiwo sin. compl.
- eu bissio sin. compl.
- eu kwasio sin. compl.
- fr bissio
- fr bisio sin. compl.
- fr bisiwo sin. compl.
- fr kwasio sin. compl.
- gl bissio
- gl bisio sin. compl.
- gl bisiwo sin. compl.
- gl kwasio sin. compl.
- gn visio
- gn bisio sin. compl.
- gn kwasio sin. compl.
- gn visiwo sin. compl.
- it bissio
- it bisio sin. compl.
- it bisiwo sin. compl.
- it kwasio sin. compl.
- ja ビッシオ語
- ja ビシオ語 sin. compl.
- ja クワシオ語 sin. compl.
- nl Bissio
- nl Bisio sin. compl.
- nl Bisiwo sin. compl.
- nl Kwasio sin. compl.
- pt bissio
- pt bisio sin. compl.
- pt bisiwo sin. compl.
- pt kwasio sin. compl.
- ru Бисио
- ru Квасио sin. compl.
- ru Бисиво sin. compl.
- zh 比西奥语
- zh 比斯奥 sin. compl.
- zh 比斯沃 sin. compl.
- zh 科瓦西奥 sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
Alguns especialistes consideren el bissio com un dialecte del ngumba.
bissa
bissa
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Ghana
- ca bissa
- ca bisa sin. compl.
- ar بيسّا
- cy Bissa
- cy Bisa sin. compl.
- de Bissa
- de Bisa sin. compl.
- en Bissa
- en Bisa sin. compl.
- es bisa
- es bissa sin. compl.
- eu bissera
- eu bisa sin. compl.
- fr bissa
- fr bisa sin. compl.
- gl bissa
- gl bisa sin. compl.
- gn vissa
- gn visa sin. compl.
- it bisa
- it bissa sin. compl.
- ja ビサ語
- ja ビッサ語 sin. compl.
- nl Bissa
- nl Bisa sin. compl.
- pt bissa
- pt bisa sin. compl.
- ru Биса
- zh 俾萨语
- zh 比萨 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Ghana
Definition
Es creu que els bisses estaven establerts vers l'any 1300 en una àrea al llarg del riu Volta Blanc, al sud de Tenkodogo.
Els bisses mantenen vincles històrics amb els mossis (parlants de moore, una llengua nigerocongolesa de la branca gur). Els mossis anomenen els bisses busansi. Històricament, els vincles entre bisses i mossis són tan estrets que, segons algunes tradicions mossis, Rialle, el progenitor del llinatge governant, era busansi.
Els bisses mantenen vincles històrics amb els mossis (parlants de moore, una llengua nigerocongolesa de la branca gur). Els mossis anomenen els bisses busansi. Històricament, els vincles entre bisses i mossis són tan estrets que, segons algunes tradicions mossis, Rialle, el progenitor del llinatge governant, era busansi.
bissio
bissio
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bissio
- ca bisio sin. compl.
- ca bisiwo sin. compl.
- ca kwasio sin. compl.
- ar بيسّو
- cy Bissio
- cy Bisio sin. compl.
- cy Bisiwo sin. compl.
- cy Kwasio sin. compl.
- de Bissio
- de Bisio sin. compl.
- de Bisiwo sin. compl.
- de Kwasio sin. compl.
- en Bissio
- en Bisio sin. compl.
- en Bisiwo sin. compl.
- en Kwasio sin. compl.
- es bisio
- es bisiwo sin. compl.
- es bissio sin. compl.
- es kwasio sin. compl.
- eu kwasioera
- eu bisio sin. compl.
- eu bisiwo sin. compl.
- eu bissio sin. compl.
- eu kwasio sin. compl.
- fr bissio
- fr bisio sin. compl.
- fr bisiwo sin. compl.
- fr kwasio sin. compl.
- gl bissio
- gl bisio sin. compl.
- gl bisiwo sin. compl.
- gl kwasio sin. compl.
- gn visio
- gn bisio sin. compl.
- gn kwasio sin. compl.
- gn visiwo sin. compl.
- it bissio
- it bisio sin. compl.
- it bisiwo sin. compl.
- it kwasio sin. compl.
- ja ビッシオ語
- ja ビシオ語 sin. compl.
- ja クワシオ語 sin. compl.
- nl Bissio
- nl Bisio sin. compl.
- nl Bisiwo sin. compl.
- nl Kwasio sin. compl.
- pt bissio
- pt bisio sin. compl.
- pt bisiwo sin. compl.
- pt kwasio sin. compl.
- ru Бисио
- ru Квасио sin. compl.
- ru Бисиво sin. compl.
- zh 比西奥语
- zh 比斯奥 sin. compl.
- zh 比斯沃 sin. compl.
- zh 科瓦西奥 sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
Alguns especialistes consideren el bissio com un dialecte del ngumba.
