belante
belante
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
- ca balante
- ca balanda sin. compl.
- ca balant sin. compl.
- ca balanta sin. compl.
- ca ballante sin. compl.
- ca belante sin. compl.
- ca blante sin. compl.
- ca brase sin. compl.
- ca brassa sin. compl.
- ca bulanda sin. compl.
- ar بالانتي
- cy Balante
- cy Balanda sin. compl.
- cy Balant sin. compl.
- cy Balanta sin. compl.
- cy Ballante sin. compl.
- cy Belante sin. compl.
- cy Blante sin. compl.
- cy Brase sin. compl.
- cy Brassa sin. compl.
- cy Bulanda sin. compl.
- de Balante
- de Balanda sin. compl.
- de Balant sin. compl.
- de Balanta sin. compl.
- de Ballante sin. compl.
- de Belante sin. compl.
- de Blante sin. compl.
- de Brase sin. compl.
- de Brassa sin. compl.
- de Bulanda sin. compl.
- en Balanta
- en Alante sin. compl.
- en Balanda sin. compl.
- en Balant sin. compl.
- en Balante sin. compl.
- en Ballante sin. compl.
- en Belante sin. compl.
- en Brassa sin. compl.
- en Bulanda sin. compl.
- en Frase sin. compl.
- es balanta
- es balanda sin. compl.
- es balant sin. compl.
- es balante sin. compl.
- es ballante sin. compl.
- es belante sin. compl.
- es blante sin. compl.
- es brase sin. compl.
- es brassa sin. compl.
- es bulanda sin. compl.
- eu balantera
- eu balanda sin. compl.
- eu balant sin. compl.
- eu balanta sin. compl.
- eu ballante sin. compl.
- eu belante sin. compl.
- eu blante sin. compl.
- eu brase sin. compl.
- eu brassa sin. compl.
- eu bulanda sin. compl.
- fr balante
- fr balanda sin. compl.
- fr balant sin. compl.
- fr balanta sin. compl.
- fr ballante sin. compl.
- fr belante sin. compl.
- fr blante sin. compl.
- fr brase sin. compl.
- fr brassa sin. compl.
- fr bulanda sin. compl.
- gl balanta
- gl balanda sin. compl.
- gl balant sin. compl.
- gl ballante sin. compl.
- gl belante sin. compl.
- gl brante sin. compl.
- gl brase sin. compl.
- gl brassa sin. compl.
- gl bulanda sin. compl.
- gn valánta
- gn balánta sin. compl.
- gn valánda sin. compl.
- gn valánt sin. compl.
- gn vallánte sin. compl.
- gn velánte sin. compl.
- gn vlante sin. compl.
- gn vrase sin. compl.
- gn vrassa sin. compl.
- gn vulánda sin. compl.
- it balante
- it balanda sin. compl.
- it balant sin. compl.
- it balanta sin. compl.
- it ballante sin. compl.
- it belante sin. compl.
- it blante sin. compl.
- it brase sin. compl.
- it brassa sin. compl.
- it bulanda sin. compl.
- ja バランタ語
- nl Balante
- nl Balanda sin. compl.
- nl Balant sin. compl.
- nl Balanta sin. compl.
- nl Balante sin. compl.
- nl Ballante sin. compl.
- nl Blante sin. compl.
- nl Brase sin. compl.
- nl Brassa sin. compl.
- nl Bulanda sin. compl.
- pt balanta
- pt balanda sin. compl.
- pt balant sin. compl.
- pt balante sin. compl.
- pt ballante sin. compl.
- pt belante sin. compl.
- pt blante sin. compl.
- pt brase sin. compl.
- pt brassa sin. compl.
- pt bulanda sin. compl.
- ru Баланте
- ru Брасе sin. compl.
- ru Балант sin. compl.
- ru Бланте sin. compl.
- ru Брасса sin. compl.
- ru Баланта sin. compl.
- ru Баланда sin. compl.
- ru Беланте sin. compl.
- ru Буланда sin. compl.
- ru Балланте sin. compl.
- zh 巴兰特语
- zh 巴兰塔、巴兰、巴兰达、巴利安特、贝兰特、布兰达、布拉萨、布兰特、布拉塞 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
Definition
També hi ha comunitats de parlants de balante a Gàmbia.
El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.
El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.
belarús
belarús
Indoeuropea > Eslava > Oriental, Europa > Bielorússia, Europa > Letònia, Europa > Lituània, Europa > Polònia, Europa > Ucraïna
- ca belarús
- ca bielorús
- cod belaruskaja mova
- cod belaruski
- ar البلاروسية
- cy Bielorwseg
- de Weißrussisch
- en Belarusian
- es bielorruso
- eu bielorrusiera
- fr biélorusse
- gl bielorruso
- gn vielorúso
- it bielorusso
- ja ベラルーシ語
- nl Wit-Russisch
- oc bielorús
- pt bielorrusso
- ru Белорусский язык
- sw Byelorussian
- tmh Tabyelurust
- zh 白俄罗斯语
Indoeuropea > Eslava > Oriental, Europa > Bielorússia, Europa > Letònia, Europa > Lituània, Europa > Polònia, Europa > Ucraïna
Definition
El belarús ocupa una posició intermèdia entre el rus i l'ucraïnès, les altres dues llengües eslaves orientals, i, a més, presenta certs trets que l'acosten al polonès.
La llengua va renéixer com a eina literària a mitjan segle XIX, amb una llengua estàndard basada en el parlar de Minsk. En aquesta època, i fins al principi del segle XX, s'utilitzaven per a escriure'l tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. El règim soviètic en va dur l'oficialització i una certa florida, però la primacia atorgada al rus, oficial a tot l'estat, en va entrebancar sempre la normalització i va mantenir la població bilingüitzada.
L'ús de l'alfabet ciríl·lic va esdevenir exclusiu. Tot i que el belarús va ser declarat única llengua oficial amb la dissolució de la Unió Soviètica i la independència del país (1991), la preeminència del rus va ser restablerta pel govern autoritari que al cap de poc va pujar al poder, que el va tornar a proclamar cooficial.
La llengua va renéixer com a eina literària a mitjan segle XIX, amb una llengua estàndard basada en el parlar de Minsk. En aquesta època, i fins al principi del segle XX, s'utilitzaven per a escriure'l tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. El règim soviètic en va dur l'oficialització i una certa florida, però la primacia atorgada al rus, oficial a tot l'estat, en va entrebancar sempre la normalització i va mantenir la població bilingüitzada.
L'ús de l'alfabet ciríl·lic va esdevenir exclusiu. Tot i que el belarús va ser declarat única llengua oficial amb la dissolució de la Unió Soviètica i la independència del país (1991), la preeminència del rus va ser restablerta pel govern autoritari que al cap de poc va pujar al poder, que el va tornar a proclamar cooficial.
belegete
belegete
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca evant
- ca avand sin. compl.
- ca avande sin. compl.
- ca balegete sin. compl.
- ca belegete sin. compl.
- ca evand sin. compl.
- ca ovand sin. compl.
- ca ovande sin. compl.
- ca ovando sin. compl.
- de Evant
- de Avand sin. compl.
- de Avande sin. compl.
- de Evand sin. compl.
- de Ovande sin. compl.
- en Evant
- en Avand sin. compl.
- en Avande sin. compl.
- en Balegete/belegete sin. compl.
- en Evand/Ovand sin. compl.
- en Ovande sin. compl.
- en Ovando sin. compl.
- es evant
- es avand sin. compl.
- es avande sin. compl.
- es balegete/belegete sin. compl.
- es evand/Ovand sin. compl.
- es ovande sin. compl.
- es ovando sin. compl.
- eu evant
- eu avand sin. compl.
- eu avande sin. compl.
- eu balegete/belegete sin. compl.
- eu evand/Ovand sin. compl.
- eu ovande sin. compl.
- eu ovando sin. compl.
- fr evand
- fr avand sin. compl.
- fr avande sin. compl.
- fr evant sin. compl.
- fr ovande sin. compl.
- gl evant
- gl avand sin. compl.
- gl avande sin. compl.
- gl balegete/belegete sin. compl.
- gl evand/Ovand sin. compl.
- gl ovande sin. compl.
- gl ovando sin. compl.
- it evant
- it avand sin. compl.
- it avande sin. compl.
- it balegete/belegete sin. compl.
- it evand/Ovand sin. compl.
- it ovande sin. compl.
- it ovando sin. compl.
- nl Evant
- nl Avand sin. compl.
- nl Avande sin. compl.
- nl Evand sin. compl.
- nl Ovande sin. compl.
- pt evant
- pt avand sin. compl.
- pt avande sin. compl.
- pt balegete/belegete sin. compl.
- pt evand/Ovand sin. compl.
- pt ovande sin. compl.
- pt ovando sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
L'evant és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. La major part dels parlants, 10.000 d'un total d'11.000, es troben a la banda nigeriana.
El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
belibi
belibi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca elip
- ca belibi sin. compl.
- ca belip sin. compl.
- ca libie sin. compl.
- ca nulibie sin. compl.
- ca yambasa central sin. compl.
- de Elip
- de Belibi sin. compl.
- de Belip sin. compl.
- de Libie sin. compl.
- de Nulibie sin. compl.
- en Elip
- en Belibi sin. compl.
- en Belip sin. compl.
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Libie sin. compl.
- en Nulibie sin. compl.
- es elip
- es belibi sin. compl.
- es belip sin. compl.
- es libie sin. compl.
- es nulibie sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- eu elip
- eu belibi sin. compl.
- eu belip sin. compl.
- eu libie sin. compl.
- eu nulibie sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- fr elip
- fr belibi sin. compl.
- fr belip sin. compl.
- fr libie sin. compl.
- fr nulibie sin. compl.
- gl elip
- gl belibi sin. compl.
- gl belip sin. compl.
- gl libie sin. compl.
- gl nulibie sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- it elip
- it belibi sin. compl.
- it belip sin. compl.
- it libie sin. compl.
- it nulibie sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- nl Elip
- nl Belibi sin. compl.
- nl Belip sin. compl.
- nl Libie sin. compl.
- nl Nulibie sin. compl.
- pt elip
- pt belibi sin. compl.
- pt belip sin. compl.
- pt libie sin. compl.
- pt nulibie sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
L'elip és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen a Bokito i Ombesa, al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, l'elip, el mmala i el baca. Alguns autors consideren que el kalong, l'elip i el mmala són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
belip
belip
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca elip
- ca belibi sin. compl.
- ca belip sin. compl.
- ca libie sin. compl.
- ca nulibie sin. compl.
- ca yambasa central sin. compl.
- de Elip
- de Belibi sin. compl.
- de Belip sin. compl.
- de Libie sin. compl.
- de Nulibie sin. compl.
- en Elip
- en Belibi sin. compl.
- en Belip sin. compl.
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Libie sin. compl.
- en Nulibie sin. compl.
- es elip
- es belibi sin. compl.
- es belip sin. compl.
- es libie sin. compl.
- es nulibie sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- eu elip
- eu belibi sin. compl.
- eu belip sin. compl.
- eu libie sin. compl.
- eu nulibie sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- fr elip
- fr belibi sin. compl.
- fr belip sin. compl.
- fr libie sin. compl.
- fr nulibie sin. compl.
- gl elip
- gl belibi sin. compl.
- gl belip sin. compl.
- gl libie sin. compl.
- gl nulibie sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- it elip
- it belibi sin. compl.
- it belip sin. compl.
- it libie sin. compl.
- it nulibie sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- nl Elip
- nl Belibi sin. compl.
- nl Belip sin. compl.
- nl Libie sin. compl.
- nl Nulibie sin. compl.
- pt elip
- pt belibi sin. compl.
- pt belip sin. compl.
- pt libie sin. compl.
- pt nulibie sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
L'elip és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen a Bokito i Ombesa, al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, l'elip, el mmala i el baca. Alguns autors consideren que el kalong, l'elip i el mmala són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
bella bella
bella bella
Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà
- ca heiltsuk
- ca bella bella sin. compl.
- de Heiltsuk
- de Bella-Bella sin. compl.
- en Heiltsuk
- en Bella bella sin. compl.
- es heiltsuk
- es bella bella sin. compl.
- eu heiltsuk
- eu bella bella sin. compl.
- fr heiltsuk
- fr bella-Bella sin. compl.
- gl heiltsuk
- gl bella bella sin. compl.
- it heiltsuk
- it bella bella sin. compl.
- nl Heiltsuk
- nl Bella-Bella sin. compl.
- pt heiltsuk
- pt bella bella sin. compl.
Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà
Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Els primers contactes dels heiltsuks amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que comerciaven amb pells d'animals. Al segle XIX es van instal·lar a la zona les primeres missions protestants, que van tenir uns efectes devastadors per a la cultura i les formes de vida autòctones. L'assimilació va ser molt ràpida.
Els dialectes del heiltsuk eren els següents: el haihai i el de Bella Bella al nord, i l'oowekyala al sud. No sabem a quina o quines varietats pertanyen els pocs parlants que encara viuen.
No hi ha cap denominació pròpia que englobi les tres varietats dialectals de la llengua. El terme heiltsuk té un origen anglès poc clar.
Tots els parlants de heiltsuk són ancians. La llengua ja fa dècades que no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un avançat procés d'extinció.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Els primers contactes dels heiltsuks amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que comerciaven amb pells d'animals. Al segle XIX es van instal·lar a la zona les primeres missions protestants, que van tenir uns efectes devastadors per a la cultura i les formes de vida autòctones. L'assimilació va ser molt ràpida.
Els dialectes del heiltsuk eren els següents: el haihai i el de Bella Bella al nord, i l'oowekyala al sud. No sabem a quina o quines varietats pertanyen els pocs parlants que encara viuen.
No hi ha cap denominació pròpia que englobi les tres varietats dialectals de la llengua. El terme heiltsuk té un origen anglès poc clar.
Tots els parlants de heiltsuk són ancians. La llengua ja fa dècades que no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un avançat procés d'extinció.
bella coola
bella coola
Salish > Bella coola, Amèrica > Canadà
- ca bella coola
- ca nuxalk sin. compl.
- cod nuxalk
- de Bella Coola
- de Bellacoola sin. compl.
- de Bellakula sin. compl.
- de Nuxalk sin. compl.
- en Bella coola
- en Nuxalk sin. compl.
- es bella coola
- es nuxalk sin. compl.
- eu bella coola
- eu nuxalk sin. compl.
- fr bella coola
- fr nuxalk sin. compl.
- gl bella coola
- gl nuxalk sin. compl.
- it bella coola
- it nuxalk sin. compl.
- nl Bella coola
- nl Nuxalk sin. compl.
- nl Núxalk sin. compl.
- pt bella coola
- pt nuxalk sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Bella coola, Amèrica > Canadà
Definition
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i de l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
El bella coola és la llengua salish més septentrional i divergent. No s'ha pogut provar la seva pertinença a cap dels subgrups de la família. Es divideix en tres dialectes, dels quals no sabem quins es parlen encara: el bella coola, el kimsquit i el talio.
Al lèxic del bella coola s'observen molts manlleus de llengües veïnes d'altres famílies, com l'atapascana, la tsimshiana i la wakashana. Des del punt de vista fonològic, en canvi, s'assembla força a les llengües salish de la costa.
Tots els parlants de la llengua són ancians, perquè ja fa diverses generacions que no es transmet als infants. La llengua passa, doncs, per la darrera fase del procés d'extinció. Tot i això, se'n fan classes a les escoles.
La designació bella coola és una forma anglicitzada del nom que donaven els parlants de nuxalk als seus veïns heiltsuks.
El bella coola és la llengua salish més septentrional i divergent. No s'ha pogut provar la seva pertinença a cap dels subgrups de la família. Es divideix en tres dialectes, dels quals no sabem quins es parlen encara: el bella coola, el kimsquit i el talio.
Al lèxic del bella coola s'observen molts manlleus de llengües veïnes d'altres famílies, com l'atapascana, la tsimshiana i la wakashana. Des del punt de vista fonològic, en canvi, s'assembla força a les llengües salish de la costa.
Tots els parlants de la llengua són ancians, perquè ja fa diverses generacions que no es transmet als infants. La llengua passa, doncs, per la darrera fase del procés d'extinció. Tot i això, se'n fan classes a les escoles.
La designació bella coola és una forma anglicitzada del nom que donaven els parlants de nuxalk als seus veïns heiltsuks.
bena
bena
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bena
- ca chibena sin. compl.
- ca ekibena sin. compl.
- ca ikibena sin. compl.
- ca kibena sin. compl.
- de Bena
- de Ikibena sin. compl.
- de Kibena sin. compl.
- en Bena
- en Chibena sin. compl.
- en Ekibena sin. compl.
- en Ikibena sin. compl.
- en Kibena sin. compl.
- es bena
- es chibena sin. compl.
- es ekibena sin. compl.
- es ikibena sin. compl.
- es kibena sin. compl.
- eu bena
- eu chibena sin. compl.
- eu ekibena sin. compl.
- eu ikibena sin. compl.
- eu kibena sin. compl.
- fr bena
- fr chibena sin. compl.
- fr ekibena sin. compl.
- fr ikibena sin. compl.
- fr kibena sin. compl.
- gl bena
- gl chibena sin. compl.
- gl ekibena sin. compl.
- gl ikibena sin. compl.
- gl kibena sin. compl.
- it bena
- it chibena sin. compl.
- it ekibena sin. compl.
- it ikibena sin. compl.
- it kibena sin. compl.
- nl Bena
- nl Chibena sin. compl.
- nl Ekibena sin. compl.
- nl Ikibena sin. compl.
- nl Kibena sin. compl.
- pt bena
- pt chibena sin. compl.
- pt ekibena sin. compl.
- pt ikibena sin. compl.
- pt kibena sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els benes són un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània i viuen al districte de Njombe, a la Regió d'Iringa, a les Terres Altes del Sud.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
bende
bende
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bende
- ca kibende sin. compl.
- ca si'bende sin. compl.
- ca sibhende sin. compl.
- cod sibhendé
- de Bende
- de Kibende sin. compl.
- de Si'bende sin. compl.
- de Sibhende sin. compl.
- en Bende
- en Kibende sin. compl.
- en Si'bende sin. compl.
- en Sibhende sin. compl.
- es bende
- es kibende sin. compl.
- es si'bende sin. compl.
- es sibhende sin. compl.
- eu bende
- eu kibende sin. compl.
- eu si'bende sin. compl.
- eu sibhende sin. compl.
- fr bende
- fr kibende sin. compl.
- fr si'bende sin. compl.
- fr sibhende sin. compl.
- gl bende
- gl kibende sin. compl.
- gl si'bende sin. compl.
- gl sibhende sin. compl.
- it bende
- it kibende sin. compl.
- it si'bende sin. compl.
- it sibhende sin. compl.
- nl Bende
- nl Kibende sin. compl.
- nl Si'bende sin. compl.
- nl Sibhende sin. compl.
- pt bende
- pt kibende sin. compl.
- pt si'bende sin. compl.
- pt sibhende sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els bendes viuen a l'oest de Tanzània, concretament al districte de Mpanda, on són un dels grups etnolingüístics majoritaris, juntament amb els fipes, els pimbwes, els has, els nyamwezis, els tongwes, els konongos i els holoholos. Al poble de Katuma més del 75% de la població és bende.
El bende és lingüísticament proper al tongwe. Alguns autors consideren que el bende i el tongwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bende, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El bende és lingüísticament proper al tongwe. Alguns autors consideren que el bende i el tongwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bende, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
bende
bende
Crioll de base anglesa, Amèrica > Colòmbia
- ca crioll de San Andrés i Providencia
- ca bende sin. compl.
- ca wende sin. compl.
- cod sanandresano
- ar كريول سان آندريس وبروفيد ينسيا
- cy Creoliaith San Andrés a Providencia
- cy Bende sin. compl.
- cy Wende sin. compl.
- de Kreol von San Andrés und Providencia
- de Bende sin. compl.
- de Islander Creole English sin. compl.
- de Wende sin. compl.
- en Islander Creole English
- en Bende sin. compl.
- en San Andrés Creole sin. compl.
- en San Andrés-Providencia Creole sin. compl.
- en Wende sin. compl.
- es criollo de San Andrés y Providencia
- es bende sin. compl.
- es wende sin. compl.
- eu san Andres eta Providenciako kreolera
- eu bende sin. compl.
- eu wende sin. compl.
- fr créole de San Andrés et Providencia
- fr bende sin. compl.
- fr wende sin. compl.
- gn krióllo San Andrés ha Providénsia-gua
- gn vende sin. compl.
- gn wende sin. compl.
- it creolo di San Andrés e Providencia
- it bende sin. compl.
- it wende sin. compl.
- ja サン・アンドレス・イ・プロビデンシアのクレオ－ル語
- ja ベンデ語 sin. compl.
- ja ウェンデ語 sin. compl.
- nl Creools van San Andrés en Providència
- nl Bende sin. compl.
- nl Wende sin. compl.
- pt crioulo de San Andrés e Providencia
- pt bende sin. compl.
- pt wende sin. compl.
- ru Островной креольский язык на основе английского
- ru Бенд sin. compl.
- ru Уэнд sin. compl.
- ru Креоль острова Сан-Андрес sin. compl.
- ru Креоль островов Сан-Андрес и Провиденсия sin. compl.
- zh 圣安德烈斯-普罗维登西亚省克里奥尔语
- zh 本德语 sin. compl.
- zh 温德语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base anglesa, Amèrica > Colòmbia
Definition
La població de l'arxipèlag de San Andrés, Providencia i Santa Catalina és descendent d'esclaus africans i colons anglesos arribats a aquestes illes al segle XVII. Els anglesos van fundar-hi una colònia el 1631 amb la intenció de fer-hi explotacions agrícoles, per la qual cosa hi van dur esclaus africans. Els espanyols van atacar la colònia diverses vegades i finalment el 1786 van forçar els anglesos a evacuar les illes, tot i que van permetre a la població anglesa que s'hi quedés. Amb la independència de les colònies espanyoles a començament del segle XIX, tot i la distància geogràfica, l'arxipèlag va acabar sota domini de Colòmbia. Malgrat això, les illes van mantenir una relació cultural i econòmica important amb Jamaica i els Estats Units fins a mitjan segle XX.
Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.
La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.
Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.
Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.
El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.
La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.
Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.
Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.
El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
