batsbi
batsbi
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Bats, Àsia > Geòrgia
- ca bats
- ca batsbi sin. compl.
- ca tsova-tush sin. compl.
- cod batsbur mott'
- ar الباتسية
- cy Bats
- cy Batsbi sin. compl.
- cy Tsova-tush sin. compl.
- de Batsisch
- de Batsbi sin. compl.
- de Tsova-Tusch sin. compl.
- de Zowatusch sin. compl.
- en Bats
- en Batsbi sin. compl.
- en Tsova-Tush sin. compl.
- es bats
- eu batsera
- fr bats
- fr batsbi sin. compl.
- fr tsova-tush sin. compl.
- gn vats
- gn tsova-tuch sin. compl.
- gn vatsvi sin. compl.
- it bats
- it batsbi sin. compl.
- it tsova tush sin. compl.
- ja バツ語
- ja バツビ語、ツォヴァ・トゥシ語 sin. compl.
- nl Bats
- nl Batsbi sin. compl.
- nl Tsova-Tush sin. compl.
- pt bácico
- ru Бацбийский язык
- ru Цова-тушанский sin. compl.
- tmh Tabatsact
- zh 贝特语
- zh 贝兹比语 sin. compl.
- zh 托瓦－图什语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Bats, Àsia > Geòrgia
Definition
Els bats vivien a les muntanyes nord-orientals de la República de Geòrgia, a la vall de Tusheti. A mitjan segle XIX es van traslladar a les planes de Kakheti i es van instal·lar en una comunitat compacta al poble de Zemo Alvani. També hi ha famílies bats a Tbilisi i a altres grans ciutats de Geòrgia. El canvi d'entorn geogràfic i les polítiques soviètiques al segle XX van comportar un augment de la influència de la llengua i la cultura georgianes.
La llengua bats forma part de la branca lingüística nakh, com l'ingúix i el txetxè. Es considera que el bats original només és parlat per una vintena de persones, ja que la resta parlen una versió de la llengua molt influïda pel georgià.
El bats és una llengua oral, no té dialectes i no té norma estàndard. El georgià és la llengua d'ús literari.
La llengua bats es troba seriosament amenaçada d'extinció. Tots els seus parlants són bilingües en georgià. Fins fa trenta anys, la llengua es mantenia viva gràcies a l'ús domèstic i perquè la tradició, ja desapareguda, de casaments convinguts pels pares feia que la majoria de matrimonis fossin entre parlants de bats.
Actualment, només les persones de més de 50 anys són plenament competents en la llengua. Els adults joves l'entenen però generalment no la parlen perquè els falta lèxic. Probablement ja no hi ha nens que l'entenguin o la parlin, perquè la llengua que es transmet als fills sol ser el georgià (l'any 2006, el 43% de les parelles registrades a Zemo Alvani eren mixtes) i tota l'educació a Zemo Alvani és en aquesta llengua.
Els únics escrits que hi ha en llengua bats són diccionaris i transcripcions de converses i contes orals fets per lingüistes estrangers. Fins a l'any 2002, que la UNESCO va engegar el projecte Biblioteca Sonora de les llengües caucàsiques, dins de la Iniciativa Babel, quasi no hi havia enregistraments sonors de la llengua. Hi ha un centenar de textos publicats sobre el bats i un diccionari bats-georgià-rus.
La llengua bats forma part de la branca lingüística nakh, com l'ingúix i el txetxè. Es considera que el bats original només és parlat per una vintena de persones, ja que la resta parlen una versió de la llengua molt influïda pel georgià.
El bats és una llengua oral, no té dialectes i no té norma estàndard. El georgià és la llengua d'ús literari.
La llengua bats es troba seriosament amenaçada d'extinció. Tots els seus parlants són bilingües en georgià. Fins fa trenta anys, la llengua es mantenia viva gràcies a l'ús domèstic i perquè la tradició, ja desapareguda, de casaments convinguts pels pares feia que la majoria de matrimonis fossin entre parlants de bats.
Actualment, només les persones de més de 50 anys són plenament competents en la llengua. Els adults joves l'entenen però generalment no la parlen perquè els falta lèxic. Probablement ja no hi ha nens que l'entenguin o la parlin, perquè la llengua que es transmet als fills sol ser el georgià (l'any 2006, el 43% de les parelles registrades a Zemo Alvani eren mixtes) i tota l'educació a Zemo Alvani és en aquesta llengua.
Els únics escrits que hi ha en llengua bats són diccionaris i transcripcions de converses i contes orals fets per lingüistes estrangers. Fins a l'any 2002, que la UNESCO va engegar el projecte Biblioteca Sonora de les llengües caucàsiques, dins de la Iniciativa Babel, quasi no hi havia enregistraments sonors de la llengua. Hi ha un centenar de textos publicats sobre el bats i un diccionari bats-georgià-rus.
baure
baure
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo, Amèrica > Bolívia
- ca baure
- ar باورية
- cy Baure
- de Baure
- en Baure
- es bauré
- eu baureera
- fr baure
- gl baure
- gn vaure
- it baure
- ja バウレ語
- nl Baure
- pt baure
- ru Бауре
- ru Бануре sin. compl.
- sw Bauré
- tmh Tabawrit
- zh 巴乌莱
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo, Amèrica > Bolívia
Definition
El joaquiñano pot ser considerat un dialecte del baure.
bayangi
bayangi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
- ca kenyang
- ca banjangi sin. compl.
- ca banyang sin. compl.
- ca banyangi sin. compl.
- ca bayangi sin. compl.
- ca manyang sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- de Kenyang
- de Bakoni sin. compl.
- de Banjangi sin. compl.
- de Banyangi sin. compl.
- de Bayangi sin. compl.
- en Kenyang
- en Banjangi sin. compl.
- en Banyang sin. compl.
- en Banyangi sin. compl.
- en Bayangi sin. compl.
- en Manyang sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- es kenyang
- es banjangi sin. compl.
- es banyang sin. compl.
- es banyangi sin. compl.
- es bayangi sin. compl.
- es manyang sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- eu kenyang
- eu banjangi sin. compl.
- eu banyang sin. compl.
- eu banyangi sin. compl.
- eu bayangi sin. compl.
- eu manyang sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- fr kenyang
- fr banjanji sin. compl.
- fr banyang sin. compl.
- fr banyangi sin. compl.
- fr bayangi sin. compl.
- gl kenyang
- gl banjangi sin. compl.
- gl banyang sin. compl.
- gl banyangi sin. compl.
- gl bayangi sin. compl.
- gl manyang sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- it kenyang
- it banjangi sin. compl.
- it banyang sin. compl.
- it banyangi sin. compl.
- it bayangi sin. compl.
- it manyang sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- nl Kenyang
- nl Banjanji sin. compl.
- nl Banyang sin. compl.
- nl Banyangi sin. compl.
- nl Bayangi sin. compl.
- pt kenyang
- pt banjangi sin. compl.
- pt banyang sin. compl.
- pt banyangi sin. compl.
- pt bayangi sin. compl.
- pt manyang sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
Definition
La llengua kenyang es parla a cinquanta-tres pobles situats a les subdivisions Mamfe central i Upper Banyang, i a deu pobles de la subdivisió Meme, al sud-oest del Camerun. El grup ètnic, format per unes 60.000 persones, s'autodenomina manyang.
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
baza
baza
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al bana són el psikye i el kamwe.
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
bea
bea
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mambila
- ca bang sin. compl.
- ca bea sin. compl.
- ca ble sin. compl.
- ca juli sin. compl.
- ca lagubi sin. compl.
- ca mambere sin. compl.
- ca mambilla sin. compl.
- ca nor sin. compl.
- ca tagbo sin. compl.
- ca tongbo sin. compl.
- ca torbi sin. compl.
- de Mambila
- de Bang sin. compl.
- de Ble sin. compl.
- de Mambere sin. compl.
- de Mambilla sin. compl.
- en Mambila
- en Bang sin. compl.
- en Bea sin. compl.
- en Juli sin. compl.
- en lagubi sin. compl.
- en Mambila sin. compl.
- en Nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- es mambila
- es bang sin. compl.
- es bea sin. compl.
- es juli sin. compl.
- es lagubi sin. compl.
- es mambila sin. compl.
- es nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- eu mambila
- eu bang sin. compl.
- eu bea sin. compl.
- eu juli sin. compl.
- eu lagubi sin. compl.
- eu mambila sin. compl.
- eu nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- fr mambila
- fr bang sin. compl.
- fr ble sin. compl.
- fr mambere sin. compl.
- fr mambilla sin. compl.
- gl mambila
- gl bang sin. compl.
- gl bea sin. compl.
- gl juli sin. compl.
- gl lagubi sin. compl.
- gl mambila sin. compl.
- gl nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- it mambila
- it bang sin. compl.
- it bea sin. compl.
- it juli sin. compl.
- it lagubi sin. compl.
- it mambila sin. compl.
- it nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- nl Mambila
- nl Bang sin. compl.
- nl Ble sin. compl.
- nl Mambere sin. compl.
- nl Mambilla sin. compl.
- pt mambila
- pt bang sin. compl.
- pt bea sin. compl.
- pt juli sin. compl.
- pt lagubi sin. compl.
- pt mambila sin. compl.
- pt nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El mambila és parlat a la zona de l'altiplà d'Adamawa i la plana de Tikar, al Camerun, i a l'altiplà de Mambila, a Nigèria. És la llengua amb més parlants del grup mambiloide, amb unes 110.000 persones. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.
El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.
El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.
El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.
beaver
beaver
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca beaver
- ca dane-zaa sin. compl.
- ca dunneza sin. compl.
- ca tsattine sin. compl.
- cod dane-zaa
- cy Beaver
- cy Dane-zaa sin. compl.
- cy Dunneza sin. compl.
- cy Tsattine sin. compl.
- de Beaver
- de Dane-Zaa sin. compl.
- de Dunneza sin. compl.
- de Tsattine sin. compl.
- en Beaver
- en Danezaa sin. compl.
- en Dunne Za sin. compl.
- en Dunneza sin. compl.
- en Tsattine sin. compl.
- es castor
- es beaver sin. compl.
- es dane-zaa sin. compl.
- es dunneza sin. compl.
- es tsattine sin. compl.
- eu beaverrera
- eu beaver sin. compl.
- eu dane-zaa sin. compl.
- eu dunneza sin. compl.
- eu tsattine sin. compl.
- fr dunneza
- fr beaver sin. compl.
- fr dane-zaa sin. compl.
- fr tsattine sin. compl.
- gl beaver
- gl dane-zaa sin. compl.
- gl dunneza sin. compl.
- gl tsattine sin. compl.
- gn veaver
- gn dane-zaa sin. compl.
- gn dunneza sin. compl.
- gn tsattine sin. compl.
- it beaver
- it dane-zaa sin. compl.
- it dunneza sin. compl.
- it tsattine sin. compl.
- pt beaver
- pt dane-zaa sin. compl.
- pt dunneza sin. compl.
- pt tsattine sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat beaver de la Colúmbia Britànica viu concretament a Doig, a Blueberry i al riu Prophet. La d'Alberta viu a Horse Lakes, a Clear Hills i al riu Boyer.
Tots els parlants de la llengua són adults. Els infants ja no aprenen beaver, raó per la qual està en vies d'extinció.
La pèrdua de la llengua es va accelerar a partir dels anys cinquanta, moment en què els infants van començar a ser escolaritzats en anglès. Es va deixar de transmetre, en favor de l'anglès, a la dècada dels vuitanta.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat beaver de la Colúmbia Britànica viu concretament a Doig, a Blueberry i al riu Prophet. La d'Alberta viu a Horse Lakes, a Clear Hills i al riu Boyer.
Tots els parlants de la llengua són adults. Els infants ja no aprenen beaver, raó per la qual està en vies d'extinció.
La pèrdua de la llengua es va accelerar a partir dels anys cinquanta, moment en què els infants van començar a ser escolaritzats en anglès. Es va deixar de transmetre, en favor de l'anglès, a la dècada dels vuitanta.
bebe
bebe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
- ca bebe
- ca yi be wu sin. compl.
- cod naami
- de Bebe
- de Yi Be Wu sin. compl.
- en Bebe
- en Yi be wu sin. compl.
- es bebe
- es yi be wu sin. compl.
- eu bebe
- eu yi be wu sin. compl.
- fr bebe
- fr naami sin. compl.
- fr Yi Be Wu sin. compl.
- gl bebe
- gl yi be wu sin. compl.
- it bebe
- it yi be wu sin. compl.
- nl Bebe
- nl Naami sin. compl.
- nl Yi Be Wu sin. compl.
- pt bebe
- pt yi be wu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
Definition
El bebe s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el nsari, el ncane i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.
El bebe és parlat per unes 2.600 persones als pobles de Bebe-Jama i Bebe-Jatto. Sembla que hi ha algunes diferències entre les variants dels dos pobles. Els parlants de bebe i de kamazung s'entenen emprant cadascú la seva llengua. També s'entenen amb els parlants de mbembe (llengua d'un altre grup lingüístic), una comunitat amb la qual sovint es produeixen casaments mixtos. Alguns parlants també s'entenen amb els nsaris. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. El pidgin té una presència important, i creixent, en la vida diària dels parlants de bebe.
El bebe és parlat per unes 2.600 persones als pobles de Bebe-Jama i Bebe-Jatto. Sembla que hi ha algunes diferències entre les variants dels dos pobles. Els parlants de bebe i de kamazung s'entenen emprant cadascú la seva llengua. També s'entenen amb els parlants de mbembe (llengua d'un altre grup lingüístic), una comunitat amb la qual sovint es produeixen casaments mixtos. Alguns parlants també s'entenen amb els nsaris. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. El pidgin té una presència important, i creixent, en la vida diària dels parlants de bebe.
beezen
beezen
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca beezen
- de Beezen
- en Beezen
- es beezen
- eu beezen
- fr beezen
- gl beezen
- it beezen
- nl Beezen
- pt beezen
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definition
El beezen és parlat en un únic municipi, anomenat Beezen o Kpep, amb una població d'unes 450 persones. Segons la pròpia tradició, els beezens són originaris de Takpea, a Nigèria. En una primera emigració s'haurien establert al poble d'Akum. Després de la Segona Guerra Mundial s'haurien traslladat a la ubicació actual.
Els beezens empren el jukun, la llengua franca de la zona, per comunicar-se amb els grups veïns, com ara els lutus, els akums o els bajis. El beezen i l'akum són llengües pròximes des del punt de vista genètic, però no hi ha intercompresió. Els beezens també fan servir el pidgin anglès del Camerun, la llengua vehicular principal a gran part del país.
No hi ha una ortografia estandarditzada per a l'akum ni s'ha desenvolupat cap mena de material escrit. A l'escola, la llengua d'ensenyament és l'anglès, però el beezen s'empra oralment en el cursos inicials; en general, els alumnes presenten una competència limitada en anglès, fet que dificulta greument el procés d'aprenentatge. Segons algunes fonts, malgrat tot manté una bona vitalitat: és la llengua habitual de la comunitat, es transmet als infants i les actituds lingüístiques són positives. D'altres fonts, en canvi, la consideren seriosament amenaçada.
Els beezens empren el jukun, la llengua franca de la zona, per comunicar-se amb els grups veïns, com ara els lutus, els akums o els bajis. El beezen i l'akum són llengües pròximes des del punt de vista genètic, però no hi ha intercompresió. Els beezens també fan servir el pidgin anglès del Camerun, la llengua vehicular principal a gran part del país.
No hi ha una ortografia estandarditzada per a l'akum ni s'ha desenvolupat cap mena de material escrit. A l'escola, la llengua d'ensenyament és l'anglès, però el beezen s'empra oralment en el cursos inicials; en general, els alumnes presenten una competència limitada en anglès, fet que dificulta greument el procés d'aprenentatge. Segons algunes fonts, malgrat tot manté una bona vitalitat: és la llengua habitual de la comunitat, es transmet als infants i les actituds lingüístiques són positives. D'altres fonts, en canvi, la consideren seriosament amenaçada.
beiço de pau
beiço de pau
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
- ca suyà
- ca beiço de pau sin. compl.
- ca suiá sin. compl.
- ca tapajúna-goronã sin. compl.
- ca tapanhúna sin. compl.
- cod mê-kin-se-ji
- ar سويا
- cy Suyá
- cy Beiço de pau sin. compl.
- cy Suiá sin. compl.
- cy Tapajúna-goronã sin. compl.
- cy Tapanhúna sin. compl.
- de Suyá
- de Beiço de Pau sin. compl.
- de Suiá sin. compl.
- de Tapajúna-Goronã sin. compl.
- de Tapanhúna sin. compl.
- en Suyá
- en Beiço de Pau sin. compl.
- en Suiá sin. compl.
- en Tapajúna-Goronã sin. compl.
- en Tapanhúna sin. compl.
- en Tapayúna sin. compl.
- es suyá
- es beiço de pau sin. compl.
- es suiá sin. compl.
- es tapajúna-goronã sin. compl.
- es tapanhúna sin. compl.
- eu suiera
- eu beiço de pau sin. compl.
- eu suiá sin. compl.
- eu suyá sin. compl.
- eu tapajúna-goronã sin. compl.
- eu tapanhúna sin. compl.
- fr suya
- fr beiço de pau sin. compl.
- fr suiá sin. compl.
- fr tapajúna-goronã sin. compl.
- fr tapanhúna sin. compl.
- gl suiá
- gl beiço de pau sin. compl.
- gl suyá sin. compl.
- gl tapajúna-goronã sin. compl.
- gl tapanhúna sin. compl.
- it suyà
- it beiço de pau sin. compl.
- it suiá sin. compl.
- it tapajúna-goronã sin. compl.
- it tapanhúna sin. compl.
- ja スヤ語
- ja スイア語、 ベイソ・デ・パウ語、タパヌナ語、 タパユナ語 sin. compl.
- nl Suyá
- nl Beiço de Pau sin. compl.
- nl Suiá sin. compl.
- nl Tapajúna-Goronã sin. compl.
- nl Tapanhúna sin. compl.
- pt suyá
- pt beiço de pau sin. compl.
- pt suiá sin. compl.
- pt tapajúna-goronã sin. compl.
- pt tapanhúna sin. compl.
- ru Суйя
- ru Суя sin. compl.
- ru Тапаюна sin. compl.
- ru Тапаньюна sin. compl.
- ru Бейсо-де-пау sin. compl.
- zh 苏亚语
- zh 遂亚、贝乔德帕乌、塔帕尤纳－格罗那、塔潘胡纳 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definition
Els suyàs es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyàs: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
bekoe
bekoe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
