Argot culinari i gastronòmic

Cos dens, opac, insoluble a l'aigua i en els dissolvents habituals, susceptible de ser polit i fàcil de treballar (en calent, forjat, en fred, laminat, estampat, etc.). És un bon conductor de la calor, raó per la qual la major part dels utensilis de cocció són de metall. El coure (o aram) és el que s'escalfa i es refreda més ràpidament, la qual cosa permet uns temps de cocció extraordinàriament precisos, però és car i s'ha de mantenir amb cura perquè no s'oxidi; se sol emprar estanyat per dintre. Menys costós, més lleuger i més fàcil de mantenir és l'alumini, però es deforma fàcilment i reacciona davant certs productes alimentaris. El ferro colat s'escalfa i es refreda amb més lentitud, presenta els inconvenients de ser trencadís, molt pesat, i de rovellar-se, llevat de quan està esmaltat; però l'esmalt és fràgil i redueix encara més els intercanvis tèrmics. L'acer inoxidable, sòlid inalterable, és mal conductor, motiu pel qual els fons dels utensilis fabricats amb acer inoxidable solen estar duplicats amb un altre material. El ferro s'empra en forma de planxa, esmaltat o no, per a fabricar paelles i recipients de fregitel·les; coberta amb una capa d'estany, la planxa es transforma en llauna, que és irreemplaçable per a la fabricació de llaunes de conserva.

Petita porció d'un aliment o d'una beguda, que es pren per provar una menja, per tastar-la, saber si és al punt, si és bona.

Llibre amb receptes de cuina per a la condimentació dels bolets, que inclou consells de caràcter general per a preparar-los i guisar-los, les propietats de cada bolet, etc.

Element químic que es troba en els éssers vius, la presència del qual és indispensable, tot i que en petita quantitat, per al creixement i la vida dels animals i els vegetals, i en el règim alimentari dels organismes per al seu bon funcionament, com ara ferro, manganès, iode, magnesi, cobalt, zinc, etc.

Glúcid emmagatzemat en les llavors, les tiges, les arrels o els tubercles de nombroses plantes (lleguminoses, mandioca, castanya, sagú, patata, cereals, etc.). En un líquid calent, el midó s'infla i forma un engrut gelatinós. La indústria alimentària l'utilitza com a producte per a arrebossar, per a lligar (xarcuteria) o per a espessir (postres instantànies, sopes, gelats, etc.).

Menja feta de trossets de pa fregits amb alls i oli. Plat primitiu que segurament ja menjaven les tribus de la Península quan ens van envair els romans. És un plat que, com el gaspatxo, la pasta, l'arròs i altres, ha servit per a mitigar la fam dels més desproveïts.

Peix de l'ordre dels raïformes, d'1,50 m de llargària, més de la meitat de la qual correspon a la cua, de cap prominent i amb un aculí llarg i verinós. Té les mateixes aplicacions i preparacions que les rajades i altres peixos semblants.

Pastís fet amb capes de pasta fullada sobreposades i separades per capes de crema de pastisseria al rom, merenga o nata, o bé per una preparació a base de peix net d'espines o de marisc llevat de la clova, sempre prèviament cuita.

Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (cereals), d'arrel fibrosa, fulles allargades i simples, de conreu molt antic i que constitueix un dels cereals més importants en l'alimentació humana. El mill, ric en magnesi, en ferro, en manganès i en vitamines A i B, es ven en gra, en flocs o en farina. La seva preparació és molt senzilla: n'hi ha prou amb coure'l 20 minuts en un volum d'aigua, de brou o de llet que sigui el doble que el seu. Amanit amb oli o mantega i assaonat, admet les mateixes guarnicions que l'arròs; també es pot emmotllar com l'arròs.

Amanida o plat fred amb distints ingredients, entre els quals dominen els ous durs, els rovells dels quals, esmicolats o tallats per la meitat, confereixen a les amanides o al plat fred un color groc vistós que recorda les flors de les mimoses.